Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

20121219-005241.jpg

Procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

-Al llarg dels darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació de l’Estat espanyol per a fer-hi encaixar Cata- lunya sense haver de renunciar a les legítimes aspiracions nacionals, a la voluntat d’autogovern, ni a la continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes negatives són avui una via sense recorregut. És per aquest motiu que CiU i ERC consideren que Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret a decidir per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.

En aquest sentit, CiU i ERC manifesten el seu compromís explícit i la determinació política de fer una consulta al poble de Catalunya perquè aquest pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col·lectiu.

-Catalunya es troba davant d’una oportunitat que només es presenta una de cada moltes generacions. L’oportunitat de construir un nou país; l’oportunitat del poble català de ser protagonista de la nostra història; l’oportunitat de posar la política al centre del debat públic; l’oportunitat de construir una societat millor basada en la justícia social i l’equitat; l’oportunitat de reafirmar el nostre compromís amb la democràcia, amb la pau, i amb Europa.

Com qualsevol altra nació, Catalunya necessita disposar de l’instrument d’un estat que li permeti desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Catalunya pot viure molt millor del que ho fa ara. Ho podria fer si disposés, d’una banda, de tots els recursos que generem els ciutadans i les empreses de Catalunya, i de l’altra, de la capacitat de decisió, del poder polític sobre tot allò que ens és propi i ens afecta.

Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, a través d’una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un estat en el marc europeu, per tal de disposar d’aquesta manera de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana.

20121219-011253.jpg

Read Full Post »

20121209-150751.jpg

Bellaterra ella bella terra aterra ter erra:)

Read Full Post »

20121208-134634.jpg

Josep M. Ballarín
Barcelona, 1920. Capellà i escriptor. Va participar a la Guerra Civil, com a membre de la “Lleva del Biberó”. De la guerra en tornà tísic, i després d’una llarga recuperació, decidí fer-se capellà. Fou rector de Santa Maria de Queralt i ara viu a Gòssol. Autor de “Mossèn Tronxo” i d’un bon grapat de llibres. També ha col·laborat en publicacions i programes de televisió.

EL MATÍ DIGITAL 06/11/2012

A. Mas
Amic Mas, no et tracto d’honorable perquè vull que se sàpiga ben sabut que ets un vell amic meu enllà de títols i honorabilitats.

Amic Mas, no et tracto d’honorable perquè vull que se sàpiga ben sabut que ets un vell amic meu enllà de títols i honorabilitats.

De la mena que et costarà que la gent t’entengui, no tens res de l’èpica gloriosa del President Macià ni d’aquella follia urgellenca del malaurat Companys. I no crec que et puguin comparar als polítics que fan el borinot per la mediàtica.

No esperis que ningú t’acabi d’entendre en allò més bell que ets. Ni èpic cabdill de pobles, ni revolucionari per canviar la història en falses esperances, ni capaç de ficar-se a les merdissaries de la política del país.

Ets el tipus d’home més estrany que produeix la política d’aquest país, sense jugar a la botifarra, sense menar ramat d’ovelles, sense tenir una botigueta per les Rambles, sense remenar a cap Caixa, ets allò que no hi ha gairbé enlloc en aquest país i en el seu govern.

Ves que et dic, ets un home normal, la mena més estranya d’homes que hi ha al món, fet per tenir dona i canalla i fet per allò que avui dia gairebé no hi ha, ets fet per al treball ben fet, com un fuster dels que ara no hi ha que sabia fer anar la garlopa. I amb aquest estil has fet política demostrant que l’instint de mestre Pujol no l’enganyava.

De patac vas trobar-te amb aquells d’enllà. Com que no em ve d’una ratlla t’ho explicaré com un dels meus records del temps de la República. Discutint de l’Estatut de Catalunya un que li deien Royo Vilanova es va esbravar cridant: “mierda para el Estatuto” i “muera Catalunya”. Nogensmenys que el José Antonio Primo de Ribera li va respondre que “Catalunya era una part d’Espanya” i feia l’elogi del nostre país i de la seva gent, però la vessava, hi afegia que quan una part d’Espanya volia separar-se calia lligar-la més fort sense contemplacions perquè no fugís.

Aquest era l’esperit del Negrín i companyia i, naturalment, el va emprar mestre Franco.

Per no allargar-me a la bestiesa del “café para todos” i la llarga història que hem patit d’ençà de la transició, tots els governs d’enllà sabent-ho o no sabent-ho no van sortir de la posició del falangista que, almenys, parlava clar.

I en aquestes vas sortir tu. Un madrileny mai no podrà entendre què són un paleta o un forjador catalans i molt menys anant de gairell com l’edifici de Bankia mai no serà capaç de saber què s’amaga de tenacitat en la botiga del senyor Esteve.

Així va arribar un dia en el qual, sense més remei, tu vas haver de parlar d’independència. Val a dir, que la gent et va entendre perquè això de la independència la portem en el subconscient i no gosem parlar-ne massa perquè se’ns arronsa el melic tenint-ho per impossible. I vet ací. Sense foguerades patriòtiques, sense escarafalls, sense fanatismes i sense odis tu havies trobat un camí.

Ja hi vam ser. Em fa vergonya pensar que aquesta terra meva produeix tants imbècils per centímetre quadrat. Va ser un clamor, havies perdut les eleccions. Mentida, les havies guanyades talment el que tenia més escons no arribava a la meitat dels teus, però amb escons o sense els pollastrets de vuit rals t’han picotejat sense compassió ni respecte.

He patit per tu, te les han dit totes i de com més males en deien més gran feien la teva persona no ja com a home de cada dia sinó com a polític. Estic per dir que en aquest merder de xafarderies, callant i apesarat tu ets l’únic camí.

Tu ets l’únic camí. I que callin les granotes dels bassals de mala pluja. T’han bastonejat, amb el que diuen els diaris d’enllà, no cal fer-ne cabal i espero que el seny català que tenen alguns dels polítics, benauradament, se’ls imposi per trobar una terra lliure que no serà el cel de les oques, arrossegarà els nostres defectes de segles, però almenys serem a casa.

Read Full Post »

Martí Anglada

Foto: Martí Anglada, corresponsal internacional de TV3 i Jordi Tardòs de Bellaterra per la Independència

Bellaterra.cat té el plaer de compartir aquesta interesant conferència de Martí Anglada sobre Catalunya, organitzada per Bellaterra per la Independència, al Centre Cívic de Bellaterra.

El periodista Martí Anglada, ex-corresponsal a Brussel•les, Berlín i els Estats Units (per TV3), corresponsal a l’Orient Mitjà, Itàlia i el Regne Unit (per La Vanguardia) i amb llarga experiència com a comentarista de política internacional ha fet una conferència a Bellaterra el dijous 15.11.2012, organitzada per Bellaterra per la Independència i centrada en observacions personals al llarg de la seva carrera periodística. En Martí Anglada considera que Catalunya ha de tenir relacions internacionals sempre i en tot moment. De fet, la base de les relacions internacionals és tenir amics. I en els moments actuals si no hi ha amics és difícil la independència. Comenta que no n’hi ha prou en que Catalunya sigui un poble Democràtic, Pacífic i disposi de Majories suficients; a més a més ha de tenir amics. Posa l’exemple del poble kurd que tot i tenir complir els requisits no disposa d’amics internacionals que l’avalin com a nou estat.

Read Full Post »

President Mas

Benvolgut, Benvolguda Gràcies! Moltes gràcies!
Volia, en primer lloc, començar amb aquestes paraules, amb el meu agraïment
per la tasca incansable que heu fet aquests darrers mesos per assolir el nostre objectiu, tornar a guanyar, per desena vegada, les eleccions al Parlament de Catalunya. No ha estat fàcil, no ens ho han posat fàcil, però un cop més ens n’hem sortit i hem rebut el suport majoritari del poble de Catalunya.
Tanmateix, és evident, i no cal que ens enganyem, que el resultat que hem obtingut no és el que desitjàvem, no respon a aquella majoria excepcional que hem demanat durant tota la campanya electoral. He dit moltes vegades que dir la veritat ha de ser la nostra principal divisa. I és per això que ara no puc obviar, davant vostre, que el Parlament sorgit de les urnes no és el que nosaltres havíem desitjat. Seria absurd dir el contrari.
Tot i així seria injust que ens envaís un sentiment de fracàs o de frustració. Us ho deia abans, per desena vegada hem guanyat clarament les eleccions al Parlament de Catalunya i som, sense cap mena de dubte, l’única opció política cridada a liderar el nou govern.
No vull estar-me de fer-vos un comentari en relació a les eleccions i, especialment, al fet de convocar-les, al per què. Sentireu aquests dies comentaris en el sentit que ens vam, em vaig, equivocar convocant-les. Us dic que no, us ben asseguro que no em penedeixo de la decisió que vàrem prendre. Moments excepcionals, decisions excepcionals deia en el debat de Política General, i és així. L’escenari sorgit de la gran manifestació de l’Onze de setembre a Barcelona dibuixava un full de ruta nou, necessitava donar la veu al
poble de Catalunya perquè manifestés el seu compromís amb el nou procés que iniciem, i així ha estat àmpliament. Nosaltres mateixos necessitàvem incorporar en el nostre programa electoral un objectiu que, implícitament segur que hi era, però que explícitament no manifestàvem en el programa electoral ni de govern.
Sentireu aquests dies múltiples interpretacions dels resultats, sentireu a dir que el sobiranisme s’ha estavellat i que el dret a decidir ha quedat finiquitat. Res més lluny de la realitat. El sobiranisme, el catalanisme, el dret a decidir té a dia d’avui més força que mai al Parlament de Catalunya. I és per això que, com vaig dir la mateixa nit electoral, la consulta al poble de Catalunya es farà en els propers quatre anys. Ara més que mai el poble ha de parlar i decidir quin futur vol per al nostre país. És el nostre compromís programàtic. Però sobretot, és el nostre ferm compromís amb Catalunya i els seus set milions i mig de ciutadans.
Ho hem dit, ho he dit, manta vegades, el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur lliurement, democràticament, pacíficament, com hem fet sempre i com vam fer l’Onze de setembre als carrers de la capital del país.
No us amago les dificultats que el període que iniciem comporta intrínsecament, començant per governar el dia a dia, la gestió diària, la lluita contra la crisi, garantir el benestar de les persones, però estic convençut que
amb l’ajut i la col·laboració de tots, ens en sortirem. Ho vaig dir la mateixa nit de les eleccions, cal que tots ens impliquem en la governabilitat de Catalunya, sols no ho podem fer, necessitem la col·laboració de tots en la ingent tasca de gestionar el dia a dia, just en un moment poc agraït. Però el país necessita, més que mai, un govern fort, ferm en les decisions i arriscat en la lluita contra la crisi. Ja ho vaig dir, res serà fàcil, però tot és possible.
Bé, no m’allargo més, i permeteu-me acabar aquestes ratlles com les he començat, agraint-vos la feina que heu fet per assolir aquesta nova victòria de Convergència. Encetem un període molt il·lusionant pel nostre país i us demano que l’afrontem tots plegats amb fermesa i amb passió, però també amb la serenitat i la consciència de la transcendència del camí que encetem, que no en tingueu cap dubte, ens durà a fer de Catalunya un país on, com dèiem en campanya electoral, viure millor!
Moltes gràcies i endavant. Visca Catalunya!! Ben cordialment,
Artur Mas
Barcelona, 28 de novembre de 2012

Read Full Post »

Guy Pérez i Ciurezu, dibuixant, guionísta i director de cinema per l’ESCAC

Acaba de sortir el nou video  clip del grup català BULMA, una creació del bellaterrenc GUY PÉREZ, dibuixant, guionista i director  de cinema per l’ESCAC. És el creador dels Storyboards EVA (Kike Maíllo), EL ORFANATO i LO IMPOSIBLE (Juan Antonio Bayona).

Guy Pérez també és finalista del Concurs Freixenet, amb el seu video clip BRINDO POR LOS MOMENTOS COMPARTIDOS.

Felicitats i molta sort per les teves feines profesionals pel cinema de Catalunya!

Per veure el video clip Morir Jove de BULMA, teclejar l’enllaç de sota:

http://www.youtube.com/watch?v=xigNObgIF08&feature=plcp

Read Full Post »

20121127-104754.jpg

Temps de bolets al restaurant Sant Pancràs de Bellaterra (Vallès Occidental). Al centre del poble de Bellaterra , al costat mateix de l’estació dels FGC, tenim des del 1929, una de les fondes més tradicionales de Catalunya. Gestionada i portada pels germans propietaris, ens asseguren un servei cordial i profesional, sense oblidar que s’ha de respectar l’espai històric de Bellaterra.

La seva cuina tradicional catalana, llenç adriatica, sorprèn cada moment. Ara ens ofereixen plats del dia amb bolets, al millor preu qualitat (veure la foto dels seus suggeriments de Rovellons, situada a terrassa). Bon profit ni ens veiem al Sant Pancràs de Bellaterra!

Read Full Post »

20121126-004933.jpg

Read Full Post »

CiU Majoria absoluta a Bellaterra amb el 51,23% del vots

Aquest son els resultats de Bellaterra de les votacions pel Parlament de Catalunya 2012:

Cens de Bellaterra: 1994

Vots emesos: 1663

Participació: 83%

CiU…………………………………………..852 (51,23 %)
ERC………………………………………….234 (14%)
PP…………………………………………….217 (13%)
C’S……………………………………………122 (7,33%)
ICV……………………………………………69 (4,14%)
PSC…………………………………………..62 (3,72%)
CUP………………………………………….37 (2,22%)
SÍ……………………………………………..21 (1,3%)
Vots en blanc…………………………8, etc.,

Read Full Post »

20121122-012953.jpg

Per què votaré Mas
Enric Vila
20-11-2012
Diumenge al vespre, en el debat de TV3, es van veure moltes coses. A mi, però, sobretot em va cridar l’atenció un fet: el president Mas era l’únic candidat que semblava envellit, i l’únic que semblava que s’estigués jugant de debò alguna cosa. A diferència dels altres líders polítics, que parlaven com sempre, sense donar massa importància a les paraules, com si els mots fossin globus de colors, Mas semblava que estigués molt lluny. Malgrat que les seves intervencions eren clares i concises, i solien anar al moll de l’os del tema, en la seva actitud presidencialista de no entrar en el cos a cos no hi havia només una estratègia comunicativa, hi havia un instint primari de preservació, d’home que sent el pes de la responsabilitat i del dolor i que, en un acte de prudència, es reserva amb zel les energies pel que hagi de venir.

A mi el president Mas m’agrada perquè es nota que té por de fracassar. I no pel que diran, sinó per ell mateix. La por al fracàs és el que dóna grandesa a l’esperit quan intentes aportar el teu granet de sorra al món. Els valents no són els que no tenen por de perdre o de morir, sinó els que, per un amor concret, en un moment determinat, s’arrisquen, malgrat les seves pors, a portar les coses més enllà del que mai havien calculat. És això el que fa que Mas em sembli superior a l’Oriol Junqueras o al López Tena, per no parlar dels altres candidats, que ja estaven perfectament còmodes nedant en la putrefacció de l’anterior règim de coses. En aquest país de cínics i peluts, on la gent ha tendit a anar a la seva o a prendre actituds falsament idealistes per poder-se suïcidar tranquilament donant la culpa als altres, l’actitud de Mas té un element d’exemple pedagògic que convé molt al país.

Mas demana confiança en un país que necessita aprendre a confiar. Mas demana confiança probablement perquè és tot el que es veu amb cor de demanar. Això pot semblar poc però en realitat és molt, perquè la confiança que la gent és capaç de donar als altres sempre és proporcional a la confiança que la gent té en ella mateixa i en les possibilitats d’aconseguir pel seu compte allò que vol. El que m’agrada del discurs de Mas és que va directament al cor de tots els sentiments d’inferioritat que han fet els catalans tan petits i tan controladors, tan refractaris a deixar res a l’atzar i tan proclius a donar la culpa al món dels seus problemes. L’ocupació no és només que als jutjats hi domini el castellà; l’ocupació sobretot és aquesta malfiança sistemàtica i aquest escepticisme destructiu i impacient que ens han forjat segles de repressió arbitrària -de casualitats com aquests documents caiguts del cel, que permeten els diaris de Madrid fer periodisme d’investigació.

Mas diu als electors: jo em comprometo a fer possible que tu puguis votar, però la independència del país no depèn només de mi. Mas busca la corresponsabilitat en un moment en què a tot el món els conflictes entre les elits i les bases dels països s’estan tensant. La seva manera de posar a prova la resistència del país davant les pressions de Madrid i de la comunitat internacional em sembla que és intel·ligent, i sobretot em sembla que és honesta. Això que alguns troben que fa poc líder, i que d’altres consideren un tic messiànic, resol el problema de la manca de poder de la Generalitat, traslladant la capacitat de transformar l’status quo al conjunt dels catalans. La gràcia de prestar a Mas una “majoria excepcional per un temps excepcional” és que en la mesura que hagi de tractar menys amb els altres partits, la gent guanyarà capacitat d’interlocució directa amb ell i tothom tindrà moltes menys excuses.

En principi, com millors siguin els resultats que tregui Mas, més poder polític tindrà el carrer i, per tant, menys marge hi haurà perquè les velles estructures de poder puguin obstaculitzar el procés sembrant la confusió a través del debat entre els partits. Després hi ha una altra cosa; el president Mas és una persona i no un superhome. No l’havien preparat per fer aquest paper, ni perquè es fiquessin amb el seu pare mort. Ni per menjar la merda que s’haurà de menjar. Precisament per això estic segur que arribarà fins al final, però també per això està bé que li donem una mica de suport. Mas no té les motivacions normals d’un politic normal. Sovint es preguntarà si el preu personal que paga val la pena. Ell també ho haurà d’anar veient. Però jo el votaré per això. Per dir-li que sí, que val la pena. I que li estic molt agraït.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »