Els qui ho necessitin podran demanar cita prèvia per presentar-la presencialment, però ja no s’imprimirà en paper
Aquest any, la declaració de la renda es podrà presentar només per internet. La decisió va ser tombada pel Tribunal Suprem, que va reconèixer el dret dels contribuents a presentar-la en paper. Però, ara, Hisenda ha fet públiques les condicions per presentar la declaració de l’any 2023 i es referma en l’obligació de presentar-la per via telemàtica.
La manera que ha trobat el ministeri per esquivar aquesta sentència és garantir a tots els contribuents que ho necessitin que tindran atenció personalitzada a les oficines, demanant cita prèvia com cada any.
La novetat és que no es podrà presentar en paper, sinó que el personal que l’atengui la confeccionarà per mitjans electrònics.
També es podrà fer la declaració de la renda per telèfon o a les oficines habilitades de les comunitats autònomes. A Catalunya també es pot acudir a les oficines de l’Agència Tributària Catalana i a alguns ajuntaments.
Una proposta que ve del 2019 Per recuperar aquesta proposta, el govern espanyol va aprofitar els decrets que va aprovar abans d’acabar l’any 2023 amb les mesures per combatre la crisi.
L’havia aprovat el 2019 en una ordre ministerial, que també recollia l’obligació de presentar l’Impost de Patrimoni de manera electrònica.
Però una sentència del Tribunal Suprem del juliol passat va anul·lar aquesta obligació. I una altra sentència de l’Audiència Nacional del mes de desembre ho va corroborar.
Interior d’una oficina de l’Agència Tributària Les condicions per presentar la renda del 2023 confirmen que només es podrà presentar telemàticament (Europa Press/Marta Fernández)
La campanya de la renda engegarà a l’abril La campanya de la renda corresponent a l’exercici 2023 començarà el 3 d’abril i acabarà l’1 de juliol. Des del primer moment ja es podrà confirmar l’esborrany.
A partir del 7 d’abril, s’obriran les cites per fer els tràmits per via telefònica.
I a partir del 3 de juny, es podran presentar de manera presencial a les oficines de l’Agència Tributària.
LLUÍS TORRES| Bellaterra, 25 gener 2024 Carles Aluju Ferrer, ex cap de premsa de l’EMD de Bellaterra i actual Síndic de Greuges de Rubí, publicava l’any 2011, la posició oficial de l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra.
Volien que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya paralitzés el procés de licitació de la futura via Interpolar, perquè s’oposen a la construcció d’una autovia que partiria el districte de Bellaterra en dos.
El Vial Interpolar és una infrastructura projectada que uneix el polígon de Can Sant Joan de Sant Cugat, a la B30/AP7, amb Sant Pau del riu Sec, a Sabadell, a la C58.
El projecte suposa una autovia de 4 carrils –2 per sentit- amb una velocitat permesa de 80 quilòmetres per hora i el traçat previst a l’estudi de licitació de les obres passa per dins del nucli urbà de Bellaterra, seguint l’antiga via dels Ferrocarrils de la Generalitat.
L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona (PSC), i el president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu (GXB), estaven disposats a treballar amb la Generalitat per trobar la millor solució per a la connexió de les autopistes AP-7 i C-58. Pròximament decidirien quines accions conjuntes portarien les dues administracions. Els dos dirigents van mostrat la sorpresa per la reactivació del projecte, després que en converses amb el conseller de la Generalitat Lluís Recoder, abans d’aquell estiu, no se’ls comuniqués res.
L’alcaldessa Carmona va demanar el suport de tots els grups municipals per tombar el projecte.
Les plataformes Bellaterra contra la Interpolar i Ciutadans pel Camí Verd, organitzades des del 2005, van recollir més de 20.000 firmes en contra del nou vial. El president de Ciutadans pel Camí Verd, Ángel Campo, va ser taxatiu: “Semblava que era un projecte que no corria pressa i ara ens el volen colar”. Dels 3,5 quilòmetres del traçat que passen per Bellaterra, dos ja són via verda
Ho varen aprovar al Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, el 22 gener 2024
Junta Veïnal EMD Bellaterra, 22 gener 2024
LLUÍS TORRES | Bellaterra, 23 gener 2024 Segons informa avui Ràdio Cerdanyola Info, Norman Portell, vocal sense cartera del partit polític Bellaterra Endavant, explica que hi ha un augment de 17.000 euros en relació al pressupost de l’actual exercici i que l’objectiu és incrementar les partides destinades a millores en el carrer i l’espai públic amb la posada en marxa de dues brigades, una d’espai verd i l’altra d’obres.
Portell explica que s’augmenten també partides com la de personal, amb els ajustos salarials marcats per normativa, mentre que es redueixen de manera “dràstica” les despeses jurídiques -passant de 35.000 a 20.000 euros- i també la d’anuncis públics i propaganda institucional. Portell remarca que aquest pressupost no contempla les inversions previstes, que es preveu que s’aprovi al mes de març.
En aquest sentit, el president de l’EMD, Josep Maria Riba, manifesta que s’espera que a Bellaterra “es mogui més d’un milió d’euros” amb 400.000 euros que l’Ajuntament preveu destinar a la millora de l’enllumenat -de la que ja s’estarien realitzant treballs previs al canvi de lluminàries- i 100.000 euros més del compromís d’una aportació extraordinària municipal en actuacions que prioritzaria l’EMD més la subvenció que s’hauria de rebre per a la reforma de la plaça del Pi. Aquesta aportació la va anunciar Cerdanyola quan Ramon Andreu (GXB), presidia l’EMD de Bellaterra.
El vocal Carles Triginer (GXB), explicava que els números plantejats pel govern de l’EMD no quadraven amb els anunciats pel propi govern en un acte públic celebrat el passat desembre, quan el partit polític Bellaterra Endavant va fer balanç dels seus primers sis mesos de mandat, i celebrat a Centre Cívic de Bellaterra, amb l’assistència presencial de 25 veïns. El president de l’EMD, Riba, explicava que era així perquè al pressupost es descomptes de forma automàtica els diners provinents de la taxa de gual i de la gasolinera de Repsol.
Precisament, la nova taxa de guals aprovada inicialment al novembre va ser protagonista del debat sobre les al·legacions a les Ordenances Fiscals ja que finalment no es podrà aplicar fins el 2025. Gent per Bellaterra va presentar al·legacions a la modificació de les Ordenances i no ha estat fins el plenari de gener que s’ha resolt desestimar la que afectava a la nova taxa de guals i admetre les que afectaven la taxa de rodatge cinematogràfic i la d’ocupació d’espais públics per a la instal·lació de mercaderies, bastides o material de construcció, on faltaven els estudis tècnic-econòmics.
Riba explica que l’aplicació de la nova taxa de guals no podrà arribar fins 2025 i això suposa que l’EMD tindrà entre 20 i 30.000 euros menys dels previstos inicialment en una actuació que es volia destinar a la neteja i jardineria del centre de Bellaterra, especialment les zones de les places del Pi i de Joan Maragall.
El pressupost es va aprovar amb el vot favorable de Bellaterra Endavant i el vot en contra de Gent per Bellaterra. La vocal d’ERC, Laura Batalla, no va assistir a la sessió, tampoc Guillem Nadal, de GXB.
Josep Maria Riba, president de la Junta Veïnal de l’EMD, pel partit polític Bellaterra Endavant
Resum de la presentació i balanç dels 6 mesos de gestió de la Junta Veïnal de l’EMD presidida per Josep M. Riba, (Partit polític Bellaterra Endavant), el 19 de desembre de 2023.
(1) Confirmació que el dia 12 de gener 2024, l’Ajuntamen de Cerdanyola començarà a canviar l’allumenat de Bellaterra per leds que economitzant un 70% d’energia. Inversió valorada en uns 600.000€, aportats per Unió Europea des de fa un munt d’anys.
(2) Amb la pujada general dels guals i IBI, l’Ajuntament de Cerdanyola té previst una inversió de 100.000€ per asfaltar part dels carrers de Bellaterra. (EMD té la competència de manteniment de voreres i calçades), i voldria que s’aprofités per reparar forats.
(3) Previsió de peatonitzar la zona de comerç de Bellaterra, tram que unirà la part central amb els aparcaments de Farmàcia, etc., i el tram de Joan Fàbregas amb Abalo. Instal·lar una rotonda Av. Bertomeu (BV1414), Ramón Llull, Abalo, perquè els cotxets puguin pujar a Joan Fàbregas per Lluís Avalo. Les obres estàn previstes s’acabin el 2025, sempre i quan la Generalitat aporti els diners.
(4) Es vol crear un “Camí Peatonal” a un tram del Camí Antic, i que els cotxes que accedeixin “se busquin la vida per altres carrers de Bellaterra”. Igual volen fer a Pin i Soler, prohibint l’entrada des de la rotonda de la Vall de Sabadell.
(5) Es podría tornar a obrir l’accés al la UAB a través del carrer Can Miró, ja que si no ho fa, la direcció de la UAB ho demandarà judicialment per fer-ho efectiu.
(6) L’EMD vol contractar 2 brigades, una per espais verds i altra per obres i manteniment (de moment conserva els 2 treballadors actuals).
(7) Es vol prohibir l’aparcament de cotxes a la zona esportiva propera al Centre Cívic del Turó de Sant Pau, per evitar els “Botellons” dels caps de setmana.
(8) Es vol restaurar la zona del Parc de la Font de la Bonaigua, amb un pressupost de més de 400.000€, però és desconeix quan es podria executar.
(9) Queixes veïnals perquè l’EMD no està responen a les propostes enviades per millorar l’espai públic. L’EMD té previst contractar una persona experta per respondre totes les instàncies públiques.
(10) La UAB es nega a permetre fer un aparcament a la seva zona propera a l’estació de Bellaterra, i reclamarà com propis els camins utilitzats per l’EMD, perquè diu és part del seu territori autònom.
(11) L’EMD reclama al veïnat que no deixin permanent els cubells de brossa lligats al fanals de l’espai públic, per evitar la visita de porcs senglars, i la mala imatge de Bellaterra.
(12) Es recorda que en cas d’emergència, si s’utilitza un del 4 desfibrilador públics de Bellaterra, automàticament respòn el 061, i es desplaça al lloc d’urgència.
(13) Sobre l’etern consultori mèdic, tant necessari a Bellaterra, tot segueix igual des de l’any 2010, moltes gestions però cap solució definitiva. Es diu que a Bellaterra ja sóm el 25% de gent gran i un 15% d’infants.
(14) Riba recorda la pendent instal·lació de pantalles acústiques al tram de la B-30, AP-7 al seu pas per Bellaterra, però Fomento no acaba de fer-ho.
(15) Es vol instal·lar un gran contenidor (n’hi deien banyera), a la part baixa de la zona del Camí Antic, per evitar que la maquinària aspiradora de l’Ajuntament no perdi 2 hores portant-lo a Cerdanyola (No s’’ha dit quin cost té la banyera, i si es pagarà algun lloguer o cànon etc.,)
(16) Diuen que no tenim servei d’agents cívics, perquè estan de baixa per malaltia, que no són de seguretat, i que depenen de la Policia Urbana de Cerdanyola.
(17) L’EMD fa públic que demanarà, abans del 29 de desembre la modificació del PDU (Pla Director Urbanístic) per a que es puguin dividir les cases en 2 vivendes a Bellaterra. Al veïnat li preocupa la proposta de l’EMD el fet que ja han decidit “tirar pel dret” en la normativa de dividir les cases, tot i els informes negatius dels experts de la Diputació, i sense fer consulta al ciutadans. Tampoc s’especifica de quina manera es dividirien les cases i si això afectaria a tot Bellaterra o només a algunes zones.
(18) No es pot dir que a l’EMD sigui un Govern, sinó una Junta Veïna presidida pel president de l’EMD de Bellaterra (no de Bellaterra). Els vocals no estan anomenats oficialment com tals, no tenen carteres ni sous, i cobren amb cada assistència als plens i per assessorar al president de la Junta Veïnal.
(19) En el balanç dels 6 mesos de l’EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant, no va dir en cap moment, quin dels punts del seu programa electoral han portat a fer-ho realitat, el que és del tot decebedor.
(20) L’EMD vol crear un Mini Bus en demanda, pels carrers de Bellaterra, sempre i quan s’aconsegueixi el seu cost de 100.000€, aportats per l’Ajuntament de Cerdanyola.
(21) L’EMD i Cerdanyola volen crear zones de baixes emissions a Bellaterra perquè no puguin circular vehicles de més contaminació.
(22) Riba diu que l’actual EMD ha trobat a la seu, deutes de més de 85.000€ que va deixar l’anterior president, correponent a deutes a advocats que van tramitar gestions judicials contra Cerdanyola, etc., que han estat negociant per rebaixant-lo fins a 45.000€, i que fins i tot podrien decidir de no pagar-ho.
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 24 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Debat Municipals 2019 a Bellaterra|ARXIU
(i 20) Amb una limitació de mandat:
Pensem que per les funcions públiques de màxima representació del poble no és convenient que s’allarguin massa els mandats. D’acord que es guanya en experiència, però per contra es perd frescor i energia.
Donat que Bellaterra es troba en una tessitura molt complicada. L’adscripció al municipi de Cerdanyola, que històricament ha fet molt poc per Bellaterra, fa que hi hagi molt desgast dels nostres representants polítics, que fàcilment poden caure en el “no hi ha res a fer” mentre estiguem depenent de Cerdanyola. Així està passant i no és bo.
Per tant, ens comprometem a que:
Si aconseguim la presidència de l’EMD, el nostre candidat no farà més de 2 legislatures (8 anys). El mateix podem dir dels Vocals que participin de les Juntes de Veïns de l’EMD.
Jordi Rubió i Balaguer neix a Barcelona el 30 de gener de 1887. És net de l’escriptor Joaquim Rubió i Ors, conegut com lo Gaiter del Llobregat, i fill de l’historiador i intel·lectual Antoni Rubió i Lluch. Als dinou anys es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i als vint aconsegueix el doctorat a Madrid amb la tesi Consideraciones generales acerca de la historiografía catalana medio-eval y en particular de la crónica de Desclot. El mateix any entra a treballar de secretari a l’Institut d’Estudis Catalans. Entre 1911 i 1913 exerceix un lectorat de Filologia Hispànica a la Universitat d’Hamburg, i aprofita l’estada per iniciar unes recerques sobre els manuscrits lul·lians i per aprendre alemany.
Jordi Rubió i Balaguer 📷 FOTOTECA .CAT
Torna a Barcelona per dirigir la Biblioteca de Catalunya, càrrec que ocupa fins al 1919. Introdueix la classificació decimal i organitza el fons creixent de la Biblioteca, i a partir de 1915, també ho fa amb la recentment creada xarxa de Biblioteques Populars. Sobre aquesta època ens diu: “Va ésser allò que si fa bon vent, s’infla la vela. Tot va col·laborar a fer que les coses anessin bé. Quin esperit que hi havia! Arribaven llibres de pertot i la gent tenia una ànsia immensa de llegir. Treballàrem, treballàrem molt… […] Va ésser com reconquerir una part de Catalunya, això de recollir llibres d’aquí i d’allà. Sí, com el vent: quina confiança, que teníem tots, d’anar endavant!” (Serra d’Or, núm. 116, maig del 1969, p. 31-38).
Ensenya Biblioteconomia i Bibliografia a l’Escola de Bibliotecàries des de la seva fundació, l’any 1915, i el 1919 obté les càtedres de Bibliologia i de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona. El 1925 succeeix el seu pare en la càtedra de Literatura Catalana dels Estudis Universitaris Catalans, un ensenyament de caràcter universitari iniciat el 1903 en resposta a la negativa de la Universitat de Barcelona a acceptar el català com a llengua docent. A partir de 1930 és director de l’Escola de Bibliotecàries i l’any següent és nomenat professor de Literatura Catalana i de Bibliologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1925 fins al 1936 dirigeix la revista Estudis Universitaris Catalans. Durant la Guerra Civil trasllada el fons de la Biblioteca de Catalunya, del Palau de la Generalitat, on era ubicada la biblioteca, a l’antic Hospital de la Santa Creu, i possiblement amb aquesta pensada salva el tresor bibliogràfic. Al mateix temps dirigeix el servei de biblioteques del front, que feia arribar llibres als soldats mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants. Després de la guerra, el 1939, és destituït de tots els càrrecs oficials i comença a treballar a l’editorial de Santiago Salvat, on dirigeix l’Enciclopedia Salvat. També escriu els pròlegs d’edicions castellanes de Diego de San Pedro, Garcilaso de la Vega i Cervantes. El 1943 publica Vida española en la época gótica.
Durant la dictadura franquista col·labora en els esforços de redreçament cultural a Barcelona. El 1942 ingressa a l’Institut d’Estudis Catalans, concretament a la Secció Historico-arqueològica, i posteriorment s’encarrega de la càtedra de Literatura Catalana i Història de la Literatura dels Estudis Universitaris Catalans. Les classes que impartia s’organitzaven en la clandestinitat, al voltant de la taula del menjador de casa seva. El 1948 és nomenat cap de la secció catalana del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i el 1957 ingressa a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Durant tots aquests anys publica diversos manuals de biblioteconomia, com ara Classificació decimal de Brussel·les: adaptació per a les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya (1920). També publica nombrosos estudis i monografies sobre temes d’historiografia i literatura catalana, com les grans cròniques catalanes, principalment la de Bernat Desclot, l’obra de Ramon Llull i la seva influència, la prosa de la Cancelleria Reial, l’humanisme a Catalunya, el primer teatre valencià, i d’altres temes més moderns com les causes de la “Decadència” dels segles XVI a XVIII, o els inicis de la Renaixença del XIX. Tots els seus estudis estan basats en una extensa i minuciosa recerca documental dins biblioteques i arxius catalans i europeus. Tal com ell diu, “la bibliografia és la mare de la història literària”. Per aquest fet, Lola Badia el considera “un positivista amb totes les de la llei”, i per això la seva obra té un especial interès per a l’estudi de la història de la cultura. Entre les obres més importants sota aquest aspecte destaquen De l’Edat mitjana al Renaixement: Figures literàries de Catalunya i València (1948), la part destinada a la literatura catalana dins la Historia de las literaturas hispánicas de Díaz-Plaja (1949-58), Documentos para la Historia de la Imprenta y Librería en Barcelona (1474-1553) (juntament amb Josep M. Madurell) (1955), els estudis que figuren en l’edició de les Obres essencials de Ramon Llull (1957-60), recollits posteriorment a Ramon Llull i el lul·lisme (1985), i La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, un recull d’articles publicat el 1964.
Tot i el seu positivisme metodològic, sempre intenta anar més enllà del material aplegat i intenta interpretar-lo segons les circumstàncies ambientals i personals en què el text va ser escrit. En aquest sentit, Jordi Malé diu: “I és que, per a ell, els textos, essencialment els literaris, no eren simples documents de lletra morta dels quals calia fer una dissecció descriptiva, sinó que els contemplava sempre com el resultat –amb paraules seves– de ‘la síntesi vital dels impulsos interiors i de les influències de l’ambient elaborada en l’ànima [de qui els havia escrit]’ (OC, Vol. 2, p. 305). Els considerava, doncs, la confluència d’un doble joc de forces: les de la interioritat de l’autor i les de l’ambient en què es movia, la seva psicologia i les influències del context cultural i social que la determinaven.” (Revista de Catalunya, núm. 148, febrer del 2000).
El Degà del Col.legi d’Advocats de Barcelona, Frederic Roda Ventura, que havia intentat diverses vegades de convencer el Jutge de Guardia que posés en llibertat tots els detinguts, sortís profundament trasbalsat del despatx del jutge cap a les dues de la matinada del dia 7, dolgut per la forma incorrecta i despreciativa que havia estat tractat. Deia en veu alta, cridant, davant del centenar d’amics, familiars i advocats, que s’aplegaven al vestíbul del Palau de Justícia, “No hi ha res a fer amb aquesta gent, no ens hi podem entendre, no volen, no volen, ho has de dir, surto amb l’impresió de ser en un país ocupat”. Baixa les escales precipitadament i pujà al seu cotxe. Tingué temps d’arribar a la Plaça de Catalunya, i pogué just frenar, caient tot seguit víctima d’un atac de cor. UNIVERSITAT DE BARCELONA
L’any 1967, amb motiu del seu 75è aniversari, es publiquen dos volums d’homenatge a la revista Estudis Romànics, i el 1978, el Congrés de Cultura Catalana li’n dedica un altre, La recerca als Països Catalans. El 1969 és guardonat amb la primera edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural aquell mateix any. És membre fundador i soci número 1 de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’any 1980 rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la seva trajectòria.
Jordi Rubió i Balaguer mor a Barcelona el 25 de juliol de 1982, a l’edat de 95 anys. Dos anys més tard, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, inicia la publicació de la seva Obra completa, prop de cinc mil pàgines escrites en català, castellà i alemany, que finalitza el 1999 amb la publicació del tretzè volum. L’any 2004, per celebrar el vintè aniversari de la publicació del primer volum, apareix el catorzè i últim volum, l’Índex de les obres de Jordi Rubió i Balaguer, a cura de Núria Mañé, que conté índex de matèries, toponímic, onomàstic i d’obres anònimes, que permeten consultar millor la seva obra.
L’assemblea es va celebrar el 20 de gener de 2024 a Vilamitjana (EMD de Tremp).
EMDs de Catalunya:
A Catalunya, hi ha 65 EMDs: 4 a Barcelona, 1 a Girona, 54 a Lleida i 6 a Tarragona.
Els òrgans de govern d’una EMD són un president o presidenta i la Junta de Veïns/es.
El president o presidenta és elegit directament pel veinat de l’entitat pel sistema majoritari mitjançant la presentació de candidatures pels diferents partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors/es. Cada candidatura a la presidència ha d’incloure un candidat o candidata suplent.
La Junta de Veïns/es, formada pel president o presidenta i els vocals, és designada de conformitat amb els resultats de les eleccions municipals en la secció o les seccions electorals constitutives de l’EMD. El nombre de vocals de la junta de veïns/es és equivalent al terç dels regidors que integren l’ajuntament.
Les EMDs catalanes rellancen la seva aliança amb Riba com a nou tresorer Josep Maria Riba, segon per la dreta 📷 EMD Bellaterra)
La de Bellaterra és una de les Entitats Municipals Descentralitzades (EMDs) que ha participat en l’assemblea de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya (AEMDEC) amb l’objectiu de rellançar l’entitat i assolir millores a la proposició de llei per a les EMDs de Catalunya. Josep Maria Riba serà el nou tresorer de l’entitat.
Juanjo Cortès, president de l’EMD de Valldoreix, a Sant Cugat, és el nou president de l’entitat que agrupa aquests organismes de descentralització als municipis en una nova directiva que integra a Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, com a tresorer i responsable de comunicació de l’ AEMDEC. Es dona la circumstància que l’anterior president bellaterrenc, Ramon Andreu, era l’anterior president de l’agrupació.
Seu de l’EMD al Centre Cívic de Bellaterra i bandera oficial
Des de l’EMD de Bellaterra destaquen que és una de les entitats “més grans pel que fa al nombre d’habitants, però de les menys dotades pel que fa a competències” i per això consideren “especialment important impulsar aquesta Agrupació i poder tenir una Llei d’EMDs”.
En aquest sentit, l’agrupació vol aconseguir canvis en el text de la proposició de llei per les EMDs de Catalunya demanant una garantia de millora del finançament d’aquests organisme, la modificació del sistema electoral i el canvi en la denominació actual dels càrrecs electes ja que es vol passar de president a alcalde i de vocals a regidors, a més i la dels vocals per regidors.
A més de Cortès i Riba, la resta de la Junta de Govern de l’Agrupació estarà formada pels vicepresidents Víctor Ferrando (EMD-Jesús) i Genís Dalmau (EMD-L’Estartit), la secretària Maria Sinfreu (EMD-Asnurri) i els vocals Sisco Martínez (EMD-Vilamitjana), Josep Galceran (EMD-Baldomar), Guillem Boneu (EMD-Sucs), Juanjo España (EMD-Tredós) i Montse Martínez (EMD-Taús).
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 23 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Bella – Terra Paradís Català, promoció publicitària dels anys 30
(19) Amb un NOU Conveni per l’EMD:
L’objectiu és disposar de la màxima autonomia possible. Això vol dir tenir un Conveni EMD- Ajuntament de Cerdanyola amb més competències i més dotació econòmica. Un conveni, com a mínim, similar al de Valldoreix.
Per tant el nostre compromís és:
Negociar per aconseguir un nou conveni, mirant d’arribar a un nivell d’autonomia similar al de Valldoreix. Gestionar de forma més eficient les competències que ja tenim. Aplicar aquesta eficiència en la gestió de les noves competències que ens vagin traspassant.
L’Arxiu Històric Militar, un tresor per a la història i la memòria
Guarda 100.00 causes penals i 120.000 noms de processats
L’indult a Sanjurjo i la condemna a mort del “txequista” García Atadell, els sumaris més consultats
Ángel García Villaraco consulta una de les 10.000 caixes de l’Arxiu Històric Militar
L’ Arxiu Històric del Tribunal Militar de Sevilla guarda 100.000 causes penals i els noms de 120.000 processats . La gran majoria, de judicis celebrats a tot Andalusia entre els anys 1936 i 1941, per la qual cosa es converteix en una valuosa eina per als historiadors i també per als ciutadans que desitgen conèixer la sort que van córrer els seus avantpassats durant la Guerra Civil i postguerra.
També ha solucionat qüestions més crematístiques com els ajuts econòmics a empresonats pel franquisme o els objectors de consciència que van estar a la presó i ara veuen reconegut aquest temps a efectes de cotització per a la seva jubilació.
L’arxiu, situat a l’avinguda Eduardo Dato de Sevilla, ha anat acumulant els lligalls d’altres seus militars andaluses, principalment de l’ IX Cos de l’Exèrcit (republicà) amb seu a Úbeda (Jaén) . Actualment compta amb tres persones treballant i nou llocs de lectura on es fan dues mil consultes a l’any.
El seu responsable és l’arxiver Ángel García Villaraco , que explica a aquest diari que el 70% de les seves consultes són per a treballs sobre Memòria Històrica , en què darrerament observa un nou interès cap a la repressió per motius religiosos i els morts màrtirs.
Entre els familiars de persones executades durant la Guerra Civil, assenyala que encara hi ha persones procedents de pobles petits que “volen assabentar-se de qui va denunciar el seu avantpassat”.
“Aquí no se li nega informació a ningú”, afirma Ángel.
En els seus 15 anys en aquest arxiu, ha viscut moments emotius com el d’una dona que entre aquells lligalls es va assabentar dels que havien estat els seus veritables progenitors , que havien estat processats després de la guerra i altres familiars van criar els seus fills perquè no es veiessin perjudicats per aquells antecedents polítics.
Entre la gent que acudeix a l’arxiu, el seu responsable percep que “encara n’hi ha que veuen el passat amb ressentiment, però solen ser joves, cosa que demostra que és una rancúnia adquirida”. En canvi, les víctimes tendeixen a veure’l com “cosa que no va ser només culpa d’una part”.
Una llima amagada dins un entrepà
Immaculada Benavente, presidenta del Tribunal Militar Segon amb seu a Sevilla i jurisdicció sobre tota Andalusia, declara a aquest diari que aquest arxiu “no és només un magatzem de papers sinó que descobreix innombrables històries personals”. Els procediments (manuscrits gairebé gairebé fins al 1940) “donen una imatge de la composició dels tribunals, com era la investigació, la vista oral i la pròpia societat”, afirma.
Molts sumaris porten incorporades proves com ara cartilles de racionament o plaques de partits polítics. Una de les causes es va obrir contra uns pares que van intentar ficar a la presó una llima amagada dins d’un entrepà perquè el seu fill s’escapés llimant els barrots.
Un dels sumaris més consultats és l’indult que el govern de la República va concedir al general Sanjurjo després de la seva condemna a mort per l’aixecament militar de l’agost del 1932 a Sevilla.
També el judici contra Agapito García Atadell, que va dirigir una de les “txeques” més sanguinàries de Madrid al començament de la Guerra Civil. Després d’un intent de fuga amb vaixell a Sud-amèrica, va ser detingut a les Canàries, jutjat en un consell de guerra a Sevilla, condemnat a mort i executat el juliol de 1937 a la presó de Sevilla.
L’arxiu ha perdut molts dels procediments militars de la República, que es van destruir voluntàriament quan es replegava. Pel poc que queda, García Villaraco percep que els nacionals van intentar recuperar la documentació per identificar membres dels tribunals populars. Un altre motiu de pèrdua és que els lligalls s’incorporaven a una causa posterior o que els recursos i els indults obligaven a enviar l’expedient a un tribunal central a Madrid i després no tornava.
Procés per associar Franco amb un “sublim engany”
L’arxiu descobreix curioses anècdotes, com el procediment obert a Màlaga perquè algú va col·locar en una paret un cartell de la pel·lícula nord-americana Sublime engany (1936) al costat d’una foto de Franco.
A Sevilla, es va expedientar un home per no agenollar-se al pas de la Custòdia pel carrer de Sierpes però després es va arxivar en comprovar que l’acusat era coix, recorda García Villaraco.
Tot i que l’arxiu guarda documentació del regnat d’Alfons XIII (1902-1931), la majoria correspon a la Guerra Civil i la postguerra.
Relata l’arxiver que després de la guerra hi va haver moltes diligències de només un o dos folis obertes per comprovar els antecedents dels que tornaven al poble. Però “a molta gent d’esquerres que no havien comès delictes no se’ls va processar” potser perquè una de les conclusions dels que consulten l’arxiu és que força denúncies responien a picabaralles veïnals o infidelitats matrimonials.
L’exhaustiu assaig de l’historiador Antonio Barragán Moriana és el resultat de més de 14 anys de recerca als arxius militars franquistes, un tom essencial per comprendre l’abast de la repressió franquista a través de la coneguda com a Justícia militar de guerra.
Font: Diario de Sevilla, Amanda González de Aledo, Antonio Barragán Moriana
LLUÍS TORRES, Bellaterra, 22 gener 2024. Vist el balanç dels 6 mesos que el partit polític Bellaterra Endavant, -gestionant la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, va exposar a la ciutadania el passat dia 19 de desembre de 2023, Bellaterra.Cat publicarà a diari, cadascun dels seus 20 punts del programa electoral que es va comprometre amb el veïnat de Bellaterra, signat en forma de contracte públic i vots majoritaris rebuts.
20 punts del programa electoral del partit polític Bellaterra Endavant, guanyador a les eleccions municipals del 28 de maig 2023, van rebre 574 vots, i Josep Maria Riba, amb 817 vots. És un contracte públic amb el veïnat de Bellaterra per als propers quatre anys, i s’ha de complir, -el contrari confirmaria el que diu l’escriptora Ada Castells-: RAS I CURT, “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot”
Clot Can Fatjó dels Aurons (Km 0 Bellaterra), amb una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
(18) Sense l’abocador de “Can Fatjó dels Aurons”:
El perill de que en aquest abocador hi vagin a parar residus, que provocarien males olors i contaminació de l’aire i del subsòl, en un radi mínim de 1 kilòmetre, encara no es pot descartar totalment. Sortosament, el govern actual de l’Ajuntament de Cerdanyola també s’hi ha posicionat en contra.
Però entenem que cal seguir atents i per això ens comprometem a:
Fer un seguiment periòdic de com està la situació. Parlar amb l’Ajuntament de Cerdanyola per assegurar que es manté en la inviabilitat com abocador de residus. Proposar altres usos de l’espai més en consonància amb l’estratègia general de vetllar per la sostenibilitat de Bellaterra i general.
BELLATERRA.CAT 