L’any 1583 es va inaugurar al Raval (davant d’on avui hi ha la Plaça Vicenç Martorell) la Casa de la Misericòrdia.
Era un conjunt d’edificis conventuals que fins al segle XIX es va mantenir gairebé intacte. De l’hospici, al Carrer de les Ramelleres,17, Barcelona, se’n cuidaven les monges, les germanes de la Caritat, que es van començar a fer càrrec dels nens abandonats de la ciutat. Si hi heu passat per davant alguna vegada, potser haureu vist que a la paret (avui una mica diferent de com era llavors) hi ha dues obertures amb una tapa de fusta. El cèrcol més gran, que hi ha a la part inferior dreta, són les restes del torn d’orfes. Quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, el deixava a la part de fora del torn i feia girar la roda, de tal manera que el nadó entrava a l’hospici. Darrera l’esperava una monja amb un bressol sempre preparat. L’orifici que hi ha a la part superior esquerra del cèrcol, feia funció d’ull, i també de caixa d’almoines que les monges recollien i utilitzaven per finançar el funcionament de l’hospici. Evidentment, aquest torn ja no està en funcionament, però es va mantenir fins el 1931.
AMAGAT DISCRETAMENT AL COR del Raval, hi ha una petita entrada de fusta que antigament estava adossada a la Casa de la Misericòrdia. Tot i que sembla una ornamentació, o una mena de petit santuari, l’entrada era de fet una plataforma giratòria de fusta que s’utilitzava per deixar de manera anònima donacions per a l’església, inclosos nens no desitjats.
Fundat originàriament a finals del segle XVI, l’edifici del número 17 de Ramelleres es va convertir en orfenat al segle XIX. Com molts altres orfenats i convents de l’època, una característica principal de l’edifici era la seva plataforma giratòria de fusta, que permetia als indigents col·locar-hi els seus nadons i girar-los de manera anònima als braços d’un membre del personal dins de la llar.
Activa des de 1853-1931, la plataforma giratòria va veure passar centenars de nadons pel seu portal cap a l’orfenat. De vegades es deixaven altres donacions, inclosos diners i queviures, però sobretot, els nadons eren deixats per pares que no els feien o no podien fer-se càrrec. Avui dia, una petita entrada de fusta és l’única resta de l’orfenat de Barcelona i de l’acollida de nadons.
Font: M’agrada Catalunya
BELLATERRA.CAT 