Feeds:
Entrades
Comentaris

Casa biopasiva de Bellaterra inclosa en el calendari Pirelli Bulding Products 2020|PIRELLI

Segons informa House Habitat, l’espectacular casa biopasiva construïda a Bellaterra (Vallès Occidental) ha estat inclosa en el calendari Firestone 2020. És que a més a més de sostenible i saludable, és preciosa! https://t.co/sEFrBB1ABB

S’abarateixen els viatges il·limitats durant un mes i s’encareix la targeta de deu viatges

La targeta T-10, l’abonament multipersonal de 10 viatges per al transport públic, i la T-Mes, que dóna dret a viatjar il·limitadament durant un mes, desapareixeran a partir del primer de gener. Alhora, s’instauraran dos nous abonaments, la T-Usual, que servirà per a fer viatges il·limitats durant 30 dies i tindrà un cost de 40 euros a la zona 1 (un 25% menys que la T-Mes, l’equivalent actual), i la T-Casual, unipersonal de 10 viatges, que costarà 11,35 euros a la zona 1 (1 euro i 15 cèntims més que no la T-10 d’ara). D’altra banda, la T-Jove, amb viatges il·limitats per als menors de 25 anys durant 90 dies, baixarà de preu un 25% fins als 80 euros.

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i president de l’Àrea de Transport Metropolità, ha dit que l’objectiu d’aquests canvis és fidelitzar l’usuari, perquè la T-Usual serà més barata que no la T-Mes. Comparant el preu de les dues noves targetes, un usuari de la T-Casual a partir del 18è dia ja haurà gastat més diners que no pas si hagués emprat la T-Usual, de manera que li sortirà més bé de preu aquest abonament.

Església de la Santa Creu de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Aquest 2019, l’Esglesia de la Santa Creu de Bellaterra celebrarà la Missa del Pollet pels més joves, a les 17:00 hores i l’Associació de Families del Pessebre vivent, a les 17:45 hores

Pessebre vivent de Bellaterra 2018|ARXIU BELLATERRA. CAT

S’ha convocat la quarta edició 2019 del Pessebre Vivent de Bellaterra que se celebrará el 24 de desembre, després de la Missa del Pollet a l’interior de l’Església de la Santa Creu del nostre poble, una iniciativa veïnal que es va recuperar l’any 2016.

Cartell de la 4a edició del Pessebre Vivent de Bellaterra, amb els col·laboradors oficials Església de la Santa Creu Grup Escoltes Bellaterra, EMD, Condis i El Musical

Aquesta tradició la van recuperar un sensible grup de mares i pares del nostre poble, en col·laboració amb la Parròquia de la Santa Creu de Bellaterra, l’any 2016. Aquest 2019 s’han afegit nous promotors com són el Grup Escolta Bellaterra, la pròpia EMD, el supermercat Condis i El Musical de Bellaterra.

Pessebre vivent Bellaterra 2018|ARXIU BELLATERRA. CAT

Les famílies Roda van ser els coordinadors de les representacions del 2017 i 2018, però sembla ser que aquest any i a última hora, la nova proposta no hauria arribat a bon port, ja que l’organització popular del Pessebre Vivent anirà a càrrec de l’Associació de Famílies de l’Església Santa Creu de Bellaterra, amb la responsabilitat de demanar amb urgència la col·laboració veïnal per enllestir la representació, així com el vestuari i la decoració.

A la cloenda, s’oferirà una xocolatada popular amb melindros per l’escalf d’un Bon Nadal!

Per motius d’aquestes decisions veïnals d’última hora, la Parròquia de la Santa Creu está fent una crida a la participació de les famílies de Bellaterra i ha convocat una trobada explicativa el proper diumenge 15 de desembre, a les 12h.

El nou pla urbanístic de la Costa Brava frenarà la construcció de 15.000 habitatges

EVA BATLLE

El Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava frenarà la construcció de més de 15.000 nous habitatges, gairebé la meitat dels que estaven previstos. El document ha estat aprovat en una sessió extraordinària de la Comissió Territorial d’Urbanisme que ha comptat amb presència d’alguns dels alcaldes dels 22 municipis afectats pel nou planejament.

El Pla de protecció del litoral gironí revisa 202 sòls on fins ara es podia construir i que estan situats en 17 municipis de la Costa Brava. Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar i Blanes; poblacions que no tenen el seu planejament adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines. Pel que fa a la resta de municipis que contempla el pla i que ja estan adaptats a la normativa -Palamós, Palafrugell, Platja d’Aro, Calonge i Castelló d’Empúries-, en cas de construir-s’hi habitatges aïllats s’hauran d’adaptar a les mesures de millora d’integració paisatgística previstes, que són d’obligat compliment.

D’aquesta manera, el Pla Director preveu frenar la pressió urbanística al litoral gironí. El pla arriba després de la moratòria aprovada el gener de l’any passat, que impedia construir en terrenys en una franja de 500 metres al litoral gironí. A més, la suspensió de llicències es va ampliar al febrer incloent-hi 80 sectors no urbanitzables més. Cal recordar també que al març es va aixecar la moratòria en alguns sòls urbans de quatre municipis (Cadaqués, Tossa de Mar, el Port de la Selva i Palamós).

La moratòria que es va aprovar l’any passat seguirà vigent en 141 sectors, on es preveuen actuacions de desclassificació i modificacions per tal que «no s’hi pugui fer cap tipus d’actuació, ja que el pla encara no està aprovat definitivament», ha explicat el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra. Per això, la moratòria es mantindrà fins a l’aprovació definitiva del PDU.

El nou Pla Director Urbanístic ha revisat 202 sòls dels 351 analitzats en el pla i evitarà la construcció en 1.168 hectàrees del litoral. El representant de la Generalitat ha explicat que aquest nou instrument urbanístic va «més enllà perquè desclassifica uns sectors i en modifica d’altres» i «té una tercera acció que passa per crear una nova normativa pels 22 municipis, que millora la integració paisatgística».

La desclassificació implicarà extingir els àmbits de creixement previstos i que entren en «extrema» contradicció amb el Pla. Es tracta d’uns sectors on encara no s’havia fet cap tipus d’actuació, ha puntualitzat la subdirectora general d’Estratègies Territorials i Coneixement, Rosa Vilella.

Cop a les previsions de Pals
Un poble que està en plena creació del Pla General és Pals. Allà, el PDU preveu la desclassificació de fins a deu sectors, sobretot a tocar de la platja. De fet, del total dels habitatges projectats en tot el municipi (2.169), el PDU en permetrà 632. A Roses, segons va indicar Vilella, també estan en procés de creació del Pla General i hi ha zones on es preveia la construcció de més de 1.000 habitatges nous, un creixement molt elevat. Ara, bona part d’aquestes zones seran desclassificades i dels 6.624 nous habitatges que hi havia previstos en tot el terme se’n permetran 948.

D’altra banda, a tocar de la cala d’Aiguafreda (Begur) es volien crear 374 noves vivendes, una xifra que finalment no serà una realitat, ja que el pla obliga a desclassificar la zona. Tot i això, se’n mantindran 56. La subdirectora general ha explicat, tanmateix, que aquests habitatges eren cases preexistents, dels anys 60.

Entre els altres àmbits que es desclassifiquen del litoral i que per tant s’extingeixen i no s’hi podran construir habitatges hi ha la zona de Cala Morisca i la de Pola Giverola, de Tossa de Mar, i Sa Riera, a Begur.

En total, el PDU preveu retornar a a la xarxa d’espais oberts 981 hectàrees i, per tant, impedir en aquest sentit la construcció de 12.840 habitatges.

Reduir superfície

Aquest nou instrument de protecció del litoral també té prevista la modificació dels àmbits de creixement. Això passarà per reduir la superfície o nombre d’habitatges previstos en algun sectors o la seva reordenació, entre altres. El pla preveu modificar les condicions de desenvolupament de 50 àmbits, que sumen 497 hectàrees. Amb els canvis, s’impedirà la construcció de 2.197 vivendes més.

Com a exemples, Agustí Serra va citar el sector de Sa Guarda de Cadaqués. Aquí, el Pla permetrà la superfície afectada i el nombre d’habitatges (105), però obligarà la propietat a deixar lliures d’edificació les parts més elevades i exposades visualment i, per tant, els edificis s’hauran de concentrar a les parts més baixes.

Entre els àmbits que també es modificaran amb el nou pla hi ha la zona de la Riera dels Molinets, a Santa Cristina d’Aro. Allà es reduirà la superfície, passant de 65,11 hectàrees a 19,53. Això suposarà passar de 214 a 64 vivendes.

Amb aquestes modificacions, els responsables de la Generalitat asseguren que han analitzat al detall cada àmbit contemplat en el Pla i que s’han assessorat jurídicament per no haver de pagar indemnitzacions. També, ha indicat Serra, els ajuntaments no hauran de tenir por a l’hora d’aplicar el Pla, perquè el responsable final en qualsevol cas serà la Generalitat, ja que és qui ha dictat la nova normativa.

Aposta per la sostenibilitat

El responsable d’Urbanisme va destacar com n’és de sostenible aquest nou instrument i ha explicat que «l’aplicació del pla permetrà de deixar d’emetre a l’atmosfera unes 620.000 tones de diòxid de carboni, una reducció del 61% respecte a les previsions del planejament vigent». Serra va ressaltar que la Generalitat, amb aquest pla, fa un pas endavant cap a una nova llei del Territori i model urbà.

Amb l’aprovació inicial el Pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles al litoral de Girona comença un procés fins al llum verd definitiu.

D’aquí a pocs dies es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat, i llavors el text se sotmetrà a un procés de 45 dies d’al·legacions i un mes d’audiència per als ajuntaments. Un cop estudiades les aportacions, s’incorporaran els punts que es considerin adients per part del departament de Territori. Finalment, serà el conseller, Damià Calvet, qui acabarà fent l’aprovació final.

Suport del territori

Agustí Serra va assegurar que al mes de febrer ja es va consultar amb els ajuntaments i es va posar a informació pública els avenços en el text. També ha afegit que compta amb el suport majoritari dels consistoris implicats, segons va poder palpar en la última reunió, feta fa pocs dies, on se’ls va presentar el nou PDU.

INSTRACCIONS CANVI DE FONS:

Per canviar els paràmetres de el fons dels xats, preneu els tres puntets a la part inferior de la pantalla> configuració> xats i trucades> fons predeterminat.

També podeu col·locar un fons diferent per a cada xat. Per canviar el fons d’un xat específic, segueix aquests passos:

1. Aneu a la pantalla de xats

2. Selecciona el xat

3. Pulseu els tres puntets a la part inferior de la pantalla

4. Seleccionar de Galeria de fons, Color Sòlid o Galeria

4. Després de seleccionar el fons, pulsar acceptar

Josep A. Martínez Llorach, el bellaterenc responsable de la recollida de signatures per la Plataforma No Tributs AMB ens ha comunicat que durant una setmana han signar 322 veïnes i veïns de Bellaterra, el que significa un porcentatge del 17% dels habitants oficial del nostre poble. Aquestes signatures s’han afegit als milers de Cerdanyola, tot i que de moment, en Josep A. no disposa d’aquestes dades definitives.

Ramon Andreu, president de l’EMD (Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra), va intervenir al Ple de Cerdanyola del 28 de novembre, per dir que considera injust lligar el tribut a l’IBI i no a la renda.

La fórmula de recollir signatures es força tradicional i democràtic, fins i tot històric a Bellaterra, des del mateix moment de la seva creació com poble jardí els anys 30. Llàstima que aquests esforços no es respectin com hauria de ser bàsic en una societat democràtica.

El bellaterrenc Josep A. Martinez Llorach|10 MIL

Josep A. Martínez Llorach també és el creador de l’Associació Bellaterra BV-1414, i qui ha omplert la carrertera amb cartells i banderoles cíviques demanant silenci, pacificació i reducció dels trànsit de milers de cotxes que travessen cada dia el nostre poble.

Ja que estem en línia de demanar signatures, la nostra proposta sería també de recollir-les per demanar el traspàs d’aquesta BV-1414 a la nostra EMD de Bellaterra, l’entitat municipal de casa nostra que sempre l’ha demanat. Ho farem realitat amb la força de les signatures de les veïnes i veïns? Caldria recordar que l’anterior alcalde de Cerdanyola Carles Escolà, es va negar, demanant un informe a la Guàrdia Urbana, malgrat la bona voluntat de la Diputació de Barcelona, titular de la carretera.

Ànim i ha seguir lluitant com poble, perquè les nostres raons i desitjos han de ser escoltades i respectades per qui ens representa democràticament.

“El públic ha demanat una votació popular per resoldre el problema”

La Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors es va concentrar davant de la Biblioteca

LAURA ARIAS

Les crítiques a la contaminació dels abocadors han tornat a ser el centre del debat en l’última xerrada informativa sobre el PDU del Centre Direccional que s’ha fet a la Biblioteca Central de Cerdanyola. El director del Consorci del Centre Direccional, Pere Solà, ha estat l’encarregat de presentar la conferència juntament amb l’alcalde de la ciutat, Carlos Cordón. Quan l’acte ha finalitzat, l’ambient s’ha tensat i el públic ha discutit amb els ponents, sobretot, sobre el problema dels abocadors.

El Pla Urbanístic del Centre Direccional pretén construir un nou espai per viure i treballar, és a dir, un barri residencial, “preservant i potenciant els espais naturals dins del seu àmbit” al costat dels abocadors de Cerdanyola. “És molt perillós construir sense descontaminar, sobretot l’abocador de Can Planas”, afirma Mercè Cisneros, portaveu de Cerdanyola Sense Abocadors. “Hi ha una xarxa fluvial molt densa i una gran quantitat de residus industrials”, explica la portaveu.
Pere Solà ha insistit en les diverses xerrades en què no hi ha cap risc per a la salut segons un estudi de la UPC sobre l’emissió de possibles contaminants a l’aire de Cerdanyola. Així i tot, Cisneros afegeix: “no ens hi refiem, hem vingut a tots els actes i sempre s’hi ha donat informació errònia i poc estricta”.

La barrera hidràulica
Mercè Cisneros explica que els mapes del pla urbanístic mostren com l’abocador de Can Planas està en contacte amb l’aqüífer. El director del Consorci, però, explica que estan treballant amb una barrera hidràulica.

“Amb aquesta mesura, l’abocador quedaria encapsulat i els residus no produirien cap efecte”, explica Pere Solà. La portaveu de Cerdanyola Sense Abocadors afirma que “aquesta única mesura en cap cas seria una solució: pa per avui, gana per demà”.

“No faríem un nou barri si fos perjudicial per a la salut”
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón declara que “confia plenament en tota la feina que entitats i experts de prestigi han fet durant els darrers anys per confirmar que portar a terme aquest pla és possible”. A més, Cordón afirma: “tenim l’aval de la ciutadania perquè vam ser l’únic partit que es va presentar a les eleccions defensant públicament i fermament aquest pla”.

Pere Solà explica que “l’ambient de les trobades sempre és el mateix, perquè hi han acudit les mateixes persones amb les mateixes preocupacions”. El director afirma ser el primer preocupat perquè el tema dels abocadors es resolgui: “no faríem un nou barri si ens preocupés que alguna cosa fos perjudicial per als que viuen als voltants d’aquell nou barri”.
Carlos Cordón ha assegurat que la solució dels abocadors arribarà abans o en paral·lel a la del desenvolupament del pla. “Els abocadors estaran resolts abans que comencem a construir habitatge”, afirma. A més, explica que en el tema dels abocadors ja hi estan treballant des del primer dia portant a terme reunions amb l’Àrea Metropolitana.

El públic s’ha mostrat en desacord

L’alcalde ha afirmat: “hem fet xerrades per explicar en profunditat el projecte i ara no hem de venir aquí a posar l’alarma i a fer por a la gent”. Seguidament, el públic s’ha esvalotat i s’han sentit protestes que han qualificat el projecte de “manipulador” i qüestions com que “el problema d’habitatges no es resol construint més habitatges”. Fins i tot, el públic ha demanat una votació popular per resoldre el problema.

“Quin tipus de llegat estem deixant a les generacions futures amb aquest tipus de model?”, reflexiona Mercè Cisneros, “ens parlen de canvi climàtic i canvi global, i un dels components que els conforma és la contaminació”. La portaveu de la plataforma afirma que hi ha un problema d’arrel.

L’enllumenat de la Bellaterra actual recorda encara la de 1929|CEDIDA

La foscor del centre coincideix amb les obres dels FGC a l’estació de Bellaterra, i així portem molts dies.

“Al vídeo de sota de Bellaterra.Cat podeu veure la foscor de part dels Carrers Can Domènec i Doctor Fleming sense enllumenat des de fa anys”👇

La foscor de molts barris de Bellaterra és històrica i tothom segueix a l’espera que Cerdanyola, fagi el canvi dels vells fanals per altres nous, siguin d’economia led i que pasin enllumenar les voreres i no la lluna.

Gràcies voluntaries i voluntaris de Bellaterra per dedicar el vostre temps de descans dominical per deixar nets els nostres propers boscos i espai natural.

Sou amb sinceritat, molt bona gent!

FOTOS DE LA FAMILIA PANTALEONI XERCAVINS DE BELLATERRA

El nostre actiu i ecològic veí, l’Albert Pantaleoni Xercavins, va organitzar ahir diumenge una nova jornada de neteja pels propers boscos de casa nostra, una activitat cívica per conscienciar a tothom de l’importància de mantenir nets aquests espais tocant Bellaterra, i altres poblacions veïnes.

Des de Bellaterra.Cat agraïm a totes les voluntàries i voluntaris del grup de neteja que van participar ahir diumenge, i que també ho han fet altres vegades, dedicant part del seu temps per aquesta noble causa ecológica Sense aquest voluntariat la natura mai sería tant bonica ni saludable.

Sou de tot cor, la bona gent de Bellaterra!!

Tal com podeu veure en detall a les fotos enviades per la Família Pantaleoni Xercavin, es van recollir tota mena de brossa, destacant moltes rodes de cotxes, llençades en plena natura, i fins i tot sofà.

La jornada va durar aproximadament un parell d’hores, des de les 10:00h. fins les 12:00h, desprès tothom va estar convidat a gaudir d’un merescut aperitiu d’agraïment al Parc de Can Feliu (Sant Quirze del Vallès), coincidint que l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura amb el suport de l´Ajuntament de Sant Quirze i la Unió Excursionista de Sabadell (UES), van organitzar també altra jornada de neteja amb aperitiu d’agraïment a les 12:30h.

El poble de Bellaterra va assistir ahir al vespre a la Sala Gran del Centre Cívic de l’EMD per vure l’obra de teatre “Una trama mal ordida” de l’Associació Artística Encert de Sabadell i col·laborar solidariament amb La Marató de TV3 i les malalties minoritàries.

“Una trama mal ordida” de l’Associació Artística Encert de Sabadell al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El diari digital Bellaterra. Cat, va ser l’únic mitjà present i autoritzat al Centre Cívic de l’EMD, per transmetre íntegrament l’obra de teatre “Una trama mal ordida” en col·laboració amb La Marató de TV3.

Les veïnes i veïns de Bellaterra, amb la presència de Tensi Torrecilla i Mei Barceló, vocals de l’EMD de Bellaterra, van fer possible que la Sala Gran estigués plena de solidaritat amb aquesta colorida peça teatral adaptada per Maite Soler i dirigida per Josep Salomó, tota una intrigant trama que transcorre en una casa senyorial de la Bellaterra de l’any 1959, quan la dictadura franquista dominava la vida de Catalunya. Cap al final, el públic assistent a la sala també va participar directament amb l’obra, i a l’acabar va ovacionar l’entrega i dedicació entusiasta de l’equip de l’Associació Artística Encert de Sabadell.

“Un any més Bellaterra ha col·laborat solidariament amb La Marató de TV3 per una causa justa, com són les malalties minoritàries”.

Les malalties minoritàries són aquelles que afecten un màxim de 5 persones de cada 10.000. Hi ha descrites 7.000 malalties minoritàries diferents i es calcula que afecten entre 300.000 i 400.000 persones a Catalunya. El grau d’afectació és divers, si bé acostumen a ser greus, cròniques, progressives i discapacitants. Un 80% són d’origen genètic i totes tenen en comú la dificultat en el diagnòstic, la inexistència, en molts casos, de tractaments eficients i un elevat impacte social i familiar

Bellaterra, 1 de desembre de 2019
Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra

“Una trama mal ordida”
Basat en el llibre homònim
Adaptació de Maite Soler
Text: Associació Artística Encert
Direcció: Josep Salomó

“Un cas d’intriga a Sabadell els anys cinquanta, des de una casa de Bellaterra”

“A l’arribar a l’edat de jubilació, el sabadellenc Quirze Ginebró i Balasch, industrial del tèxtil, no té ganes de seguir el peu del canó i vol posar algú al front de l’empresa”.

Per a explicar a la família la decisió que ha pres, convoca els quatre fills a la torre de Bellaterra, on viu amb la Paula, la seva dona. Al vespre, mentre es tanca al despatx per a preparar els documents, reapareixen antigues rivalitats entre els fills i surt a relluir la cobdícia d’alguns.
Però un fet inesperat fa que les coses canviïn l’endemà al matí…

Escenografia de Ramon Sans i M. Mercè Fisa|BELLATERRA. CAT

Fitxa artística:
Quirze, L’amo: Quirze Casablancas
Paula, Sra. del Quirze: M. Mercè Fisa
Joaquim, Fill gran: Jaume Miquel
Natalia, Sra. de Joaquim: M. Mercè Rovira
Jenaro, Fill segon: Arnau Sala
Cristina, Filla tercera: Cristina Tiana
Benet, Novio de Cristina: Harrison Papillon
Jordi, Fill petit: Genís Sabaté
Aurora, Empleada llar: Esmeralda Jiménez
Facundo, Inspector: David Òbia
Veu en Off: David Segú