BELLATERRA.CAT

Inaugurada la temporada 1967-68, en un principi s’anomenà “Súper Espot” i el seu lema era “Paraíso blanco”. Anys després va passar a denominar-se “Nou Super Espot” i encara uns anys més tard es va rebatejar amb el nom d’Espot Esquí Parc. Durant un temps va rebre el nom de Gran Pallars i actualment es coneix com Espot Esquí. També comparteix amb Port Ainé el nom de la marca comercial d’Skipallars, que dona nom al domini esquiable amb un sol forfet de les dues estacions.

L’estació d’esquí d’Espot es va posar en marxa a la temporada 1967-1968 amb el nom de Super Espot, sent una promoció de l’empresa PURISA (Promociónde Urbanismo e Inversiones SA). El seu lema de promoció era “Paraíso blanco”. Ara bé, segons la informació publicada per La Vanguardia del 21 de gener de 1969, semblaria que oficialment es va inaugurar el gener d’aquell any, però ja estava oberta des de la temporada anterior.

En la primera fase es va construir l’Hotel Or Blanc a la cota 1.500, el telecadira Els Estanyets, el teleesquí del Bosc i un teleesquí per a debutants a l’arribada del telecadira.

El projecte anava acompanyat d’una urbanització a peu de pistes amb una zona d’habitatges unifamiliars, zona hotelera i altres serveis, a més de dues cafeteries. Aquesta urbanització era gestionada per l’empresa Pirineos Espot SA, darrere la qual hi havia com a impulsor principal el publicista Víctor  Sagí Vallmitjana (13-02-1921 – 28-11-2014)

A partir de l’any 1972 es va crear l’empresa Super Espot S.A. que gestionaria l’estació d’esquí de forma independent a la urbanitzadora. Darrere aquesta empresa hi continuava Víctor Sagí i el també publicista Jaume Domènech.

Els anys setanta i vuitanta no van ser fàcils. Sovint les temporades d’esquí eren inviables econòmicament. Les campanyes 1984-85 i 1986-87 van resultar especialment difícils i, de fet, només cal recordar que la veïna Llessui tancava definitivament l’abril de 1987.

El problema de la manca de neu es va incrementar i a l’hora resoldre en la temporada 89-90, moment clau en la història de l’estació, ja que en aquesta temporada es posa en marxa la primera instal·lació de neu artificial, amb 3,5 quilòmetres de neu produïda.

Els anys 90

En encetar la dècada dels 90 s’inicia una certa posada al dia en les instal·lacions. Es començava amb una renovació de les cadires del telecadira “Els Estanyets” però els canvis importants eren a punt de començar.

El famós Nou Super Espot

L’any 1993, coincidint amb el 25 aniversari de funcionament de l’estació, es realitzen fortes inversions. S’inaugura el telecadira desembragable Yan Lift, batejat amb el nom d’Or Blanc, en un traçat paral·lel als Estanyets.
Amb els anys aquest nou telecadira Yan Lift resultaria un problema important. L’empresa nord-americana que el fabricava va fer fallida el 1997 i amb la fallida s’acabarien les peces de recanvi.

També es construeix el telecadira biplaça Clots de la Bassa. Augment de la capacitat de la producció de neu artificial. La producció de neu s’estabilitza en 87 canons i 4,2 quilòmetres innivats. Neix el Nou Super Espot i és amb aquest nom amb el que es promociona l’estació.

1995-96, nevades i allaus

Com va passar a tot el vessant sud del Pirineu, la 95-96 va resultar ser un dels hiverns amb més nevades que es recorden. A finals de gener, durant la matinada del dia 23, una allau de neu va arrasar la cafeteria-restaurant de la zona de la Pala. Per sort, no es van haver de lamentar víctimes de cap mena, doncs l’estació a aquella hora encara estava tancada. L’allau també es va emportar 1 teleesquí, el retorn d’un telecadira i la caseta de control, la qual va aparèixer uns 300 m més a baix dins de la bassa.

La temporada 98-99 suposa un gran canvi a l’estació d’esquí. A finals de 1998 la constructora COPCISA (Construcció D’Obres Públiques i Civils SA) tanca la compra de les pistes d’esquí de Super Espot als seus antics propietaris per uns 2.000 milions de pessetes.

La compra de les pistes es converteix en el primer pas per fer-se amb tot el complex. La constructora preveu comprar en dos anys l’hotel i els albergs, que continuaven en mans de la família Domènech i que es valoren en altres 2000 milions de pessetes.

Es rebateja l’estació amb el nom d’Espot Esquí Parc. Inversió en la instal·lació d’una xarxa de canons, dues noves trepitjaneus. El telecadira Or Blanc, el Yan Lift, passa a denominar-se La Roca. S’anuncia una nova pista d’esquí de fons, el Forcall, amb 12 quilòmetres traçats i senyalitzats.

S’obre un parc de lleure i aventures per obrir a l’estiu, a la zona dels Clots de la Bassa, però la iniciativa només va durar un o dos estius.

1999

Desapareix el circuit d’esquí de fons i s’arriba als 6 quilòmetres innivats.

2001

Copcisa es ven l’estació d’esquí. La compra, per valor de 4,8 milions d’euros, la realitza Carles Isús amb un crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF).

2003

Es presenta un projecte d’ampliació de l’estació d’esquí que inclou la construcció d’una cafeteria a la cota 2.300, ampliar el domini esquiable en 194 hectàrees al Cap de la Socarrada, la construcció d’11 hectàrees de noves pistes, un nou telecadira i nova ampliació de la xarxa de produïda.

2004

L’estació inicia els tràmits per al nou telecadira “Socarrada”, però la conselleria de Medi Ambient emet un informe desfavorable a l’ampliació de domini esquiable d’Espot Esquí. El motiu és que l’àrea proposada es troba dins de la “Xarxa Natura”.

El mateix any l’Institut Català de Finances (ICF), anuncia el procés per embargar l’estació d’Espot Esquí per impagament del crèdit que s’havia concedit l’any 2001. A finals d’any ja queda de la seva propietat. L’estació no es tanca i la passa a gestionar provisionalment una nova societat Suport Group Consultor, la qual està formada pels ajuntaments d’Espot, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, València d’Àneu, amb el 51% de les accions, i 11 empresaris turístics de la zona amb el 49% de les accions.

2005

El Departament de Medi Ambient rebutja el projecte de reformes i ampliació d’Espot Esquí a la perifèria d’Aigüestortes que l’estació tramitava des de 2003.

2006

El novembre de 2005 la Generalitat es fa càrrec d’Espot Esquí. Vol evitar, així, el seu tancament a l’espera de la subhasta de l’estació esquí al jutjat mercantil de Lleida per un import superior als 8,7 milions d’euros. A finals d’any l’estació queda en propietat de l’Institut Català de Finances. La gestió passa temporalment pel FGC.

2007, proposta de telecabina poble-estació

Es presenta un Pla d’Inversions valorat en 20,7 milions d’euros entre les quals es contempla la instal·lació d’un telecabina que connecti el poble d’Espot, cota 1.250, fins a a la cota 1.500 de l’estació d’esquí.

El telecadira Els Estanyets deixa de funcionar definitivament. Es construeixen dues noves cintes transportadores a la zona de debutants.

L’Institut Català de Finances treu a concurs gestió conjunta de les estacions d’esquí d’Espot Esquí i Port Ainé. El Govern adjudica a l’empresa Gran Pallars la gestió de les estacions d’esquí de Port-Ainé i Espot Esquí per 140.000 euros.

Neix Gran Pallars

En arribar el 2008 neix Gran Pallars, el domini esquiable que aglutina les estacions d’Espot Esquí i Port Ainé i un acord comercial amb Tavascan per compartir forfet. Una societat del mateix nom, Gran Pallars, formada per 41 empresaris de la comarca, els Ajuntaments d’Espot, Rialp i la Diputació de Lleida, es fa càrrec de gestionar les dues estacions que són propietat de l’Institut Català de Finances.

Apareix Joan Viladomat

El 2009 també hi ha moviments importants. L’empresari andorrà Joan Viladomat es fa amb el 50% de Gran Pallars, mitjançant una ampliació de capital de prop de 300.000 euros. Les estacions del Pallars veuen amb esperança l’entrada en funcionament l’aeroport de Lleida-Alguaire.

2010

Inversió de 4 milions d’euros per substituir els teleesquís del Bosc per 1 telecadira 4 places desembragable de Leitner. Gran Pallars preveu un pressupost de 12 milions d’euros pel telecabina que ha d’unir el poble d’espot amb l’estació.

2011

FGC paga 16 milions d’euros per Espot i Port Ainé. D’aquesta manera la titularitat de les dues estacions, fins ara en mans de l’Institut Català de Finances (ICF), passa a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que també ho és de La Molina i l’estació de Vall de Núria.

2012

Es posa en marxa un parc lúdic i una webcam a la cota 2200 d’Espot.

2013

Espot rep la certificació de Destinació de Turisme Familiar (DTF).

Copa del Món de telemark l’any 2016

Entre els dies 5 i 7 de febrer, Espot acollia la quarta prova de la temporada de la Copa del Món FIS de telemark.

2017

Celebració 50 aniversari d’Espot amb diversos actes, com ara una exposició, baixada de torxes, festa après-ski revival o la inauguració d’una placa commemorativa a la cota 2000.
Reforma integral de la cafeteria cota 2000.

Articles d’opinió de l’aniversari: Espot, fins aviat família i Parlant dels 50 anys d’Espot sense mirar el rellotge.

2018

A les portes del mes de febrer una cadira cau de la línia del telecadira. Els responsables de l’estació decideixen aturar definitivament l’obertura de la instal·lació (veure enllaç). Comença l’operació Espot, que consisteix en remuntar els clients des de la cota 1.500 fins a la cota 2.000 mitjançant un sistema de trepitjaneus-llançadora. Malgrat els inconvenients, se salva la temporada i tothom queda satisfet. L’operació conclou amb èxit.

2019-20

Substitució del telecadira La Roca per un de nou de semblants característiques però més modern ràpid. L’operació de concurs, compra i instal·lació es va fer en poc més de 7 mesos. El “nou La Roca” substitueix el vell telecadira de Yan Lift, que ja era l’únic al món en funcionament.

Font: Diari de la neu. Cat

Read Full Post »