Posted in Uncategorized, tagged Alfons Escoda, Bellatera, Cerdanyola, CiU, Gustau Folch on 13 febrer 2013| Leave a Comment »
“No puc ser militant de CDC, soc molt d’esquerres” és el que pensa i opina en Gustau Folch (Independent i cap de llista CiU Bellaterra), escollit des de CiU Cerdanyola nomès pel seu CV. Gustau mai publica cap mena de noticia ni opinió sobre la seva activitat politica ni com vocal portaveu de CiU Bellaterra.
Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, bellaterra.cat, Gent per Bellaterra, Ramon Andreu Atik on 11 febrer 2013| Leave a Comment »
Foto: bellaterra.cat
No ens cansem de demanar al president de l’EMD Bellaterra i el seu govern, que governa per majoria, escolti més als veïns i quan es demana solucions pel nostre poble, ho solventi sense donar llargues o el silenci com resposta. Tornem a denúnciar el bloqueig del Passatge Iglesias, amb palets i males herbes que impedeix el pas de persones des de fa anys i panys! Podeu ser més positius per Bellaterra?
Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra per la independència, Carnaval de Cadis, Catalunya, ElPeriódico on 7 febrer 2013| Leave a Comment »
Publicat avui per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA:
La cançó ‘Demano la independencie’ CADIZ.ES / YOUTUBE
La ‘chirigota’ del Carnaval de Cadis titulada ‘Pasodoble a Cataluña’ del grup Contigo Aprendí YOUTUBE
El pasdoble ‘Si se quieren ir’, de La voz de la conciencia. chirigotadeubeda / YOUTUBE
La lletra del pasdoble premiat diu així (en un català més inventat que macarrònic), després d’una presentació a càrrec d’El Rey Burlón: “El que vulgui la independència, que la demani si cal, però que no es fiqui amb els andalusos” (vegeu el vídeo a partir del minut 8).
La proposta ‘catalana’ d’El Rey Burlón no ha estat l’única que ha visitat Cadis aquest any, on també ha triomfat una ‘chirigota’ justament defensant el contrari, la independència de Catalunya. “Jo sempre he pensat que la democràcia és que un poble faci el que un poble digui, i si Catalunya vol agafar la porta, deixeu-els-la oberta”, diu la lletra defensada per la ‘chirigota’ del Carnaval de Cadis titulada ‘Pasodoble a Cataluña’ del grup Contigo Aprendí.
Un ‘rara avis’, segons sembla, perquè el concurs carnavalesc també ha tingut aquest any un altre exemple de cançó contra Catalunya. És el pasdoble ‘Si se quieren ir’, del grup La Voz de la Conciencia.
Demano la independencie. Que te den, españolito, y que te pudra la deude, que pa mí la pela es la pela, tontito.
Demano la independencie. Para ti el Rey y la Reine, que a mí, como catalá, ya no els necesito.
Con mi poder catalá, mi idiome en societat, mi señera per Europa saco a paseyá.
Que el meu país es tan rico como la Alemania y estamos hartos de dar de manyar andaluces. Demano la total independencie de España.
(Trio.) Perdón, te habla un andaluz, que se siente tan español, de los que arriman el hombro y sale a la calle por una región.
Perdón, te habla un andaluz de esos que están en el sur y que jamás pedirán un trozo de pan y de trabajar.
Y, si tiene que emigrar, de nuevo se irá, como aquellos andaluces que llenó de luces al pueblo catalán.
|
|
Posted in Uncategorized, tagged ARA, Barcenas, Cospedal, El País, Javier Arenas, Jose Maria Aznar, Mariano Rajoy, PP, Rodrigo Rato on 31 gener 2013| Leave a Comment »
Cospedal & Rajoy (Foto: elmundo.es)
“La comptabilitat del PP és única i neta”: Cospedal ho nega tot, en 10 frases
La número 2 del PP nega l’existència d’una caixa B des de la qual es pagaven sobresous en negre a la cúpula del partit, tal com publica ‘El País’
ARA
Barcelona | Actualitzada el 31/01/2013 15:10
María Dolores de Cospedal, en la roda de premsa a la seu del PP / EFE
La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha comparegut per desmentir l’existència d’una caixa B des de la qual es pagaven sobresous en negre a la cúpula del partit, tal com es desprèn de la comptabilitat secreta de l’extresorer Luis Bárcenas que aquest dijous publica ‘El País’. La número 2 del PP ho ha negat tot i ha anunciat accions legals contra el diari. Aquest és un resum de la seva compareixença, en 10 frases.
1. “La comptabilitat del PP és única, clara, transparent i neta”
2. “El PP nega rotundament que els papers que han aparegut publicats es corresponguin amb la comptabilitat del PP”
3. “Vull dir a tots els espanyols que poden estar molt tranquils, el PP ha complert amb la legalitat vigent”
4. El PP està fent “el major exercici de transperència que ha fer mai un partit” i presentarà “totes les declaracions de la renda”
5. “No conec la lletra de Bárcenas, però els papers ho aguanten tot… com no he de reconèixer els noms ¿com no?, si hi ha el meu… però aquesta informació no es correspon en absolut, ni amb les atribucions”
6. “Algunes actividats que hi posa [als papers de Bárcenas] sembla que sí que s’han produït”
7. “Serà veritat [el préstec que va demanar Pio García Escudero i que ell mateix ha admès] però això no valida els papers. Es poden manipular, inventar”
8. “Els primers que estem indignats som el PP. Em sembla una frivolitat que sense cap tipus de prova es facin acusacions falsament per crear alarma social i danyar un partit, quan altres episodis han quedat en l’oblit”
9. “El PP ni ha acceptat ni acceptarà mai cap tipus de xantatge”
10. “Rajoy està molt tranquil i fent el que ha de fer”
Comparteix
Posted in Uncategorized, tagged Catalunya, Catalunya nou estat d'Europa, dret a decidir, Europa, Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Som una Nació nosaltres decidim, Unió Europea on 27 gener 2013| Leave a Comment »
Plaça del Pi de Bellaterra (Foto: Bellaterra.Cat)
Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2013
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal.
Al segle XIV es creà la Diputació del General, o Generalitat, que anà adquirint més autonomia fins que arribà a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-se i promoure’s des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperació de l’autogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, el 1931, es constituí un govern català, amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un estatut d’autonomia.
La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial que durà fins al 1975. La dictadura va tenir una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonòmic definit per la Constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà en referèndum l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 1979 i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
Els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent es va concretar en el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refús radical de l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat espanyol i creen les bases per a una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», i de l’11 de setembre de 2012, amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
El 27 de setembre de 2012, mitjançant la Resolució 742/IX, el Parlament constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu per mitjà d’una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit a l’inici de la desena legislatura, en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament en les darreres eleccions, aprova la següent:
DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA
D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:
SOBIRANIA
El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA
El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.
TRANSPARÈNCIA
Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.
DIÀLEG
Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat internacional.
COHESIÓ SOCIAL
Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
EUROPEISME
Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
LEGALITAT
S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.
PAPER PRINCIPAL DEL PARLAMENT
El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s’han d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
PARTICIPACIÓ
El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, d’agents econòmics i socials i d’entitats culturals i cíviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans i ciutadanes a ésser protagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.
Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, Bellaterra per la independència, Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, Monica Terribas, President on 13 gener 2013| Leave a Comment »
El 24 de gener a Bellaterra, Mònica Terribas entrevista Jordi Pujol sobre “El futur de Catalunya”
Mònica Terribas , periodista i veïna de Bellaterra, entrevistarà el M.H Sr. President Jordi Pujol qui
ens parlarà sobre El futur de Catalunya, en un format tipus La Nit al Dia.
L’acte es farà el dijous 24 de gener de 2013, a les 20 hores.
El lloc és l’habitual: el Centre Cívic de Bellaterra, plaça de Maragall, núm. 4.
Posted in Uncategorized, tagged Dolors Monserdà Vidal, La nit de reis, Poema on 6 gener 2013| Leave a Comment »
Les Trois Rois de l’Hotel de Basel (Suïssa)
Dins d’un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d’un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.
Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d’aquella hermosura
sols per record li han quedat,
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l’estendre’s damunt d’ella
a besar ses plantes van.
La nit de Reis n’és vinguda,
i sembla que amb més afany,
treballa la pobra mare,
tot mirant-se el seu infant.
—Mareta, li diu la nina,
fiqueu-me al llit, que és prou tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat.
—Qui sap si vindran, filleta!
lo nostre pis, és tan alt!
—Prou, com que baixen del cel,
ja els hi ve bé de passar!
i a fe mare que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una nina
com aquella que hi ha a baix!
—Les nines, són per les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu fill meu, que estas descalça
los hi tens que demanar
que et portin sabates noves.
—Ai, mare, no em feu plorar!
ja n’estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em dugan la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l’any que van portar-la
a la nena que està a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo de nit l’he somniat.
Ai, mare, i que n’és d’hermosa!
i que bonica que va!
Té una careta tan fina,
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita,
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan està dreta,
i, per dormir, els té tancats,
té uns cabellets com de seda
i els té rossos i rissats,
porta lo vestit amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l’any l’he demanat!
puix si demà quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que al dormir-me
mai me torne a despertar!
Un gran crit llancí la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant a sa filleta
i estrenyent-la amb fort abraç:
—Vés-te’n al llit, amor meva
li digué amb febrós afany,
vés, mes a Déu no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes,
com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s’ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i té la cara
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
porta vestidet amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero; i fins guants!
Res li manca, res li manca
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare,
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven,
que hermosejaven son cap,
que entre mig de sa pobresa
les havia tant guardat!
Dolors Monserdà i Vidal
(Barcelona, 1845-1919)
«La Nit de Reis»
Posted in Uncategorized, tagged Artur Mas. 129e. President Generalitat, Catalunya on 29 Desembre 2012| Leave a Comment »
El Consell Executiu
Artur Mas i Gavarró
President
Contacte
Joana Ortega i Alemany
Vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals
Contacte
Francesc Homs i Molist
Conseller de la Presidència
Contacte
Andreu Mas-Colell
Conseller d’Economia i Coneixement
Contacte
Irene Rigau i Oliver
Consellera d’Ensenyament
Contacte
Boi Ruiz i Garcia
Conseller de Salut
Contacte
Ramon Espadaler i Parcerisas
Conseller d’Interior
Contacte
Santi Vila i Vicente
Conseller de Territori i Sostenibilitat
Contacte
Ferran Mascarell i Canalda
Conseller de Cultura
Contacte
Josep Maria Pelegrí i Aixut
Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Contacte
Neus Munté i Fernández
Consellera de Benestar Social i Família
Contacte
Felip Puig i Godes
Conseller d’Empresa i Ocupació
Contacte
Germà Gordó i Aubarell
Conseller de Justícia
Contacte
Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, emdbellaterra, Parc de la Bonaigua on 28 Desembre 2012| Leave a Comment »
Demanem a l’EMD de Bellaterra tregui les canyes i herbes abocades al Parc de la Bonaigua de Bellaterra. Es tracte de la vegetació tallada fa molt de temps a la curva Av. Bertomeu/ Mestre Nicolau. Tant costa fer les coses correctament i fer la supervisió de les feines?
Posted in Uncategorized, tagged Abocador, Bellaterra, EMD, Parc Bonaigua on 28 Desembre 2012| Leave a Comment »
No volem que l’EMD de Bellaterra permeti i tanqui els ulls amb aquest nou abocador de totes les canyes i vegetació tallades a la curva de la 1414 amb el carrer Mestre Nicolau. Desperta Govern presidit per Gent x Bellaterra!!
Quan de temps ens d’esperar per veure solucions? Millor 2013!!
BELLATERRA.CAT 