El Carrer de Sant Pau de Bellaterra té una llargada d’uns 125 metres comença a la Carretera de Sabadell (BV-1414) i finalitza al Carrer d’Enric Morera.
Placa del Carrer de Sant Pau de Bellaterra on apareix dibuixat la sarriassa (Arum italicum)
Sant Pau (apòstol, escriptor, teòleg, missioner i religiós) Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), conegut també com Sant Pau l’Apòstol dels Gentils (Tars, Cilícia, ~7 — Roma?, ~67) es considera una figura clau en el desenvolupament, l’evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l’Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat.
📍La plataforma veïnal Salvem La Rotonda reclama l’execució de la sentència que fa 5 anys va anul·lar la llicència d’obres i obligava a enderrocar part de la reforma de l’edifici modernista.
La Rotonda, oleo obra del pintor Andújar |LA TAULA
El Tramvia Blau i La Rotonda són dos símbols de Sant Gervasi. Fins i tot confluïen al mateix lloc. Però el popular tramvia fa sis anys que està aparcat a les cotxeres i l’històric edifici modernista en porta gairebé vint immers en un litigi judicial interminable, iniciat quan una plataforma veïnal va portar als tribunals la reforma que en va fer el propietari, l’empresa immobiliària Núñez i Navarro.
Una reforma que va permetre que La Rotonda tornés a tenir vida, convertida en un modern complex d’oficines de 10.000 metres quadrats que funciona a ple rendiment. Però des de fa cinc anys té damunt seu una sentència judicial que va declarar nul·la la llicència d’obres per rehabilitar l’edifici i el planejament urbanístic que la sustentava.
Part de l’ampliació de l’edifici modernista que en va fer Núñez i Navarro on es pot veure la 6à planta il·legal
El jutge va considerar que vulnerava el Pla especial de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat.
Segons la sentència, la reforma no respectava la volumetria ni la forma de l’edifici original, que tenia un pati interior. I aixecava una sisena planta “que no té cobertura jurídica”, entre altres qüestions. Per tot això, el magistrat instava a la “demolició” d’aquestes reformes.
Cinc anys de recursos a una sentència pendent d’executar. A partir d’aquí, s’han succeït els recursos, sobretot amb relació a com s’havia d’executar aquesta sentència.
Primer, una resolució judicial va considerar que les obres declarades il·legals trobaven després “cobertura” en una modificació del Pla general metropolità (PGM) del 2015. Però una altra sentència ho revocava, i subratllava que el procedent era “l’enderroc, no la legalització” del que al seu dia no es va fer bé. De fet, acabava dient que el que calia fer era fixar ja un termini d’inici i acabament de les obres de demolició.
Des de dalt s’aprecia l’alçària de la part afegida a l’edifici modernista que es va restaurar 📷 3Cat
Ara, l’últim recurs presentat per Núñez i Navarro, al Tribunal Suprem, no s’ha admès a tràmit. I l’Associació en defensa de La Rotonda demana que s’executi la sentència d’una vegada per totes. La seva presidenta, Àngels García, considera que la culpa és de l’Ajuntament, que va donar el permís.
“Núñez i Navarro està fent la seva feina, que és anar presentant recursos per dilatar al màxim l’execució de la sentència. Però no tenim res contra aquesta empresa. Ells van presentar un projecte i l’Ajuntament els hi va aprovar.”
La sentència, en efecte, no és contra Núñez i Navarro, sinó contra l’Ajuntament de Barcelona i la llicència que va atorgar al seu dia.
“Els vam avisar que allò era il·legal, que no es podia fer, que ho denunciaríem, però van decidir tirar pel dret. Ara n’han d’assumir les conseqüències”, subratlla García.
I les conseqüències li poden sortir cares al consistori. Fa un any i mig, en un ple de districte, el llavors regidor de Sant Gervasi, Albert Batlle, ho admetia:
“Aquest és un planejament maleït, es va fer molt malament, i costarà molts diners per la llicència que es va atorgar al seu moment. Aquest embolic causarà un greu perjudici a l’Ajuntament.”
Equip professional del Restaurant de l’Hotel La Rotonda, tal com ho recorda el bellaterrenc Francesc Pérez
Ni l’Ajuntament ni Núñez i Navarro han volgut parlar davant les càmeres de TV3.
En un escrit, el govern municipal es limita a dir que treballa per “donar resposta” a una sentència judicial que fa temps que és ferma, però que no deixava clar com s’ha d’executar.
Segons l’associació, n’hi ha prou amb un projecte d’enderroc. Segons el consistori, cal fer un nou pla especial integral (PEI) perquè és un edifici catalogat. Per això va demanar a Núñez i Navarro que en redactés un, però va acabar suspenent-ne la tramitació “perquè no donava resposta a les prescripcions”.
L’estiu passat, l’Ajuntament va donar un termini de tres mesos a l’empresa perquè en presentés un altre, però el promotor no va adjuntar cap més documentació.
Àngels Garcia lamenta que s’hagi arribat a aquesta situació. “Per nosaltres la solució hauria estat arribar a un acord que donés compliment a la sentència, però intentant salvar al màxim el que s’ha fet. Perquè ara l’edifici funciona, i funciona bé”.
Plànol dels interiors de l’Hotel La Rotonda, tal com ho recorda el bellaterrencs Francesc Pérez
Funciona bé després d’haver viscut de tot. Perquè La Rotonda, o Torre Andreu, aixecada el 1906, és ara un edifici d’oficines, després d’haver estat diversos anys sense ús i en un estat lamentable. Abans havia estat des d’un gran hotel de luxe fins a un hospital de malalts terminals. Sempre, això sí, presidida per l’emblemàtica cúpula i el seu templet.
📍Autor d’una quarantena de llibres, va ser l’encarregat de documentar el procés creatiu de Subirachs a la Sagrada Família“
📍Guardonat amb premis de prestigi com el Pravda de fotografia, va exposar a diferents ciutats del món com Nova York, Moscou, Venècia o Tòquio. A Sitges va realitzar una antològica al Mercat Vell l’any 2002 i la mostra ‘Un hivern a Moscou’ a l’Edifici Miramar l’any 2005.
Joan Iriarte Ibarz (Barcelona, 1936-Sitges, 2018), autodidacta, admirador i seguidor d’Henri Cartier-Bresson, de Francesc Català Roca i de José Ortiz Echagüe, durant la seva trajectòria artística es dedicà especialment al retrat de personalitats, i especialment d’artistes i la seva obra, col·laborant en nombroses publicacions, com National Geographic.
Joan Iriarte i Josep Maria Subirachs a la capella del Cercle Comtal,1992 (actual Fundació Vila Casas de Barcelona)
Entre els seus treballs, destaquen també les seves imatges de la Unió Soviètica, del Brasil, del Marroc, de l’Àfrica subsahariana, de Venècia, de Nova York, entre d’altres indrets del món. Ha exposat a diverses ciutats com Nova York, Moscou, Venècia, Tòquio o Sitges, la ciutat on va viure des del 1993, amb la qual mantingué una estreta vinculació professional a través d’exposicions i activitats culturals. Ha publicat més de quaranta llibres, entre els quals destaquen Retrats i entorns de Sitges (2006), Sitges d’ahir i de sempre (2007) i, en col·laboració amb el poeta David Jou i Mirabent, Llum de Sitges (2004) i Sitges en blau (2006).
Entre els treballs de més importants deJoan Iriarte destaca la seva documentació gràfica del treball de Josep Maria Subirachs a la Sagrada Famíliade Barcelona, 1991
Joan Iriarte rebent una obra de Josep Maria Subirachs durant el seu homenatge al Cercle Comtal de Barcelona, 1992 (actual seu de la Fundació Vila Casas)
L’any 2007 en el marc de la celebració del 40è Festival Internacional de Cinema de Catalunya – Sitges 2007, l’alcalde Jordi Baijet de la població i Joan Iriarte inauguraren al Baluard Vidal i Quadras l’escultura “Postal de Sitges”, dissenyada per mateix Iriarte, dedicada a la fotografia i al cinema. L’obra, de dos metres d’alçada i realitzada amb ferro rovellat, disposa d’una placa commemorativa per homenatjar la tasca realitzada pels creadors d’aquest festival de referència del cinema fantàstic.
La seva obra es compon d’imatges que ens remeten a una poètica dels elements senzills alterats en la significació per una lectura que entronca amb l’imaginari creatiu de Joan Brossa, els dadaistes i els surrealistes. En les seves composicions hi ha també una poètica que apel·la als sentits i a l’erotisme, que vincula l’objecte de la seva obra amb projeccions de Freud o Carl Gustav Jung de la sexualitat humana.
De les darreres exposicions de la seva obra destaquen l’exposició antològica realitzada el 2002 al Mercat Vell i la del 2005 presentant la mostra “Un hivern a Moscou” a l’edifici Miramar. “Realitat i ficció” és una altra de les exposicions, que van tenir lloc a la galeria Agora 3 de Sitges, on s’exhibiren un conjunt d’instantànies originals i peces úniques de l’artista barceloní. El juny de 2018, un mes abans del seu decés, amb motiu dels 25 anys de Joan Iriarte a Sitges, la mateixa galeria Àgora 3 va exposar una faceta artística menys coneguda amb la mostra d’una selecció de dibuixos de l’artista que formen part de la col·lecció ‘Traços de la meva memòria’.
Plaça Major del Turó de Sant Pau de Bellaterra està situada entre els Carrers 3 i 4 d’aquest barri, i té una extensió aproximada de 1.000 m2, incloent a l’espai un gran deposit d’aigua de boca. Limita al nord amb el Carrer número 1 al sud amb el Carrer Universitat Autònoma de Barcelona.
A la Plaça Major del Turó de Sant Pau no apareix cap placa, però sí apareix al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra |Google Maps
El Turó de Sant Pau de Bellaterra té els carrers amb plaques numerades que van des de l’1 fins el 13, a l’estil del barri de Manhattan de Nova York. Comença tocant la Via Verda del Valles i els limits amb la UAB
Josep Maria Riera Gassiot*, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:
TURÓ DE SANT PAU (BELLATERRA) “Expropiació privada l’any 1968 per fer-ne una funció pública i venuda per especulació privada”
“Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària. Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.
Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.
Anunci de Fomento Barcelonès de Inversions S. A. aparegut a La Vanguardia, el 31 març de 1969, per la construcció i venda de les cases privades del Turó de Sant Pau (Des del 2010 un barri de Bellaterra)
*Josep Maria Rierai Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.
BELLATERRA.CAT 