Passejar pel Parc de Catalunya de Sabadell i el seu atractiu llac amb ànecs és una natural activitat per totes les famílies.
Un parc pensat per a tota la família
El Parc de Catalunya, a Sabadell, ocupa una superfície de gairebé 45 hectàrees, des de l’Eix Macià fins a Can Rull i compta amb tota una sèrie de serveis per a totes les edats.
S’hi pot trobar un carril bici, un llac artificial, un embarcador (amb barques i patins per llogar), tobogans gegants, un tren en miniatura, una pista d’Skate, un circuit de Biketrial, parcs infantils per a diferents edats, una pista de gel que funciona només durant l’hivern, zones de pícnic, un espai d’esbarjo per a gossos, zones de gimnàstica per a gent gran, un amfiteatre i una zona WIFI.
– SÍMBOLS CONTRARIS A LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es retiraran els símbols “contraris a la memòria democràtica”, com escuts, insígnies, plaques i altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats a la via pública que exalcin la sublevació militar i la dictadura.
Bellaterra segueix amb noms franquistes a les avingudes Josep María Marcet i Joan Baptista Viza
El Boletin Oficial del Estado (BOE) va publicar el dijous 20 octubre 2022 la polèmica i discutida norma que va ser aprovada definitivament fa 15 dies amb els vots en contra de PP, Vox i Ciutadans.
La nova norma, que substitueix la Llei de Memòria de 2007, neix sota els principis de “veritat, justícia i reparació” i persegueix dignificar les víctimes oblidades, així com “evitar la repetició dels episodis més tràgics de la història”.
Així, considera un “inexcusable deure moral” polític i un “signe de la qualitat de la democràcia”, recordar, reparar i dignificar les víctimes del cop d’Estat, la guerra d’Espanya i la dictadura franquista perquè entén que “l’oblit no és opció per a una democràcia”.
Aquests són alguns dels punts més importants de la llei de Memòria Democràtica:
– EL RÈGIM FRANQUISTA ES DECLARARÀ IL·LEGAL: La llei declara il·legal tant el règim franquista com els tribunals franquistes, per la qual cosa se n’anul·len totes les condemnes.
Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá, condemnats per la dictadura franquista
– L’ESTAT ASSUMEIX LA CERCA DE LES PERSONES DESAPAREGUDES: la recerca de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura correspondrà a l’Administració General de l’Estat, sens perjudici de les competències d’altres administracions públiques.
– Per això, elaborarà un mapa de localització de persones desaparegudes i crearà un banc estatal d’ADN de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura per poder comparar perfils genètics en la identificació de restes.
– DEFINICIÓ DE VÍCTIMA: considera víctima aquella persona que hagi patit dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscabament de drets fonamentals des del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.
Tindran dret al “reconeixement i reparació integral” per part de l’Estat, així com al “rescabalament” dels béns incautats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la Dictadura.
– DIES DEL RECORD: es declara el 31 d’octubre com a dia de record i homenatge a totes les víctimes del cop militar, la Guerra Civil i la Dictadura, i el 8 de maig com a dia de record i homenatge als homes i dones que van patir l’exili com a conseqüència de la Guerra Civil i la Dictadura.
– VALLE DE CUELGAMUROS, NO VALLE DE LOS CAIDOS: La llei contempla la creació d’un inventari estatal de llocs de memòria democràtica entre els quals estarà l’actual Vall dels Caiguts (Madrid), que passa a denominar-se Vall de Cuelgamuros i donarà a conèixer les circumstàncies de la construcció i el significat.
Aquí només podran jeure les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra i es reubicaran aquelles restes que ocupin un lloc preeminent al recinte, com passa amb el cas de José Antonio Primo que, després de l’exhumació de Francisco Franco, és l’única tomba individual que roman.
A més, es modifica la denominació tradicional de l’anomenat Panteó d’Homes Il·lustres per ser anomenat Panteó d’Espanya.
– UN FISCAL DE SALA INVESTIGARÀ VIOLACIONS DE DRETS HUMANS: es crea un Fiscal de Sala per investigar violacions del dret internacional i de drets humans durant el cop d’Estat, la Guerra Civil i la Dictadura que impulsarà, a més, els processos de cerca de víctimes .
– SÍMBOLS CONTRARIS A LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es retiraran els símbols “contraris a la memòria democràtica”, com escuts, insígnies, plaques i altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats a la via pública que exalcin la sublevació militar i la Dictadura.
– CENTRE DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: es crea un Centre de la Memòria Democràtica la finalitat del qual serà la salvaguarda de la dignitat de les víctimes.
– ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA DELS ARXIUS: es garanteix el dret a l’accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets ocorreguts entre el cop d’Estat de 1936 i la Transició fins a l’entrada en vigor de la Constitució del 1978.
Els arxius i la documentació del Govern de la Dictadura que estiguin en poder d’entitats privades o persones físiques, en particular els referits al cap d’Estat, s’incorporaran al centre documental de la memòria històrica de Salamanca oa l’arxiu de l’organisme públic que es determini de forma motivada.
– SUPRESSIÓ DE TÍTOLS NOBILIARIS DURANT LA GUERRA I DICTADURA: la llei suprimeix 33 títols nobiliaris i grandeses d’Espanya concedits entre 1948 i 1978, entre ells els de duc de Primo de Rivera, duc de Calvo Sotelo i duc de Mola.
– ACTUALITZACIÓ DELS CONTINGUTS EDUCATIUS: s’actualitzaran els continguts curriculars del sistema educatiu per a l’ESO, FP i Batxillerat per reflectir “la repressió que es va produir durant la guerra i la dictadura”.
– ESTUDI DE VULNERACIONS DE DRETS HUMANS DE 1978 A 1983: es crea una comissió que estudiï vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983 a persones que hagin lluitat “per la consolidació de la democràcia” i que assenyali “possibles vies de reconeixement i reparació”.
– ACCIONS DE DIVULGACIÓ: l’Administració General de l’Estat promourà el coneixement de la memòria democràtica espanyola mitjançant programes específics de divulgació que inclouran el relat de les víctimes i, específicament, la memòria de les dones.
Passejar sovint per Sabadell, a només 5 minuts de Bellaterra és un autèntic plaer. El seu Ajuntament finalitzarà molt aviat el remodelat Passeig de la Plaça Major.
El nou passeig de la Plaça Major de Sabadell tindrà 600 metres quadrats de zona verda i una pantalla d’aigua amb brolladors|CCMA
L’obra del Passeig està pràcticament enllestida. Aquests dies s’estan realitzant treballs de reparació de paviments malmesos a les zones properes no afectades per l’obra i en les properes setmanes s’encaren totes les tasques d’arbrat, jardineria i instal·lació de mobiliari urbà. De fet, durant la setmana vinent arribaran i es plantaran els primers arbres. Les primeres setmanes de novembre arribarà la resta d’arbres i també es plantaran els arbusts i les flors. S’ha esperat fins aquest moment perquè la tardor és l’època idònia per plantar arbres
En paraules de l’alcaldessa, Marta Farrés,
“Crec que al passeig hem fet una actuació amable i que retorna la dignitat i la vida a aquest punt tan central i important de Sabadell. No és el Passeig històric, perquè aquell és irrecuperable, però és un passeig que recupera verd, que recupera elements d’aigua amb la nova cascada, amb arbres, zones per passejar, integrant les terrasses, el transport públic, donant elements que ho fan bonic com són les fonts i la jardineria”.
Durant els primers mesos d’adaptació dels arbres al nou espai, cal tenir en compte que tindran molt poca fulla. Aquest aspecte de l’arbre no té res a veure ni amb la seva salut ni amb el seu aspecte final. De fet, els arbres s’han de plantar havent aturat el procés metabòlic de l’arbre per garantir la seva supervivència. Serà a la primavera quan es podrà observar la seva dimensió total, recuperant fulles i flors.
Tant durant l’aportació de terres de les jardineres com durant la plantació dels arbres, hi haurà algunes afectacions al trànsit. Durant els dies 26, 27 i 28 d’octubre, i durant els dies 2, 3 i 4 de novembre caldrà tallar el trànsit pel Passeig i desviar els autobusos.
Pel que fa a les fonts, les setmana vinent es duran a terme els treballs d’instal·lació de les fonts i la col·locació del projector de la cortina d’aigua i un dels altaveus. L’aigua de les fonts tindrà un consum similar a la resta de fonts de la ciutat, atès que compta amb un circuit tancat que fa recircular l’aigua aconseguint una pèrdua mínima.
La primera quinzena de novembre es duran a terme tasques d’ajustament i regulació dels brolladors de les fonts. En aquesta fase es fa la neteja de les diferents cubetes i el tractament preventiu de legionel·la per tal de posar-les en marxa a partir del 26 de novembre.
Durant la setmana del 7 de novembre s’instal·laran els nous bancs i papereres, i en acabar durant aquells dies es reasfaltarà la via lateral i es duran a termes tasques de neteja de tot l’espai.
Calendari de les actuacions
-La setmana del 26 d’octubre: primera plantació d’arbres. -La setmana del 2 de novembre: segona fase de plantació. -Durant els dies 26, 27 i 28 d’octubre, i durant els dies 2, 3 i 4 de novembre caldrà tallar el trànsit pel Passeig i desviar els autobusos. -Del 14 al 21 de novembre acabaran d’ajustar i regular definitivament els brolladors de les fonts. -La setmana del 7 de novembre: instal·lació de bancs i papereres. -La setmana del 14 de novembre: Reasfaltat del vial lateral i neteja integral del passeig.
Al barri de #Bellaterra fa temps que hi ha un moviment favorable a la seva segregació de Cerdanyola del Vallès. Una de les primeres vegades que aquesta reivindicació apareix al nostre Arxiu és aquesta de l’any 1992
Notícies 3/24 Bellaterra vol ser independent Els veïns de Bellaterra aproven, amb un 94% dels vots a favor, reclamar la independència respecte a Cerdanyola del Vallès
L’Ajuntament de Cerdanyola haurà d’iniciar la tramitació de l’expedient de segregació i enviar la documentació a la Generalitat de Catalunya
Panoràmica de Bellaterra. | ACN
El Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 6 de Barcelona ha impugnat la resolució de l’Ajuntament de Cerdanyola que bloquejava des de feia tres anys l’inici del procés de segregació de Bellaterra per a una posterior annexió a Sant Cugat. Un moviment que naixia després que l’any 2015 el Parlament tanqués la porta a qualsevol intent d’independència municipal pel barri vallesà.
Tal com ha avançat CugatMèdia, després de recórrer aquest bloqueig als tribunals, finalment les togues negres han acabat donant la raó a l’entitat local que havia recollit més de 1.200 signatures entre el veïnat per donar el tret de sortida als tràmits de separació amb Cerdanyola.
Segons la sentència a la qual ha tingut accés NacióSantCugat, després de constatar haver-se superat en la recollida de firmes el mínim del 50% del cens electoral, el consistori cerdanyolenc haurà d’adoptar un acord sobre la petició formulada i iniciar la instrucció del polèmic expedient en un termini màxim de dos mesos. Posteriorment, aquest document s’haurà de remetre a l’Ajuntament de Sant Cugat i a la Generalitat qui, aquesta última, serà l’última encarregada de donar el vistiplau del divorci de l’EMD.
En un comunicat, el president de la comissió de veïns “Bellaterra és Sant Cugat” -l’entitat promotora de la segregació-, Miquel Vázquez, ha celebrat la notícia i insta a l’Ajuntament de Cerdanyola que “iniciï immediatament i sense més dilacions els tràmits pertinents per donar compliment a la legalitat i respectant la voluntat de la majoria de veïns de Bellaterra, expressada democràticament, d’annexionar-se al municipi de Sant Cugat”.
Tot i això, cal assenyalar que la resolució no és ferma i encara pot ser recorreguda al Tribunal Superior de Catalunya.
[VÍDEO] La segregació de Bellaterra de Cerdanyola, una lluita de decades👇
ALEGRIA A LA COMISSIÓ DE VEÏNS “BELLATERRA ÉS SANT CUGAT”
Sergi Baixas|El jutjat del contenciós-administratiu núm. 6 de Barcelona ha impugnat la resolució de l’Ajuntament de Cerdanyola que bloquejava des de feia tres anys l’inici del procés de segregació de Bellaterra per a una posterior annexió a Sant Cugat. Un moviment que naixia després que l’any 2015 el Parlament tanqués la porta a qualsevol intent d’independència municipal pel barri vallesà.
Tal com ha avançat CugatMèdia, després de recórrer aquest bloqueig als tribunals, finalment les togues negres han acabat donant la raó a l’entitat local que havia recollit més de 1.200 signatures entre el veïnat per donar el tret de sortida als tràmits de separació amb Cerdanyola.
ALEGRIA A LA COMISSIÓ DE VEÏNS “BELLATERRA ÉS SANT CUGAT”
Segons ha publicat el NacióSantCugat, que ha tingut accés a la sentència, després de constatar haver-se superat en la recollida de firmes el mínim del 50% del cens electoral, el consistori cerdanyolenc haurà d’adoptar un acord sobre la petició formulada i iniciar la instrucció del polèmic expedient en un termini màxim de dos mesos. Posteriorment, aquest document s’haurà de remetre a l’Ajuntament de Sant Cugat i a la Generalitat qui, aquesta última, serà l’última encarregada de donar el vistiplau del divorci de l’EMD.
En un comunicat, el president de la comissió de veïns “Bellaterra és Sant Cugat” -l’entitat promotora de la segregació-, Miquel Vázquez, ha celebrat la notícia i insta a l’Ajuntament de Cerdanyola que “iniciï immediatament i sense més dilacions els tràmits pertinents per donar compliment a la legalitat i respectant la voluntat de la majoria de veïns de Bellaterra, expressada democràticament, d’annexionar-se al municipi de Sant Cugat”.
Tot i això, cal assenyalar que la resolució no és ferma i encara pot ser recorreguda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Bellaterra.Cat, per saber quelcom sobre aquesta sorprenent sirena, va contactar amb els Bombers de la Generalitat i la policia urbana de Cerdanyola, però cap dels dos tenien constància i no podien confirmar si eren autèntiques de risc.
Tot indica que era una prova feta des de la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el que és incomprensible és la no comunicació a les autoritats de Protecció Civil ni cap autoritat local.
Sirena de risc químic ahir a Bellaterra
Què són les sirenes de risc químic?
Les sirenes de risc químic són el sistema d’avís a la ciutadania previst en els plans de protecció civil per emergències químiques quan un accident químic és greu i pot afectar la població.
A tot Catalunya hi ha 86 sirenes instal·lades a 38 municipis, entre les quals, Barcelona. Mira com és un dels simulacres a Barcelona.
Com saber si una sirena indica un risc químic?
En el moment de l’avís s’emeten tres senyals d’un minut de durada separades per silencis de cinc segons. Això indica que hi ha hagut un accident químic. A partir d’aquí, s’han de prendre les mesures bàsiques de protecció.
Com actuar si sentim l’alerta de risc químic?
Si es tracta d’un avís real i no un simulacre es recomana:
Si som a casa: quedar-se dins,preferiblement a les habitacions més interiors, aturar els aparells de climatització, no anar a buscar els nens a l’escola i informar-se a través dels mitjans de comunicació.
Si estem viatjant en cotxe, hem de sortir-ne i tancar-nos en un edifici proper. I és important no anar a recollir els nens a l’escola: allà ja estan ben protegits.
Si som al carrer, cal refugiar-se al primer edifici que trobem.
Quan ha passat el perill, un únic senyal continu de 30 segons indica que ara ja podem respirar tranquils.
La tertúlia d’ahir vespre del Fòrum Bellaterra va omplir el Centre Cívic de la Plaça Maragall. Una classe magistral sobre L’hidrogen a càrrec del bellaterrenc Joan Ramon de Clascà presentat per Chus Cornellana, presidenta creadora d’aquest important fòrum mensual.
Tertúlia del Fòrum Bellaterra amb Joan Ramon de Clascà presentat per Chus Cornellana
S’enterra definitivament el projecte del Midcat, que se substituirà per “un corredor d’energia verda”. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat un acord entre Espanya, França i Portugal per impulsar un nou gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella. L’han batejat amb el nom de BarMar.
L’hidrogen verd és una de les solucions per descarbonitzar sectors importants de l’economia.
És un dels elements químics més simples i com a combustible allibera energia sense emetre gasos contaminants. El principal desafiament perquè compleixi la seva missió és que tot el cicle de vida necessita ser net.
Any 2023. A la terminal de Mediterranean Shipping Company (MSC) al port de València, un carretó portacontenidors treballa sense descans. Organitza contenidors de fins a 30 tones com si es tractés de peces de joguina. Tot i l’immens despesa energètica que suposa el seu moviment, al seu voltant no hi ha ni rastre de fum. Ni una molècula de CO2. Tot el que emet és vapor d’aigua.
Aquesta imatge no és irreal, forma part d’un dels tres projectes pilot de la iniciativa H2Ports per estudiar l’aplicació de l’hidrogen verd al sector del transport i la logística amb vista al futur proper. Les proves es repeteixen a altres punts d’Europa.
Al districte d’Avedøre, a Copenhaguen (Dinamarca), es desenvolupa un projecte per a la producció d’hidrogen amb energia renovable. I l’arxipèlag escocès de les Orcades vol esdevenir les illes de l’hidrogen.
Sembla que la Unió Europea i el Regne Unit han pres la davantera a l’hora d’explorar les possibilitats de l’hidrogen verd com a peça clau cap a la descarbonització de l’economia. És a dir, com a element que contribueixi a eliminar les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle i complir els compromisos de l’Acord de París. Tot i això, el camí no sembla senzill i està ple d’incògnites i desafiaments.
Les restes mortals de la històrica militant del Partit Comunista Aurora Picornell, coneguda com la Pasionaria mallorquina, han aparegut al cementiri de Son Coletes de Manacor, on va ser enterrada després de ser afusellada juntament amb quatre companyes durant la Guerra Civil.
Cementeri de Son Coletes|GOVERN BALEAR.
El vicepresident del govern balear i conseller de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha informat aquest dijous sobre la troballa del cadàver de la costurera sindicalista, assassinada el 5 de gener de 1937.
Les proves d’ADN han confirmat que Picornell és una de les cinc dones les restes de les quals van aparèixer a la fossa número 3 del cementiri de Son Coletes entre el novembre i el desembre de l’any passat, durant la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementiri de Manacor.
Les altres quatre dones podrien ser, segons els investigadors, les companyes assassinades amb a Picornell que completaven el grup conegut com les roges del Molinar: Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pascual. Aurora Picornell, nascuda el 1912, va ser responsable de l’organització de les dones del PCE a les Illes Balears, impulsora del sindicalisme i promotora del Dia de la Dona a Mallorca. Casada amb l’històric agent comunista Heriberto Quiñones, amb qui va tenir una filla, va ser detinguda després del triomf del cop militar en els primers dies de la guerra, empresonada a la presó provincial i més tard a la de dones de Palma, fins que el 5 de gener de 1937 va ser afusellada.
El govern balear descriu Picornell com “la figura més emblemàtica del panorama polític republicà a les Illes Balears”. “Estem molt orgullosos d’haver-la trobat perquè els seus botxins volien fer-la desaparèixer i esborrar-la de la història, però no se n’han sortit”, ha assegurat Yllanes.
Aurora Picornell Femenies (Palma, 1 d’octubre de 1912 – Manacor, 5 de gener de 1937) va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València, Eivissa i Menorca durant la Segona República. Fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937. És el símbol de l’esquerra mallorquina. Cònjuge Heriberto Quiñones González
L’any 2017, quan es van complir 80 anys del seu assassinat, va ser nomenada per unanimitat Filla Predilecta de l’Illa de Mallorca. I el 4 març de 2019 l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca inauguraren un bust d’Aurora Picornell al Born del Molinar per «recordar la seva figura».
Vida i obra
Aurora Picornell va néixer al Molinar de Llevant de Palma, l’1 d’octubre de 1912, filla del fuster comunista Gabriel Picornell Serra i de Joana Femenies Coll. Era la sisena de set germans, dins una família que quedaria mutilada pel cop d’estat franquista: son pare i els seus germans Ignasi i Gabriel també foren assassinats, mentre que els germans Joan i Llibertat, embarcats el 18 de juliol de 1936 cap a les Olimpíades Populars de Barcelona, pogueren salvar la vida, però per conèixer l’exili. Joan fou internat en un camp nazi durant la Segona Guerra mundial i morí poc després de ser alliberat. Aurora deixà una filla, Octubrina Quiñones Picornell (1934-1969).
El primer escrit conegut d’Aurora Picornell és la introducció, signada als 16 anys, juntament amb Glòria Vilalta, de Barcelona, i Evangelina Cáceres, de Granada, del llibre editat a Mallorca per la feminista i espiritualista granadina Margarita Leclerc Herreros, La mujer, ¿es superior al hombre? Estudio dividido en tres meditaciones (1928). Aurora coneix Margarita Leclerc, resident a s’Arenal de Palma, probablement per mediació d’Ateu Martí, comunista i maçó, que també la introdueix dins la Lliga Laica, de la qual és l’única dona i vocal de la Junta des de 1930.
Reconeguda per les seves intervencions públiques en la Lliga Laica, Aurora comença el gener de 1931, amb 18 anys, la seva col·laboració regular al setmanari Ciutadania, del Partit Republicà Federal. L’abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista Nuestra Palabra, primer sota el pseudònim “Amanecer”, en què reflecteix les condicions de vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de sastresses.
L’estiu de 1931 ingressà en el PCE després d’uns primers mesos de militància en la Joventut Republicana Federal.
Durant els anys 1932-1933 es trasllada a València amb el seu company Heriberto Quiñones, càrrec responsable del Partit Comunista. Allà actua sota el nom d’Amparo Pinós, escollit segons la tradició de fer servir un nom de guerra amb les mateixes inicials que el nom legal.
A la tornada a Mallorca, l’any 1934, amb Quiñones empresonat per la repressió de l’Octubre asturià, Aurora intensifica la seva activitat política. Es desplaça a Menorca, i en queden com a testimoni diversos articles a Nuestra Palabra, i organitza a Mallorca el sector femení del Partit Comunista.
La repressió que segueix a l’Octubre asturià del 1934, veu intensificar la seva activitat. L’octubre de 1935 és detinguda i empresonada per vendre premsa comunista –i en segueixen articles explicant les condicions de vida dins la presó. La lluita per l’amnistia als represaliats d’Astúries, la direcció de l’organització local del Socors Roig internacional, la preparació de la unitat popular per a les eleccions de febrer del 1936, la responsabilitat de l’edició de Nuestra Palabra i la incorporació de les dones a la lluita sindical i política centren la seva acció, amb nombrosos articles i mítings arreu de Mallorca, i troba el punt àlgid en el míting del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, del 1936, a la Casa del Poble de Palma, on, per primera vegada, un acte multitudinari que reuneix milers de persones està presidit exclusivament per dones, representant les sensibilitats d’un Front Popular que acaba de guanyar les eleccions.
Aurora, tercera per la dreta, mostra un exemplar de Nuestra Palabra Simultàniament a la seva activitat pública, Aurora, amb Joan Mercant Rabassa, també comunista i també assassinat a Porreres la mateixa nit que ella, ensenyen als vespres a llegir i escriure els infants sense escola del barri dels Socors de Palma.
Segons algunes fonts, el 18 de juliol de 1936 va fer part del grup de militants del Front Popular que exigiren al governador civil de Balears Antonio Espina que distribuís armes als obrers per fer front al cop d’estat contra la República. Fou detinguda el 19 de juliol, possiblement en les proximitats de la Casa del Poble de Palma.
Tancada a la presó Provincial de Palma (o “dels Caputxins”) el novembre fou traslladada, amb la resta de les dones, a la de Can Sales. La nit del 5 al 6 de gener de 1937 fou treta juntament amb les seves companyes del Partit Comunista Catalina Flaquer, les seves filles –Antònia i Maria Pascual Flaquer– i Belarmina González Rodríguez (sense militància coneguda). Les cinc dones –conegudes com les Roges del Molinar– van ser vexades i assassinades a l’oratori de la Creu, de Porreres.
Circularen nombroses llegendes a l’entorn de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, com que estava embarassada, que plantà cara als assassins i que un falangista anomenat Mateu exhibí l’endemà la seva roba interior en un bar del Molinar.
BELLATERRA.CAT 