Bellaterra.Cat va assistir ahir dissabte dia 4 de març de 2023 al Cinema Aribau de Barcelona, a la festa del 10è Aniversari de l’estrena del film Lo Imposible del director Juan Antonio Bayona. Sala plena de gom a gom per recordar la història real de Maria Belón, el seu marit Quique, i els seus fills Lucas, Simón i Tomàs.
Astrid Meseguer, -redactora de La Vanguardia-, ens ho recordava fa un parell de dies. L’11 d’octubre del 2012 arribava a la cartellera espanyola Lo imposible, segon llargmetratge del director barceloní Juan Antonio Bayona, que ja amb la seva òpera prima El Orfanato, una cinta de terror protagonitzada per Belén Rueda el 2007, havia aconseguit un èxit enorme. Amb un repartiment estel·lar encapçalat per Naomi Watts i Ewan Mcgregor i el debut d’un joveníssim Tom Holland que anys més tard triomfaria a la pell del superheroi Spider-Man, Bayona va traslladar a la gran pantalla una emocionant història real de supervivència rodada en anglès. La protagonitzada per la metgessa espanyola María Belón i la seva família durant unes vacances nadalenques a Tailàndia el 2004, quan van haver de fer front a un devastador tsunami que els va separar i va deixar uns 230.000 morts al sud-est asiàtic.
Lo Imposible va arrasar a taquilla amb una recaptació rècord de més de 42 milions d’euros i va superar els 150 milions de dòlars a nivell internacional. Va aconseguir cinc premis Goya dels catorze als quals va estar nominada, incloent-hi millor director, i va sumar sis estatuetes als Gaudí. La britànica Watts, a més, va ser nominada a l’Oscar a la millor actriu.
Per celebrar el desè aniversari de la pel·lícula, aquest dissabte 4 de març l’Aribau Cinema de Barcelona acollirà un passi especial de Lo Imposible a les 21h que comptarà amb la presència de Bayona i el testimoni de María Belón. Tots dos participaran en un col·loqui en acabar la projecció. “La pel·lícula va significar un pas enorme després de fer El Orfanato”.
“Jo ho vaig passar molt malament al rodatge perquè havia de demostrar que podia fer-la, a tothom i a mi mateix”, ha dit el realitzador en una entrevista aquest matí amb Jordi Basté a RAC1.
La pel·lícula va arrasar a la taquilla espanyola i va aconseguir cinc premis Goya, inclòs millor director
Belón, que ha assegurat que la seva família “està bé”, comenta que gairebé 20 anys després de la tragèdia “afortunadament tinc el record molt viu a la part molt bonica i callat a la part traumàtica. Recordo tot com si fos avui”, ha afirmat. I diu amb orgull que el seu fill Lucas treballa ara de metge de cures intensives a Bristol. La cita als cinemes Aribau significa per a Bayona un “retrobament de molta gent que vam fer la pel·lícula i parlarem 10 anys després de com la vam fer. Fa molt de temps que no l’he vist, crec que fa set anys quan la vam veure la Maria i jo junts per televisió”.
Bayona ha recordat que el projecte va venir de la productora Belén Atienza després d’haver escoltat la història que Belón va compartir amb Gemma Nierga a la ràdio. “Mentre m’explicava la història li vaig dir que seria la meva propera pel·lícula. Vam convèncer Maria, perquè ella no la volia fer”. Belón no volia fer el llibre que molta gent li proposava amb el seu relat, però quan van aparèixer “els bojos” -Atienza i Bayona- va estar una bona estona explicant-los la seva experiència de forma completa en una teteria i quan va acabar “vaig veure l’emoció de Bayona a els seus ulls”.
Així va arrencar la història, que va portar el director al mercat de cinema del festival de Cannes amb els noms de Naomi Watts i Ewan McGregor. Van aconseguir 24 milions de finançament fins als 35 finals que va costar la pel·lícula, amb producció de Telecinco Cinema. “És molt difícil separar l’art del cinema, perquè el cinema és un mitjà molt car i necessitàvem noms com Watts i McGregor”, afegeix. “Encara continuo el contacte amb ells. Creem com una família durant el rodatge”. Maria ha rememorat el moment de veure la pel·lícula quan encara no estava acabada. “Vaig estar 45 minuts plorant”. “I nosaltres esperant fora!”, ha continuat tot seguit Baiona.
“Ho vaig passar molt malament al rodatge perquè havia de demostrar que podia fer-la, a tothom i a mi mateix” Juan Antonio Bayona
Sobre l’elecció de Tom Holland, ha admès que va ser difícil escollir-lo per al paper de Lucas perquè va tenir quatre candidats “molt bons”. “Vaig veure que tenia molta fusta, és noble, carismàtic, em recorda Tom Hanks i crec que pot fer una carrera paral·lela a la que ha fet ell. És un gran actor”. I ha volgut destacar el seu treball de drogoaddicte a Cherry, dels germans Russo. “Estava d’Oscar”.
Durant la xerrada també hi era present Jordi Juan, director de La Vanguardia, que ha preguntat al director d’Un monstre em ve a veure sobre el futur del cinema a les sales. “Sóc força optimista perquè quan llegeixes sobre la història del cinema, el cinema va tenir una crisi molt gran als 60 quan va aparèixer la televisió, una altra molt gran als 80 amb l’arribada del vídeo, i ara amb les plataformes. Però la gent sempre torna al cine perquè no hi ha cap experiència que es pugui igualar a veure una pel·lícula en una sala de cinema”.
Com a exemple, s’ha fet referència a l’esdeveniment de demà. “No és el mateix veure Lo Impossible a casa teva que veure-la amb mil persones en pantalla gran. Encara que molta gent digui que el cinema és car no es pot mesurar amb diners, és una experiència. Encara no hem vist una pel·lícula que hagi obtingut un status de clàssic que no hagi estat estrenada al cinema. El cinema a sales és clau per a l’èxit d’una pel·lícula.No és una batalla del cinema contra les plataformes. I quan veus on és el mercat del cinema veus signes molt positius, la gent vol anar al cine”, ha conclòs.
BELLATERRA.CAT 