Bellaterra.Cat va preguntar a l’EMD a través del vocal Jordi Macarulla (Convergents): Per què Bellaterra TV no publica mai cap comunicat oficial anunciant la convocatòria de la Junta del Veïnat? No es important? Tampoc publica cap notícia dels partits de l’oposició o organitzacions cíviques.
Sorprenent és la resposta oficial de Ramon Andreu, (president de l’EMD), pixant fora de test. (veure la resposta complerta a partir de l’hora 2:04:00)👇
-Bellaterra TV només fa comunicats oficials i notes de premsa de l’EMD. Tampoc cap organisme oficial anuncia amb antelació les convocatòries dels plens, siguin ajuntaments, Generalitat, etc.,
-Només s’envia la notícia de la convocatoria de la Junta de Veïnat a qui ho demani, sigui privat o altres, via la secretària de l’EMD.
Ramon Andreu respòn com si el periodista Carles Alujo Ferrer no cobrés sou de l’EMD i no fos l’encarregat de publicar els comunicats oficials a través de Bellaterra TV, el que demostra la censura de notícies que parteixen de les entitats cíviques i partits de l’oposició de Bellaterra👇
Fos interesant que l’EMD fes com el canal Cerdanyola Info de l’Ajuntament de Cerdanyola, on són benvingudes i publicades totes les notícies del municipi, siguin privades o oficials. Molt haurà de canviar aquesta EMD en mans de Gent X Bellaterra des de l’any 2010, perquè sigui oberta per a tothom i molt més transparent i pública.
La portaveu del govern espanyol recorda que caldrà acudir al servei públic en cas de positiu
Farmàcia de Bellaterra
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un decret que permet la venda de test d’antígens a les farmàcies sense recepta, en la línia del que han fet molts altres països europeus en els passats mesos. La portaveu i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha recordat que els qui donin positiu en aquests test hauran d’acudir igualment al sistema públic. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va avançar la mesura la setmana passada i va apuntar que afavorirà la detecció de casos en un moment en què l’allau de contagis amenaça l’atenció primària.
Test d’antígens negatius|ACN.
La venda de test a les farmàcies arribarà en un moment en què l’Estat registra 600 casos de covid per cada 100.000 habitants, amb la variant Delta, procedent de la Índia, com a principal amenaça. L’executiu l’aprova el mateix dia que el nombre de persones vacunades amb pauta completa arriba als 27 milions de persones, un 50% de la població de l’Estat, que segons l’executiu demostra la viabilitat d’arribar al 70% de la població vacunada a finals d’agost.
El fotògraf Jordi Borràs s’ha encarregat de la restauració i postproducció de l’obra de Pere Català i Pic, en un projecte que impulsa la Fundació Reeixida.
La imatge d’una espardenya trepijant una creu gammada és una de les més icòniques de la propaganda antifeixista. Ara, 85 anys després, el cartell que va crear Pere Català i Pic el 1936 tornarà a veure la llum amb una edició d’alta qualitat que té l’autorització dels hereus de l’autor.
El fotògraf Jordi Borràs s’ha encarregat de la restauració i postproducció del cartell, en un projecte que impulsa la Fundació Reeixida en col·laboració amb la Federació Llull, que aplega Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear. La impressió és sobre paper de 160 grams, en format 70×50 cm.
Com es va fer la fotografia
Per aconseguir la imatge, explica Reeixida, els fills del fotògraf, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca, van comprar fang per fer l’esvàstica al carrer Tallers de Barcelona.
De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc, que aleshores tenia 14 anys, van anar cap a l’edifici de Capitania de Barcelona, aleshores seu de les milícies republicanes.
Es van situar a l’entrada amb un parell de focus i l’equip fotogràfic. Van mullar les llambordes amb aigua perquè brillessin i hi van col·locar una cadira.
Amb la càmera, van captar un peu d’un mosso d’esquadra aixecat uns centímetres per sobre de l’esvàstica.
La imatge de 70 centímetres d’amplada per un metre d’alçada, un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda, va fer la volta al món. “Sense cap missatge ni cap lletra”, remarca la Fundació Reeixida, l’impacte va ser gran:
“Amb tota la força de la imatge. Un cartell perfecte, com tota obra d’art, no necessita explicació.”
Aquest cartell és una de les feines de Català i Pic dins del Comissariat de Propaganda, que es va constituir a Barcelona a finals del 1936 i tenia delegacions a Londres, Brussel·les, Estocolm i París. L’objectiu era fer accions per enfortir la moral del front i la rereguarda contra el feixisme.
Es va publicar el 24 d’octubre del 1936 a La Vanguardia.
A més del cartell ara reeditat, en van sortir obres com l’estatueta “El més petit de tots”, de Miquel Paredes i que la il·lustradora Lola Anglada va passar a paper en un conte, els noticiaris de Laya Film o els cartells de Carles Fontserè.
La fundació recupera ara la imatge en el marc del projecte Memòria Nacional, que vol destacar la feina de “desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides”.
La reedició de l’obra, que s’ha presentat aquest dilluns a Barcelona, es pot adquirir en una vuitantena de llibreries dels Països Catalans i diferents portals d’internet.
Un cartell amagat anys en una maleta
L’original va estar amagat en una maleta de doble fons per preservar el treball de la persecució dels franquistes. Va ser el fill de l’autor, Pere Català i Roca, qui el va trobar on estava amagat, quan el pare ja era mort.
Nascut a Valls, quan tenia deu anys Pere Català i Pic ja va fundar una agrupació catalanista, Pàtria. Va començar a fer de retratista a la seva ciutat, després d’un viatge a Roma. I va fotografiar monuments per a la Mancomunitat.
Va ser militant d’Acció Catalana. Era nacionalista, republicà i crític amb la Lliga. El 1934 va començar a amoïnar-se per l’ascens dels totalitarismes arreu del món.
Quan les tropes franquistes van entrar a Catalunya, no es va poder exiliar perquè tenia la família molt malalta. Va tancar-se a casa i va desfer-se de tot el material comprometedor. Durant la postguerra els fills l’havien de mantenir perquè les represàlies li feien molt díficil reprendre la seva vida, però va acabar refent-se i apostant per la fotografia en color i les noves tècniques d’aquest art.
El nostre veí Albert Pantaleoni Xercavins, lluitador pels espais naturals nets ha convocat la primera recollida post Covid en la Vía Verda, el proper diumenge 25de julio.
El bellaterrenc Albert Pantaleoni davant el material abocat en plena natura| CEDIDA
Bonaparte de Bellaterra ens aporta uns creatius dolços de gran qualitat. També ens ofereix illy cafè, el millor aràbiga pur del món. Heu gaudit dels seus gelats artesans?
El bellaterrenc Jordi Savall crea el seu propi festival de música a Santes Creus, Tarragona
Festival Santes Creus creat pel bellaterrenc universal Jordi Savall
El prestigiós violagambista i director d’orquestra català Jordi Savall, un dels noms més reconeguts de la música internacional, ha creat el seu propi festival de música, que portarà el seu nom a la localitat tarragonina de Santes Creus.
Així, el primer Festival Jordi Savall es farà aquest 2021, de l’11 a l’15 d’agost, comptant amb cinc concerts. “M’agradava la idea que portés el meu nom, per assegurar un llegat que vagi més enllà de la meva persona”, ha declarat el músic, inspirat pel Festival Pau Casals, fundat pel violoncel·lista quan tenia 75 anys. Savall farà 80 a l’agost. “Per a mi, seria molt important que aquest festival tingués una continuïtat en el temps, fins i tot més enllà de la meva activitat professional i de la meva vida”.
Per a aquesta primera edició, Savall compartirà escenari amb formacions com Orpheus XXI, la Capella Reial de Catalunya o Hespérion XXI.
Mireia Ingla (ERC) governa a Sant Cugat del Vallès amb els PSC i la CUP
L’alcaldessa Mireia Ingla i el president de l’EMD de Valldoreix Josep Puig | Sergi Baixas
Crisi institucional entre Sant Cugat i Valldoreix. L’alcaldessa Mireia Ingla ha respost a les afirmacions que va fer el president de l’EMD, Josep Puig, en una entrevista a NacióSantCugat, on el valldoreixenc apuntava que la seva relació amb el regidor de Seguretat, Francesc Carol (ERC) és “completament arcaica” i que no funciona de la manera àgil que correspondria. En aquest sentit, criticava que Carol el tractés com si fos un ciutadà més del barri i no el reconegués com a president de Valldoreix.
Unes afirmacions que, en la mateixa línia, es van repetir ahir durant el ple de Valldoreix, quan es debatia una polèmica moció presentada per les formacions d’esquerres (ERC-PSC-CUP) i on es demanava que Puig delegués la cartera de Seguretat a un altre dels membres del govern de Junts davant la seva “inacció” i “relació millorable” amb Sant Cugat arran l'”actitud agressiva i d’acusacions contínues” del valldoreixenc.about:blank
En sessió plenària, Puig va reiterar que pel regidor “jo no sóc ningú” i atribuïa les problemàtiques de la manca de comunicació a l’altra administració. “Carol ha tingut un mal tracte i poc respecte cap a mi“, exposava en la Junta de Veïns assenyalant que de l’agressivitat de la qual l’acusen, en realitat l’està patint ell per part del republicà. A més, “difereix” que estigui fent una gran feina a Sant Cugat tal com havia afirmat prèviament el vocal d’ERC, Lluc Cahís; i assegura que des de dintre de la Policia Local “estan molt queixosos”.
La republicana assevera que la relació entre ambdues administracions locals hauria de ser “de confiança i proximitat” i, considera, “fa molt de temps que no és així“. Ingla retreu “molts malentesos, manca de lleialtat institucional, poc rigor i canvis d’opinions“; i per a tot això, exposa, “se’m fa molt difícil mantenir una relació fluida amb ell”.
Per tots aquests motius, l’alcaldessa aparta simbòlicament a Puig i avisa que a partir d’ara els projectes conjunts que porten plegats l’Ajuntament i l’EMD es faran a través de la resta de membres de l’equip de govern valldoreixenc. Amb qui, assegura, “estic convençuda que els portarem a terme en un ambient de cordialitat, sintonia i lleialtat”.
Resposta d’Ingla a l’entrevista de Puig
“Com a alcaldessa de Sant Cugat, lamento l’actitud i les paraules del president de l’EMD en relació amb el regidor de Seguretat. El contingut d’aquesta entrevista em confirma que el president Puig no és un interlocutor vàlid per atendre les necessitats de la ciutadania de Valldoreix i liderar les relacions institucionals amb l’Ajuntament de Sant Cugat, i que no està a l’alçada del que el veïnat de Valldoreix mereix.
La relació del president amb l’alcaldessa hauria de ser de confiança i proximitat, i lamento dir que fa molt de temps que no és així. Després de molts malentesos, manca de lleialtat institucional, poc i rigor i canvis d’opinió constants, se’m fa molt difícil mantenir una relació fluïda amb ell.
Evidentment, com a alcaldessa estic al cas dels projectes conjunts que portem les dues administracions, a través de l’equip de govern de Sant Cugat i altres membres del govern valldoreixenc, i estic convençuda que els portarem a terme en un ambient de cordialitat, sintonia i lleialtat”.
“Una pandèmia invisible“. Així qualifiquen des de Badia del Vallès el problema que tenen amb l’amiant, que és present en la majoria dels edificis d’habitatges de la ciutat i que deixa anar partícules invisibles que poden provocar càncer.
Ara el municipi s’ha convertit en el primer de l’Estat que localitza en un mapa tots els edificis que tenen amiant-ciment a la façana. Són uns 200, el 90% del parc d’habitatges de la ciutat.
L’estudi no només situa el material tòxic, sinó que alerta que està molt degradat i que s’ha de treure com més aviat millor, per evitar despreniments de partícules cancerígenes.
Mentre això no passi, caldrà aplicar mesures preventives, com explicava Lluís Mallart, autor de l’estudi i director de l’empresa ACM 2020:
“Proposem que es retiri de manera immediata, amb la mesura preventiva de l’encapsulat de les galeries per la part interior, abans de finals d’any.”
Des de la Comissió de l’Amiant de Badia, la representant dels veïns, Amàlia Frutos, afirma que estan preocupats:
“L’estudi ens ha anat molt bé per saber com està l’amiant, però ens ha deixat més preocupats encara. Ara ja sabem que està malament i que és urgent treure’l perquè està comprometent la nostra salut.”
S’han trobat partícules d’amiant despreses en 6 de cada 10 mostres recollides en superfície a l’interior de galeries, en una seixantena de comunitats de veïns. Es calcula que hi ha 17 kg d’amiant-ciment per cada veí de la ciutat.Edificis amb amiant a la façana a Badia del Vallès. (Edificis amb amiant a la façana a Badia del Vallès)
L’estudi l’han pagat a mitges l’Ajuntament de Badia i l’Associació de Veïns. Però ni un ni l’altra poden assumir el cost de retirar aquest material a tota la ciutat, xifrat en uns 4 milions d’euros.
L’alcaldessa de la ciutat, Eva Menor, ha recordat que són un municipi amb pocs recursos econòmics i ha fet una crida a la col·laboració d’altres administracions,en una entrevista a “Els matins” de TV3:
“El problema de salut no és només de Badia, sinó de tots els municipis de la comarca i també del país. Les partícules tòxiques es desplacen amb el vent i l’aire no en sap, de fronteres.”
Menor ha explicat que des del 2015 el consistori ha treballat per treure l’amiant dels edificis públics de la ciutat, però que encara queden els habitatges.
Compromís d’Aragonès
L’alcaldessa ha agraït la implicació del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha visitat Badia aquest dijous i s’ha compromès a treballar per erradicar l’amiant arreu del país.
“Al 2019 vam posar en marxa una comissió per erradicar l’amiant, i ara aprovarem el pla nacional per a l’erradicació de l’amiant i posarem en marxa un projecte de llei per aconseguir-ho.”
Es vol optar als fons europeus Next Generation per contribuir a finançar-ne la retirada.
El president ha assenyalat que l’any 2020 es va retirar amiant d’unes tretze escoles d’arreu del país, i que ara es treballarà per censar aquells espais amb aquest material i es crearà un marc normatiu treballant conjuntament amb els ajuntaments i la resta d’administracions.
La “zona zero” de l’amiant
El problema no és únic de Badia. El fibrociment, que quan es degrada produeix amiant, era molt comú en les construccions dels anys 70 perquè era barat. N’hi ha a les edificacions de molts municipis.
BELLATERRA.CAT 