La Llibreria Paper’s de Bellaterra és part i essència d’un poble i el seu primer batec del dia, ara aportant premsa i revistes internacionals.
Una petita mostra de premsa internacional a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
L’augment de l’interès del veïnat de Bellaterra per la premsa i revistes internacionals és una realitat. A partir d’ara la Llibreria Paper’s ofereix aquest important servei.
Mostra de revistes internacionals de la Llibreria Paper’s de Bellaterra
La Llibreria Paper’s de Bellaterra és el despertador i animador, i termòmetre veïnal: saben qui ha passat i qui no. En els últims anys s’han rebut notícies de tancaments de capçaleres de publicacions que mai, però allà segueixen Víctor i el seu equip professional, remant contra tauletes digitals i ‘smartphones’, el vent i marea en l’era de la premsa digital. Són els herois de l’edició de paper, que, juntament amb les revistes i els dominicals, veuen descarregar a les seves parades bosses, maquillatge, ulleres de sol i tots els ‘gadgets’ que serveixin per atraure el lector. Sàviament i amb meticulositat apanyen altres productes en els pocs metres del seu espai de la Plaça del Pi: llibres, polos de fruita natural, ‘snacks’, begudes, loteria catalana i flors. Però segueixen necessitant la premsa matutina per començar a rodar i rodar cada dia.
Aquest article al principal diari d’Àustria, Die Presse, ha passat molt desapercebut.
Albert Sánchez Piñol|És una magnífica exposició de l’aventura, i tragèdia, dels exiliats del 1714 que van anar a parar a Viena i a tot el país. Entre aquests hi havia autèntics prohoms, individus d’un talent i unes capacitats humanes increïbles, potser el bo i millor de les elits catalanes, que van acabar enriquint el món centreeuropeu. Homes d’Estat, constructors, filantrops. Ara Àustria està redescobrint aquest magnífic llegat. Perquè hi ha, en efecte, una petjada catalana en aquella llunyana latitud. Us asseguro que el tema, apassionant, dona per molt més que un post a facebook.
No us podeu ni imaginar els obstacles i pressions que l’ambaixada espanyola a Àustria posa a qualsevol manifestació, encara que sigui simplement cultural, del fet català. Una ambaixada, vull recordar, que paguem entre tots, i que fa servir els nostres impostos per esclafar-nos enlloc de representar-nos. I aquí, crec, són d’agrair els esforços de la Delegació Catalana a Centreeuropa, que amb uns recursos mínims fa grans coses. En aquest govern de cagats que tenim, Acció Exterior és l’únic que encara manté un bocí de dignitat.
Perquè de vegades, algunes vegades, la veritat s’imposa. Jo felicito als periodistes austríacs que han fet possible un article tan equànime, rigorós i excel·lent, defugint tot revisionisme històric espanyolista. Equanimitat, per cert, que no els impedeix ser nítids. Us remarco l’última frase: “Per això, avui lògicament [Catalunya] espera el suport d’Àustria per al seu objectiu d’independència política”.
Die Presse: El català de Biedermannsdorf
Milers de catalans van arribar a Àustria a principis del segle XVIII. Per què? I per què se’n recorda un en particular, el Comte Ramon de Vilana Perles?
Tots els vienesos han sentit a parlar de l’Escola Espanyola de Viena, i l’Escola Espanyola d’Equitació no necessita cap presentació. Però per què hi ha l’escut d’un comte català a la plaça de l’església de Biedermannsdorf, al sud de Viena, per què hi ha un Cafè Perles que porta el seu nom i una Perlesgasse? Per què aquest escut es veu també sobre els altars majors de les esglésies de Brunn am Gebirge i del seminari arquebisbal de la Boltzmanngasse de Viena? Per què aquesta mateixa família posseïa un castell a Paasdorf, a la Baixa Àustria?
Segons sembla, a l’Àustria d’avui no només hi ha una delegada activa de Catalunya, Krystyna Schreiber, sinó també rastres d’un passat comú austríac-català. Va ser en un episodi del nostre passat de Habsburg, i què hi ha darrere seu? Comencem pel decisiu any 1700.
Cap a finals del segle XVII, el Regne d’Espanya va quedar completament desregulat dinàsticament. Encara que l’Habsburg Carles II governava teòricament sobre ambdós territoris, diversos països tributaris i un extens imperi colonial, deteriorat mentalment, físicament i sense descendència, va patir una primerenca mort el 1700 que no va sorprendre ningú.
La gent estava preparada, tant a França com a Àustria. Hi havia prou lligams familiars, un dels dos es quedaria amb Espanya, però probablement no sense una guerra entre ells. I així va ser. La Guerra de Successió Espanyola entre els Habsburg i els Borbons va durar 14 anys. L’emperador de Viena, Leopold I, va enviar al seu segon fill gran, Carles, com a pretendent al tron, Lluís XIV el seu nét Felip d’Anjou.
A l’octubre de 1705, Carles va desembarcar a Barcelona, la capital catalana, i va aixecar aquí una magnífica cort, actuant com el legítim rei d’Espanya i fent-se anomenar Carles III, cosa que va sumir el país en una guerra civil, ja que els castellans recolzaven el francès Felip. Carles també tenia el suport d’Anglaterra i Holanda com a aliats. Des de la base catalana, Carles va voler conquistar Madrid, però mai ho va aconseguir a llarg termini.
El culpable va ser un salt inesperat en la seva carrera el 1711: Carles es va convertir en emperador romà-alemany com a Carles VI, per la qual cosa va haver de tornar a Viena i llavors no va tenir cap possibilitat real d’aconseguir el poder sobre Espanya. Hauria estat massa poderós i, per tant, no hauria trobat més aliats a Europa. En cap cas volien ressuscitar el gran imperi de Carles V.
Barcelona i l’11 de setembre
Però els catalans van romandre fidels als Habsburg fins a l’últim dia de la guerra. Adoraven especialment la seva dona, Elisabeth Christine, que va viure a Barcelona durant dos anys sense el marit. Però l’11 de setembre del 1714, després d’un llarg setge, Barcelona va caure i des de llavors va passar a formar part de l’Estat central espanyol. Els privilegis regionals han desaparegut. Avui dia, aquesta jornada de rendició és un dia festiu català amb un rerefons traumàtic. Realment és un dia de dol.
Durant l’estada de Carles a Espanya, es va produir una lluita pels llocs i càrrecs entre els nobles locals, diversos dels quals van ser acceptats a l’administració, entre ells el comte català Ramon de Vilana Perles, marquès de Rialp (1663-1741) . Va fer la carrera més ràpida, se li va permetre parlar amb Carles personalment, i es va convertir en el seu amic i conseller, cosa que va ser vist amb ulls crítics pels envejosos.
La majoria d’aquests funcionaris, quan Carles va tornar a Viena, se’n van anar amb ell i van aconseguir bons llocs com a exiliats a l’anomenat Consell Espanyol, una alta autoritat. El seu ascens, que havia començat a Barcelona, va continuar a la cort vienesa.
L’Emperador no va renunciar immediatament al seu “somni espanyol”, va estar al costat dels catalans i alhora ells al seu. Els nobles catalans com a secretaris, van tenir un paper important al govern dels Habsburg i van aprofitar l’oportunitat per establir-se des d’una posició de poder a Viena, especialment Ramon de Vilana Perles. El comte va arribar a Viena amb la seva família el març de 1713 i es va convertir en el cap dominant del Consell Espanyol, amb seu al Palau Caprara a la Wallnerstrasse. La seva residència era a Johannesgasse 7, a l’anomenada Corbellisches Haus. El seu gendre, el comte Vásquez, va lluitar al costat del príncep Eugeni contra els turcs el 1717.
Onades d’immigrants procedents d’Espanya
Els espanyols (segons el bon mot del Baró de Montesquieu, el que li quedava a l’Emperador en lloc del Regne d’Espanya) van arribar a onades, uns mil només el 1714, més els familiars i el personal de servei. La fugida no sols va suposar la pèrdua de les propietats familiars, sinó també un enorme esforç físic i d’adaptació; molts van morir de pesta o tifus.
A través d’aquest món cortesà paral·lel, l’element espanyol va adquirir cada cop més importància a Àustria. Moltes coses els semblaven “espanyoles” als vienesos. Es van mantenir a l’enclavament i només en generacions posteriors es van casar amb nobles locals. Molts eren pietosos i caritatius, i el 1717 Carles VI va fundar per a ells l’Hospital Espanyol a l’actual Boltzmanngasse 9 amb l’església contigua de Santa Maria de Mercede. Els nobles pertanyien a dues comunitats eclesiàstiques, els “negres” espanyols amb l’església benedictina dels monjos de Montserrat i els trinitaris. A aquests últims també se’ls anomenava espanyols “blancs” pel seu hàbit.
Un petit grup d’historiadors locals (Manfred Car, Karl Schrattenholzer i Bruno Rath) porta molt de temps seguint les empremtes de Vilana Perles a la Baixa Àustria, i el 2021 se’n va publicar un fulletó informatiu. El 1722, amb l’ajuda de l’emperador, el comte català va adquirir un terreny al costat de l’església de Biedermannsdorf, que havia estat completament destruïda per les campanyes turques. Devia agradar-li la propietat perquè el situava a prop de la residència d’estiu de Carles VI a Laxenburg. En dos anys, va construir el Castell de Perles, els edificis agrícoles que alberguen ara el Cafè Perles.
“Àngel salvador” per a Biedermannsdorf
El fet que també fes reconstruir l’església del tot el va convertir en “l’àngel salvador” dels agraïts habitants del poble. El poble va poder reunir llavors 1.000 florins per a això, i Perles va afegir-ne 3.000 més, amb les paraules següents: “Lamento en el meu cor viure en un magnífic palau, mentre que la casa de l’Altíssim Senyor és tan antiestètica.” En acció de gràcies, rebia tres avemaries i tres parenostres després de cada missa.
El mateix va passar llavors a Brunn am Gebirge i a la parròquia cadastral de Mistelbach, a Paasdorf: la família Vilana Perles va renovar les esglésies i va construir castells, el de Paasdorf segueix sent avui una joia, és propietat de la família Zahradnik i temporalment també va pertànyer a Udo Proksch. Se suposa que el comte (el seu rèquiem va tenir lloc a la Schottenkirche de Viena) està enterrat a la cripta familiar de l’església de Paasdorf. Avui encara es pot veure l’escut amb les tres perles als peus dels canelobres de l’altar major.
Les inversions de Perles només van ser possibles gràcies al favor de la casa imperial i a un generós salari anual. Va adquirir totes dues coses per la seva lleialtat a la Casa d’Àustria i es va fer indispensable com a conseller en assumptes de política exterior. Fins i tot va tenir veu a l’elecció del marit de la filla i successora de Carles VI, Maria Teresa. La jove monarca va continuar rebent el seu suport: a la seva guerra contra els bavaresos el 1743, un cos d’exèrcit d’exiliats catalans va estar al seu costat. Catalunya havia ofert a Àustria les seves millors famílies. Per això, avui lògicament espera el suport d’Àustria per al seu objectiu d’independència política.
“Més de 12 milions d’euros per a la salut mental: el marcador final de La Marató 2021″
La xifra total de les 30 edicions de La Marató puja a més de 228 milions d’euros
La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio 2021 ha sumat més de 3 milions d’euros al marcador provisional de la jornada solidària i ha arribat a la xifra definitiva de 12.147.989 euros, que es destinaran a la sensibilització social i a la recerca en salut mental.
El 19 de desembre del 2021, el dia de la trentena edició de La Marató, pels volts de les 2 de la matinada, el marcador va arribar als 9.022.147 euros, després de 7 hores de ràdio i gairebé 15 de televisió per trencar tabús al voltant de la salut mental.
Un cop es va acabar el programa, el marcador va continuar obert i hi va haver donacions fins a finals de març. Aquests diners són els que s’han sumat per obtenir la recaptació final de més de 12 milions d’euros d’aquesta edició i al total recollit en tota la història de La Marató: la suma de donacions durant 30 anys ha estat de 228.002.353 .
La descoberta d’aquestes xifres s’ha fet al final d’un viatge ple d’emocions, des dels inicis d’aquest projecte solidari, en què La Marató ha pujat “Al cotxe!“, amb Eloi Vila. Durant el trajecte de “La Marató puja Al cotxe’. La xifra final“, ha conversat amb tot un ventall de persones que han participat en aquest projecte solidari, que amb els anys s’ha convertit en un gran esdeveniment social i en un dels principals motors de la recerca biomèdica a Catalunya, de la divulgació i la sensibilització en l’àmbit de la salut.
Presentadors del programa, testimonis que han explicat la seva malaltia, voluntaris, metges, investigadors i grups musicals han compartit les seves experiències al voltant de La Marató, acompanyades d’imatges d’arxiu dels moments més emotius, més espectaculars o més significatius.
La recaptació de La Marató 2021, per a la salut mental
Els fons recaptats a La Marató 2021 es destinaran a la sensibilització social i la recerca sobre la salut mental.
El febrer passat, la Fundació La Marató de TV3 va obrir una convocatòria a la qual es van presentar 150 projectes que opten a ser finançats. Actualment, els projectes candidats s’estan avaluant en un rigorós procés coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), del Departament de Salut.
Aquesta revisió permetrà determinar com es distribuiran els donatius procedents de milers de persones que van participar en la darrera edició d’aquest projecte solidari. El resultat de l’avaluació el farà públic el Patronat de la Fundació, a partir de la proposta de la Comissió Assessora Científica, el novembre que ve.
Els projectes finançats per la Fundació La Marató de TV3 els duran a terme equips de centres d’investigació públics i d’entitats sense ànim de lucre, al llarg de tres anys. Durant aquest temps, la ciutadania podrà saber com aquesta recerca impulsada per la solidaritat impacta en la qualitat i l’esperança de vida de les persones que conviuen amb un problema de salut mental.
La salut cardiovascular, a La Marató 2022
Després de tancar el marcador del 2021, La Marató ja obre el del 2022, que dedicarà a les malalties cardiovasculars, la principal causa de mort als països desenvolupats i un dels problemes actuals de salut pública més rellevants.
La sensibilització i la divulgació sobre la salut cardiovascular, juntament amb l’impuls de la recerca científica, seran els objectius de la 31a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, que desplegarà la seva campanya al llarg d’aquest any i tindrà com a punt culminant el programa del 18 de desembre.
Catalunya disposa d’una xarxa sòlida de grups de recerca en malalties cardiovasculars que, amb els fons que es recaptin, podran aportar avenços en la prevenció, el tractament i el pronòstic d’aquestes malalties amb l’objectiu de millorar l’esperança i la qualitat de vida de les persones afectades.
Gràcies a la confiança de la ciutadania, des del 1992, La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio ha recaptat més de 228 milions d’euros i ha impulsat 949 projectes de recerca, amb la participació de 9.350 investigadors.
Aquestes fites converteixen la Fundació La Marató de TV3 en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització i divulgació social de les malalties tractades.
Malgrat que no ha rebut el protagonisme que probablement es mereixia, ha estat un dels noms fonamentals del dibuix català de l’últim segle.
Aurora Altisent signant un dibuix del Palau de la Música Catalana al bellaterrenc Valeri Novell
Aurora Altisent i Balmas (Barcelona, 2 de desembre de 1928-8 de juny de 2022), va ser una pintora, dibuixant i escultora catalana. Inicià la seva formació artística al costat de la seva mare Carme Balmas i posteriorment, amb els pintors Ángel López-Obrero (1946) i Ramon Rogent (1951-1958). Participa des de 1948 en nombroses exposicions col·lectives. L’any 1956 fa la seva primera exposició individual, a les Galeries Laietanes de Barcelona.
Dibuix de La Pedrera per Aurora Altisent|BELLATERRA.CAT
Presenta obres, totes elles dins de la figuració, que manifesten ja les característiques que seran habituals en la seva producció artística. En pintura, expressió netament planimètrica. Anirà evolucionant cap a una difícil simplicitat en les formes, així com la línia va adquirint protagonisme. En l’escultura -disciplina que practicarà amb menys freqüència-, es destaquen els volums insistits i les masses arrodonides, tot eliminant detalls.
Va ser una cronista de Barcelona a través dels llibres que va il·lustrar amb Alexandre Cirici i Pellicer (Botigues de Barcelona i Barcelona tendra) i Josep Maria Carandell (Salons de Barcelona). Va pintar al natural, a mà alçada, patrimoni arquitectònic com la Pedrera, el Liceu, el Palau de la Música i també la pols de la Fàbrica Asland, les places, els carrers, les botigues i els monuments. Els seus dibuixos són detallistes, pulcres, on en destaca la línia i el traç. El volum Barcelona íntima és el resum de cinquanta anys de feina mirant Barcelona, amb encant i serenor.
Aurora Altisent va presentar “Barcelona Íntima” l’any 1992 al Cercle Comtal (Actual Fundació Vila Casas)
A partir del 1972 empra el dibuix, de línia molt depurada, quasi en exclusiva, per donar expressió a la seva nova concepció estètica. Reprodueix espais de la ciutat de Barcelona en tot detall, esdevenint cronista del que l’envolta. Els seus dibuixos, en les seves exposicions a la Sala Gaudí de Barcelona, donen lloc als llibres Barcelona tendra i Botigues de Barcelona, amb texts d’Alexandre Cirici i Pellicer, i Salons de Barcelona amb texts de Josep Maria Carandell, tots ells dissenyats per Toni Miserachs. Posteriorment s’han reeditat en compendi, i traduït al castellà i a l’anglès.
Palau de la Música Catalana, un dibuix dedicat als bellaterrencs Angi i Francesc 📷 BELLATERRA.CAT
Com a il·lustradora, Aurora Altisent va publicar a l’Editorial La Galera, Tusquets Editors, Edicions 62, Editorial Teide, Editorial Onda, Edicions Proa, Editorial Regàs, Sd Edicions, RqueR Editorial, Lunwerg i Editorial Lumen.
Una síntesi àgil i visual que ofereix una visió bàsica de la institució
Guia de l’Arxiu Nacional de Catalunya
La guia de l’Arxiu Nacional és una publicació que té com a finalitat donar a conèixer la institució a la ciutadania. En els diferents capítols, s’hi pot trobar informació sobre les seves funcions, els principals fons que aplega i els serveis que presta. La publicació es completa amb les versions de la guia en aranès, castellà, anglès i francès.
Arxiu Nacional de Catalunya L’Arxiu Nacional de Catalunya / autoria dels textos: Francesc Olivé Ollé, Miquel Pérez Latre, Concepció Petit Cibiriain. Sant Cugat del Vallès : Arxiu Nacional de Catalunya, 2020. 123 p. (Institucions i equipaments culturals.
El bellaterrenc i soci del Cercle Sabadellenc Fèlix Riba Farrés s’ha proclamat campió d’Espanya +65 de tennis a les instal·lacions Rafa Nadal de Manacor.
Fèlix Riba Farrés (Sabadell, 9 juny 1956) CEDIDA
Qui és en Fèlix Riba i Farrés, President deCatalunya Tennis Academy
El tenista Bellaterrenc Fèlix Riba i Farrès va nèixer a Sabadell el dia 9 de juny de 1956. Va estudiar a l’Escola Tagore de Bellaterra. Llicenciat en Ciéncies Biologiques per l’UAB de Bellaterra.
Va ser president del grup polític CiU de Bellaterra des d’el 2003, quan es va constituir. Ex regidor d’Esports de l’Ajuntament de Cerdanyola, l’any 2007. Professor nacional de tennis per la Reial Federació Espanyola de Tennis el 1982. Va fundar el Fit Sport Consulting l’any 1986, i ha estat dirigint i/o assesorant 31 centres esportius a Catalunya i a Espanya. Entrenador i jugador de tennis. El setembre de 2010, juntament amb altres persones de l’esport, van inagurat el Catalunya Tennis Resort, instalacions esportives de l’Hotel Mas Solà a Santa Coloma de Farnès a Girona.
Seguir les normes d’higiene durant la preparació i la conservació dels menjars ajuda a garantir que els aliments siguin segurs i evita intoxicacions.
Els consells següents recullen les normes bàsiques d’higiene alimentària des del moment de comprar fins que es consumeixen.
A l’hora de comprar Els aliments no envasats han d’estar fora de l’abast del públic o protegits per vitrines, sobretot aquells que no es puguin rentar o coure abans de consumir-los. Els aliments congelats i els refrigerats cal obtenir-los directament de les instal·lacions frigorífiques, bé de les d’emmagatzematge o de les d’exposició. Els aliments que es consumeixen sense coure (formatge, pernil i xarcuteria en general) no s’han de tocar amb les mans. Els embolcalls, així com les caixes i les bosses que siguin en contacte amb els aliments, han de ser de materials nous i nets. Les llaunes de conserva no han d’estar rovellades ni inflades. Els bolets han de ser tendres, sencers i classificats per espècies. La carn en canal (sencera, tallada per la meitat o a quarts), les peces senceres d’aviram i els conills cal que portin la marca sanitària que acredita la procedència i el reconeixement sanitari. La carn ha de ser picada davant vostre, o bé envasada amb la indicació de les dates d’elaboració i caducitat. Els musclos, les cloïsses, les ostres, entre altres, han d’arribar al punt de venda envasats i identificats per poder conèixer el seu origen. Cal rebutjar els que estiguin oberts, ja que només són vius quan les valves estan closes. Els derivats lactis (mantega, nata, iogurts, batuts, cremes i formatge ratllat) s’han d’adquirir envasats, etiquetats i refrigerats. L’oli cal adquirir-lo envasat, etiquetat i precintat. No el compreu a granel. Compreu els ous ben nets i sense cap esquerda. Els aliments envasats, fins i tot els denominats artesans o típics, han d’anar etiquetats amb les dades següents: Nom del producte. Naturalesa del producte. Nom i adreça del fabricant. Llista de tots els ingredients. Volum o pes. Data de duració màxima. Forma de conservació.
Mentre es porten cap a casa Tingueu la precaució de no barrejar els aliments sense envasar. No ajunteu els aliments, per exemple els congelats i refrigerats amb els que no ho són perquè així es manté més bé el fred. No us entretingueu després de la compra per tal que els aliments arribin a casa en les millors condicions possibles.
A l’hora de preparar el menjar En primer lloc assegureu-vos que l’entorn, els atuells i els estris de la cuina estiguin ben nets, que no hi hagi mosques ni cap mena d’insectes ni tampoc hi hagi plantes ni animals domèstics. Renteu-vos bé les mans abans de tocar els aliments i torneu-ho a fer les vegades que siguin necessàries, durant la preparació del menjar. Protegiu-vos bé qualsevol lesió que us afecti les mans amb materials impermeables. No tossiu ni esternudeu davant els aliments, ja que això pot ser causa de contaminacions. Prepareu els menjars amb la mínima antelació possible abans de consumir-los. Quan això no sigui possible, conserveu-los refrigerats. Feu bullir molt bé la llet fresca i natural; després mantingueu-la al refrigerador. No mengeu els mol·luscos cuits al vapor; feu-los bullir durant tres minuts. Coeu suficientment els aliments, sobretot la carn, el pollastre, els ous i el peix. Poseu les verdures per a amanides en remull en aigua potable i unes gotes de lleixiu durant cinc minuts; després, renteu-les bé. Renteu bé les fruites abans de menjar-les i, millor, peleu-les. Feu servir ous nets i sense cap esquerda quan feu maionesa; afegiu-hi suc de llimona o de vinagre per tal que sigui àcida. Conserveu-la sempre al refrigerador. Per fer servir els aliments congelats: Cuineu directament el marisc, les verdures i els plats preparats congelats. Escalfeu al bany maria els productes congelats amb salses o sucs. Eviteu descongelar els aliments a temperatura ambient. Per descongelar a poc a poc la carn i el peix, canvieu-los del congelador al refrigerador un dia abans. Podeu accelerar la descongelació dels aliments tota vegada que estiguin dins d’envasos hermèticament tancats. N’hi ha prou amb submergir-los dins d’aigua a temperatura ambient sense obrir l’envàs. No torneu a congelar un aliment prèviament descongelat. Consumiu-lo al més aviat possible.
Menjar a l’aire lliure Quan vulgueu menjar a l’aire lliure, al camp o a la platja, heu de tenir en compte que el temps transcorregut entre que es prepara el menjar i es consumeix, sobretot quan hi ha temperatures elevades, pot afavorir el creixement microbià i causar una intoxicació alimentària.
És important que mantingueu la cadena del fred fent servir una nevera de pícnic, renteu bé els vegetals i les fruites abans de sortir de casa i eviteu salses que duguin ou.
El 91% de les llars catalanes es desfan de manera correcta dels excedents, per sobre del que es recull a l’Estat
X.A|Segons dades del sector farmacèutic, cada ciutadà en recicla 111 grams l’any La pràctica de reciclar de manera correcta els medicaments s’ha convertit en un hàbit fortament consolidat a Catalunya. El 91% de les llars del país es desfan dels medicaments sobrants o caducats dipositant-los als punts de recollida de les farmàcies, segons dades de Sigre, l’entitat sense ànim de lucre creada per iniciativa de la indústria farmacèutica que des de fa vint anys garanteix la gestió mediambiental correcta dels envasos buits o amb restes de medicaments d’origen domèstic.
Cada català recicla anualment una mitjana de 111 grams de residus de medicaments i envasos, onze grams per sobre de la mitjana estatal, segons dades de l’entitat.
El reciclatge de medicaments és una pràctica en què destaca la implicació del col·lectiu de persones majors de 55 anys (un 87% ho fan de manera regular) i també dels que els consumeixen de manera regular, els malalts crònics, amb un 80% d’adhesió.
El 88% dels catalans dipositen els medicaments caducats o que ja no necessiten quan fan la revisió de la farmaciola domèstica, mentre que la pràctica de dur a la farmàcia l’excedent de medicació quan s’ha acabat un tractament és menys comú i ho fa un (70%).
D’acord amb les dades de recollida corresponents al 2021, els catalans van dipositar en algun dels 3.239 punts Sigre de recollida una mitjana de 111,36 grams per habitant i any, una xifra que situa Catalunya al grup capdavanter en reciclatge d’aquests residus. De fet, durant els darrers deu anys, el reciclatge d’envasos buits o amb restes de medicaments ha augmentat al país un 23%.
Pràctica amb valor
El president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi Casas, remarca que reciclar medicaments “té valor sanitari perquè redueix el risc d’incrementar l’automedicació i els efectes tòxics per als qui en prenen quan no han de fer-ho”, a banda dels riscos mediambientals. “És molt important evitar que els residus de medicaments i els seus envasos es llencin a les escombraries o pel desguàs, amb el consegüent risc de contaminació dels nostres sòls i aigües. I afavorir, també, la no acumulació de medicaments a les cases i sensibilitzar sobre els riscos sanitaris derivats de l’ús inadequat dels mateixos”, recalca Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya. En aquest sentit, encara és baix el volum de ciutadans (57%) que són conscients que llençar residus d’antibiòtics a les escombraries o pel desguàs és una mala pràctica que contribueix al desenvolupament i dispersió de resistències bacterianes i, per tant, a la reducció de l’eficàcia d’aquests medicaments essencials. LA FRASE Quan es detecten compostos a les aigües sol ser per medicaments que es llencen malament Jordi Casas president Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya LA XIFRA 20 anys fa que es va implantar el sistema Sigre per a la recollida de medicaments amb la col·laboració de les farmàcies.
L’Amaro (‘amarg’ en italià, plural amari) és un tipus delicor d’herbes italiana que sol prendre’s després dels àpats com a digestiu.
Col·lecció privada d’Amari
Sol ser amarg i dolç, de vegades ensucrat, amb un contingut en alcohol habitualment entre el 16 i el 35%. L’amar sol produir-se macerant herbes, arrels, flors, escorces i pell de cítrics en alcohol, ja sigui en licors neutrals o vi, barrejant després de filtrar amb almívar i deixant envellir la barreja en tonell o ampolla.
Es produeixen comercialment dotzenes de varietats, sent les més difoses les de Averna, Ramazzotti, Lucano i Montenegro. Un amar típic està elaborat amb diverses (de vegades diverses dotzenes) d’herbes i arrels. Alguns fabricants enumeren amb cert detall els ingredients a l’etiqueta de l’ampolla. És típic que l’amaro inclogui: genciana, angèlica i quina, així com melissa, revetlla, ginebró, anís, fonoll, cúrcuma, gingebre, menta, farigola, salsa, llorer, picor, pell, , ruda, ajenjo, sauc i centáurea menor.
Molts fabricants remunten la seva recepta o producció al segle XIX. Les receptes van sorgir sovint a monestirs o farmàcies.
Els amari solen prendre’s amb gel i un tros de llimona, o barrejats amb tònica.
L’amar no s’ha de confondre amb l’amaretto, un altre licor italià que és dolç i està aromatitzat amb ametlla o els pinyons de fruites com l’albercoc, ni amb el maró, un vi vermell sec italià de Valpolicella
A més, el BOE té publicades les noves restriccions de trànsit a Catalunya.
El Servei Català de Trànsit ja va informar el diumenge 1 de maig, que els camions només podian circular pel carril dret a Catalunya a l’AP7. A més, el BOE va publicar les noves restriccions de trànsit a Catalunya, que inclouen que en condicions de boira, els camions estan obligats a circular pel carril més a la dreta de la calçada.
CETM recorda que, com ha passat en ocasions anteriors, després de l’eliminació dels peatges a l’AP-7, Trànsit adopta mesures especials en determinades dates, com les operacions retorn dels caps de setmana, davant l’increment de la intensitat de la circulació . Tal com detallen en un comunicat, la instal·lació de carrils addicionals en sentit contrari és incompatible amb la possibilitat que els vehicles pesants puguin circular per altres carrils que no siguin el carril dret de la calçada.
Per això, davant la celebració d’un nou festiu nacional, ha establert l’obligació de circular pel carril dret de la via i la prohibició d’avançament i circular a més de 80 km/h, per als vehicles de transport de mercaderies de més de 7’5 tones en ambdós sentits al tram de l’autopista AP-7 comprès entre el punt quilomètric 158, incorporació de la B-30 a l’AP-7, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès i el punt quilomètric 213, bifurcació AP-7 AP-2.
BELLATERRA.CAT 