Feeds:
Entrades
Comentaris

Sinopsis de HISTORIA DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1929-ABRIL 1933) MANUS CRIT ORIGINAL CATALÀ INACABAT:

A les acaballes de la Guerra Civil Josep Pla va redactar, per encàrrec de Francesc Cambó, una Historia de la Segunda República española; el llibre es va publicar en quatre volums, entre el 1940 i el 1941, a l’editorial Destino, i no s’ha reeditat mai. Recentment s’ha descobert, entre els papers de l’autor, un manuscrit original del primer terç de l’obra, des dels antecedents

immediats de la República fins als esdeveniments de Casas Viejas (1931-abril de 1933). La gran sorpresa es que aquest manuscrit està escrit en català. Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona s’ha encarregat de fer-ne l’edició, i Maria Josepa Gallofre, una de les grans autoritats en l’obra de Pla, s’ha encarregat de fer-ne l’estudiá preliminar.

Destino rescata el manuscrit inèdit, en català i inacabat, de la ‘Història de la Segona República espanyola’, de 1938

Com a part de la propaganda antirepublicana,

Cambó va supervisar el text ratlla a ratlla

Eva Vázquez|No és el millor Pla, però tampoc era el millor moment. El 1938, l’escriptor, que havia fugit de Barcelona l’octubre de 1936, és a Roma, compartint taula al cafè Greco amb altres refugiats catalans de l’òrbita de Francesc Cambó, i ha començat a escriure a petició del mecenes un llibre sobre la República. No és un encàrrec innocent, sinó una obra de propaganda del catalanisme conservador amb l’objectiu manifest de desacreditar el bàndol republicà davant l’opinió internacional i legitimar, per tant, el cop d’estat franquista. Els detalls de la feina es devien concretar a Montreux, la residència suïssa de Cambó, a finals de 1937, i Josep Pla va lliurar-s’hi disciplinadament els mesos següents, entre altres raons perquè li anava la subsistència, com recordarà amb certa arrogància el seu protector en una carta a Joan Estelrich del 10 de maig de 1938: “Vaig ser jo qui, per a justificar decorosament una subvenció que li permetés viure a Roma, vaig encarregar-li que escrivís per a mi un llibre sobre la República.”

Serà el llibre “maleït” de Pla, el seu llibre “negre”, tal com el qualifiquen Josepa Gallofré i Xavier Pla, que acaben de publicar a Destino el manuscrit original, en català i inacabat, descobert fa poc en aquest pou de sorpreses que continua sent l’arxiu personal de l’escriptor. Per als investigadors va ser una troballa extraordinària, perquè d’aquesta obra desgraciada, sobre la qual s’ha estès una ombra de reprovació, com remarca Gallofré, només se’n coneixia l’edició en castellà, en quatre volums, apareguda entre el 1940 i el 1941 i mai més reimpresa. L’aparició recent d’aquestes 114 quartilles escrites a mà, perfectament acabades, numerades i ordenades per capítols, que correspondrien a tot el primer volum de l’edició castellana i a bona part del segon, ha permès resseguir l’origen del projecte, el procés de treball de Pla (“un particular patch-work textual” per encabir-hi en llargues tirallongues els discursos dels líders republicans) i les variacions respecte de l’obra finalment publicada, que són “substancials”, segons han constatat els experts.

Convindria confrontar detingudament les quartilles amb els volums editats, per esbrinar fins a quin punt es va alterar l’original català, més enllà del canvi de llengua, però tant Pla com Gallofré avancen que s’hi detecta l’eliminació de la “perspectiva catalanista” amb la qual havia estat escrita, de manera que s’esfumen capítols sencers, com el que Pla dedicava a la “concòrdia” promoguda per Cambó, i es rebaixa o directament s’omet el simple nom de Catalunya, que passa a ser “la región catalana”.

Qui va traduir les quartilles manuscrites de Pla continua sent una incògnita (ell mateix?, un altre subaltern de Cambó?), però ja no ho és tant qui va potinejar el text per suprimir-ne els passatges inconvenients amb vista a la publicació, el 1940. L’edició que acaba de presentar Destino de la Història de la Segona República espanyola incorpora, a banda dels pròlegs aclaridors de Gallofré i Pla, dos dels millors experts en l’obra planiana, l’informe que Ignasi Agustí, aleshores director de Destino, va enviar a censura perquè s’autoritzés la publicació de l’obra i en el qual deixa clar que s’ha aplicat a consciència per ’“eliminar toda visión demasiado personal del autor” amb un aclaridor “he pulido, limado y recortado a mi antojo.” No és l’única intervenció a què seria sotmès el manuscrit. Mentre l’escrivia, Pla estava obligat a anar-lo enviant, quartilla a quartilla, des de Roma a Montreux perquè Cambó el revisés i l’hi retornés amb les esmentes pertinents, abans que Adi Enberg, la parella de l’escriptor i secretària del mecenes, el mecanografiés amb les correccions. Aquests detalls afloren en les set cartes inèdites que Cambó adreça a Pla i que s’han transcrit també en apèndix, junt amb algunes de les que van intercanviar el mecenes i Estelrich a propòsit dels mèrits de Pla com a agent de propaganda, “pel seu esperit càustic i la seva gràcia literària”, diu Estelrich, enfront dels seus dots per a l’espionatge, sobre els quals es mostra escèptic.
Podia reconèixer Pla com a creació pròpia una obra tan supervisada? El que se sap del cert és que, la primavera de 1940, va temptejar pel seu compte l’editorial Calpe per publicar-ne una versió en castellà (cosa que motiva la carta ofesa de Cambó a Estelrich ja citada), i que encara l’any 1965, mentre planificaven amb Josep Vergés la llista de volums que tindria l’Obra Completa, va gosar preguntar: “¿Què s’ha de fer de la Història de la República?” El silenci de Vergés hauria acabat excloent aquell llibre incòmode del llegat canònic de l’escriptor, que de tota manera semblava tenir-lo en consideració.
Sigui un “plec de càrrecs” o una “requisitòria agra i violenta” contra la República, tal com el defineixen Gallofré i Pla, no es pot perdre de vista que aquest és un text escrit durant la guerra però publicat en la postguerra, remarquen els editors; és a dir, quan el catalanisme, ni que fos conservador com el que encarnava Cambó, ja no podia fer-se cap il·lusió sobre el paper que li tenia reservat el nou règim. “És l’obra d’un escriptor, no d’un historiador”, adverteix Josepa Gallofré, que la deslliga de les servituds d’un “encàrrec mercenari” (“Pla no era pas fàcil de junyir”) i al mateix temps desmenteix que es tracti d’un text franquista: en tot cas, és una obra promoguda per “adeptes”, matisa. “La seva visió de la República, que havia viscut intensament com a corresponsal, pot enfosquir la seva imatge política, però no el seu compromís amb el català i amb el seu públic”, afegeix la professora, que veu en aquesta Història de la República, estretament relacionada amb el Madrid (1933), “el punt final de la col·laboració de Pla amb el catalanisme conservador, que havia començat el 1928”. En la mateixa línia, Xavier Pla considera que “el lector d’avui no ha d’oblidar el context, que es tracta d’un escrit de guerra, una obra de combat, en un temps de màxima polarització ideològica”. I va més lluny: “Hi ha una certa idealització dels anys trenta que ens impedeix veure el moment tràgic en què Pla l’escriu, enmig del brogit dels feixismes i de la imminència de la Segona Guerra Mundial.”

“Tancar les portes i dormir-se en casa de l’altre per no complir les obligacions”

Cal recordar una de les competencia que té que l’EMD de Bellaterra: “Manteniment de zones verdes i espai públic”, tal com molt bé s’anuncia a la furgoneta propietat de Rocavalles del bellaterrenc Carlos Rocamora.

Ramon Andreu, -que té totes les carteres del govern de Bellaterra-, tanca les portes a les demandes del veïnat i deixa de recollir (després de 3 mesos), la brossa abocada a l’espai públic del Camí Antic de Sant Cugat. FACTA NON VERBA‼️

Brossa abocada des de fa tres mesos al Camí Antic de Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

El nostre veí Santi Llorens ha vist un niu de vespa asiàtica sobre l’arbre sense fulles que es veu a la fotografia (Camí al final del Carrer número 2 del Turó de Sant Pau de Bellaterra).

Niu de vespa asiàtica al carrer del Turó de Sant Pau|SANTI LLORENS

Segons la consulta que hem mantingut amb els Agents Rurals, aquest cos ens ha comunicat que s’ha d’avisar a l’Ajuntament o Guardia Urbana.

Passejar per Bellaterra és perillós per la manca de manteniment i reparació de les voreres.

Fa uns dies una veïna va caure de cap a l’Avinguda del Film, però l’EMD governada per Ramon Andreu no s’ha interesat ni l’ha reparat‼️

GALERIA FOTOS: BELLATERRA. CAT

Ramon Andreu va respondre al veïnat de Bellaterra: Si reparem les voreres, al dia següent tornaran a estar igual (Tota una declaració pública irresponsable).

Ajuntament de Cerdanyola va respondre al veïnat de Bellaterra: La reparació i conservació de voreres és competència de l’EMD

Carrer del Mestre Nicolau

Carrer d’Apel·les Mestres

Avinguda del Film

Carrer del Pedregar

Carrer de Casas i Amigó

Avinguda de Bertomeu

Avinguda del Film

Carrer d’Apel·les Mestres

Carrer de l’Abat Oliba

Carrer del Tambori

Carrer del Tamborí

Carrer de Terranova

Carrer de Margenat

Nota mágica a l’espai públic de Bellaterra

Què cal fer per votar per correu a les eleccions del 14F?

Votació al Centre Cívic de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|Paula Florit|El govern preveu fomentar el vot per correu i reduir, per la pandèmia, la presència de votants als col·legis electorals

L’única alternativa al vot presencial el 14 de febrer és i serà el vot per correu.

No és nova, però amb la pandèmia esdevindrà més rellevant que mai. De fet, el govern preveu fomentar-lo més que en cap altra ocasió, amb una campanya específica, per reduir la presència de votants als col·legis electorals el dia de les eleccions.

Com es podrà votar per correu?

Hi ha novetats. Per primera vegada, es podrà fer tot el tràmit sense sortir de casa.

Es podrà sol·licitar el vot per correu o bé de forma presencial a les oficines de Correus o a través de la seva web . El termini començarà el dia que es convoquin les eleccions, que serà el proper 22 de desembre. En principi, hi haurà temps fins a 10 dies abans de les eleccions. En el nostre cas, el 4 de febrer.

Si s’opta per la sol·licitud telemàtica, es necessita una certificat d’identitat digital. Servirà el DNI electrònic (tot i que es necessita un lector especial), el certificat de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, o l’idCAT Certificat o l’equivalent d’altres comunitats autònomes. L’obtenció d’aquests certificats, que requereix un últim pas presencial a oficines de l’administració, la majoria amb cita prèvia, és un tràmit que ja es pot fer ara. De fet, des del govern, ho recomanen. Ho explica Jordi Foz, secretari general de Transparència i Govern Obert:

“IdCAT servirà per demanar el vot per correu, però també serveix per molts altres tràmits amb l’administració pública. Per tant, sempre està bé tenir-lo. I com més aviat el tinguem, millor.”

També per primer cop es podran descarregar les paperetes i els sobres des de la web de les eleccions, que estarà operativa també quan les eleccions es convoquin. La Generalitat té previst enviar-ne també a tots els votants del cens.

Una altra novetat és que, al mateix moment que el carter ens porti a casa les paperetes i el sobre, li podrem tornar amb el nostre vot. I només caldrà identificar-se amb un document oficial, sense necessitat de signar res. Això convertirà el carter en una mena de president de mesa.

Podria generar algun dubte en la seguretat del vot? Segons Josep Maria Reniu, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, en cap cas:

“Simplement, és supressió d’una etapa addicional, com era desplaçar-se una altra vegada a l’oficina de correus i lliurar els dos sobres (un dins l’altre) al carter que està en aquells moments atenent al taulell.”

En principi, ja sigui anant a una oficina o entregant el vot al carter, hi haurà temps per entregar el vot per correu fins a 2 dies abans de les eleccions a les 14 hores.

A les últimes eleccions al Parlament, unes 83.000 persones van demanar el vot per correu. Una xifra que es preveu que es dispari. De fet, ja va passar en les eleccions a Galícia i a Euskadi del juliol, en què es van batre rècords de sol·licituds. En el primer cas, se’n van fer 76.907, quan el 2016 tot just superaven les 46.000. En el cas de les eleccions basques, les peticions es van enfilar fins a les 125.379, mentre que quatre anys abans en van ser 47.000.

Preveient un increment també a Catalunya, Correus prepara un dispositiu de reforç especial, encara pendent de tancar. Entre les mesures que es plantegen hi ha ampliar l’horari d’oficines o allargar les contractacions de Nadal. També es vol implantar la cita prèvia a les oficines catalanes, per reduir les cues, i un sistema de gestió entre oficines per redirigir els ciutadans a les menys congestionades.

Les zones boscoses que limiten amb Bellaterra haurien d’estar lliures de plàstics i deixalles incíviques

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

La veneçolana Glass Marcano premiada al concurs de directoras d’orquestra de París

El setembre de 2020 es celebrava a París el primer concurs de direcció orquestral dedicat exclusivament a dones.

Una manera de promoure a nivell internacional aquestes ‘mestres’ que només representen un quatre per cent dels directors actius en el món. Entre les premiades trobem la veneçolana Glass Marcano qui va obtenir el premi dels músics de l’Orquestra París Mozart.

La veneçolana Glass Marcano premiada al concurs de directores d’orquestra de París

Gladysmarli De la Vall Vadel Marcano va néixer a San Felipe (Veneçuela) el 1995. Va començar els seus estudis musicals als 4 anys en cors infantils i orquestres juvenils a Veneçuela. El seu instrument musical és el violí. A l’edat de 8 anys va ingressar a l’Conservatori de Música Mescoli White Star, on va aprendre teoria musical, va rebre lliçons individuals de violí i va tocar en una orquestra. A l’any següent es va incorporar a l’Orquestra Juvenil de Sant Felip sota la direcció de l’mestre Diego Armando Guzmán.

Al gener de 2006 es va incorporar com a violinista a l’Orquestra Simfònica de Yaracuy i l’Orquestra Juvenil de yaracuyana. Va demostrar ser molt activa en les activitats tècniques i artístiques de l’orquestra durant sis anys. La seva primera experiència com a director va ser amb l’Orquestra Juvenil yaracuyana durant una gira de 2012 per Colòmbia. Després va iniciar els seus estudis de direcció el 2013 amb Teresa Hernández, a l’Escola de Direcció José Antonio Abreu El Sistema ia la Universitat Experimental de les Arts sota la direcció d’Alfredo Rugeles. format amb mestres com Rodolfo Sanglimbeny, Pablo Catellanos, Miguel Ángel Monrroy, David Cukber i Dick Van Gasteren. Va assistir a classes magistrals de violí amb Sergio Celis, Iraida Charito Mora, Pablo Vásquez, Eddy Marcano, Edgar Aponte i Gerónimo Isturiz, entre d’altres.

En 2018 va ser nomenada directora de l’Orquestra Simfònica Juvenil de l’Conservatori Simón Bolívar.

Actualment s’exerceix com a directora de gira i es presenta amb orquestres com Joventut Barloventeña, Regional Antonio José de Sucre, Simfònica Aragua, Orquestra Simfònica Juvenil yaracuyana, Orquestra Simfònica Juvenil de València, Simfònica Carabobo, Simfònica Mèrida, Orquestra Metropolitana d’Occident, entre d’altres. Segueix sent alumna dels mestres Alfredo Rugeles, Pablo Castellà i Rodolfo Sanglimbeny.

Glass també va estudiar dret a la Universitat Central de Veneçuela.

Font: RFI. Jordi Batallé