Feeds:
Entrades
Comentaris

La plataforma ciutadana BikeVidrera ha engegat una campanya de recollida de signatures per connectar el Vallès Occidental, i per tant Sant Cugat, amb Barcelona a través d’un carril bici als Túnels de Vallvidrera.

Túnel de serveis Túnels de Vallvidrera i túnel ciclista de Morlans (Donosti) Imatge: BikeVidrera

Per tant demanen habilitar per a un ús ciclista els Túnels de Vallvidrera per tal de connectar el Vallès Occidental amb Barcelona travessant el massís de Collserola.

D’aquesta manera volen facilitar que des del Vallès Occidental es pugui accedir a la zona central de la capital catalana en un temps similar al cotxe però de forma saludable, ràpida, sostenible i econòmica. El temps de trajecte actual en bicicleta entre Sant Cugat i Barcelona que ara és de la 1h15 i aquest es veurà reduït a un terç de la seva durada. A la vegada oferirà una alternativa al cotxe i la moto i ajudaria a descongestionar el transport públic per fer-lo més eficient.

La plataforma creu que l’actual situació de pandèmia per coronavirus és una oportunitat històrica per fer realitat aquest projecte i que la bicicleta és la gran aliada per promoure una mobilitat segura i saludable.

Proposen habilitar el túnel ja existent de 2,5 km que corre paral·lel al túnel principal.

Aquest va ser construït als anys 70 per verificar la viabilitat de perforació de la muntanya. El túnel de serveis connecta amb el túnel principal a través de galeries transversals i els recintes de seguretat en cas d’emergència, situats al llarg del traçat. Apunten que gran part de la inversió necessària fer realitat aquesta proposta ja ha estat resolta donat que el túnel per on circularan les bicicletes està ja perforat i es pot recórrer actualment sense cap dificultat.

Per ajudar a la situació econòmica de la restauració de Bellaterra, el govern municipal de l’EMD autoritza situar més taules a l’espai públic.Terrassa privada del Bonaparte de Bellaterra|CEDIDAEli Fernández a la vorera pública del Cafè del Turó de Sant Pau|BELLATERRA. CATS’hauran de respectar les distàncies de seguretat que marca la fase 1 de desescalada. Terrassa privada del Bar del Club Bellaterra|BELLATERRA. CATVorera pública de l’Hostal Restaurant Sant Pancraç vist des de l’estació FGC|ARXIU BELLATERRA.CAT

“Oberta la florida terrassa jardí del Restaurant Marcs de Bellaterra”

La solidaritat amb tot un poble es veu en moments dificils, i el Restaurants Marcs de Bellaterra mereix tot el nostre sincer reconeixement i ajuda una vegada pasat a la fase 1 de desescalada.

Oberta la terrassa jardí del Restaurant Marcs de Bellaterra|CEDIDA

Des de Bellaterra Gourmet volem transmetre el nostre homenatge i agraïment a la família profesional del Restaurant Marcs per la seva entrega i servei solidari, per oferir-nos cada dia un boníssim Menu Migdia a 10€

Restaurant jardí Marcs de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

“Mai oblidarem la vostra gran tasca i dedicació durant la pandèmia del coronavirus a Bellaterra”

Mil gràcies en nom del veïnat que cada dia ha pogut apropar-se per recollir-lo i gaudir de la vostra honesta gastronomia!

“Bellaterra sempre dona la benvinguda amb les flors dels seus cuidats jardins privats, mereixedors de ser membres del club de Viles Florides de Catalunya

Jardí privat al barri de Terranova |BELLATERRA. CAT

Ahir dimecres han començat 10 dies de dol i s’han fet minuts de silenci arreu

Minut de silenci davant del Palau de la Generalitat (ACN / Laura Fíguls)

CCMA|Minut de silenci aquest dimecres en moltes ciutats catalanes per les víctimes de la Covid. Ha estat el primer dels 10 dies de dol oficial decretats pel govern espanyol.

Espanya ha entrat, d’aquesta manera, en el període de dol oficial més llarg de la democràcia per recordar i homenatjar les més de 26.000 víctimes mortals del coronavirus. Les banderes onejaran a mig pal i lluiran un crespó negre fins al proper 6 de juny.

Al migdia, el govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han guardat un minut de silenci a la plaça Sant Jaume. Per separat, i cadascú davant de l’edifici de la seva institució -els membres del govern encapçalats pel president, Quim Torra, i el consistori liderat per Ada Colau- han mostrat els seus respectes pels difunts dels últims mesos per la Covid-19.

En acabar l’acte, Torra i Colau s’han saludat -mantenint les distàncies- al mig de la plaça, acompanyats dels seus respectius governs. Les banderes de la Generalitat i l’Ajuntament onegen a mig pal.

També a l’exterior del Parlament de Catalunya s’ha fet el silenci al migdia, així com a la resta d’ajuntaments, organismes oficials i altres entitats i empreses que s’hi han adherit.

El dol oficial es decreta com a mostra de condol i en memòria de persones rellevants o víctimes mortals d’alguna tragèdia. El pot decretar el govern espanyol a nivell estatal, o la Generalitat a Catalunya, o els ajuntaments en el seu àmbit d’actuació.

La principal mesura que ho fa visible és que les banderes onegen a mig pal i poden portar crespons negres.

Generalment, quan es decreta el dol oficial, també es fa un minut de silenci, com ha estat el cas aquest dimecres.

Aquest dol pels morts de la Covid es va anunciar el 7 de maig, però es fa ara, quan tot el país ha passat a la fase 1 de la desescalada.

No hi ha cap norma que reguli la durada d’un dol oficial, però aquest del coronavirus, que s’allargarà 10 dies, és el més llarg que s’ha fet mai en democràcia. Quan va morir Franco es van decretar 30 dies de dol.

Pels atemptats de Madrid de l’11M i els de Barcelona i Cambrils del 17A o es van fer tres dies de dol.

La Comissió Europea va recollir ahir el guant de la proposta franco-alemanya i va plantejar un pla de rescat econòmic per a tota la UE per valor de 750.000 milions d’euros, dels quals 500.000 serien ajudes directes i 250.000 tindrien forma de crèdits.

El pla respon a les expectatives dels països més afectats per la pandèmia, que són Itàlia i Espanya, que també en serien els principals beneficiaris. En concret, Itàlia rebria al voltant de 80.000 milions en transferències i Espanya uns 75.000.

Aquest pla encara ha de superar molts obstacles per ser efectiu, però en si ja suposa un pas de gegant pel canvi de paradigma que comporta. Aquests 500.000 milions sortirien de deute a 30 anys que emetria la mateixa Comissió Europea i que hauria de posar les bases per reconstruir les economies més malmeses pel coronavirus. Els països del nord, amb Holanda al capdavant, ja han arrufat el nas i es disposen a presentar batalla, ja que pretenen que tot el paquet d’ajuda sigui en forma de crèdits condicionats a reformes estructurals. De fet, la Comissió ha incorporat aquesta condicionalitat en la seva proposta, però no és segur que amb això n’hi hagi prou.

Una primera cimera de caps d’estat i de govern s’ha convocat per al 18 de juny, però a Brussel·les creuen que l’escenari més realista és que no es pugui donar llum verda al pla, previsiblement amb alguna correcció, fins a principis de juliol, de manera que els primers diners arribarien als estats al mes de setembre. Un cop més els mecanismes de reacció de la Unió davant d’una crisi econòmica són lents i farragosos, sotmesos a negociacions interminables que sempre acaben descafeïnant els acords i restant-los ambició. Però si aquesta vegada s’aconsegueix salvar el cor de la proposta, l’espera haurà valgut la pena, perquè per primera vegada hi haurà una mutualització del deute a través de la Comissió Europea, que funcionarà com un autèntic govern federal (en el sentit que va donar Alexander Hamilton als Estats Units).

Ara bé, perquè la intervenció europea acabi sent autènticament federal hauria de dirigir directament aquests fons al que en llenguatge europeu es coneix com a regions o entitats subestatals. D’acord amb el principi de subsidiarietat, aquests diners haurien de ser gestionats directament. En el cas de Catalunya, per la Generalitat, que és l’administració més pròxima al territori i que coneix millor la seva realitat econòmica, social i sanitària.

Aquesta seria l’única manera d’evitar que la política partidista –és a dir, els interessos de PSOE i PP i també els de la superestructura que controla l’Estat– interferereixi en el debat econòmic. Igual que als anys 60 va ser el Banc Mundial qui va dir a Espanya on s’havia de construir la primera autopista (l’AP-7 que recorre la costa mediterrània), ara Brussel·les hauria de fixar els criteris d’inversió sectorial i territorial, i fer confiança als governs autònoms que tenen la responsabilitat de rescatar l’economia amb decisions estratègiques i sostenibles a llarg termini.

El 20 de maig de 2020 va neixer en Arnau Andreu Tasamá, segon fill d’Adriana Tasamá i Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra.

Arnau Andreu Tasamá|CEDIDA

Des de Bellaterra. Cat us felicitem per aquesta benvinguda al món de l’Arnau, germanet de l’Adrià!

Que la salut i l’amor estigui sempre present a les vostres videsl

Heu baixat mai per aquesta petita escala del Carrer Tatuatge de Bellaterra fins a l’Avinguda de la Generalitat de Sant Cugat del Vallès?

Petita però molt incòmoda escala del barri de Terranova|BELLATERRA. CAT (Dimecres, 27 maig 2020)

“La seva incòmoda inclinació i mal construcció no ajuda al veinat i té un punt de perill, tot per no afegir un esglaó més”

Esperem que l’EMD fagi la comprovació i que La Brigada fagi la millora.

L’Ajuntament de Barcelona destina 1 M € per afavorir la rebaixa de lloguers i garantir la viabilitat d’un miler de comerços, però no descarta ampliar-ne el fons

Locals comercials de la Plaça del Pi de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Sergio Segura

Segons informa BETEVÉ, els propietaris que rebaixin més d’un 50 % els lloguers del petit comerç de Barcelona durant els sis mesos posteriors a l’estat d’alarma rebran una ajuda de 1.200 euros. L’Ajuntament també donarà una subvenció de 600 € a aquells que apliquin una rebaixa d’entre el 25 i el 50 %. La mesura preveu un fons total d’un milió d’euros que beneficiarà un miler de comerços de la ciutat, tot i que el govern municipal no descarta ampliar el pressupost destinat en funció de com evolucioni la iniciativa.

Les ajudes de 600 o 1.200 € van destinades als propietaris dels locals de menys de 300 metres quadrats que han hagut d’abaixar la persiana durant l’estat d’alarma. El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, creu que aquestes subvencions suposen un “incentiu” perquè els actors privats rebaixin temporalment el preu dels lloguers i, així, facilitin la viabilitat del petit i mitjà comerç. “Sempre és millor arribar a un acord que garanteixi la viabilitat d’una activitat comercial encara que el propietari cobri menys, que aquest directament no cobri res”, ha dit.

L’ajuda forma part del pla de xoc de 25 milions d’euros per reactivar la petita economia de la ciutat.

Agilitat en els tràmits

El consistori vol que el temps que passi entre la sol·licitud que faci el propietari del local i la donació de l’ajuda sigui el menor possible. Per això, el procés requerirà un “mínim de papers”. La regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, ha especificat que per demanar els 600 o els 1.200 € només caldrà la instància de sol·licitud, la declaració de cessament d’activitat, el contracte de lloguer i els documents que acreditin la rebaixa del preu del lloguer. “Ens basarem en la declaració responsable del sol·licitant dient que ha fet la rebaixa del lloguer”, ha especificat la regidora.

La nova mesura municipal per garantir la sostenibilitat del comerç local vol complementar el servei gratuït d’orientació i mediació, que des de fa dues setmanes ja està actiu perquè propietaris i llogaters arribin a un acord de rebaixa del lloguer. Fins ara s’han atès 70 casos.

8.900 autònoms sol·liciten l’ajuda de 300 €

El govern d’Ada Colau ha tret pit de l’ajuda municipal de 300 euros per a autònoms que complementa les subvencions de l’Estat. En una setmana s’han tramitat 8.900 sol·licituds, el que suposa el 53,4 % del total del fons destinat a la mesura (5 milions d’euros). L’executiu creu que ha tingut “molt èxit” perquè “ha arribat a molta gent”, però descarta qualsevol possibilitat d’ampliar el fons que s’hi destina. “No podem estirar el pressupost sense límit”, ha assegurat Jaume Collboni.

Quan les coses es posen serioses, a Catalunya s’aparquen les banderes , les identitats i les reivindicacions.

Diari de Girona|Ha sigut sempre així, al llarg de la història. Quan les coses es posen serioses, a Catalunya, segur que estem parlant de diners. La crisi del coronavirus molt probablement farà que aquest estiu a penes vingui turisme estranger, per la qual cosa el sector ha de confiar en el turisme espanyol, tal com s’ha reconegut des de l’administració catalana. I el turisme són diners, molts diners, exactament el 12% del PIB català. Així doncs, l’Agència Catalana de Turisme està a punt de posar en marxa una campanya dirigida a captar turisme espanyol, amb qui resulta que ara «ens uneixen molts vincles emocionals». La campanya veurà la llum d’aquí a pocs dies: al juny. Naturalment, això ha obligat a empassar-se gripaus i ara ja es parla de «regió» en referir-se a Catalunya, però també obligarà a tirar de Photoshop i eliminar de les fotos promocionals qualsevol referència reivindicativa, des d’estelades a llaços grocs. O trobar paratges o edificis que no llueixin aquests ornaments, però això seria tasca titànica.

Es tracta de donar als potencials turistes espanyols la imatge d’una Catalunya acollidora, on mai de la vida ningú li diria ni «coló» ni «nyordo» a algú originari d’altres regions d’aquest gran país que formem entre tots i blablabla. O això és el que sembla que pretendrà donar a entendre la campanya. Una campanya d’«aquí pau i després glòria».

Anem a exemples pràctics. Observin les imatges que acompanyen aquest article. En una es veu el pont de Besalú amb una feliç parella que s’hi ha instal·lat a sopar, imatge que va formar part d’una anterior campanya de l’Agència Catalana de Turisme dirigida als espanyols. No sembla gaire probable que en aquest indret s’hi serveixin àpats, però ho podem considerar una llicència poètica del publicista. El que seria més estrany, almenys avui, és que al pont no hi hagi símbols independentistes, tal com es veu en l’altra fotografia, presa ahir mateix. També s’hi podrien veure ninots penjant de caps per avall. Fa poc més d’un any hi havia els de Llarena, Franco i el Rei en un mur de la mateixa població. Es farà difícil la nova campanya, si el que es vol és donar imatge acollidora. Si en lloc del magnífic pont de Besalú s’opta per la imatge d’una platja, s’haurà de ser també curós, no sigui que aparegui alguna de les que els CDR van sembrar de creus grogues, amb pancartes que resaven «Catalonia is not Spain». O per la d’alguna carretera o autopista tallada amb pneumàtics cremant, una altra original forma de donar la benvinguda als visitants. Potser els turistes espanyols no captarien el peculiar sentit de l’humor català a l’hora de rebre i honorar els visitants, la nostra manera de fer-los sentir com a casa seva.

La campanya, segons van explicar els responsables de l’Agència Catalana de Turisme quan la van presentar -a Madrid, com no podia ser menys-, anirà dirigida a ressaltar els «vincles emocionals» entre els catalans i la resta d’espanyols, que almenys aquest estiu deixaran de ser uns feixistes que ens roben, o inclús que ens maten perquè porten cap aquí els seus virus.

Més que orelles del llop, les dents
La campanya va ser anunciada a inicis de maig, quan ja més que veure les orelles al llop, els responsables de turisme a Catalunya li veien fins i tot les dents. Amb les fronteres tancades, amb l’amenaça de quarantena pels turistes estrangers que vulguin venir a Espanya, i amb la certesa que altres destinacions estan posant moltes més facilitats a l’arribada de visitants estrangers, el turisme espanyol és el clau roent a què agafar-se per, si no salvar la temporada, almenys subsistir en espera de temps millors.

Si per aconseguir això, Catalunya ha de passar de país a regió, ha d’elogiar Espanya i els espanyols, i ha d’oblidar suposats espolis i antigues reivindicacions, es farà sense problemes.