Bellaterra, 21 d’agost de 2026
“Surto al jardí, d’un color verd impossible, i sec a taula a esmorzar tot veient l’espectacle de la sortida del sol sobre el mar. És el meu diorama preferit per reconnectar” ALBERT GALINDO, Guionista

Albert Galindo✍️Les persianes s’obren automàticament, programades amb la sortida del sol, que és imminent. Una música instrumental agradable i lleugerament rítmica va pujant de volum molt a poc a poc i omplint la cambra. Avui és dia de “reconnexió”, allò que abans en deien vacances.
Surto al jardí, d’un color verd impossible, i sec a taula a esmorzar tot veient l’espectacle de la sortida del sol sobre el mar. És el meu diorama preferit per reconnectar. Em prenc una ampolla de sèrum starbucks reconnection, sabor cafè amb llet i ous benedict, amb minerals i vitamines sintètiques. Volant a contrallum, una papallona enorme fa unes piruetes encantadores, a ritme de la música, i acaba aterrant dolçament sobre un dels girasols, tots ben iguals i arrenglerats. És una papallona ben vistosa, de les noves, que tenen dos dissenys alhora. Si acciono el zoom dels meus ulls biònics puc veure de prop el disseny tipus trencadís, taronja i blau que tan m’agrada, però si la papallona es mou lleugerament, es pot veure clarament el logotip de Redbull a cada una de les dues ales.
La papallona, que ja se sap reconeguda, alça de nou el vol i marxa a fer campanya a un altre cubil. Tot seguint-la, acabo clavant els ulls al Bobby, un dòberman molt dòcil i discret que avança cap a mi. Té un pèl preciós, curt, tupit i brillant, de color marró grisós, amb un elegant estampat amb les lletres distintives de Louis Vuiton. El Bobby porta el butlletí oficial a la boca i i el deixa caure a les meves mans. Fins que no li raspallo una mica el llom no acota el cap, gira cua i se’n va. El butlletí és un rectangle de plasma translúcid i quasi ingràvid que s’aixeca solet davant meu, talment com si el subjectés un faristol, i comença a projectar instruccions i píndoles d’informació pràctica. I de tant en tant, un acudit gràfic, bàsic i blanc.
Quan el sol comença a tenir certa alçada, una ristra de núvols apareix per l’horitzó i juga a combinar-se i sobreposar-se entre ells, projectant ombres i matisos que fan molt més agradable aquesta hora de sol punyent. Els núvols d’avui, segons es pot veure a contrallum, són patrocinats per Repsol, molt més juganers que els núvols oficials, que són molt ensopits.
Truquen a la porta. Em venen a recollir per anar a l’espectacle de mig matí. Segons m’ha informat el butlletí, la comèdia que em convé avui ridiculitza els nostres avantpassats i la por que li tenien a la tecnologia i als grans benefactors, que ells van titllar, malèficament, com a tecnooligarques.
Font: Viure als Pirineus