Feeds:
Entrades
Comentaris

SOCIETAT: La Policia Local de Cerdanyola estrena compte a Twitter i nous uniformes

30 Desembre 2020 per FLPT

Us presentem els nous uniformes de la Policia Local i el compte de twitter

L’objectiu de la presència de la policia cerdanyolenca en la xarxa social de l’ocellet, amb el nom d’usuari @CerdanyolaPL, és acostar-se més a la ciutadania impulsant així nous contactes amb el veïnat de la vila i la política de proximitat del cos policial de la ciutat, mentre que el canvi d’uniformitat té l’objectiu d’adequar-la al model conjunt de les Policies Locals de Catalunya.

El primer missatge del compte de la Policia Local de Cerdanyola ha estat, precisament, per presentar aquest nou canal de comunicació amb la ciutadania i els nous uniformes que vestiran els agents d’aquest cos de seguretat:

D’altra banda, ahir s’anunciava també que la Policia Local ha aixecat, en la darreta setmana, 39 actes per incompliments de les restriccions Covid-19 del Departament de Salut de la Generalitat i que poden comportar diverses sancions. Així, aquestes 39 actes s’han aixecat per presumptes incompliments que tenen a veure amb restriccions de mobilitat, no portar mascareta, incompliments d’horari d’obertura d’establiments, consumir tabac en via pública sense respectar la distància de seguretat i incompliments de limitació d’aforament o de distància de seguretat en establiments públics, entre d’altres.

Font: Policía Local, Cerdanyola,

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

BELLATERRA CULTURA: El Museu Pau Casals del Vendrell es renova

30 Desembre 2020 per FLPT

El nou museu d’interès nacional iniciarà l’1 de febrer un projecte de restauració i renovació museogràfica

CD de Pau Casals |BELLATERRA MÚSICA

La col·lecció permanent es tancarà fins a l’octubre, però en quedarà oberta la sala polivalent

El Museu Pau Casals del Ven­drell (Baix Penedès) ini­ciarà el dilluns 1 de febrer un impor­tant pro­jecte de res­tau­ració de l’edi­fici històric i els jar­dins, i també de reno­vació muse­ogràfica, coin­ci­dint amb el 20è ani­ver­sari de la seva inau­gu­ració i amb la recent decla­ració com a museu d’interès naci­o­nal per part del govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. L’expo­sició per­ma­nent estarà tan­cada al públic fins a la fina­lit­zació de les obres de reno­vació, pre­vista per a l’octu­bre del 2021, però sí que es podrà visi­tar l’expo­sició 100 anys de l’Orques­tra Pau Casals. Excel·lència musi­cal i com­promís social a la sala poli­va­lent, i també esta­ran ober­tes la recepció, la botiga i, a par­tir del juny, el jardí.

Amb aquesta ambi­ci­osa reno­vació, el museu es vol situar com un refe­rent museístic, a escala naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal, per pro­moure el lle­gat musi­cal, humà i de lluita per la pau del gran músic català Pau Casals (1876-1973). L’any vinent també es com­me­mo­rarà el 50è ani­ver­sari del seu cèlebre dis­curs a les Naci­ons Uni­des, el 24 d’octu­bre del 1971, ini­ciat amb la frase “I’m a Cata­lan”.

Detall del llibre de la biografia de Pau Casals per Elisa Vives de Fabregas (1966)

“Mal­grat la situ­ació pro­vo­cada per la crisi sanitària, aquest any l’equip del museu hem fet un esforç per seguir pro­gra­mant acti­vi­tats que pro­mo­guin el valuós lle­gat de Pau Casals. Per això, estem molt agraïts per l’opor­tu­ni­tat de poder començar l’any 2021 amb un pro­jecte que ens per­metrà posi­ci­o­nar el Museu Pau Casals i la loca­li­tat del Ven­drell com un refe­rent d’inno­vació cul­tu­ral en l’àmbit naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal”, va dir ahir la direc­tora del Museu Pau Casals , Núria Balles­ter, acom­pa­nyada en la pre­sen­tació del pro­jecte per Jordi Pardo, direc­tor gene­ral de la Fun­dació Pau Casals. Finançat per la Gene­ra­li­tat, la Dipu­tació de Tar­ra­gona i l’Ajun­ta­ment del Ven­drell, el pro­jecte pre­veu una remo­de­lació inte­gral del museu, que, a més de la res­tau­ració de l’edi­fici –Pau Casals el va fer cons­truir el 1910 al pas­seig marítim de Sant Sal­va­dor i hi va viure fins al 1939, quan va mar­xar a l’exili–, com­por­tarà una pro­funda actu­a­lit­zació de la muse­o­gra­fia i la digi­ta­lit­zació i la pro­ducció de nous con­tin­guts, per apro­par el lle­gat del músic a les noves gene­ra­ci­ons. El 1976 es va inau­gu­rar la casa com a museu i el 2001 es va reha­bi­li­tar l’edi­fici i es va inau­gu­rar l’actual pro­jecte muse­ogràfic. En aquests 20 anys han pas­sat pel museu més de 350.000 visi­tants.

La nova inter­venció arqui­tectònica haurà de resol­dre els pro­ces­sos de degra­dació de l’edi­fici, rela­ci­o­nats amb la seva ubi­cació davant de la platja, i també es recu­pe­ra­ran les arqui­tec­tu­res ori­gi­nals de la casa. La nova muse­o­gra­fia per­metrà que el visi­tant gau­deixi de la música de Pau Casals d’una manera més emo­tiva.

Font: El Punt Avui. Xavier Castillon

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , |

SOCIETAT: “Abraça’m que mai se sap” per Ricardo Ramos Rodriguez

30 Desembre 2020 per FLPT

Estem acabant l’any 2020. Està clar que no ha estat molt bo i fins i tot alguns l’han anomenat “L’any que no va existir”. Però segurament que a cadascun de nosaltres ens ha passat una cosa bonica que ens pugui fer sentir que l’any va valer la pena.

Ricardo Ramos Rodriguez (Calataiud, 1992), escriptor i enginyer industrial per la Universitat de Saragossa. És autor de les novel·les Les ombres de l’Imperi (2015) i El ressò entre la boira (2017), i de la sèrie d’articles Bilbilitanos en la història (2016), totes elles publicades per Pregunta Edicions.

Vam acudir de la millor manera per desitjar Bon Nadal i un Millor any 2021, és d’agrair als que segueixen ocupant un espai en el nostre cor.

Ricardo, aquest jove aragonès de 27 anys ha publicat a XL Semanal una carta que resumeix la necessitat de no abaixar els braços i de no perdre mai de vista el més important de la vida.

La carta diu:

Gairebé tota la meva generació té una vivència infantil comú: els afartaments forçosos a casa dels avis. “Menja-te’l, que mai se sap quan pot venir una altra guerra” solia dir la meva àvia, encara que fos un sol cigró el que em deixava al plat. El trauma col·lectiu d’aquella generació va ser la fam, i per això atresoraven provisions, cada ocasió d’alimentar era com si fos l’última i veien en cada taula plena, un privilegi.

Mentrestant nosaltres, capaços de buidar sense remordiments mitjana nevera a les escombraries, vam créixer en una bombolla de presumpta seguretat en què, estàvem convençuts, mai passaria res. Ara rebem la nostra primera gran ferida: aquesta pandèmia és la nostra guerra, la nostra fam és de contacte, i creixen els nostres traumes d’aïllament i distància. Per això em pregunto si ens convertirem en previnguts atesoradores d’afecte i dedicarem als nostres néts frases com: “abraça’m, que mai se sap.”

Bellaterra. Cat dona les gràcies al veïnat de Bellaterra pel vostre escalf, tot desitjant que el més aviat posible podrem abraçar al nostres estimats i viure una vida normal.

Cuidem-nos força i salut!

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

PLE BELLATERRA: Sessió Extraordinaria Urgent online, avui 29 desembre (19:30h.)

29 Desembre 2020 per FLPT

“Cada vocal de l’EMD que assisteixi al Ple cobrarà una dieta de 90€”

Els 8 vocals de l’EMD de Bellaterra (5 GXB, 2 ERC i 1 Convergents) amb la secretatia Bea Ripol i Ramon Andreu, el president i únic polític que acapara totes les carteres|BELLATERRA. CAT

Aquí podeu consultar l’ordre del dia👇

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA CULTURA: Us presentem el Piano Track de Jordi Benito i Verdaguer

29 Desembre 2020 per FLPT

Piano Track (1990) de Jordi Benito

Error
Aquest vídeo no existeix

FOTOS I VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

Piano Track és una instal·lació artística feta per Jordi Benito el 1990 i insal·lada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1994. Forma part de la col·lecció permanent del MACBA, procedent del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya.

Objecte habitual en la iconografia de Jordi Benito, el piano es converteix aquesta vegada en un objecte d’art públic. Produït l’any 1990, el 1994 va ser instal·lat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la pineda del Rectorat. Benito situa un piano de cua de ferro sota els pins i al damunt hi diposita dues grans pedres amb forma d’escaire i amb unes incisions geomètriques horitzontals. La lleugeresa del so i la intangibilitat de la música contrasten amb el pes i la contundència matèrica de la pedra.

Tant en el seu vessant de body art i de performance com en les seves instal·lacions i escultures, Jordi Benito ha incorporat el piano en nombroses obres i múltiples formats. De fet, ha estat una icona central en el seu univers creatiu. Ha penjat pianos al sostre, els ha cobert de branques d’arbre, ha realitzat accions en col·laboració amb Carles Santos i ha aplicat fórmules matemàtiques.

Si bé en les seves impactants performances i accions de body art dels anys setanta i vuitanta ja havia incorporat la música –i en especial l’òpera de Wagner–, en el seu treball posterior d’instal·lacions la figura del piano evoca el seu interès per la música.

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 9 de desembre de 2008) fou un artista català.

Jordi Benito Verdaguer |CEDIDA

És conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d’una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va dur a terme una tasca més oculta i secreta —si més no desconeguda— que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.

Font: Wikipedia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , , |

Sants Inocents 28 desembre 2020‼️Andrés Rueda, president d’ASCAD, compra l’Hostal Sant Pancraç de Bellaterra per convertir-ho en Residència de Gent Gran

28 Desembre 2020 per FLPT

L’Hostal Sant Pancraç de Bellaterra inaugurat el mes de maig de 1932 acollirà l’any 2022 una nova i moderna residència per gent gran.

L’Hostal Sant Pancraç de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

La seva privilegiada situació al costat de l’estació de Bellaterra dels FGC i que els interesats poden apropar-se des de Barcelona en uns 30 minuts, i 5 minuts des de Sant Cugat o Sabadell, ha estat decisiu perque Andrés Rueda, (propietari del Centre Geriàtric Sant Pere de Les Font de Terrassa) s’hagi decidit donar aquest pas històric i adquirir l’edifici per convertir-lo en la nova Residència Gent Gran Sant Pancraç

Andrés Rueda Sanchez és president de l’ASCAD (Associació Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència), i amb la compra de l’Hostal Sant Pancraç, actualment propietat dels germans Ramos, fa realitat el seu somni d’obrir la nova residència conservant el nom de Sant Pancraç, que una vegada reformada comptarà amb 91 places distribuïdes al llarg del seu edifici, i pensats en tot moment per a cobrir les necessitats i desitjos de les persones grans que requereixen unes cures continuades i volen viure la residència com una perllongació del seu habitatge.

Amb una inversió de 5 milions d’euros i la creació d’aproximadament 65 llocs de treball directes.

La nova residència acollirà una amplia terrassa exterior, espais amb llum natural, sales d’estar confortables per a trobades familiars i un servei de menjador amb menú adaptat a totes les particularitats de salut i preferències dels residents. Així mateix, els residents podran gaudir d’un ampli programa d’activitats i una multiplicitat de serveis dirigits a millorar les seves capacitats cognitives, mantenir l’activitat física i tenir cura del seu benestar personal a través d’un servei de psicologia, fisioteràpia, rehabilitació i perruqueria.

Centre Geriàtric Sant Pere de Les Font de Terrassa |CEDIDA

Una de les novetats serà l’obertura d’un aparcament públic que ajudarà força als visitants de la residència i també al comerç de la Plaça del Pi, vist el futur projecte de l’EMD que vol peatonalitzar la zona, amb la corresponent perdua de places d’aparcament.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

ECONOMÍA DE BUTXACA: Canvis en les tendències de consum: més que posseir coses, l’interès rau a tenir-ne l’experiència i compartir-les

27 Desembre 2020 per FLPT

En només un any “Bellaterra Vending Km0” s’ha convertit en la plataforma propera de confiança veïnal per cedir, llogar o compra venda reservat al poble de Bellaterra.

Mostra de productes publicats a través del grup de WhatsApp veïnal Bellaterra Vending Km0|CEDIDA

Més de 5.000 productes s’han gestionat a través del seu grup de WhatsApp, tota una experiència responsable de reciclatge que dona nova vida a les seves llars de Bellaterra.

CCMA|Les noves generacions estan canviant la seva relació amb la propietat. Les causes són diverses, però el fet és que més que posseir coses, estan interessats en tenir-ne l’experiència. Molts prefereixen llogar un pis a comprar-lo, per exemple. Spotify o Netflix van obrir el camí de les subscripcions per accedir a la música o els vídeos. Ara s’hi estan apuntant empreses que ofereixen el rènting de roba, joies i altres productes.

Dues sòcies han creat a la Torre de Claramunt, a l’Anoia, una plataforma de lloguer de moda. A canvi d’una subscripció mensual, les usuàries reben una capsa amb dues peces de roba i una bossa de mà triades de manera personalitzada per una estilista. Les faran servir durant un mes i després tornaran la caixa i en rebran una altra.

Per a María José González, copropietària de Pislow, “el concepte s’anomena ‘armari infinit’, perquè tu vas utilitzant les peces a demanda sense que hagin d’ocupar espai al teu armari. A més, per molt menys diner. La clienta està pagant una tercera part o fins i tot menys que el que pagaria comprant, donant-li el mateix ús.”

Molta de la roba que es compra només s’utilitza unes poques vegades i s’acaba llençant. El rènting és una solució més sostenible tant per a les usuàries com per a les marques. Aquestes, a més, poden testar l’acceptació de nous productes abans de començar-los a fabricar. “Poden planificar millor quantes peces han de produir.

Al final, es tracta de no tenir un excés de producció i donar més valor a la marca. Si han de recórrer contínuament a ofertes per col·locar l’excedent, la imatge de la marca i el treball que hi ha al darrere d’aquella peça perden valor”, assegura l’altra sòcia, Sheila Moya.

Aquest tipus de lloguer també s’està estenent en altres camps, com la joieria, que ha passat de ser un complement per a ocasions especials a una peça més de moda.

Verone és una plataforma dedicada al lloguer de joies a través d’un abonament mensual. Les usuàries del servei escullen cada mes les joies que poden llogar segons el tipus de subscripció que tenen. D’acord amb la tria que han fet, els preparen un joier amb l’enviament del mes. Quan reben la comanda, tornen l’estoig del mes anterior, però, si volen, poden quedar-se alguna de les peces abonant-ne el preu.

Per al Lluis Feliu de la Peña, cofundador d’aquesta “startup”, “tenir el teu joier somiat, amb multitud de peces, té un cost elevat, amb la qual cosa, moltes persones a les que els encantaria lluir les joies, no ho poden fer”. Llogar-les és una opció més assequible.

Hàbits de consum més sostenible

La pandèmia també està ajudant a canviar mentalitats: “Hi ha hagut una presa de consciència col·lectiva sobre el moment en què està el nostre planeta i que realment hem de tenir uns hàbits de consum de moda més sostenibles”, afirma la Lise-Marie Le Masle, cofundadora de Verone i responsable de màrqueting.

Però més enllà de la moda, alguns sectors com el dels vehicles també estan popularitzant el rènting. I no tant sols per als cotxes sinó també les bicicletes.

Un exemple és Kleta, una empresa que va començar a funcionar al maig a Barcelona i ja té 150 abonats. Proposen un servei d’abonament mensual que permet gaudir d’una bicicleta com si fos pròpia sense haver d’invertir en la compra i donar-se de baixa d’un mes per l’altre.

Les bicicletes porten un triple cadenat que permet deixar-les al carrer fins i tot de nit, amb la qual cosa no cal pujar-les al pis. I en cas d’avaria o robatori, l’empresa s’encarrega d’arreglar-les o reeemplaçar-les. Pensaven atraure sobretot estudiants estrangers que passen uns mesos a la ciutat, però han vist com molts residents, sobretot dones, s’hi han interessat.

Font: Toni Canyís.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

BELLATERRA GOURMET: Canelons de Sant Esteve van substituir ‘L’endemà de Nadal, arròs catedral’

26 Desembre 2020 per FLPT

No tothom accepta que els Canelons de Sant Esteve siguin un bon exemple de la cuina catalana de reaprofitament.

Taula parada de Sant Esteve a Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Sant Esteve i els canelons són indestriables: cada 26 de desembre se’n fan i se’n consumeixen milers!

Però aquest costum tan arrelat és carregat de mites, llegendes, polèmiques i innovacions tecnològiques que paga la pena d’aplegar. Per exemple: no tothom està d’acord que siguin un exemple de cuina de reaprofitament. Per una altra banda, n’hi ha més de cent receptes diferents i és una menja que es va popularitzar fa poc més d’un segle.

Encara que pugui semblar que es mengen canelons des de temps ancestrals, és un costum recent: no apareixen en cap receptari català fins a principi del segle XX.

Són un plat d’origen italià que va arribar a Barcelona a final del segle XVIII, gràcies als cuiners estrangers que treballaven a les primeres fondes.

Però hi ha una diferència bàsica entre els nostres canelons i els italians: nosaltres primer coem la carn i després la trinxem, mentre que els italians es fan directament amb carn picada. A més, la carn dels canelons italians se sol coure acompanyada d’un sofregit, que a Itàlia tradicionalment porta pastanaga i api.

Al segle XIX alguns restaurants emblemàtics de Barcelona, com ara la famosa Maison Dorée, van popularitzar el consum de canelons entre la burgesia, que els percebia com una menja molt refinada. Eren una recepta molt complicada de fer a casa, i no pas pel farciment sinó per la pasta, que calia fer a mà. Això es va acabar el 1911, gràcies a l’empresari Ramon Flo, propietari de la marca de pasta El Pavo, que va comercialitzar-ne les primeres plaques seques. Aquest avenç tècnic va significar la popularització definitiva dels canelons: molts restaurants en van començar a servir i, sobretot, van arribar a les llars.

I amb la popularització dels canelons va venir la diversitat: cada casa té recepta pròpia i n’hi ha centenars de documentades. La recepta bàsica dels canelons porta carn de porc, vedella i pollastre acompanyada d’un sofregit de ceba i tomàquet. Però el tipus i la proporció de la carn pot variar molt: n’hi ha que els fan amb cansalada, cap de llom, jarret… També hi ha receptes que donen més paper a la vedella o al pollastre.

Així mateix, hi ha qui afegeix fetge de pollastre, cervell de xai, fetge gras o paté al farciment perquè sigui més untuós. Alguns altres aromatitzen la carn amb una mica de tòfona ratllada. El paté gras i la tòfona són els trets distintius d’una recepta molt famosa de canelons: els Rossini. S’inspiren en el famós compositor italià, que era un excel·lent gurmet. Tot i que els canelons de carn són els més populars, hi ha molts més farciments possibles. Es poden fer d’espinacs, verdures variades, bolets, bacallà, peix, marisc, tonyina, ànec… i així fins a més de cent receptes.

La salsa és una altra de les estrelles del plat. Generalment, es reguen amb beixamel, una salsa d’origen francès que deu el nom a Louis Béchameil de Nointel, maître del rei Lluís XIV. També hi ha cuiners que rebaixen la salsa beixamel amb un toc de salsa de tomàquet, que hi dóna un color lleugerament rosat.

Els canelons de Sant Esteve arrosseguen el mite de ser un exemple de la cuina de reaprofitament.

Cassola de canelons tradicionals catalans |BELLATERRA GOURMET

Un dels grans difusors d’aquesta teoria va ser el gastrònom Néstor Luján, que deia que antigament els canelons es feien amb les sobres de la carn d’olla que es menja el dia de Nadal. Però no tothom ho veu així. L’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, per exemple, ho desmunta en aquesta entrada del seu bloc. Sosté que en la cuina catalana les receptes de reaprofitament no se solen emprar mai en les grans avinenteses, com és el cas del dinar de Sant Esteve.

I abans, què es menjava per Sant Esteve?

Fins que els canelons no es van popularitzar, a moltes cases era costum de menjar arròs a la cassola. L’arròs de la catedral o l’arròs colls-i-punys eren dues receptes molt típiques que sí que servien per a aprofitar les restes del dinar de Nadal. Totes dues contenen menuts de pollastre: es fan amb colls, puntes d’ala, pedrers i crestes acompanyades de verdures i arròs. En trobem una bona prova en el refranyer, que diu: ‘L’endemà de Nadal, arròs catedral’.

Font: Ester Estela

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BON NADAL BELLATERRA‼️ Dàmaris Gelabert – M’AGRADA EL NADAL (Videoclip Oficial)

25 Desembre 2020 per FLPT

LLETRA M’AGRADA EL NADAL (Dàmaris Gelabert)

M’agrada el Nadal, faig petons i regals
Els carrers i els balcons, plens de llums i colors
M’agrada el Nadal, un pessebre com cal
Pastorets i torrons i cançons vora el foc
Quan miro la nit veig el vidre entelat
Escric amb el dit Bon Nadal i un desig
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel
Fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu
Poder veure el rei blanc, fent de mag un instant (Fent de mag un instant)
M’agrada el Nadal
M’agrada el Nadal, faig petons i regals
Els carrers i els balcons, plens de llums i colors
M’agrada el Nadal, un pessebre com cal
Pastorets i torrons i cançons vora el foc
Quan miro la nit veig el vidre entelat
Escric amb el dit Bon Nadal i un desig
Vull pujar dalt del cel per fer…

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

ECONOMÍA DE BUTXACA: Premiar la jubilació tardana i penalitzar l’anticipada, el pla per reformar les pensions

25 Desembre 2020 per FLPT

El pla del govern espanyol contempla revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC

La proposta del govern espanyol preveu revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC, però mai a la baixa, i prohibir la jubilació forçosa

CCMA|El govern espanyol vol apropar l’edat real de jubilació a la legal i, per això, preveu penalitzar la jubilació anticipada i premiar amb un augment del 4% la pensió per cada any que s’endarrereixi la jubilació més enllà de l’edat legal, que el 2021 serà als 66 anys.

Són algunes de les propostes que el Ministeri de Seguretat Social ha traslladat a sindicats i patronals per a la reforma del sistema de pensions que l’executiu espanyol vol presentar al Congrés a principis del nou any. L’esborrany, al qual ha tingut accés TV3, també contempla revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC i prohibir la jubilació forçosa.

En canvi, el document no fa cap menció a la possible ampliació del període per al càlcul de les pensions, de passar de 25 anys cotitzats a 35. És una mesura que estudia el govern espanyol, però que, per ara, no té l’aval dels sindicats.

Premiar la demora de la jubilació

El Ministeri de Seguretat Social planteja premiar amb una pujada del 4% la pensió per cada any que s’endarrereixi la jubilació més enllà de l’edat legal (ara és del 2% al 4% segons els anys cotitzats). O com a alternatives, planteja rebre una quantitat a tant alçat per cada any endarrerit, o bé una combinació de les dues anteriors opcions.

L’elecció d’una o altra opció s’haurà de fer en el moment de tramitar la pensió i no es podrà modificar més endavant.

Endarrerir la jubilació voluntàriament també permetria cobrar una pensió per sobre de la màxima que fixin els pressupostos generals de l’Estat, segons recull l’esborrany.

Penalitzar més la jubilació avançada

Per apropar l’edat real de jubilació a l’edat legal, el Ministeri de Seguretat Social proposa penalitzar encara més la jubilació anticipada voluntària. Per una banda, proposa nous coeficients penalitzadors en els primers anys i en els últims anys en què es pot optar a la jubilació anticipada (al voltant dels 64 i 66 anys).

Per altra banda, i per als treballadors amb salaris més alts que tinguin dret a la pensió màxima, proposa aplicar els coeficients reductors sobre el total de la pensió i no sobre la base reguladora per retallar les quotes a percebre.

Revalorització d’acord amb l’IPC, però que mai baixin

El document inclou, d’acord amb el Pacte de Toledo, que per a la revalorització anual de les pensions es prendrà com a referència l’IPC, i introdueix com a limitació que en cap cas baixaran, ni quan l’IPC sigui negatiu.

La reforma també preveu prohibir la jubilació forçosa per “afavorir la prolongació de la vida laboral” i, per això, es vol que els convenis col·lectius no puguin establir clàusules que permetin extingir el contracte laboral quan el treballador compleix l’edat legal per retirar-se.

Avantatges per als desocupats des del 2013

L’esborrany de la reforma de les pensions recull també mantenir vigent la clàusula de salvaguarda de les pensions que venç el 31 de desembre i que atorga avantatges en la jubilació a les persones desocupades des de l’1 d’abril del 2013 i que no han tornat a treballar.

És una mesura que, segons els sindicats, beneficia milers de treballadors que es podran jubilar als 65 anys i podran esquivar les condicions més dures que va introduir la reforma de les pensions del 2011.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

« Newer Posts - Older Posts »