Aquesta tarda de Sant Jordi, Francisco Gozalvez Serrano, l’autor de Tres Tigres y el Presidente, signarà el seu llibre a la Llibreria Paper’s de la Plaça del Pi de Bellaterra, de 18:00 a 20:00 hores.
Archive for the ‘Bellaterra’ Category
SANT JORDI A BELLATERRA: Tres tigres y el President de Francisco Gozàlvez Serrano a Paper’s de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Francisco Gonzàlvez Serrano, Llibreria Paper's, Tres tigres y el Presidente on 23 Abril 2019|
SANT JORDI A BELLATERRA: Agafeu la rosa a la Plaça del Pi
Posted in Bellaterra on 23 Abril 2019|
Parada de Roses del CAU de Bellaterra, on també podeu fer intercanvi de llibres vintage
Les roses de Sant Jordi i llibres a la parada del CAU de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
ÚLTIMA HORA! Clara Ponsatí tanca la llista de Barcelona és Capital de Jordi Graupera (Primàries Catalunya).
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona és Capital, Clara Ponsatí, Jordi Graupera, Primàries Catalunya on 23 Abril 2019|
US HO AVANÇA RAC1: Clara Ponsatí tancarà les llistes de Barcelona és Capital. L’exconsellera d’Ensenyament es desmarca de Junts per Catalunya i dona suport a la candidatura de Jordi Graupera a l’alcaldia barcelonina. https://t.co/tZR1C0FANP
SANT JORDI A BELLATERRA: Feliç Diada 2019 plena d’amor i cultura!
Posted in Bellaterra on 23 Abril 2019|
BELLATERRA POLITICA: 28-A: no puc votar
Posted in Bellaterra on 23 Abril 2019|
Interesant article d’El Món sobre a qui votar el 28-A, tota una aventura particular amb unes llistes de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya omplertes d’amiguisme i candidats posats a dit, sense pasar per unes primàries bàsiques. Bellaterra té l’exemple del veí Ignasi Roda, (candidat número 3 al Senat), íntim amic d’Antoni Morral, l’ex alcalde de Cerdanyola del Vallès, ambdós també ex del partit ICV.
“Qualsevol intent per racionalitzar mínimament una proposta electoral és una batalla perduda”
Candidatures Catalunya 28-A|BETEVE
Per Santiago Espot
Si la política s’ha frivolitzat fins a extrems absolutament grotescos (i perillosos), és normal que el vot en unes eleccions hagi seguit el mateix camí. Qualsevol intent per racionalitzar mínimament una proposta electoral és una batalla perduda. La “futbolització” de la cosa pública ha arribat a l’extrem que a Ucraïna ja han fet un debat entre dos candidats en un estadi amb els seus seguidors a les graderies. Tot és un Barça-Madrid.
Així, és normal que el nivell dels electes i dels electors cada dia sigui més baix. Les seves respectives mediocritats es retroalimenten i deixen la porta cada dia més oberta a les opcions anomenades “populistes”, o poca-soltes. No és estrany que el filòsof nord-americà Jason Brennan, en el seu llibre “Contra la democràcia” (2016) afirmi que la deliberació sobre temes sensibles en les democràcies occidentals “sovint condueixen a la histèria i el sentimentalisme, i les parts del debat acaben simulant emergències morals, s’escridassen i es xiulen els uns als altres”.
Aquesta descripció m’ha fet pensar en la política catalana actual, absolutament captiva de la situació processal dels dirigents polítics a la presó o a l’exterior. Des de l’independentisme tot el que no sigui l’adhesió incondicional a aquestes persones és vist com una traïció o complicitat amb l’enemic. El sentimentalisme no admet la rèplica. A l’altra banda, és clar, hi ha la versió histèrica “rojigualda” que els descriu com a colpistes, delinqüents i no sé quantes bestieses més. Una barreja de terroristes i mafiosos. Molt en la línia de “a mi la legión!” que donarà un munt de vots a Vox.
Sobre el discurs i votants tavernaris dels partits anomenats constitucionalistes no cal donar-hi gaires voltes. Sempre acaben cridant enfervorits davant el Cristo de la Buena Muerte. El que cal analitzar, en el meu cas, són els partits catalans amb l’adjectiu oficial d’independentista. En sóc teòricament un dels seus potencials electors, i he de veure si els puc votar aquest 28 d’abril. Què em proposen?
D’entrada, sempre diuen que aquest procés polític amb l’etiqueta “independentista” va de democràcia. Perfecte i endavant. Però miro els processos de selecció de candidats de JxC i ERC per aquestes eleccions (o per les europees o municipals) i veig que hi han posat a dit familiars, amics o advocats dels seus principals dirigents. Com poden parlar de democràcia aquells que no se l’apliquen a casa seva? Esdevenir candidat només pel mèrit de ser germana, parella o amic de qui mana té un nom ben clar: nepotisme.
Seguim. Els d’ERC diuen en el seu programa electoral que volen anar a Madrid per “preconitzar a necessitat del diàleg i d’una resolució pacífica, democràtica i negociada al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat”. Si no han aconseguit absolutament res al respecte en els darrers anys, perquè ara els hauria de fer confiança? De fet, van dir que en divuit mesos marxarien del Congreso per anar a la República Catalana, i ens han acabat ficant en una autonomia totalment intervinguda. Votar-los seria fer-ho per uns fracassats que no han fet res pels meus interessos com a independentista a la Carrera de San Jerónimo.
Per la seva part, els de JxC consideren l’elector com algú mancat de les mínimes capacitats intel.lectuals per discernir la fantasia de la realitat. Ho dic perquè en l’apartat on argumenta que el vot “útil” són ells, acaben demanat el nostre suport el 28 d’abril per poder (i reprodueixo literalment del seu programa) “fer efectiva la República”. És a dir, votar a JxC en unes eleccions d’una monarquia parlamentària espanyola tindrà l’efecte de poder proclamar una república catalana. No puc votar a qui em vol prendre per ruc.
Però encara hi han els de l’anomenat Front Republicà. Recordo que el seu impulsor i candidat fa quatre dies es declarava (sota jurament) professionalment “precario”, que traduït al llenguatge col·loquial vol dir no tenir ni ofici ni benefici. Sincerament, votar per col.locar algú que s’ha quedat sense feina, mai no serà una motivació per acostar-me a un col.legi electoral. Sobretot, perquè a canvi d’un sou podrà dir qualsevol cosa.
No tinc cap alternativa. Aquest diumenge em quedo a casa.
TOT SANT CUGAT: L’origen de les Caramelles
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Origen de les caramelles, sant cugat on 22 Abril 2019|
Guillem Vila Galceran explica una mica d’història d’aquesta tradició
Caramelles a la plaça de Sant Pere als anys vint. Autor: desconegut Fons família Bruix Olivé
Les caramelles representen una de les moltes tradicions que tenim a Sant Cugat, en aquest cas relacionades amb el cant. Es tracta de cançons populars d’origen religiós que es canten per Pasqua.
Tot i que tradicionalment les seves lletres parlaven de la resurrecció de Jesús, la seva temàtica ha anat evolucionant amb el pas dels anys, fins al punt que en molts casos es parla de l’arribada de la primavera o simplement d’històries de caràcter satíric relacionades amb el poble d’on són originàries.
En l’àmbit històric, estan documentades des del segle xvi en l’àmbit rural, i les més antigues que es coneixen són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser.
No obstant, no fou fins al segle xix quan es començaren a crear colles adoptant aquestes cançons a la filosofia dels Cors Clavé, gràcies a la qual es revitalitzà aquest cant.
Cant de Caramelles a Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Tradicionalment, el grup de cantaires parava als balcons de les cases dels pobles per cantar-hi diverses cançons acompanyades d’instruments musicals. Un cop acabats els cants, s’acostava la cistella adornada al balcó perquè el veí homenatjat fes el seu donatiu en forma d’aliments (on normalment es donaven ous com a símbol de fertilitat) o diners.
A escala local, són dues les colles que han perpetuat aquesta tradició: la Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcugatenca,ambdues inspirades i basades en l’esperit dels cors promoguts per Josep Anselm Clavé.
PASQUA A BELLATERRA: Per què fem festa el dilluns de Pasqua?
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Dilluns de Pasqua, Imperi Carolingi on 22 Abril 2019|
Segons aquest interesant article publicat a Vilaweb, aquesta tradicional celebració de dilluns de Pasqua, també es fa a la resta d’Europa, i ens entronca amb el nostre passat carolingi*
*Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l’època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l’Imperi Romà d’Occident. Després de la seva dissolució el 843 seria succeït un segle després pel Sacre Imperi Romanogermànic amb la mateixa orientació.
Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a aquella mena de celebracions que solem passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica l’existència del Dilluns de Pasqua. Us heu demanat mai per què es fa festa el dilluns de Pasqua, si ja no se celebra res? Doncs, pel mateix motiu que també és festiu l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.
Preparació d’una taula familiar de Pasqua a Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.
Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.
Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘Atxúmbala‘.
Mona de Pasqua a Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.
BELLATERRA POLÍTICA: Les semblances i diferències dels programes de JxCAT i ERC per al 28A
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra política, ERC, Junts x Catalunya on 20 Abril 2019|
Junts per Catalunya i Esquerra pugnen per ser el partit independentista més votat a Catalunya
Junts per Catalunya i Esquerra pugnen per l’hegemonia en l’espai independentista en les eleccions del 28 d’abril. Llistes separades, programes diferents però que en alguns punts s’assemblen. Es trepitgen els talons pel territori durant la campanya i fins i tot el color del bus és el mateix: el groc.
Ara bé, què diuen sobre l’autodeterminació? Hi ha matisos. Mentre que Junts per Catalunya posa el reconeixement d’aquest dret per negociar i que s’haurà d’escollir la via del diàleg, Esquerra demana negociar un referèndum amb mediació internacional.
Sobre la monarquia, JuntsxCat en vol l’abolició, i els republicans donen suport a un referèndum sobre monarquia o república.
Però entren en la manera com s’hauria de reformar l’Estat i proposen suprimir-ne alguns organismes: Junts per Catalunya, l’Audiència Nacional, i Esquerra, el Senat i ministeris de Sanitat i Cultura.
Pel que fa al salari mínim, la diferència és de 100 euros. Junts per Catalunya, 1.100, i Esquerra, 1.200.
Sobre la reforma laboral, Junts per Catalunya la vol reformar, mentre que Esquerra directament opta per derogar-la.
I durant la campanya, els candidats amb una música que fa temps que sona. Esquerra vol sumar sensiblitats al projecte i Junts per Catalunya aposta per les llistes unitàries.
Malgrat aquesta discrepància hi ha coses en què coincideixen, com ara implantar l’eurovinyeta, derogar la llei mordassa i la presó permanent, tancar els CIEs i frenar l’extrema dreta.
BONA PASQUA BELLATERRA! Primavera/Quatre Estacions de Vivaldi, interpretada a capella a Israel
Posted in Bellaterra on 20 Abril 2019|
Error
Aquest vídeo no existeix
BELLATERRA I LA NOSTRA EMD: Que diu el Decret-Llei de 29 de març de 2019?
Posted in Bellaterra, tagged Beatriz Ripol Carulla, Decret llei 29 març 2019, EMD de Bellaterra, Ramon Andreu Atik, Secretària on 20 Abril 2019|
Bea Ripol Carulla, és secretària oficial de l’EMD de Bellaterra. (Aquí acompanyada amb Ramon Andreu Atik, president de L’EMD de Bellaterra, escollit per majoria absoluta des de l’any 2010).
Que diu el Decret-Llei de 29 de març de 2019, que permet als Ajuntaments exercir un control econòmic de les despeses d’una EMD?
El decret llei que ha publicat el govern central, el que diu és que l’EMDS de menys de 5.000 habitants, han de tenir una secretaria o secretarioficial i fer-la pública. Que les més petites , poden delegar o donar fe publica i controlar les comptes publiques a un funcionari de l’EMD, per habilitar-lo o que li deleguin les competències, encara que no sigui un secretari ni un interventor. Això és el que està deien el Decret Llei.
En cap cas és el de Bellaterra, que amb uns 3.000 habitats, l’EMD disposa de secretaria oficial com és la Beatriz Ripol Carulla.
Lamentable és que alguns mitjans i partits polítics publiquin informacions falses per crear confusió i donar mala imatge de la nostra EMD,i de pas del nostre poble de Bellaterra. No tot si val per guanyar uns quans vots més.
