Bon Nadal amb llibres gratis al vestíbul de l’estació de Bellaterra dels FGC
Archive for Desembre de 2022
NADAL A BELLATERRA| Llibres gratis a l’estació FGC de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged FGC, Nadal a Bellaterra on 18 Desembre 2022|
BELLATERRA GOURMET|La DO CAVA s’obre pas davant la manca de xampany
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Catalunya, DO Cava on 16 Desembre 2022|
Els productors de l’escumós preveuen una bona campanya de Nadal i unes vendes un 3% superiors el 2022
Carmen Sánchez-Silva | Hi ha qui es remunta als feliços anys vint per descriure el moment que viu el mercat del cava. Després de la pandèmia i les restriccions a l’hostaleria, des de mitjans de l’any passat es va detectar en els consumidors una ànsia de celebrar que va fer que el sector tanqués el 2021 batent el seu rècord històric amb 252 milions d’ampolles expedides (+17%) malgrat el fre que va suposar la variant òmicron durant la recta final de l’any, la temporada alta amb entre el 30% i el 40% de les vendes. Ara que arriba el Nadal les bombolles segueixen saltant de dalt a baix, aprofitant que el seu sempitern rival, el més glamurós i reconegut xampany, compta amb una limitada oferta que està portant els principals cellers francesos a establir quotes.
En algunes de les caves de Sant Sadurní d’Anoia, el bressol d’aquest escumós que va facturar més de 1.300 milions d’euros l’any passat, també hi ha ampolles que es venen per quotes, com passa a Gramona oa Sumarroca. “Des del juny hem fixat quotes i frenat el creixement en alguns mercats internacionals perquè amb la producció que tenim no podem fer res més”, reconeix Xavier Gramona, vicepresident de la marca, que actualment produeix les bombolles que comercialitzarà d’aquí sis anys. Altres cellers admeten que les limitacions franceses els han permès rebre comandes de mercats on els costava entrar-hi, descriu Meritxell Juvé, consellera delegada de Juvé & Camps.
“Tenim una finestra d’oportunitat important perquè el xampany necessita més criança que el cava i n’hi ha poc”, manté Joaquim Tosas, al capdavant d’Aecava, la patronal del sector. “És un moment únic perquè la bombolla està de moda al món, els caves que tenim són els millors de la història i hi ha escassetat de xampany. El cava [que ha aprofitat molt pitjor que el xampany i el prosecco italià l’empenta de la demanda internacional en els darrers cinc anys] pot recuperar terreny a marxes de gegant”, pronostica Sergio Fuster, conseller delegat de Raventós Codorníu. En els darrers 18 mesos el consum ha crescut. Les dades de l’octubre de Nielsen assenyalen que mentre el consum de cava puja un 3,5%, el de prosecco baixa un 0,3% i el del xampany una mica menys, afegeix.
“L’any 2022 està sent força bo”, explica Tosas. L’exportació està fent (cava és la denominació d’origen espanyola amb més vendes a l’exterior: el 71% del total, indica Damià Deàs, anterior president d’Aecava i director de Vilarnau). Però és el mercat nacional el que millor es comporta una vegada recuperat el turisme. Les vendes del sector van créixer un 10,6% el primer semestre de l’any, un percentatge que ha anat a menys i al setembre s’ha quedat una mica per sobre del 3%, segons Javier Pagés, president del Consell Regulador del Cava. Tots dos esperen una bona campanya de Nadal que mantingui el creixement al 3% o més. Es vendran 245 milions d’ampolles davant dels 238 milions del 2021.
El líder del mercat, Henkell Freixenet, que apuntava cap a un creixement del 10% fa pocs mesos, ja no ho veu tan clar perquè les últimes setmanes ha percebut que el ritme de venda està endarrerit respecte a Nadal. “Des de principis de desembre veiem que els clients comencen a comprar més tard del que és normal. Anem amb 10 dies de demora i això pot suposar que comercialitzem entre quatre i cinc milions d’ampolles menys”, analitza Pedro Ferrer, coconseller delegat de la companyia. “Amb l’increment de la inflació es comença a notar que el consumidor està més remís”, recolza Fuster.
Els preus de les butllofes de cava s’han incrementat entre el 8% i el 10% de mitjana, segons Aecava, per pal·liar l’augment de costos dels insums dels cellerers, que es queixen no només de l’encariment a doble dígit del vidre, el cartró, l’alumini o el raïm, sinó dels problemes de subministrament que estan patint “que no hem tingut mai”, anota Juvé. “És una batalla perquè es mantingui el marge”, admet Ferrer. “Ara el repte és com finançar el creixement perquè produir una ampolla costa gairebé el doble que el 2019”, expressa Joaquim Tosas.
Ampolles més cars
Tot i això, el sector està satisfet perquè el client aposta per burbulles de millor qualitat i això contribueix a disminuir l’estacionalitat del producte, l’etern repte dels cavistes. Fins al setembre, els caves ecològics creixen un 64% i els de guarda superior (reserva, gran reserva i paratge qualificat) més del 20%. “Fa molt de temps que intentem consolidar l’alta gamma. I ara el més important és que el sector ha entès que no pot competir per preu sinó per qualitat”, vaig mantenir Juvé, que allargarà les criances (el 90% amb més de 25 mesos). Els cellers estan fent la resta apostant per les seves ampolles premium. “L’objectiu final de la nostra estratègia és elevar la categoria del cava i recuperar l’avantatge davant del xampany”, destaca Fuster. “L’aposta pel valor ens ajuda amb els marges en un moment en què els costos estan disparats per la inflació”, afegeix.
És el rum recent pres per la DO Cava després d’una nova segmentació i zonificació, amb un fort enfocament cap a la sostenibilitat del territori, indica Pagés, tal com van alentar els cellers d’alta gamma que van abandonar la denominació i es van constituir al voltant de Corpinnat. Els 11 cellers d’aquesta associació, presidit anteriorment per Xavier Gramona, estan en converses amb el Consell i la patronal “per ordenar l’oferta del mercat de manera que el consumidor la pugui entendre”, en paraules del representant de Gramona.
Un mercat molt fragmentat
Des del 2009, el nom d’empreses elaboradors de cava no deixa de disminuir. El 2021 es van quedar el 205 després d’un descens de l’1,9%. Entre ells hi ha grans cellers, com Henkell Freixenet, que facturà 1.326 milions d?euros l?any passat, o Raventós Codorníu, que vendrà per valor d?uns 215 milions d?euros. Però abans de res el sector està compost per petites empreses. Juvé & Camps és una de les que més facturen: uns 25 milions d’euros. El segueix un gran ram de cellers que es mouen entre els 14 milions de Gramona o els 7 i 8 milions de Sumarroca i Vilarnau. I algunes cooperatives que guanyin pes al sector, segons el president de la denominació dorigen, Javier Pagés. I darrere seu un enorme conjunt de petits elaboradors que amb prou feines mouen centenars de milers d’euros.
Tot i que la pujada dels costos està posant en problemes algunes empreses, en paraules de Pagés, d’altres com Freixenet estan a punt de finalitzar una nova línia de producció en què ha invertit 15 milions d’euros, als quals se sumaran sengles als propers quatre o cinc anys per incrementar la seva capacitat de producció.
DO CAVA Productes de la terra
Aquest vi escumós, famós a tot el món, va començar a donar-se a conèixer a la zona de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) el 1872, quan Josep Raventós va elaborar les primeres 3.000 ampolles a la històrica casa Codorníu. Actualment, se’n produeixen més de 200 milions d’ampolles l’any.
El cava s’elabora seguint el mètode tradicional o champenoise, que consisteix a agafar vi fermentat en tonell i fer-li una segona fermentació, aquesta vegada en ampolla, afegint-hi sucre. Les botelles reposen aleshores durant nou mesos en posició horitzontal i generen un sediment que s’eliminarà després de girar-les un quart de volta dues vegades al dia. Finalment, es tanquen amb el seu tap característic.
A Catalunya, el cava únicament es pot elaborar dins el territori de la Denominació d’Origen Cava.
Aquesta denominació inclou 69 municipis que pertanyen als territoris següents: tota la comarca de l’Alt Penedès (28 municipis) i zones de l’Alt Camp, l’Alt Empordà, el Baix Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, la Conca de Barberà, el Garraf, el Maresme, la Selva i el Tarragonès.
Fora de Catalunya, el cava únicament s’elabora a 23 municipis de la Rioja, dos de l’Aragó, un de València i un altre d’Extremadura.
La verema del cava es fa habitualment de forma manual des de finals d’agost fins a finals d’octubre. Al Penedès, les varietats de raïm que es fan servir són preferentment de raïm blanc macabeu, xarel•lo, parellada i chardonnay.
Sant Sadurní d’Anoia és la capital del Cava.
Al llarg de l’any hi tenen lloc dos esdeveniments on el cava és el protagonista. Un és el Cavatast, una mostra de caves i gastronomia que es fa a principis d’octubre, en què hi ha xerrades, estands i degustacions.
L’altre, organitzat per la confraria del cava, és la Setmana del Cava, que comença just després del Cavatast. Se celebra des de l’any 1982 i inclou un congrés internacional del cava, un dinar popular amb cava i l’elecció de la Reina del Cava.
També es posa en funcionament el Tren del Cava, un tren especial que fa el recorregut entre Barcelona i Sant Sadurní d’Anoia. A la meitat de la setmana, les caves del poble fan una jornada de portes obertes amb degustacions i tasts.
A més de Codorníu, l’altra empresa capdavantera en producció del cava català és Freixenet. Freixenet va començar el negoci el 1914. Ja el 1935 van obrir el primer establiment als Estats Units i els seus productes van ser acollits amb gran èxit.
La majoria de les caves catalanes es poden visitar. Les visites acostumen a incloure una explicació sobre el procés d’elaboració del cava, que de vegades es pot acompanyar d’exposicions o audiovisuals. Gairebé sempre, el passeig acaba amb una degustació dels productes de cada celler.
Font: Catalunya.Com, El País
ECONOMIA DE BUTXACA| Pla de xoc contra la pobresa als barris més vulnerables de l’àrea metropolitana
Posted in Bellaterra, tagged Economia de butxaca, Pla xoc AMB on 15 Desembre 2022|
L’AMB activa un programa d’ajuts als barris més marginals per millorar les condicions de vida de les persones vulnerables
Amb l’objectiu d’incrementar l’equitat territorial, combatre situacions de pobresa extrema i atendre els col·lectius més vulnerables, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha activat un pla de xoc dotat amb 10 milions d’euros fins al 2024. Els ajuts es vehicularan a través d’una vintena de projectes presentats per 14 ajuntaments metropolitans (Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet, Sant Boi, el Prat i Gavà) i tindran un impacte directe en una quarantena de barris de barris metropolitans on s’ha detectat un nivell de vulnerabilitat i marginalitat de la població més extrem.
Quatre eixos principals
El programa es divideix en quatre eixos estratègics a partir dels quals els ajuntaments han enfocat els projectes presentats a l’AMB per optar a la subvenció: educació, fractura social, bretxa digital i adaptació social; millora de la relació entre les necessitats de formació, la demanda de feina i l’oferta d’ocupació; mesures de cohesió social; i habitatge digne per atendre situacions singulars, rehabilitació d’espais i transició ecològica. El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, destaca que el fet de millorar les rendes de les persones més vulnerables “permet que aquestes persones puguin accedir a activitats públiques que els permeten millorar la seva cultura, la seva situació social, la seva capacitat d’integració i, en definitiva, les seves condicions de vida”.
En aquesta primera convocatòria s’ha pogut atendre totes les sol·licituds presentades, cosa que satisfà els màxims responsables de l’AMB perquè demostra la viabilitat i oportunitat d’aquest pla, segons va explicar el coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Antoni Farrero, en la presentació dels resultats. Farrero va voler destacar l’esforç que han fet els ajuntaments a l’hora de redactar els projectes i fer-los compatibles amb les bases de la convocatòria.
El fet que aquest pla focalitzi els ajuts als barris més marginals permet actuar directament amb els col·lectius socials més vulnerables. És el que s’anomena vulnerabilitat urbana, que es produeix quan conflueixen processos d’exclusió socials en àrees urbanes metropolitanes. Les àrees vulnerables estan afectades estructuralment per la desigualtat i especialment exposades a crisi de naturalesa diversa (economia, social, sanitària, climàtic, etc.).
La concentració d’aquests factors de risc propicia la retroalimentació, perpetuant els riscos d’exclusió de la població resident en aquests barris. Aquesta situació es manifesta de manera intensa als eixos del Besòs i el Llobregat, segons assenyalen els responsables de l’AMB. La majoria dels catorze municipis que han estat seleccionats han presentat un projecte, tret de Cornellà, que n’ha presentat dos, i de Barberà del Vallès i Gavà, que n’han presentat tres cadascun. La convocatòria de les bases ja fixava un límit d’un milió d’euros de despesa finançable per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
La junta de govern de l’AMB va aprovar els vint projectes presentats en la seva reunió de final de novembre i els ajuntaments podran començar a executar-los a partir de l’1 de gener del 2023 i tenen temps per completar l’execució fins al 31 de desembre del 2024.
Incidència directa
El programa integral de barris per a la millora de rendes de l’AMB pretén tenir un impacte directe entre la població més vulnerable dels barris metropolitans on s’ha detectat un major desequilibri social.
Per això, els projectes presentats fan especial incidència en l’articulació de mesures que permetin avançar en l’eliminació d’aquests desequilibris socials i econòmics a les zones afectades; afavorir les capacitats personals, familiars i socials de les persones i comunitats que permetin propiciar una convivència harmoniosa i enriquidora entre els residents d’aquests barris; coordinar els diferents actors econòmics i socials per tal de trobar un equilibri dins del marc de l’ocupació que possibiliti un nivell de vida digne per als habitants d’aquests barris; i garantir unes condicions de seguretat als espais públics i de convivència veïnal que permetin desenvolupar amb normalitat activitats de caràcter econòmic i social.
Els 14 municipis que s’han presentat a aquesta convocatòria esperen poder resoldre a través d’aquests ajuts alguns dels problemes enquistats en barris tradicionalment desfavorits, com el fracàs escolar, el sensellarisme, l’atur, la bretxa digital o la millora de les condicions bàsiques de salut dels habitants. Un dels altres aspectes que aborden alguns dels projectes és la mateixa seguretat de les persones, especialment la gent gran i els col·lectius més joves, així com l’atenció a les víctimes de violència masclista.
20
projectes són els que han estat seleccionats en aquesta primera edició
9,8
milions d’euros és el pressupost d’aquest programa 2022-2024
14
municipis de l’àrea metropolitana s’han pogut acollir a aquesta primera convocatòria
69,7%
del pressupost l’aporta l’AMB i la resta l’assumeixen els ajuntaments beneficiaris
Dinou milions més en altres plans socials
L’Àrea Metropolitana de Barcelona té en marxa, a més del pla de barris, altres plans de suport a les polítiques municipals per lluitar contra la desigualtat social i afavorir el desenvolupament econòmic inclusiu. Per un costat, el pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2022-2023, dotat amb un pressupost de 15 milions d’euros, posa el focus en la millora de les condicions i la qualitat de vida de la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona mitjançant el reforç de la cohesió social i la convivència, i l’accés a una feina digna. El pressupost es reparteix al 50% cada any: 7,5 milions el 2022 i 7,5 milions el 2023.
El pla metropolità de suport a la cohesió social, l’economia de proximitat i la coproducció de serveis, conegut com el pla ApropAMB, es focalitza en l’impuls del reforç educatiu i la cura de persones de col·lectius vulnerables, la potenciació del talent femení i la dinamització del comerç local i els professionals autònoms. Aquest pla té una dotació econòmica de 4.150.000 euros que s’han destinat a la subvenció de projectes executats durant el 2022.
Font: El Punt Avui
CULTURA|Jennifer Blakeley és la fundadora del famós “Alphabet Photography Inc”
Posted in Bellaterra, tagged Cultura, Jennifer Blakeley on 14 Desembre 2022|
Nativa de les cascades del Niàgara, Jennifer Blakeley és una fotògrafa i emprenedora de molt de temps.
Jennifer és la fundadora del famós “Alphabet Photography Inc”. l’empresa original d’art de lletres reconeguda a tot el món. A partir del 2007, Jennifer’s Alphabet Photography va ser un èxit instantani i es va vendre a tot el país decoració per a la llar i súper botigues com Target, Bed Bath & Beyond, Walmart, HomeSense, Bowring i molts altres als Estats Units i Canadà. L’èxit d’Alphabet Photography, va convertir a Jennifer en la primera fotògrafa a figurar a la llista PROFIT W100 per als negocis el 2010 i el 2011. Jennifer també ha guanyat molts premis d’emprenedor notables al llarg dels anys pel seu èxit empresarial.
El 2010, Jennifer va coordinar i produir amb èxit el flash mob més famós de la història, i té un rècord mundial de més visualitzacions amb gairebé 50 milions de visualitzacions. L’atenció del flash mob va atraure Jennifer a CNN, The Today Show, ABC World News, Good Morning America, The View, Canada AM, USA Today i molts altres mitjans de comunicació nacionals. El vídeo es va crear com a “felicitació de Nadal” als clients d’Alphabet Photography Inc.
La passió de Jennifer per la fotografia de retrats es va encendre després de donar a llum la seva primera filla i d’experimentar complicacions rares amb la seva visió. Durant l’embaràs, Jennifer va perdre la vista d’un ull. La va obligar a revalorar la seva direcció a la vida i després del naixement saludable de la seva filla, va començar el camí de la fotografia de retrat.
Jennifer és ara una fotògrafa de retrats de celebritats , amb clients que inclouen Vince Vaughn, Donald Trump Jr., Megan Fox i molts altres.
Vegeu més de la fotografia de Jennifer a http://www.JenniferBlakeley.com
BELLATERRA ÉS CERDANYOLA?|S’inicia la segona fase del pla d’asfaltat de Cerdanyola
Posted in Bellaterra, tagged Facta Non Verba X Bellaterra, Pla d'Asfaltat on 13 Desembre 2022|
En aquesta segona fase del Pla d’Asfaltat tampoc està previst reparar cap carrer de Bellaterra
Els treballs comencen aquesta setmana al Ptge. Pollancres, Pg. Doña Amelia i C. Santa Rosa
Aquesta setmana s’inicien noves obres d’asfaltat que afectaran diferents carrers de la ciutat. Es tracta d’una segona fase del Pla d’Asfaltat iniciat l’any passat amb actuacions en trams on el paviment es troba en una situació defectuosa.
El Pla d’Asfaltat s’emmarca dins de la campanya ‘Millorem els carrers, millorem Cerdanyola’ que ja va comptar amb una primera fase durant el 2021 i on es van realitzar actuacions de millora en 13 carrers de la ciutat (carrers Llevant, Sant Jeroni, Compoamor, Pintor Togores, Diagonal, Santa Anna, Can Pallarès, Felip II, Puigmal, avingudes Europa, Roma i Adam i Eva i l’accés al camí de Can Sardà).
Els treballs que comencen aquesta setmana són els següents:
Entre el dimecres 14 i divendres 16 de desembre s’asfaltarà el Ptge. Pollancres.
Entre el dijous 15 i dijous 22 de desembre es duran a terme les obres d’asfaltat al Pg. Doña Amelia, al tram entre Av. de la Flor de Maig i C. de Víctor Català.
Entre dilluns 19 i divendres 23 de desembre es realitzarà l’asfaltat al C. Santa Rosa, al tram entre Av. de Guiera i Av. de la Flor de Maig (sentit centre).
L’objectiu del govern municipal és seguir efectuant, any rere any i de manera progressiva, actuacions d’asfaltat al conjunt del municipi per continuar millorant la seguretat viària i l’espai públic de la ciutat.
Aquesta segona fase continuarà amb actuacions als següents carrers (dates pendents de concretar):
Carrer de Santa Anna entre C. de la Clota i Carrer de l’Or.
Avinguda del Parc Tecnològic (Pont) entre Pl. d’Europa i Final del pont.
Plaça d’Europa.
Ronda de Cerdanyola entre Plaça de l’Estatut i C. de la Pineda.
Passeig d’Horta entre Plaça de l’Estatut i C. de l’Avenir.
Carrer de les Canàries entre C. de Londres i Ronda de Serraparera.
Carrer de Lluís Companys entre C. d’Altimira i C. de la Misericòrdia i entre C. de la Indústria i Pl. de Marconi.
Passeig de Cordelles entre C. Santa Marcel·lina i C. del Francolí.
Ronda de Serraparera (Sentit Clota) entre C. de Serra de Galliners i C. Renaixement i entre l’Av. de l’Argentina i la Ronda de Serraparera, 7.
Els carrers afectats pels treballs d’asfaltat patiran restriccions de circulació i estacionament durant els dies esmentats.
Font: Ajuntament de Cerdanyola
CULTURA|Víctor Borràs guanya el premi Frederic Roda amb “Els ossos de l’irlandès”
Posted in Bellaterra, tagged Cultura, Premi Frederic Roda on 12 Desembre 2022|
Víctor Borràs Gasch ha guanyat el premi de teatre Frederic Roda amb l’obra Els ossos de l’irlandès. El guardó està dotat amb 8.000 euros i l’edició del text i l’organitzen conjuntament la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB).
Els ossos de l’irlandès explica la història de l’amistat trencada de tres amics que passats vint anys, en un dia de pluja, veuen com torna a la superfície tot el que voldrien que seguís enterrat. Segons el jurat es tracta d’una obra “molt original, ben ambientada i que manté el suspens, donant un gir inesperat al final”. El jurat ha destacat que l’humor negre i les escenes d’acció fan l’obra interessant per atraure el públic jove al teatre.
El premi Frederic Roda
El Premi Frederic Roda es va crear l’any 2014 en memòria del bellaterrenc Frederic Roda, una de les personalitats més influents en la vida teatral catalana, cofundador de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, sotsdirector de l’Institut del Teatre, actor, director, pedagog, dinamitzador i crític teatral.
L’any 2018 la Diputació de Barcelona va donar un nou impuls a aquest certamen que s’ha consolidat com un dels referents de l’escena catalana, amb obres premiades que s’estrenen cada temporada.
L’any passat el premi va ser per a Lo cutrisme de Cecília Navarro, mentre que el 2020 el premi es va atorgar a Negatius de Sílvia Navarro Perramon, text que es va estrenar a la sala Flyhard els mesos de setembre i octubre de 2022 en coproducció amb el Festival Grec Barcelona i que actualment està en gira.
El guanyador
Víctor Borràs Gasch és llicenciat en Art Dramàtic (1999) i postgraduat en Pedagogia Teatral (2010) a l’Institut del Teatre. Ha realitzat tota la seva carrera professional dins del col·lectiu Teatre Nu, primer com a actor i des del 2006 com a director, autor i dramaturg dels espectacles de la companyia. Destaquen Kàtia (2018), Premi Xarxa Alcover 2018; Teatre Arrossegat de Catalunya (2017); Maure el Dinosaure (2016); Mrs. Brownie (2015), Premi Públic Pom d’Or; Raspall de Pere Calders (2012), nominat als Premis Butaca com a millor espectacle familiar; Avi Ramon (2009); Somnis d’Alícia (2007) i La Lluna d’en Joan, de Carme Solé Vendrell (2006). És autor també de La lleugeresa i altres cançons, coescrita amb Ivan Benet; No ens tornarem a veure i La dona del tercer segona, estrenada al Festival Grec 2021.
Font: Cerdanyola Info
NADAL A BELLATERRA [Vídeo] Nit de Pau (Joseph Franz Mohr, Salzburg, 1792-1848), la nadala més coneguda de la història
Posted in Bellaterra, tagged Heilige Nacht, Hirundo Maris, Joseph Franz Mohr, Nit de Pau, Stille Nacht on 11 Desembre 2022|
Joseph Franz Mohr (11 de desembre de 1792 – 4 de desembre de 1848) va ser un sacerdot i compositor austríac, famós per ser l’autor de la coneguda nadala “Nit de Pau”. Fill d’un soldat desertor, pel seu talent notable va rebre una bona formació. El 1815 va ser ordenat sacerdot i després traslladat Mariapfarr. En la seva convalescència va demanar ser enviat a Oberndorf; allí va conèixer l’organista Franz Xaver Gruber, qui va compondre la música de la famosa nadala.
Biografia de Joseph Mohr
Mohr va néixer a Salzburg, Àustria, el 1792, fill il·legitim d’Ann a Schoiberin i el soldat Franz Mohr,qui encara abans del seu naixement abandonà la seva mare, al temps que es convertia en desertor.
Músic i sacerdot
Des de molt aviat li va ser reconegut el seu talent com a músic, així doncs va trobar qui patrocinés els seus estudis i li brindés l’oportunitat d’accedir a millors institucions de les quals hauria pogut pels seus modestos recursos. Per la seva condició de fill bastard va necessitar per ordenar-se un dispensa papal, la qual li va ser atorgada el 1815. Un cop ordenat va començar els seus deures pastorals sent sacerdot assistent a Ramsau, a prop de Berchtesgaden. Aquest mateix any va ser traslladat a Mariapfarr. Allà, el 1816, va compondre Stille Nacht! Heilige Nacht! o Nit de Pau poema que esdevindria més tard la cançó nadalenca més coneguda de la història.
El 1817 una greu malaltia va fer que l’enviessin a Oberndorf. A Oberndorf es va fer amic de l’organista Franz Xaver Gruber, qui va accedir a compondre la música pel poema. Aquest va ser interpretat per primera vegada la nit del 24 de desembre de 1818. Uns anys després la cançó es va fer popular.
Últims anys
En acabar la seva estada a Oberndorf, Mohr va ser destinat a diverses ciutats. Cap al final de la seva vida es va establir a Wagrain, on va tenir gran reputació i reconeixement per la seva generositat: va fundar una nova escola i ajudar perquè els nens d’escassos recursos tinguessin educació. Tot i això va morir en la pobresa.
Mohr va morir el 4 de desembre de 1848 a causa d’una afecció pulmonar. L’escola a Wagrain encara porta el nom. La seva nadala ha estat traduïda a més de 300 idiomes.
Arianna Savall i Petter Udland Johansen, fundadors del grup de música antiga Hirundi Maris
L’any 2009, a Basilea, Suïssa, Arianna Savall i Petter Udland Johansen van fundar el grup Hirundo Maris, especialitzat en música antiga des de l’Edat Mitjana fins al Barroc, així com composicions pròpies i fusió primitiva. El seu nucli creatiu és la música mediterrània i nòrdica, fruit de la seva extensa col·laboració musical. Com un ocell migratori, recorren les rutes a través dels mars i la música que uneixen Escandinàvia amb la península Ibèrica des de temps immemorials.
Hirundo Maris apareix regularment a nombrosos festivals d’arreu d’Europa, com ara l’Stanser Musiktage (Suïssa), el Fest für Alte Musik de Colònia, el Jazz in Church Festival, Bucarest (Romania), el Menuhin Festival Gstaad (Suïssa), el Bachwochen Thun (Suïssa) , el Festival Styriarte (Àustria), el Festival All’Improvviso (Polònia), el Kirkemusikk Festivalen d’Oslo, el Nordlysfestivalen (Festival de les aurores boreals) Tromsø (Noruega), el Festival de Dinan (Bretaña), Seduced by Harps (Bèlgica), l’arpa internacional de Sentmenat Festival (Catalunya), el Festival Arp Sanati Dergi d’Istanbul (Turquia), Festival de Fontfroide i Philippe Maillard Productions (París), entre d’altres.
Font: Wikipèdia, Hirundo Maris,
ECONOMIA DE BUTXACA| Es dispara la venda de llenya, estufes de pèl·lets, mantes elèctriques i de llana per estalviar en la factura del gas
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Economia de butxaca on 11 Desembre 2022|
La venda de llenya per la llar de foc i estufes de pèl·lets s’ha enfilat un 70%, gairebé el mateix que el preu dels combustibles de biomassa.
Ja fa uns dies que el fred truca a la porta i creix l’interès per escalfar la casa. I els consumidors busquen alternatives per evitar tenir calfreds amb la factura del gas, que en els darrers mesos s’ha encarit moltíssim.
A les botigues de bricolatge, reformes i decoració s’ha disparat la venda de calderes de biomassa i estufes de llenya o parafina.
Però, sobretot, ha augmentat molt la venda de llenya per la llar de foc i estufes de pèl·lets de fusta.
Carles Galí, responsable de la secció d’electricitat de Bauhaus Zona Franca, explica que “en els darrers dies ha crescut molt l’interès per instal·lar estufes de llenya i de pèl·lets en pisos i cases. La venda d’estufes de gas ha augmentat un 20% i les de pèl·lets, un 70%”.
Mantes i franel·la per combatre el fred
Aquests dies també està augmentant la venda de roba d’hivern per a la llar.
Sònia Galbas, dependenta de la botiga La Mallorquina, explica que “amb l’arribada del fred s’estan venent moltes mantes i cobrellits. La venda de mantes de llana i nòrdics ha augmentat un 70%. I això anirà en augment.”
A més, també s’ha disparat la venda de calefactors, mantes elèctriques, pijames, bates o llençols de franel·la.
Font: CCMA
10 DESEMBRE, DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
Posted in Bellaterra, tagged Dia internacional dels drets humans on 10 Desembre 2022|
L’adopció de la Declaració Universal és una commemoració internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre, que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels Drets Humans.
La commemoració es fa per individus, grups comunitaris i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments, governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de la declaració i va anar acompanyat d’activitats durant tot l’any en relació al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.
L’adopció de la Declaració Universal és una commemoració internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre, que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels Drets Humans. La commemoració es fa per individus, grups comunitaris i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments, governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de la declaració i va anar acompanyat d’activitats durant tot l’any en relació al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.
El document es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una eina utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal de vigilar-ne el compliment l’any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
L’any 2009, el text de la declaració va ser traduït a 370 idiomes (la qual cosa va fer que rebés el Rècord Guinness al document traduït a més idiomes del món) i l’Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos “distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”.
VISITAR ALASKA|Casa del Pare Noel al Pol Nord
Posted in Bellaterra, tagged Alaska, Casa Pare Noel, Pol Nord on 9 Desembre 2022|
És difícil no sentir l’esperit de vacances després de visitar la màgica Casa del Pare Noel del Pol Nord d’Alaska
Alaska és com cap altre lloc del món, sobretot a l’hivern. La neu cobreix moltes de les ciutats i els paisatges dels voltants transformant-les en un país de les meravelles hivernals. El paisatge impressionant, la cultura viva única i els emocionants esports de neu fan que qualsevol visita a l’hivern a Alaska sigui una experiència única en la vida. Però per als visitants que busquen l’esperit de la temporada de vacances, el 49è estat és conegut per afegir una dosi addicional de màgia. I tot comença al pol nord d’Alaska , a només 20 minuts amb cotxe de Fairbanks .
CASA DEL PARE NOEL
És difícil no sentir l’esperit de vacances després de visitar la màgica Casa del Pare Noel del Pol Nord. A l’interior, els visitants podran consultar les seves llistes de compra per a amics i familiars de totes les edats. A més, una visita a la Casa del Pare Noel no estaria completa sense llaminadures! Fudge, galetes, bombons i dolços estan disponibles a la botiga de dolços. Després de tastar uns quants aperitius, navegueu per la decoració i els adorns nadalencs, la roba, els objectes de col·lecció i les joguines fetes a Alaska.
Aleshores és el moment de conèixer el Pare Noel! Independentment de la teva edat, qualsevol visitant pot dir al Pare Noel què hi ha a la seva llista de regals de vacances, fer-se una foto amb el vell alegre i obtenir alguns consells sobre com conduir el trineu. El trineu màgic està aparcat a l’exterior just davant del Pare Noel més gran del món, amb 50 peus d’alçada.
Per descomptat, el Pare Noel no pot lliurar regals sense els seus rens! Al costat de la casa del Pare Noel hi ha Antler Academy (de Flying & Reindeer Games). Els visitants poden veure l’equip de rens del Pare Noel al gran graner vermell del costat mentre es preparen per lliurar regals a tot el món.
CARTES DEL PARE NOEL I REGALS
Tant si les famílies passen les vacances a Alaska com a casa, poden escoltar el propi home alegre amb una carta personalitzada de Santa’s Letters and Gifts. Una empresa familiar situada al Pol Nord, Santa’s Letters and Gifts ofereix paquets de cartes, adorns i regals fets a Alaska, com ara rajoles d’art, poemes i productes temàtics d’Alaska.
Amb els paquets de cartes i regals del Pare Noel, tots els nens més simpàtics de tot el país poden rebre una carta oficial del Pare Noel. Tots els paquets inclouen una carta personalitzada i inclouen opcions amb un llibre per a nens, jocs d’activitats, un amic de peluix i molt més.
GRANDEJA DE RENS EN CORRERA
Si no n’hi ha prou amb una experiència de rens, troteu cap a Running Reindeer Ranch. Una experiència d’Alaska realment única, els visitants poden embarcar-se en una caminada guiada de rens pel bosc boreal o fer una visita guiada al ranxo. Fins i tot hi ha l’opció de passar la nit en un xalet on els hostes es desperten amb rens pasturant a prop.
A la caminada guiada dels rens d’una hora de durada, els visitants viatgen al costat dels rens a través d’un bosc màgic de bedolls i els observen al seu hàbitat natural àrtic. Un cop finalitzada la caminada, els convidats es dirigeixen a l’interior per escalfar-se, gaudir de galetes casolanes i aprendre més sobre els rens. Les visites al ranxo són una opció més flexible per als viatgers ocupats, ja que passeu una hora interactuant amb els rens i molt temps lliure per explorar el ranxo.
Després d’un dia de jocs de rens, els visitants no han de viatjar lluny per descansar i relaxar-se. El Reindeer Haus Lodging és la cabana perfecta per a dues persones. La casa està completa amb una sala d’estar, cuina i menjador a la planta baixa i un altell complet amb una zona d’estar a la planta superior. En aquesta casa d’estil xalet, els viatgers poden despertar-se amb unes vistes increïbles de la serralada d’Alaska i els rens pasturant suaument a prop. Els convidats de Reindeer Haus fins i tot es poden unir durant l’hora d’alimentació dels rens!
Font: Travel Alaska, Casa Pare Noel,
BELLATERRA.CAT 