Bellaterra, 17 d’agost de 2026
“Jefecillo rojo” i “perillosíssim per al règim”: així va ser l’execució del besavi cordovès de la líder de Spice Girls. “Emiliano Hidalgo, alcalde republicà de Dos Torres, va ser afusellat el 27 de desembre de 1940 a les parets del Cementiri de la Salut. A l’expedient judicial de 116 pàgines és acusat de militar al Partit Socialista i oposar-se al “gloriós alçament nacional”

Aristóteles Moreno ✍️ “A la plaça de Còrdova, a 27 de desembre de 1940, per la present es fa constar que a les 7 del dia d’avui ia les parets del cementiri ha estat executat a pena de mort en la persona d’Emiliano Hidalgo Fernández per afusellament”. Amb aquesta diligència gèlida i rutinària s’adona a la pàgina 59 del voluminós expedient militar de l’execució de l’exalcalde de Dos Torres, als 61 anys, casat i pare de cinc fills.
El seu afusellament podria ser un dígit més entre els milers de republicans assassinats a sang freda a Còrdova pels rebels franquistes si no fos perquè dècades després la seva besnéta faria història al capdavant d’un fenomen pop que va fer la volta al món: les Spice Girls. Així ho va revelar la pròpia Geri Halliwell en un llibre de memòries publicat en anglès el 1999, rescatat 27 anys després pel periodista David Moreno en una minuciosa investigació publicada en 20 Minutos fa tot just una setmana.
Emiliano Hidalgo va ser detingut el 9 de maig de 1939, trenta-vuit dies després de la fi de la Guerra Civil que va partir Espanya per la meitat i va deixar una reguera interminable de morts, exiliats i devastació. Va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim amb el número 26.570 i condemnat a la pena capital per un delicte de “rebel·lió militar”. Paradoxes de la història: els colpistes van jutjar (i van afusellar) els que van defensar la legalitat constitucional i els van acusar del delicte que ells mateixos havien perpetrat.
El besavi de la cantant de Spice Girls és un dels 66 alcaldes republicans afusellats a Còrdova
L’expedient del consell de guerra contra l’exalcalde de Dos Torres consta de 116 pàgines i està ple de diligències, exhorts, atestats i oficis apergaminats i corroïts pel pas del temps. Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Operacions del Sud, encapçala la carpeta ja groguenca. I afegeix amb lletres grans: “Procediment sumaríssim d’urgència número 26.570”.
Al document se succeeixen, una darrere l’altra, les declaracions acusatòries de la Guàrdia Civil, la Falange, l’Ajuntament i una desena de veïns. “Que el denunciat és fundador del Partit Socialista d’aquesta vila i soci i directiu de la UGT distingint-se per la seva actuació dissolvent i revolucionària, encoratjant i dirigint les masses pels camins del que anomenaven revolució social”, indica la primera denúncia.
En un foli matusserament mecanografiat, va desgranant les imputacions que mesos després acabaran amb el processat davant d’un pilot d’afusellament. “Iniciat el gloriós moviment”, subratlla l’atestat en relació amb el cop militar, “va ser un dels dirigents marxistes que, amb més crueltat a ell es va oposar, acordant els empresonaments dels elements de dretes”.
Segons es desprèn de l’interrogatori efectuat al processat, el 18 de juliol de 1936 agents de la Guàrdia Civil es van presentar a l’Ajuntament de Dos Torres per destituir tota la corporació local. Cinc dies després, el 23 de juliol, Emilio Hidalgo Fernández va “ordenar al pregoner que donés un bàndol pels carrers” per exigir el lliurament d’armes a totes les “persones de dretes” del poble. Pel que sembla, aquell mateix dia milicians republicans procedents del Viso i Almadén havien entrat a Dos Torres per prendre el control de la localitat. I afegeix el sumari: “Es va començar a procedir a la detenció de persones de dretes, en la detenció de les quals no va prendre part el declarant”.

Poc després, van irrompre a la localitat de la Vall dels Pedroches forces de la Guàrdia Civil arribades de Pozoblanco. “Es va entaular un tiroteig amb els vermells i [la Benemèrita] es va quedar propietària del poble a favor del moviment nacional”. En aquesta topada, Emiliano Hidalgo Fernández va fugir al camp “per la porta del darrere de casa seva”.
El besavi de Geri Halliwell va tornar a Dos Torres el 26 d’agost d’aquell mateix any, quan els milicians republicans van recuperar la localitat. “Durant el domini vermell fins l’any 37 no va ocupar cap càrrec. I, a partir d’aquesta data, va ser nomenat regidor com a representant del Partit Socialista”. Emiliano Hidalgo va ser alcalde de Dos Torres entre maig de 1931 i febrer de 1934. Després de la victòria del Front Popular a principis de 1936, va tornar a tenir una participació activa en la corporació local.
Els testimonis de càrrec recollits a l’expedient del consell de guerra no presenten proves concloents contra l’encausat. De fet, a la denúncia es llegeix textualment: “Desconeixem si va ser o no autor material dels dolents crims comesos, però sí que afirmem que li cap la responsabilitat de la inducció i proposició d’ells”.
Tot i la feblesa de les acusacions, la sentència addueix com un dels arguments més sòlids contra l’exalcalde de Dos Torres un episodi que va tenir lloc quan les milícies republicanes van reocupar el poble el 25 d’agost de 1936: “… el cap de la força va preguntar que a qui calia matar i va contestar l’encartat en veu alta que va ser escoltada pel testimoni que calia assassinar” a dos veïns del poble. “El primer va ser assassinat pocs dies després”, conclou.
Máximo Hidalgo Cantero, fill de l’exalcalde afusellat i avi de Geri Halliwell, també va ser condemnat a 20 anys de presó per ‘auxili a la rebel·lió’
Hi ha un altre fet truculent que se li atribueix al processat al consell de guerra. Alguns testimonis l’acusen d’haver dipositat a l’Ajuntament una “orella” que hauria estat tallada a un guàrdia civil assassinat a Alcaracejos. Emiliano Hidalgo nega a l’interrogatori qualsevol relació amb aquest sinistre episodi.
La sentència està signada el 23 de juliol de 1940 a Pozoblanco, una vegada “escoltats el fiscal, la defensa i el processat”. El consell de guerra que ho va jutjar estava format per un coronel (president), un tinent i dos alferes (vocals), un capità (ponent) i el fiscal, que va demanar la pena de mort. El seu defensor va ser un alferes de torn, que va proposar 20 anys de presó.
“Que hem de condemnar i condemnem el processat a la pena de mort com a autor d’un delicte d’adhesió a la rebel·lió militar”, assenyala literalment la decisió. I afegeix: “Així mateix se’l condemna a la responsabilitat civil dimanant del delicte comès”. L’expedient inclou una “diligència d’entrada en capella” per prestar-li “auxilis espirituals”. No consta que els reclamés.
Emiliano Hidalgo Fernández va ser un dels 66 alcaldes o presidents dels consells municipals afusellats pels colpistes a Còrdova, segons certifica l’historiador Antonio Barragán en el seu últim llibre de recerca publicat sota el títol de La aniquilación de la democrácia municipal republicana.

Al llarg de 480 pàgines, l’investigador cordovès examina milers d’expedients, entre els quals hi ha el besavi de l’estrella pop mundial. “No en tenia ni idea”, admet en conversa telefònica amb Cordòpolis. Sí que constata, en canvi, que va ser fundador el 1917 de l’agrupació local del Partit Socialista a Dos Torres i membre del consell municipal que va substituir l’Ajuntament després del cop militar franquista i l’enfonsament de les institucions republicanes. “En els últims mesos de la guerra va ser nomenat novament president del consell local”, subratlla Barragan, que ha revisat en la seva llarga trajectòria investigadora 14.000 expedients a la província de Còrdova.
Emiliano Hidalgo també va ser sotmès a la Llei de Responsabilitats Polítiques, promulgada per Franco el 1939, per castigar els presumptes delictes comesos pels republicans i incautar-los els seus béns. “A Emiliano Hidalgo el sancionen i li embarguen les propietats”, afirma l’historiador. Fins al 1949 no és sobresegut el seu cas i la vídua pot disposar dels béns immobilitzats. La major part dels encausats eren jornalers sense propietats, però a molts altres se’ls desposseeix dels seus béns, a més d’imposar-los una multa, de vegades, d’elevada quantia.
A Emiliano Hidalgo a més ho sancionen i li embarguen els béns Antonio Barragán — Historiador
Almenys quatre dels cinc fills d’Emiliano Hidalgo van ser processats en consells de guerra. Un, Máximo, va ser el pare d’Ana María Hidalgo i avi de Geri Halliwell, tal com revela el periodista David Moreno en el seu treball de recerca. Segons relata ella mateixa a If Only, el seu avi va ser fet presoner també. A la presó va conèixer una de les guàrdies, amb la qual sorprenentment uniria la resta de la seva vida, tal com es detalla en un article publicat per Cordòpolis dies enrere.
Máximo Hidalgo va ser detingut el 13 d’abril de 1940, segons figura a l’expedient número 27.490 del consell de guerra, i acusat d’un delicte d’auxili a la rebel·lió. Tenia 25 anys i era ferrer de professió. Segons la seva pròpia declaració, va prestar els seus serveis a l’Exèrcit vermell i va combatre a les trinxeres. Durant la Guerra Civil es va afiliar a les Joventuts Llibertàries.
La sentència, signada a Pozoblanco el 4 de juny de 1940, l’acusava de col·laborar amb les “hordes vermelles” i “saquejar els domicilis de les persones d’ordre”. Va ser condemnat a 20 anys de reclusió. El març de 1947 es va beneficiar del decret d’indult signat pel general Franco el 9 d’octubre de 1945, com consta al Butlletí Oficial número 293. Aquesta és la paraula escrita en llapis vermell que travessa la primera pàgina d’un expedient militar de 81 folis: “Indult número 787”.
Máximo Hidalgo Cantero tenia 33 anys d’edat, casat i veí d’Osca amb domicili al carrer Coso Bajo, 63, quan va formalitzar la seva petició: “Creient el que subscriu estar sotmés a les disposicions per poder gaudir dels beneficis del decret d’indult atorgat pel nostre invicte cabdill”
Era el 15 de març de 1947 i res feia presagiar que mig segle després el seu cognom estaria unit per sempre a un dels fenomens musicals més explosius del planeta.
Font: Cordópolis