Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2023

Cal preguntar-se per què es va signar el conveni vigent, amb unes competències impossibles de complir econòmicament.

Gran error històric que l’EMD governada per Ramón Andreu des de 2010, dediqui un 40% a sous i només un 20% en millorar l’espai públic.

L'estat dels carrers, inseguretat i enllumenat són els dèficits que més preocupen al veïnat de Bellaterra
 Miquel Serola i Margarita Torrent presentaven la consulta veïnal|CEDIDA

El deficient estat dels carrers, el risc de robatori al domicili i la falta d’enllumenat a la via pública són problemes que més preocupen al veïnat de Bellaterra segons la consulta ciutadana que ha fet pública la Unió de Veïns de Bellaterra (UVB) i en la qual els enquestats mostren decepció per la tasca de l’Entitat Municipal Descentralitzada als últims 10 anys.

La consulta realitzada per la UVB es basa en una enquesta resposta per 127 persones -majoritàriament, un 63’8% del total, d’entre 40 i 65 anys- com a continuïtat de la ja feta al 2015 que concloïa que els serveis deficitaris son un mal endèmic a Bellaterra. Ara, la nova consulta constata que el veïnat percep un empitjorament de la situació en els últims 10 anys.

La presidenta de l’entitat veïnal, Margarita Torrent, feia públic el resultat de la consulta en una presentació celebrada al Centre Cívic de Bellaterra i la necessitat d’impulsar una Pla d’acció alineat amb les preocupacions del veïnat amb un seguiment trimestral de l’evolució, tot destacant que “no podem desistir perquè mai s’hagi aconseguit res”.

LES DADES

Torrent destacava que les tres principals preocupacions manifestades pel veïnat són l’estat de carrers i voreres (78’7%), el risc de robatoris als domicilis (59’1%) i el deficient enllumenat a la via pública (54’3%), destacant també qüestions com el trànsit (39’4%), la neteja de l’espai públic (27’6%), la seguretat als carrers (15%), la perspectiva de revalorització de l’habitatge (13’4%), les ocupacions d’habitatges (11%) i els sorolls (7’9%), en aquest últim cas provocats principalment pel trànsit a les escoles, la BV1414 i el Camí Antic de Sant Cugat.

En aquest sentit, el 41’7% dels enquestats considera que les condicions urbanístiques del barri han empitjorat molt en els últims 10 anys i el 26% que han empitjorat una mica i Torrent explica que el veïnat considera que l’espai públic en general és “indigne”, amb forats, bonys, cotxes aparcats sobre les voreres, cables per tot arreu o brutícia als carrers.

L’EMD de Bellaterra governada per Ramón Andreu es negà a reparar aquesta rasa del Carrer Can Domènec, 9, tot i ser competència seva.

Davant d’aquest retrat, algunes de les qüestions plantejades pels enquestats són un pla de peatonalització de carrers, la pacificació de carreteres, aparcament al centre per als bellaterrencs, una millora dels serveis per a la gent gran -especialment servei mèdic, però també activitats en un Centre Cívic que es considera desaprofitat- i per a la joventut, i una acció decidida contra els okupes.

De fet, el veïnat troba a faltar serveis com un transport públic intern i de connexió amb les poblacions de l’entorn, un control de trànsit “de debò”, que els agents cívics atenguin “necessitats reals”, l’establiment de seguretat privada o que hi hagi un espai social obert com a lloc de trobada. 

DECEPCCIO AMB L’EMD

Un tema transversal també en la denúncia realitzada pel veïnat és la decepció amb la tasca realitzada per l’EMD de Bellaterra amb queixes com “poca empatia” amb la gent, “poca o nul·la transparència” en relació a l’ús dels recursos públics i dificultats en la recepció i seguiment dels temes que preocupen a la ciutadania. Davant d’això, creuen que s’ha de crear una Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) “real”.

COL·LOQUI AMB EL VEÏNAT ASSISTENT

En el torn de participació del públic assistent a la presentació es van afegir crítiques a la manca de civisme per part del propi veïnat i també de les persones que passen pel barri i no són de Bellaterra -aparcament sobre les voreres, brossa en papereres…- i al paper de les institucions, tant EMD com Ajuntament, i les seves relacions. Entre aquestes crítiques al paper institucional, hi ha que l’EMD “no ha estat un instrument eficaç” per atendre les problemàtiques ciutadanes i que “cal canviar les coses perquè no cal que tinguem una EMD que no opera”, segons explicava l’expresident de la UVB i presidenciable a l’EMD per Bellaterra Endavant, Josep Maria Riba. Igualment havia crítiques a que l’Ajuntament mai no ha atès, històricament, aquests dèficits i, segons comentava Mei Barceló, que va ser vocal de govern amb Gent per Bellaterra a principi de mandat, “ha posat pals a les rodes” a l’actuació de l’EMD, per exemple, en el recurs contra la instal·lació de pilones al Camí Antic de Sant Cugat, que considera especialment important per millorar la seguretat en una Bellaterra “enmig d’autopistes” que faciliten la fugida dels delinqüents. També hi ha qui considera, com Jordi Macarulla, també expresident veïnal i ara a Bellaterra Endavant, que el diàleg era més fructífer entre UVB i Ajuntament abans del naixement de l’EMD, mentre l’alcaldable d’ERC, Albert Turon, criticava la “conflictivitat interessada” entre ambdues institucions “quan el camí ha de ser el del consens i no la confrontació”.

La presidenta de la UVB va destacar la necessitat de mirar “cap el futur” perquè “no es pot desistir” i cal “tornar a picar” la porta de les institucions per millorar la qualitat de vida del veïnat. Margarita Torrent destaca que vol “aportar en positiu perquè el passat no el canviarem però hem d’arreglar el futur”.

Des del Club Bellaterra es van oferir a col·laborar per fer realitat activitats per als diferents sectors de la ciutadania i alguns veïns van plantejar la necessitat de denunciar la situació a xarxes socials i fer activitats que reclamin l’atenció dels mitjans de comunicació nacionals.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

El bellaterrenc Dani Montesinos en va deixar el 26 de gener de 2012, la motocicleta que circulava va xocat amb un turista a la cruïlla dels carrers Perú i Bilbao, i va morir a l’Hospital de Sant Pau. La seva mort va causar plena consternació al veïnat de Bellaterra i a totes les redaccions dels mitjans esportius del país.

La nostra estima i solidaritat a la seva dona Vanesa, fills Mario i Beth, així com a tota la seva familia i amics

El bellaterrenc Daniel Montesinos va ser cap d’Esports de La Sexta a Catalunya des de 2006, va treballar també a Marca TV i Gol Televisión

Un any més, el MICFootball segueix apostant pel Premi Dani Montesinos, un certamen que busca impulsar el periodisme esportiu i promocionar els joves periodistes del país.

Per 11ª vegada, i amb la col·laboració de Mediapro, el premi tindrà com a recompensa una estada en pràctiques a GOL, el canal esportiu en obert per excel·lència, així com viure el MICFootball com a voluntari a l’equip de comunicació del 3 al 9 d’abril de 2023.

Els participants que optin al premi hauran de lliurar un treball periodístic que haurà de centrar-se en la temàtica del futbol base o bé de les categories territorials, en qualsevol dels múltiples vessants.

La data dinici de la present convocatòria serà el dia 17 de febrer de 2023 a les 10:00 i acabarà el 17 de març de 2023 a les a les 14:00.

REQUISITS

Podran participar-hi estudiants de grau de Periodisme Esportiu o carreres similars majors de 18 anys.
Treball periodístic sobre futbol base
Format escrit, digital, fotogràfic, ràdio o televisió.
Idioma del treball: català o castellà
Els treballs presentats no poden haver estat premiats en altres concursos.

VOLS PARTICIPAR-HI?

Els corresponents treballs podran lliurar-se:

A la seu d’AE MICFootball: Avda. Cerdanyola, 98 – Despatx 12, 08173 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) abans de l’hora de finalització de la convocatòria.
Telemàticament, a través de correu electrònic dirigit a l’adreça: press@micfootball.es
L’assumpte del correu o el sobre que es lliuri físicament haurà d’indicar: “JURAT DEL PREMI DE PERIODISME ESPORTIU DANI MONTESINOS 11ª EDICIÓ”.

CONSULTA LES BASES LEGALS AQUÍ
PREMI DANI MONTESINOS

El Premi de Periodisme Esportiu Dani Montesinos té la voluntat de recordar la figura del periodista, entre altres mitjans, de La Sexta, que va morir en accident de trànsit el 2012, i donar un impuls d’il·lusió i de promoció als joves estudiants perquè puguin sumar experiència en un mitjà de comunicació.

El guardó es va crear el 2012 i, a la primera edició, el premi va ser lliurat a títol pòstum a Dani Montesinos. El 2013 va ser lliurat al Col·legi de Periodistes de Catalunya com a reconeixement a tots els professionals del periodisme esportiu que s’han fet ressò de les notícies del torneig MIC des de la primera edició. El 2014 es va fer un pas més en la definició del Premi de Periodisme Esportiu Dani Montesinos i es va oferir als estudiants la possibilitat de continuar la seva formació com a professionals del periodisme esportiu al Canal GOL. Els darrers guanyadors del premi han estat Nacho González (2014), Pau Folqué (2015), Lisbeth Cid (2016, any que també es va lliurar l’accèssit a Sara Jiménez), Arnau Segura (2017), Àlex Palomar (2018), Marc Abelló (2019) i Marc Perelló (2022).

Read Full Post »

Des de fa més de 40 anys, la dedicació d’Alumis Ríos a la fabricació i muntatge d’estructures, finestres i tancaments d’alumini d’última generació i elements de protecció solar. Proporcionem la qualitat, la tecnologia i el disseny en instal·lacions d’alumini, per als projectes més demandats de casa vostra i negocis.

L’àmbit d’actuació de Rios és el situat principalment a la província de Barcelona, encara que de forma puntual, també realitzem treballs fora de la mateixa.

Aluminis Ríos som especialistes en: cobriments de galeries, mampares de bany i dutxa, portes practicables i finestres, portes i finestres corredisses, aparadors i oficines, miralls, fals sostres tipus astre, etc.

La finestra d’alumini combina l’elegància, amb perfils estrets que optimitzen la superfície vidriada, i una personalització important a través de la rica paleta de colors i acabats que ofereix Aluminis Ríos

Aquest material permet grans dimensions gràcies a la seva rigidesa i proporciona un òptim aïllament acústic i tèrmic.

Santiago Ríos ☎️ 617403064 – 937234200
Obradors 18/20, nave 3, Santa Perpetua de la Moguda

Read Full Post »

“Entre les administracions de Bellaterra i Cerdanyola, la feina per fer” FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

A la majoria de ciutats del món, els carrers, les places, els monuments i els parcs tenen noms d’home. Molt pocs, de manera testimonial, han donat el protagonisme a les dones, i d’aquesta manera han reflectit una realitat històrica que ha amagat el seu paper en les diferents esferes de la vida pública.

A partir d’aquesta reflexió i per abordar aquest desequilibri de manera directa, l’artista i escriptora nord-americana Rebecca Solnit va idear l’any 2019 el projecte City of Women, que consistia a rebatejar simbòlicament amb noms de dona totes les estacions de metro de Nova York. El 2022 la ciutat de Londres es va sumar a aquesta iniciativa, i el 2023 ho fa Barcelona.

El 8 de març totes les estacions de la xarxa de metro i les parades urbanes dels Ferrocarrils Catalans van adoptar simbòlicament el nom d’escriptores, activistes, pedagogues, polítiques, cantants, actrius, periodistes, cuineres, esportistes, metgesses, investigadores, poetesses i un llarg etcètera de dones que han fet i estan fent grans i valuoses aportacions.

Com s’han seleccionat les dones que en formen part?

El mapa del metro de “Barcelona. Ciutat de dones” és una coedició entre l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Haymarket Books. La direcció del projecte ha estat a càrrec de la professora Núria Ricart Ulldemolins, que ha comptat amb un consell editorial assessor format per Mary Nash, Mercè Otero, Marta Mas, Salima Jirari i Dolors Marín, i la complicitat de nombroses entitats i grups de dones de la ciutat amb què s’ha buscat representar la gran diversitat i riquesa existent dins de la limitació que marcaven les 153 estacions que formen part del projecte.

El resultat és una cartografia diversa i transversal que confronta les múltiples invisibilitats a les quals han estat sotmeses les dones i posa en relleu persones rellevants de la ciutat. Dones referents del nostre passat, però també dones vives avui dia. Una cartografia arrelada al territori, amb referents pel que fa al seu desenvolupament professional, però també dones reconegudes de les lluites veïnals, referents feministes i de la comunitat LGTBI+, activistes de les lluites interculturals, antifeixistes i un llarg etcètera de dones que han fet i fan grans i valuoses aportacions a la nostra ciutat i societat

Font: Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »

Ramón Andreu, del partit polític Gent per Bellaterra, que governa l’EMD des de 2010, i el PSC a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès mantenen un sol nom de dona al nomenclàtor de Bellaterra -el de Marcè Rodoreda– i manté els dels franquistes José María Marcet -alcalde de Sabadell de 1940 a 1960- i Joan Baptista Viza (1884-1979), que l’any 1936 va deixar Bellaterra per ajudar al dictador Franco des de Burgos.

Mercè Rodoreda, únic carrer de dona al nomenclàtor de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Al contrari que Bellaterra i Cerdanyola, la ponència del nomenclàtor de Barcelona tramita la nova denominació de 21 carrers, places i jardins de la ciutat. Entre els canvis aprovats hi ha la incorporació de noms femenins a nou espais de la ciutat, tots referits a representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista i també de la cultura de la ciutat. D’aquests nou noms de dona, dos correspondran a carrers que en modifiquen la denominació i cinc a places de nova creació, com ja va fer amb la Plaça de la bellaterrenca Montserrat Figueras (Barcelona, 15 marc 1942- 23 novembre 2011)

Placa del Jardins Montserrat Figueras. (L’Ajuntament de Barcelona no va acceptar el suggeriment d’afegir Bellaterra 2011)

A poc a poc, la guia de carrers de Barcelona es va feminitzant. Tot i això, actualment només el 8% de les vies de la ciutat porten nom de dones, en canvi, Bellaterra només 1, el de Mercè Rodoreda.

Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Ple de Bellaterra amb només 2 dones vocals, Tensi i Laura, després de la dimissió de Chus Cornellana i Mei Barceló|CEDIDA

Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.

D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

1% dels carrer de Bellaterra estàn dedicats a dones| CEDIDA

Read Full Post »

La sequera continuada ha portat a decretar noves mesures per reduir el consum d’aigua i garantir-ne l’abastiment. El decret que regula les noves restriccions ja s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOG).

Infants jugant al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra

Aquest decret comporta que el sistema Ter-Llobregat i el de l’aqüífer del Fluvià Muga entraran en fase d’excepcionalitat, previsiblement a principis de la setmana que ve. Això implica mesures en 224 municipis on viuen gairebé sis milions de ciutadans

👇Consultar el decret que afecta a 224 municipis de Catalunya
 

https://www.ccma.cat/324/entren-en-vigor-les-restriccions-per-la-sequera-en-224-municipis-consulta-les/noticia/3215415/

Read Full Post »

Juan Antonio Bayona present al cinema Aribau pel 10è Aniversari del film Lo Imposible

Bellaterra.Cat va assistir ahir dissabte dia 4 de març de 2023 al Cinema Aribau de Barcelona, a la festa del 10è Aniversari de l’estrena del film Lo Imposible del director Juan Antonio Bayona. Sala plena de gom a gom per recordar la història real de Maria Belón, el seu marit Quique, i els seus fills Lucas, Simón i Tomàs.

Astrid Meseguer, -redactora de La Vanguardia-, ens ho recordava fa un parell de dies. L’11 d’octubre del 2012 arribava a la cartellera espanyola Lo imposible, segon llargmetratge del director barceloní Juan Antonio Bayona, que ja amb la seva òpera prima El Orfanato, una cinta de terror protagonitzada per Belén Rueda el 2007, havia aconseguit un èxit enorme. Amb un repartiment estel·lar encapçalat per Naomi Watts i Ewan Mcgregor i el debut d’un joveníssim Tom Holland que anys més tard triomfaria a la pell del superheroi Spider-Man, Bayona va traslladar a la gran pantalla una emocionant història real de supervivència rodada en anglès. La protagonitzada per la metgessa espanyola María Belón i la seva família durant unes vacances nadalenques a Tailàndia el 2004, quan van haver de fer front a un devastador tsunami que els va separar i va deixar uns 230.000 morts al sud-est asiàtic.

Lo Imposible va arrasar a taquilla amb una recaptació rècord de més de 42 milions d’euros i va superar els 150 milions de dòlars a nivell internacional. Va aconseguir cinc premis Goya dels catorze als quals va estar nominada, incloent-hi millor director, i va sumar sis estatuetes als Gaudí. La britànica Watts, a més, va ser nominada a l’Oscar a la millor actriu.

Per celebrar el desè aniversari de la pel·lícula, aquest dissabte 4 de març l’Aribau Cinema de Barcelona acollirà un passi especial de Lo Imposible a les 21h que comptarà amb la presència de Bayona i el testimoni de María Belón. Tots dos participaran en un col·loqui en acabar la projecció. “La pel·lícula va significar un pas enorme després de fer El Orfanato”.

“Jo ho vaig passar molt malament al rodatge perquè havia de demostrar que podia fer-la, a tothom i a mi mateix”, ha dit el realitzador en una entrevista aquest matí amb Jordi Basté a RAC1.

La pel·lícula va arrasar a la taquilla espanyola i va aconseguir cinc premis Goya, inclòs millor director

Belón, que ha assegurat que la seva família “està bé”, comenta que gairebé 20 anys després de la tragèdia “afortunadament tinc el record molt viu a la part molt bonica i callat a la part traumàtica. Recordo tot com si fos avui”, ha afirmat. I diu amb orgull que el seu fill Lucas treballa ara de metge de cures intensives a Bristol. La cita als cinemes Aribau significa per a Bayona un “retrobament de molta gent que vam fer la pel·lícula i parlarem 10 anys després de com la vam fer. Fa molt de temps que no l’he vist, crec que fa set anys quan la vam veure la Maria i jo junts per televisió”.

Bayona ha recordat que el projecte va venir de la productora Belén Atienza després d’haver escoltat la història que Belón va compartir amb Gemma Nierga a la ràdio. “Mentre m’explicava la història li vaig dir que seria la meva propera pel·lícula. Vam convèncer Maria, perquè ella no la volia fer”. Belón no volia fer el llibre que molta gent li proposava amb el seu relat, però quan van aparèixer “els bojos” -Atienza i Bayona- va estar una bona estona explicant-los la seva experiència de forma completa en una teteria i quan va acabar “vaig veure l’emoció de Bayona a els seus ulls”.

Així va arrencar la història, que va portar el director al mercat de cinema del festival de Cannes amb els noms de Naomi Watts i Ewan McGregor. Van aconseguir 24 milions de finançament fins als 35 finals que va costar la pel·lícula, amb producció de Telecinco Cinema. “És molt difícil separar l’art del cinema, perquè el cinema és un mitjà molt car i necessitàvem noms com Watts i McGregor”, afegeix. “Encara continuo el contacte amb ells. Creem com una família durant el rodatge”. Maria ha rememorat el moment de veure la pel·lícula quan encara no estava acabada. “Vaig estar 45 minuts plorant”. “I nosaltres esperant fora!”, ha continuat tot seguit Baiona.

“Ho vaig passar molt malament al rodatge perquè havia de demostrar que podia fer-la, a tothom i a mi mateix” Juan Antonio Bayona

Sobre l’elecció de Tom Holland, ha admès que va ser difícil escollir-lo per al paper de Lucas perquè va tenir quatre candidats “molt bons”. “Vaig veure que tenia molta fusta, és noble, carismàtic, em recorda Tom Hanks i crec que pot fer una carrera paral·lela a la que ha fet ell. És un gran actor”. I ha volgut destacar el seu treball de drogoaddicte a Cherry, dels germans Russo. “Estava d’Oscar”.

Durant la xerrada també hi era present Jordi Juan, director de La Vanguardia, que ha preguntat al director d’Un monstre em ve a veure sobre el futur del cinema a les sales. “Sóc força optimista perquè quan llegeixes sobre la història del cinema, el cinema va tenir una crisi molt gran als 60 quan va aparèixer la televisió, una altra molt gran als 80 amb l’arribada del vídeo, i ara amb les plataformes. Però la gent sempre torna al cine perquè no hi ha cap experiència que es pugui igualar a veure una pel·lícula en una sala de cinema”.

Com a exemple, s’ha fet referència a l’esdeveniment de demà. “No és el mateix veure Lo Impossible a casa teva que veure-la amb mil persones en pantalla gran. Encara que molta gent digui que el cinema és car no es pot mesurar amb diners, és una experiència. Encara no hem vist una pel·lícula que hagi obtingut un status de clàssic que no hagi estat estrenada al cinema. El cinema a sales és clau per a l’èxit d’una pel·lícula.No és una batalla del cinema contra les plataformes. I quan veus on és el mercat del cinema veus signes molt positius, la gent vol anar al cine”, ha conclòs.

Read Full Post »

El proper 4 de març l’Aribau Cinema acollirà un esdeveniment únic; el 10è aniversari de “LO IMPOSIBLE”, que comptarà amb la presencia del seu director J.A. Bayona presentant la pel·lícula i el testimoni de María Belón, la supervivent del tsunami a Tailàndia l’any 2004, en qui es basa la pel·lícula. Tots dos participaran en un col·loqui en acabar la projecció.

Desembre de l’any 2004. María (Naomi Watts), Henry (Ewan McGregor) i els seus tres fills petits volen des del Japó a Tailàndia per a passar les vacances de Nadal a la platja. Un matí, mentre es troben tots en la piscina del complex a la vora de la mar, un tremend tsunami destrossa l’hotel i gran part de la costa del sud-est asiàtic. Aquest desastre va canviar per sempre la vida de milions de persones. Aquesta és només la història d’una família.

Gènere: Drama
Durada: 107 min
Director: J.A. Bayona
Any: 2012
Repartiment: Naomi Watts, Ewan McGregor, Tom Holland, Geraldine Chaplin, Oaklee Pendergast, Samuel Joslin, Dominic Power, Sönke Möhring, Olivia Jackson, Natalie Lorence.
Idioma original: Anglès
País: Espanya-Estats Units
Distribuidora: WARNER BROS.

Read Full Post »

Des de Bellaterra.Cat agraïm i felicitem la Senyora Rosa Orriols pels 25 anys cuidant l’estació dels FGC de Bellaterra

Hem de valorar més sovint al personal de neteja per la seva important feina i les tasques que desenvolupen com un servei essencial i sinònim de salut per tots nosaltres.

La terrassenca Rosa Orriols a l’estació de Bellaterra dels FGC

En els darrers anys de pandèmia la higiene ha adquirit encara més valor que mai, fent-se evident la relació que té amb la nostra salut, es per això que hem de valorar el rol que desenvolupa diàriament el personal de neteja, com és el cas de la Rosa Orriols, pels seus 25 anys vetllant pel benestar i la seguretat de totes i tots els que gaudim de l’estació de Bellaterra per desplaçar-nos a diari o ocasionalment.

Sovint, la tasca del personal de neteja és invisible als nostres ulls, però estrictament és necessària perquè puguem sentir-nos còmodes i segurs.

Demanem a la ciutadania no passi de llarg quan vegi el personal de neteja, perquè així siguin més visibles i valorats, ja que aquesta acció dona moral i augmenta la predisposició a l’hora de mantenir els espais en perfectes condicions.

A més, atorgar una major visibilitat a la neteja fa que la tasca que duen a terme aquest sector, sigui més visible i, per tant, guanyi el valor que es mereix.

Cuidem i felicitem els que ens cuiden

La terrassenca Rosa Orriols a l’estació de Bellaterra dels FGC

El personal de neteja està constantment exposat a tot tipus de riscos: intoxicacions, dolors musculars, irritacions, etc.

Per això, és estrictament necessari dotar aquests treballadors amb els recursos adequats per poder garantir la seva seguretat i benestar, sense oblidar agrair-los i que no siguin invisibles a pesar de les nostres preses per multitud de causes.

Read Full Post »

« Newer Posts