Ramón Andreu, del partit polític Gent per Bellaterra, que governa l’EMD des de 2010, i el PSC a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès mantenen un sol nom de dona al nomenclàtor de Bellaterra -el de Marcè Rodoreda– i manté els dels franquistes José María Marcet -alcalde de Sabadell de 1940 a 1960- i Joan Baptista Viza (1884-1979), que l’any 1936 va deixar Bellaterra per ajudar al dictador Franco des de Burgos.
Al contrari que Bellaterra i Cerdanyola, la ponència del nomenclàtor de Barcelona tramita la nova denominació de 21 carrers, places i jardins de la ciutat. Entre els canvis aprovats hi ha la incorporació de noms femenins a nou espais de la ciutat, tots referits a representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista i també de la cultura de la ciutat. D’aquests nou noms de dona, dos correspondran a carrers que en modifiquen la denominació i cinc a places de nova creació, com ja va fer amb la Plaça de la bellaterrenca Montserrat Figueras (Barcelona, 15 marc 1942- 23 novembre 2011)
A poc a poc, la guia de carrers de Barcelona es va feminitzant. Tot i això, actualment només el 8% de les vies de la ciutat porten nom de dones, en canvi, Bellaterra només 1, el de Mercè Rodoreda.
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
BELLATERRA.CAT 