Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Pere Català Pic’

El fotògraf Jordi Borràs s’ha encarregat de la restauració i postproducció de l’obra de Pere Català i Pic, en un projecte que impulsa la Fundació Reeixida.

La imatge d’una espardenya trepijant una creu gammada és una de les més icòniques de la propaganda antifeixista. Ara, 85 anys després, el cartell que va crear Pere Català i Pic el 1936 tornarà a veure la llum amb una edició d’alta qualitat que té l’autorització dels hereus de l’autor.

El fotògraf Jordi Borràs s’ha encarregat de la restauració i postproducció del cartell, en un projecte que impulsa la Fundació Reeixida en col·laboració amb la Federació Llull, que aplega Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear. La impressió és sobre paper de 160 grams, en format 70×50 cm.

Com es va fer la fotografia

Per aconseguir la imatge, explica Reeixida, els fills del fotògraf, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca, van comprar fang per fer l’esvàstica al carrer Tallers de Barcelona.

De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc, que aleshores tenia 14 anys, van anar cap a l’edifici de Capitania de Barcelona, aleshores seu de les milícies republicanes.

Es van situar a l’entrada amb un parell de focus i l’equip fotogràfic. Van mullar les llambordes amb aigua perquè brillessin i hi van col·locar una cadira.

Amb la càmera, van captar un peu d’un mosso d’esquadra aixecat uns centímetres per sobre de l’esvàstica.

La imatge de 70 centímetres d’amplada per un metre d’alçada, un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda, va fer la volta al món. “Sense cap missatge ni cap lletra”, remarca la Fundació Reeixida, l’impacte va ser gran:

“Amb tota la força de la imatge. Un cartell perfecte, com tota obra d’art, no necessita explicació.”

Aquest cartell és una de les feines de Català i Pic dins del Comissariat de Propaganda, que es va constituir a Barcelona a finals del 1936 i tenia delegacions a Londres, Brussel·les, Estocolm i París. L’objectiu era fer accions per enfortir la moral del front i la rereguarda contra el feixisme.

Es va publicar el 24 d’octubre del 1936 a La Vanguardia.

A més del cartell ara reeditat, en van sortir obres com l’estatueta “El més petit de tots”, de Miquel Paredes i que la il·lustradora Lola Anglada va passar a paper en un conte, els noticiaris de Laya Film o els cartells de Carles Fontserè.

La fundació recupera ara la imatge en el marc del projecte Memòria Nacional, que vol destacar la feina de “desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides”.

La reedició de l’obra, que s’ha presentat aquest dilluns a Barcelona, es pot adquirir en una vuitantena de llibreries dels Països Catalans i diferents portals d’internet.

Un cartell amagat anys en una maleta

L’original va estar amagat en una maleta de doble fons per preservar el treball de la persecució dels franquistes. Va ser el fill de l’autor, Pere Català i Roca, qui el va trobar on estava amagat, quan el pare ja era mort.

Nascut a Valls, quan tenia deu anys Pere Català i Pic ja va fundar una agrupació catalanista, Pàtria. Va començar a fer de retratista a la seva ciutat, després d’un viatge a Roma. I va fotografiar monuments per a la Mancomunitat.

Va ser militant d’Acció Catalana. Era nacionalista, republicà i crític amb la Lliga. El 1934 va començar a amoïnar-se per l’ascens dels totalitarismes arreu del món.

Quan les tropes franquistes van entrar a Catalunya, no es va poder exiliar perquè tenia la família molt malalta. Va tancar-se a casa i va desfer-se de tot el material comprometedor. Durant la postguerra els fills l’havien de mantenir perquè les represàlies li feien molt díficil reprendre la seva vida, però va acabar refent-se i apostant per la fotografia en color i les noves tècniques d’aquest art.

Va morir el 13 de juliol de 1971.

Comandes: http://www.reeixida.cat

Font: CCMA

Read Full Post »