Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

El Centre Direccional de Cerdanyola a tocar el km0 de Bellaterra i la UAB que connecta la Serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac denunciat als tribunal per entitats cíviques i alguns partits polítics

Km0 de Bellaterra i la UAB a tocar el Centre Direccional de Cerdanyola

El Vallès Occidental és un dels motors econòmics de Catalunya i com a pol productiu són cada vegada són menys els espais naturals de la comarca. Un dels més polèmics des de fa anys, i que torna a estar en l’ordre del dia, és el polèmic Centre Direccional de Cerdanyola, un macrocomplex residencial, econòmic i comercial que la Generalitat vol construir a tocar del Parc Tecnològic del Vallès, la UAB i Bellaterra.

Recentment, entitats ecologistes i partits polítics de Cerdanyola han sumat esforços per plantar-se davant del nou Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional d’aquesta ciutat i han presentat un altre recurs contenciós administratiu per tombar-lo.

El projecte afecta 470 hectàrees i inclou la construcció de 5.400 habitatges, un complex amb un sostre comercial de 57.000 metres quadrats i 1,5 milions de metres quadrats de sostre per activitats econòmiques, entre el castell de Sant Marçal, l’estació de l’R8 de Rodalies i a tocar dels antics abocadors.

Consideren que la comarca no necessita aquest macrocomplex i menys en un entorn natural com el corredor del Vallès, que connecta la Serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un corredor que els últims mesos també s’ha vist amenaçat per la voluntat de la Generalitat de reobrir l’antic camp de golf de Can Sant Joan -entre Rubí i Sant Cugat- en lloc de convertir la zona boscosa en un gran parc públic, tal com demanen els ajuntaments i entitats locals.

El conflicte a Cerdanyola ve de lluny.

L’any 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el primer PDU a la zona deixant-lo sense efecte gràcies a un primer contenciós presentat l’any 2014. No obstant això, el departament de Territori i Sostenibilitat juntament amb l’Incasòl, han tirat endavant un nou planejament, aprovat el passat mes de juliol del 2019. Tot i que el document inclou alguns canvis com ara la rebaixa del sostre comercial -una de les principals demandes del petit comerç de Sant Cugat i Cerdanyola- des de les entitats consideren que no són suficients i és per això que han decidit passar de nou, a la reivindicació als tribunals

El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.

Abocador de Can Fatjó dels Aurons aprovat per l’ex alcalde de Cerdanyola Toni Morral (ICV) frenat pel veïnat de Bellaterra i Sant Cugat|BELLATERRA.CAT

L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.

L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.

Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.

Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.

L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.

Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.

En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.

El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de
Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental)

Read Full Post »

Tomàquet Blau de Pagès|BELLATERRA GOURMET

Tomàquet que va des d’un color violeta a l’blavós amb un intens color vermellenc a l’interior en el seu punt òptim de maduresa. Textura lleugerament cruixent i suau, amb poca acidesa. Especial per a consumir només amb un bon oli i unes escates de sal. Ideal per acompanyar amb salaons i conserves selectes.

Els efectes positius del tomàquet: té un antioxidant molt poderós preventiu del càncer. La fibra, reguladora de la funció intestinal. Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu. Però també té alguns efectes negatius: la solanina, lladre de calci i promotora de dolors articulars. Les amines poden fer-nos venir mal de cap. El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals –com el potassi i el fòsfor– i vitamines –entre les quals destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B

Font: De Pagès

Read Full Post »

La mesura arriba després de la prohibició de les bosses de plàstic vigent des de l’1 de gener.

Plats, coberts, escuradents, palletes i agitadors de begudes, bastonets per a les orelles i altres productes de plàstic d’un sol ús estan prohibits a partir d’aquest dissabte a tota la Unió Europea.

També queda prohibit qualsevol producte que es fabriqui amb plàstic oxodegradable i els cosmètics i detergents que tinguin microplàstics afegits intencionadament. Els plàstics oxodegradables són un material que es degrada en aparença, però en persisteixen petites partícules en suspensió. Aquestes partícules son nocives per la salut i contaminen el medi ambient.

La mesura arriba després de la prohibició de les bosses de plàstic vigent des de l’1 de gener d’enguany.

Una normativa comunitària aprovada l’any 2019 marcava el 3 de juliol del 2021 com a data límit per comercialitzar aquests productes. L’objectiu és limitar dràsticament l’ús de plàstic d’un sol ús a Europa i fomentar la reducció del consum d’aquests productes i la prevenció d’escombraries.

Justament la contaminació per plàstics d’un sol ús s’ha disparat amb la pandèmia del coronavirus, malgrat la conscienciació que s’havia aconseguit anteriorment. Des del març del 2020 els plàstics han estat més visibles als súpers, a les botigues de proximitat i, fins i tot, a les perruqueries.

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, només les deixalles d’envasos de plàstic han augmentat un 19 per cent durant la pandèmia, i això sense comptar bosses o film d’embolicar.

El material sanitari, com guants, mascaretes o bates, s’ha multiplicat per quatre i, com que no es reciclen, acaben llençats al medi natural.

Brussel·les marca les directrius sobre l’ús dels productes de plàstic per tenir una aplicació uniforme arreu d’Europa. Ara una gran part es retiren dràsticament de la comercialització i a d’altres es limitarà la distribució.

Els productes de plàstic d’un sol ús que compten amb alternatives assequibles sense plàstic al mercat estan prohibits vendre’ls a partir d’avui. Això inclou varetes de cotó per a les orelles, coberts, plats i palletes, entre altres.

La Generalitat permetrà que els estocs de productes de plàstic d’un sol ús que ja estan en els comerços es puguin vendre fins a exhaurir-ne existències, però a partir d’aquest dissabte el fabricant o importador no en pot fer reposicions.

D’altra banda, certs productes com aparells de pesca, compreses, tampons, envasos de begudes i aliments per al consum immediat o filtres de tabac estaran disponibles, però s’aplicaran mesures per reduir-ne l’ús.

Però, a més, a partir del 2023, els gots de plàstic i les tapes dels cafès per emportar-se, o les capses del menjar per endur-se de les botigues, també s’hauran de pagar. L’objectiu final és impedir-ne i reduir-ne l’ús.

La data límit és el 2030, i l’objectiu, potenciar el reciclatge. Fent obligatòria la recollida selectiva, però també limitant l’ús de plàstics i microplàstics en sectors com la construcció, l’agroalimentació, els béns de consum i el turisme, entre d’altres.

La Comissió també s’ha marcat com a objectiu reduir les deixalles marines de productes de plàstic i promoure la transició cap a una economia circular amb models, productes i materials de negoci innovadors i sostenibles.

Read Full Post »

Maurici Lucena destaca que l’activitat aeroportuària generen fluxos que beneficien econòmicament l’entorn on es troben

Foto de grup dels firmants de l’acord per impulsar el Hub d’Innovació Aeronàutica a Sabadell|ACN.

L’aeroport de Sabadell està cridat a convertir-se en un pol d’atracció vinculat a la innovació en matèria aeronàutica. Així ho volen Aena, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament de la capital vallesana, que aquest divendres han signat el protocol per impulsar un Hub d’Innovació Aeronàutica aprofitant el potencial de la infraestructura.
En el seu parlament, el president d’Aena, Maurici Lucena, ha destacat que l’activitat aeronàutica i les seves infraestructures generen fluxos que beneficien econòmicament el seu entorn, en ple debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, una afirmació que assegura que també és vàlida per a la instal·lació sabadellenca.

Font: El Punt Avui, ACN,

Read Full Post »

Des de Bellaterra recordem l’espectacular vestuari d’època de les Dames de Terrassa a la seva Festa Major 2018

Read Full Post »

SENSE PARAULES🐿️

Base sense paperera a la Plaça del Pi| BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Milers de persones que ja han superat la Covid no poden gaudir, almenys ara per ara, del certificat digital UE Covid, conegut com a passaport Covidha entrat en vigor aquest dijous 1 de juliol.

Quan entren al portal LamevaSalut, cliquen l’opció que els correspon, la del certificat de recuperació, perquè fa menys de sis mesos que van passar la Covid-19, però la resposta que obtenen és: “error”. Per què? Perquè no van ser diagnosticades amb una prova PCR, sinó amb un test d’antígens, que és el que marcava el protocol en aquell moment.Missatge d’error en intentar obtenir el certificat de recuperació de la Covid

El Departament de Salut té constància que fins a 162.870 persones han estat diagnosticades amb un test antigènic ràpid (TAR), i es dona la circumstància que la directriu europea sobre el passaport Covid no dona validesa al TAR per obtenir el certificat de recuperació de la Covid, que és una de les tres vies de tenir-hi accés.

Les altres dues són un diagnòstic negatiu o un certificat de vacunació.Versió digital del passaport Covid (ACN/Comissió Europea)

En el cas de les persones que s’han recuperat de la malaltia, només accepta els diagnòstics de Covid-19 amb proves PCR realitzades entre 11 dies i 180 dies abans de sol·licitar-lo.

El problema, doncs, el tenen les persones diagnosticades amb TAR dins d’aquest termini, perquè han d’esperar fins a sis mesos per rebre una única dosi de vacuna i obtenir el certificat de vacunació que també permet tenir el passaport Covid.

Una altra solució passaria per fer-se una prova PCR pagant-la de la seva butxaca (uns 90 euros).Versió en paper del certificat Covid (ACN/Comissió Europea)

A Catalunya, el passaport Covid es pot demanar a través del web LamevaSalut i també a través de la pàgina del Ministeri de Sanitat.

Aquest dimecres, en la roda de premsa sobre la situació de l’epidèmia i la vacunació, el Departament de Salut ja va advertir que les persones diagnosticades amb antígens no podrien tenir certificat de recuperació de la Covid.

De moment, però, no ofereix cap solució a les gairebé 163.000 persones que estan atrapades en aquest problema burocràtic precisament perquè van fer les coses com calia, seguint tots els protocols establerts.

Read Full Post »

Servei de pa a un restaurants|CEDIDA

Segons el Gremi de Restauració de Barcelona és il·legal cobrar el pa si no es demana. Tampoc es poden cobrar els aperitius de benvinguda com atenció dels establiments. Sí els clients ho reclamen s’ha de treure de la factura.

Cobrar el pa en un restaurant pot portar a conflictes, però està permès sempre que es compleixi amb la normativa.  Com a professional de l’hostaleria, has d’oferir tota la informació possible als teus clients.  Pel que, hauràs informar abans de servir-los la ració de pa que té un cost, o especificar-ho en la carta.

A continuació t’expliquem quina és la regulació legal d’aquest aspecte i què passa si no s’informa a l’comensal de l’cobrament addicional de el pa.

Normatives sobre el cobrament de pa en restaurants o bars

Les lleis, normes i decrets que les regien daten dels anys 60 i 70. No obstant això, la majoria van ser derogades al 2010, excepte l’Ordre de 29 de juny de 1978 sobre modificació de menús i cartes en restaurants i cafeteries.  Per evitar dubtes, que et cobrin el pa en un restaurant és totalment legal sempre que se li indiqui prèviament al comensal, el mateix passa als bars.  Aquests establiments tenen dret a cobrar tot allò que es trobi dins de la carta.  A més, dins dels menús del dia o de la casa sempre s’haurà d’incloure el preu de el pa.

Què passa si l’establiment no informa el cobrament addicional de el pa?

El problema arriba amb el gest automàtic d’oferir aquest aliment al comensal sense que ho demani prèviament.  En el cas que el comensal no vulgui consumir-lo, és recomana indicar-lo al servei quan es deixi el pa a la taula.

Per evitar malentesos, recomanem que s’ofereixi el pa preguntant a el client i oferint-li sempre la màxima informació sobre el cost addicional.  El servei ha de respectar sempre les peticions dels comensals.

D’aquesta manera tan senzilla, evitaràs malentesos i possibles situacions tenses a l’hora del pagament.  Finalment és una qüestió de sentit comú i cal actuar amb precaució i prefesiinalitat. És ridícul i anti comencial cobrar el servei de pa després que s’hagi pagat una bona factura per persona.

En definitiva, cobrar el pa en un restaurant no és il·legal sempre que el seu cost aparegui a la llista de preus de la carta o se li indiqui al comensal prèviament.  Recorda que si un client indica que no vol aquest complement, cal retirar-lo de la taula i no cobrar-lo.

La Taula, original d’Enric Llimona Raymat|BELLATERRA GOURMET

GUIA RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA “Els 7 Restaurants de Bellaterra estàn situats a cases històriques amb jardí, a només 30 minuts del centre de Barcelona amb els FGC”

Cafè del Club Restaurant Bar
Placa del Pi, 3,Bellaterra
☎️ 935 92 97 52

Cafè del Turó Restaurant Bar
Carrer 9, n.69 bis Bellaterra
☎️ 936 92 71 73
www.turodesantpau.com

Ébano Gastro Bar
Avinguda Film, 2, Bellaterra
☎️ 935 80 33 40
http://www.ebanorestaurant.com

El Galliner Restaurant
Carr. de Bellaterra, 58, Bellaterra
☎️ 935 80 64 27
http://www.restaurantelgalliner.com

Marcs Restaurant
Av. de Bertomeu, 21, Bellaterra
http://restaurantmarcs.blogspot.com
☎️ 935 80 85 31

Sant Pancraç Restaurant Bar
Plaça del Pi, 2, Bellaterra
☎️ 93 692 20 50/54

Umami Gastro Bar
Avinguda Josep M. Marcet, 3
☎️ 93 692 20 95
www.umami-bellaterra.com

Read Full Post »

Concert de Petter Udland Johansen i Arianna Savall al Conservatori de Música El Musical de Bellaterra

Anys enrere, als festivals de música que se celebraven a tot Catalunya hi predominava la música clàssica. Hi havia encara un públic amb una educació formal i burgesa —que en altres èpoques havia inclòs aprendre a tocar el piano, i fer-ne concerts en sales domèstiques per als amics de la família; sempre entre les classes benestants, és cert—, i aquell públic rebia a l’estiu, amb molta satisfacció, uns concerts en què s’hi podien sentir simfonies de Mozart o Beethoven, escoltar una òpera de Händel amb decorats i vestits clàssics, quartets de corda, cançons de Schubert, o partites de Bach.

Tot això s’ha acabat, o gairebé. Queden al Principat tres o quatre capitals comarcals, o llogarrets, en què els organitzadors dels concerts estivals han perseverat en una oferta de música clàssica, i, de fet, són ben plens. Però a la major part dels llocs en què és tradicional que s’ofereixi un festival de música al temps de la calor, la clàssica ha desaparegut en favor de la música popular, rock, electrònica, folklòrica, jazz i tot el que es vulgui —també és música, òbviament—, de tot, llevat dels grans autors i les grans o petites formacions dedicades a la música “antiga”.

Escoltar música de temps pretèrits
Aquest criteri, el de l’”antigor”, és el que presenten els directors d’aquests festivals: diuen que ara la gent s’interessa per una altra mena de música i que, al capdavall, és molt lògic que no vulguin escoltar música de temps pretèrits. L’argument és fals: tan pretèrits eren Haydn o Bach fa trenta o quaranta anys, com ara; quan un autor és del segle XVIII, com els dos que acabem d’esmentar, una diferència de trenta o cinquanta anys no té cap importància. Són clàssics, i això vol dir, senzillament, que han esdevingut músics propis per a qualssevol temps, com ens escau de llegir el Quijote o Tirant lo Blanc, que són més antics que tots els compositors esmentats fins ara en aquest article.

El que ha passat és molt senzill: abans els joves rebien poca o molta educació musical a l’escola, o l’havien rebuda els seus pares, causa de l’afició dels més joves a la música clàssica. Ara no s’ensenya ni se sent clàssica en quasi cap escola del país. Els sembla una assignatura innecessària. Però, segons Plató i milers de pedagogs, és una de les bases de la formació de tot bon ciutadà. Corol·lari: els programadors de música estival fan el joc a la progressiva degradació de la memòria i la cultura històriques al país nostre. ¿Haurem d’anar a Salzburg, Ais de Provença o Glyndebourne?

Font: Ara, El Musical de Bellaterra

Read Full Post »

Jordi Savall ha obert les portes del seu estudi de Bellaterra (Vallès Occidental) a TV3 per parlar de projectes de futur, com el festival d’estiu de Santes Creus, i de la preservació del seu llegat musical

Jordi Savall al seu estudi de Bellaterra|CCMA

Carme Roldán|A punt de fer 80 anys l’1 d’agost, Jordi Savall ens ha obert les portes del seu estudi. El trobem totalment recuperat de l’afecció pel coronavirus que va patir, immers de nou en la feina. Després de l’aturada forçosa per la pandèmia, Savall té l’agenda internacional plena per als pròxims dos anys, però el mestre té ara un altre gran repte de cara al futur: preservar el seu patrimoni musical.

Jordi Savall és reconegut internacionalment com un dels màxims exponents de la música antiga, com a intèrpret de la viola de gamba, com a descobridor de centenars de partitures oblidades, i com a director de les grans formacions que ha creat per interpretar música amb criteris historicistes i amb instruments d’època: Hesperium XXI, La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Le Concert des Nations.Savall, al seu estudi, envoltat de material (CCMA)

Jordi Savall, en una actuació al Palau de la Música aquest mes d’abril (Barbara Rigon/Palau de la Música/ACN)

Ambaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural i amb els premis i reconeixements més importants, Jordi Savall vol assegurar el futur de les seves orquestres i el patrimoni cultural que ha creat.

“La música del passat només existeix si hi ha músics que la sàpiguen interpretar.”

Reclama el suport de les administracions perquè aquest llegat arreli a Catalunya.

“La riquesa d’un país no depèn de quin patrimoni tenim, sinó de si som capaços de valorar-lo.”

En aquest reportatge, Jordi Savall ens parla d’una vida dedicada a la música que no deixarà mai. I ens parla del futur: aquest estiu engega un nou festival de música antiga al monestir de Santes Creus, un espai per oferir concerts i compartir el seu mestratge a noves generacions de músics.

Veure el vídeo de l’entrevista de TV3 a Jordi Savall al seu estudi de Bellaterra 👇👇👇👇

https://embed.ccma.cat/video/amp/embed/6108664/#amp

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »