Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2022

No hi ha millor tradició, per la diada de Sant Esteve, que menjant uns bons canelons! En paraules de Josep Pla, «els canelons han d’ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d’ésser escaldufats»…. Mmmm… què bons! Bon profit!

Avui, Sant Esteve, és el dia dels canelons. Segons la tradició catalana, després del dia de Nadal en que el plat estrella es l’Escudella i Carn d’Olla, per Sant Esteve -26 de desembre- cal menjar els Canelons, aprofitant el sobrant del dia anterior.

Safata de canelons gratinats|El Suplement

Però d’on venen els canelons ?. Nestor Lujan, periodista,escriptor i historiador gastronòmic de renom ens va fer una “Pequeña historia de los canelones” (edició 94, edició 90 a les Biblioteques Universitaries Catalanes i a la xarxa de biblioteques publiques de Barcelona) en un llibret de receptes que La Vanguardia va distribuir sobre els anys 1990, pel fundador de la marca “El Pavo” Ramon Flo. Parlar de la historia dels canelons es parlar de la historia de la pasta. Inicialment, l’expansió de la pasta per l’Europa Occidental es pensava que tenia el seu origen a Sicilia cap del segle XIII i que el seu assecat s’havia après a Gragnano –vora Nàpols. Però prenent la font del llibre “Storia di Macceheroni” d’Alberto Consiglio (1959) aquesta teoria va deixar de tenir validesa, donant noves llums a l’origen d’aquest producte alimentari.

Segons Consiglio, la pasta procedia de la Xina. Sembla ser que ja es parlava de receptes amb pasta a principis de l’Era Cristiana. Des d’alli va passar a Pèrsia i al seu torn va ser adoptada pels Arabs. I van ser aquests els que la van exportar al sud d’Italia, a Sicilia, des d’on es va expandir per tot Occident. Aquesta hipòtesi fa estralls alhora el vell mite que explicava que havia estat Marco Polo, el famós viatger venecià, qui havia portat la pasta des de la Xina. Entre altres dades ja tenim un document de 1279 –dinou anys abans dels viatges del venecià- redactat pel notari Ugolino Scarpa en que es fa una relació de bens llegats als hereus del soldat Poncio Bastone on hi figura “un barrilillo de macarroni”.

Alguns han pogut veure en imatges dels etruscs, als relleus de Cerveteri, en que treballen quelcom semblant a la pasta amb rodet i una petita roda dentada. Però això no deixa de ser una hipòtesi sense demostrar. El que si que podem convenir es que si els àrabs van portar la pasta a través de Sicilia també l’havien de portar per Espanya. I el cert es que sembla que aquesta incorporació gastronòmica es va fer de forma paral.lela a través de les dues vies de comunicació. La pasta mes antiga que es coneix a Ibèria es la nomenada “aletria”, que sembla ser que es un fideu d’origen murcià. Al Llibre de Sent Soví també apareix producte amb l’apel.latiu d’”alatria”. Segons l’estudiós Rudolf Greeve el terme prové de l’àrab “atriya”. Un terme que ja apareix a les obres d’Arnau de Vilanova abans del segle XIII. Mes endavant el terme va coexistir amb “fideu”, terme d’origen moçarab, que procedia del verb “fidear” que vol dir crèixer, sobrepassar el motlle i que encara es conserva en els jueus sefardites.

Ja entrant en matèria dels canelons, hem de dir que Lujan expressa de forma inequívoca com el seu origen es plenament italià. En aquest país se’ls anomena “cannelloni”, que es un augmentatiu de “cannela”, que alhora es un diminutiu de “canna”, que vol dir canya. Es a dir, que aludeix a la forma tubular força gran que van tenir els primitius “canneloni”. A Espanya la Real Academia Española de la Lengua (RAE) va incorporar el terme “canelón” en la vigèsima edició del seu diccionari l’any 1984 i que la defineix com “Pasta de harina de trigo, cortada de forma rectangular, con la que se envuelve un relleno de carne, pescado, verduras …”. De la mateixa manera es definida en català pel Gran Diccionari de la Llengua Catalana el defineix així: “Peça de pasta de farina en forma de làmina rectangular que hom menja bullida, enrotllada, farcida de carn, de peix o de verdures…”. L’origen del terme podríem establir-lo cap al segle XVI –sense seguretat- amb els components de pasta feta amb ous, amb un farcit variable, gratinat al forn i cobertura de salsa bechamel o altres salses a la crema. Pel que fa a la bechamel, sembla ser que es un additiu francés del segle XVIII i que apareix documentat, sorprenentment, en un text anglès de 1733 “The Modern Cook” fet per Vincent La Chapelle.

A Catalunya, durant la segona meitat del XVIII, suissos i italians dominen la restauració pública que consolidaran al segle XIX.

Un dels mes importants, Giovanni Antonio Ardizzi, conegut com el “Beco del Recó” va obrir la seva fonda el 1815 servint canelons o canalons. Si be cal tenir en compte que coetàniament existia el terme “canyeló”, “canelló” que era un dolç fet a base de canyella. Un restaurant de molta nomenada fou la Maison Dorée inaugurat el 1903 a la Plaça Catalunya de Barcelona, prop del restaurant Continental, avui Caja Madrid. El canelons i macarrons aromatitzats amb trufes van tenir un fort impacte en el seu moment.

La industria del caneló a Espanya l’hem de identificar cap el 1911 en que Ramon Flo i Valls, fabricant de pastes des de 1898, i fundador de l’empresa El Pavo, va començar a elaborar pasta de canelons amb gran èxit comercial i de públic. D’aqui va esdevenir la seva popularització a l’àmbit domèstic i en la restauració a Catalunya. Lujan ens fa un extracte de les memòries de Ramón Flo en que explica l’origen del famós producte a mans d’aquest industrial i ens exposa com de resultes d’aquest èxit un dia va rebre una carta certificada de l’empresa “La Poule” en la que se’l comminava a que retirés del mercat de canelons la marca “Los Pollos” –que va ser el primer nom amb que es van comercialitzar- per considerar que era una imitació als de “La Poule”. I per aquest motiu va sorgir la marca “El Pavo”. Això va ser a partir de 1914 i la tradició segueix encara vigent …

Entre les varietats de canelons que estimem avui dia n’hi ha una que cal destacar enter les altres, pel fet de que esta inspirada pel gran compositor i gastrònom Gioachino Rossini. Gran amant de la cuina, Rossini estimava especialment la trufa i, així, moltes de les preparacions fetes a base d’aquest fong i al foie gras, porten el seu nom: ous, truita, macarrons … son adjectivats amb l’apel.latiu Rossini.

Per altre costat, i reprenent la festivitat d’avui Sant Esteve, es un dia festiu de gran importància a Catalunya i que ja des de molt antic (s. XIX) tenia el seu plat típic. Inicialment va ser l’”arròs a la Catedral” o “arros de colls i punys” que era un arròs fet amb les despulles del dia anterior, Nadal. Mes endavant la burgesia catalana va començar a incorporar els canelons a imatge dels fets per la Maison Dorée i altres restaurants del moment. El cuiner i mestre Ignasi Doménech va sentar càtedra al nomenar-los “canelons Rossini”.

Read Full Post »

NADALA*

Ell vingué al món per establir la pau
i, en nom seu, han esclatat sagnants matances.

Ell vingué al món per perdonar tothom
i, en nom seu, s’ha castigat bàrbarament.

Ell vingué al món perquè l’home fos més lliure i, en nom seu, s’ha empresonat a tort i a dret.

Ell vingué al món perquè els homes s’estimessin i, en nom seu, han estat sempre barallats.

Ell vingué al món per afavorir els pobres i en nom seu, se’ls ha negat el pa i la sal.

Ell vingué al món per maleir els hipòcrites i els hipòcrites no s’han cansat de beneir-lo.

Ell vingué al món ara farà dos mil vint-i-tres anys. No crec que hi torni!

*Josep Miquel Servià (Palamós, 28 de juliol de 1948)

Read Full Post »

Alfareria “La Fábrica”, elabora tots els seus productes amb fang refractari de Pereruela. L’empresa es troba situada a la Crta. Fermoselle km 15, marge esquerre, de Pereruela  (Zamora).

Forn de llenya Pereruela instal·lat a Bellaterra

Alfareria La Fàbrica elabora els forns amb fang 100% refractari de Pereruela, fang de pedrera pròpia que té unes característiques especials per la seva resistència al foc. El seu fang admet la flama directa per aquests productes i són únics al món.

FORN DE FANG DE PERERUELA:

La qualitat dels forns de fang que elaboren al seu taller de Alfareria “La Fàbrica” està fonamentada en una sèrie d’elements que conjugats tots ells donen com a resultat un forn perfecte. Els materials refractaris emprats, argila i caolí són de la més alta qualitat.

El procés artesanal d’elaboració es divideix en tres fases diferents:

1. La preparació de la massa de fang i l’elaboració manual del forn.

En aquesta primera fase el forn té un color marró fosc perquè per a la preparació de fang s’ha fet servir aigua. És l’aigua la que fa que el fang es pugui modelar i la que li dóna el color fosc.

2. La segona fase és l’assecat.

Quan s’està assecant un forn, l’aigua s’evapora i canvia de color el fang. El forn es queda de color blanc. Com acostumem a dir el forn és cru.

3. L’última fase del forn és la cocció.

El forn s’ha de coure a alta temperatura i el foc obra el miracle. Un forn ben cuit es distingeix perfectament per dues característiques essencials, primer pel seu color, ha de tenir un to rosat i segon pel seu so, quan donem uns copets al forn ha de tenir so a campana.

Termòmetre del forn de llenya Alfareria La Fábrica

Alfareria “La Fàbrica” ofereix la més alta qualitat en forns de fang. Qualitat garantida per una llarga trajectòria professional perquè creien als nostres productes i perquè els seus clients al llarg del temps els hi donen la raó.

Alfareria “La Fábrica” ofereix una atenció personalitzada, assessorament a l’hora de comprar el forn i seguiment del mateix al llarg de la seva instal·lació.

Els forns estàn elaborats de forma artesanal i es pots fer servir des del primer dia. Els forns muntats, de Alfareria La Fàbrica, estàn llestos per utilitzar, tenen un acabat perfecte, es cuiden els detalls i l’aïllament del forn perquè el resultat sigui perfecte.

Porta de forja del forn de llenya Alfareria La Fábrica

El forn va col·locat sobre una base de formigó de 110 x 110 cm. Són de 6 cm de gruix, amb una resistència de HA25/20, i fibra de polipropilè, van armades amb mallat de 15/15/8 i a les cantonades es col·loquen cables d’acer de 60 cm. de longitud lligats a aquesta malla. Aquests cables són necessaris quan s’ha d’utilitzar una grua per col·locar-la.

Els materials utilitzats per al seu aïllament són de primera qualitat, diverses capes de fang refractari amb palla, llana de roca, morter refractari i ciment amb sorra refractària, quan el forn està acabat se li posa diverses capes d’hidrofugant.

La porta del forn va col·locada als maons refractaris de l’embocadura per donar un acabat més rústic al muntatge. Aquesta porta pot ser de Forja Anti fums Flor, Anti fums Cristall, o de Ferro Fos. El tir col·locat a la boca del forn permet posar un tub de xemeneia més gran si fos necessari.

El forn té diverses capes d’hidrofugant, és un líquid transparent que protegeix el forn de la pluja, és convenient a zones que plou molt o que hi ha humitat, que aquesta capa d’hidrofugant se li doni una vegada a l’any.

Els materials utilitzats per aïllar-los són de primera qualitat. Capes de fang i palla, llana de roca, malla gallinera i morter refractari. Amb diferents acabats, clàssic en ciment rústic, pedres naturals a tots grisos o marrons i en maó refractari elaborat artesanalment per Alfareria La Fàbrica.

C/ Fermoselle, Km 15
49280 PERERUELA. ZAMORA
Tel.: 980 551 073 / 626 505 365
lafabrica@pereruela.net

Font: Alfareria La Fábrica, Pereruela,

Read Full Post »

BON NADAL BELLATERRA!

Bellaterra.Cat desitja a totes les dones i homes de bona voluntat un Bon Nadal i que el nou any 2023 ens aporti molta Més Bellaterra.

Read Full Post »

Read Full Post »

FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Cables de fibra abandonats a la vorera del carrer Mestre Nicolau, 22-24

Read Full Post »

Sessions pràctiques d’iniciació a la música i a la dansa adreçat a mestres d’infantil i primària, professors d’escola de música i també a les famílies que desitgin viure una experiència musical a casa.

Cançó de Marta Serratosa , música de Tarke i coreografia de Santi Serratosa

Coreografia de Santi Serratosa al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra

RAWALA I ELS 4 ELEMENTS

Aquesta guia recull propostes didàctiques a l´entorn de la història de Rawala, una nena que apareix misteriosament prop d´una tribu de l´Amazones i creixerà lliure, valenta i disposada a escoltar i a deixar-se ajudar per les veus de la naturalesa. És una història que ens convida a viure-la de moltes maneres, posant-hi un focus o un altre depenent del context en què la vulguem fer servir. Per això trobareu un ventall d´activitats variades, pensades tant per al context escolar, com per al de l´escola de música o les activitats de lleure. Però tant si escollim centrar-nos en la música, la història o el moviment, el denominador comú és l´estima i la curiositat cap a la natura.Els grans protagonistes d´aquesta història són els quatre elements de la naturalesa: la terra, l´aigua, el foc i l´aire. En seran el fil conductor i l´element central del gran bloc d´activitats que us proposem. Així podrem viure cada element des de la percepció sensorial, el moviment, el so, la cançó que li hem dedicat i també les arts plàstiques. Així mateix, hem afegit una part de reflexió per tal d´obrir un espai per compartir amb el grup, més des de la curiositat i des de la vivència de cadascú, que amb la intenció trobar respostes concretes a les preguntes que es plantegen.

Font: Bellaterra Música, Llibreria Paper’s

Read Full Post »

Gent per Bellaterra, partit guanyador a les municipals del 2019, governant l’EMD de Bellaterra des de 2010

“Bellaterra no té ni una sola piscina i caldria fer una pública”, va ser la proposta més sorprenent de Chus Cornellana (Gent per Bellaterra)

“Fer una platja als marges del Riu Sec, com ha fet Paris al Sena“, va ser la proposta més atractiva de Jordi Macarulla (Convergents)

Chus Cornellana, candidata de Gent per Bellaterra a l’alcaldia de Cerdanyola 2019

Vídeo on es poden veure les intervencions de Chus Cornellana i Jordi Macarulla, candidats bellaterrencs a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès👇

Chus Cornellana (GxB)👇

1- Bellaterra, amb 3.000 habitants li cal un centre mèdic públic.

2- Bellaterra no té ni una sola piscina, caldria fer una pública

3- Bellaterra, no té cap camp d’esports, deixant de costat el terreny existent al Turó de Sant Pau

4- Millorar la relació de Bellaterra amb Cerdanyola

5- S’ha de millorar el conveni existent de Bellaterra

6- Crear serveis de mobilitat amb mini bus pels barris

7. Teixit social: degut a l’envelliment de la població, cal més natalitat.

Jordi Macarulla, candidat de Convergents a l’alcaldia de Cerdanyola 2019

Jordi Macarulla (Convergents) 👇

1- Autonomia i autofinançament pels diferents barris de Cerdanyola i Bellaterra

2- Tenir el conveni digne que es mereix Bellaterra, com el que vam tenir a punt i no es va signar.

3- A Bellaterra li cal un Centre Mèdic i més seguretat.

4. Solucionar el problema d’aparcament al centre de Bellaterra

5- Estem d’acord amb el Centre Direccional

6- Caldria copiar a París i fer una platja al marge del Riu Sec

7- Solucionar la manca d’enllumenat i fer el túnel de conexió amb d’Horta

Read Full Post »

El Museu d’Història de Catalunya exposa les armes i les fitxes policials dels actes delictius a la postguerra

Crim i delicte (del 16 desembre de 2022 al 26 de febrer de 2023)

Crim i delicte presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut.

El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.

Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme.

L’any 2016 el Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona van emprendre un camí de col·laboració que ha permès, mitjançant diverses exposicions, donar a conèixer algunes col·leccions creades per departaments, facultats o centres de recerca, que constitueixen un ric i molt divers patrimoni cultural. Aquest camí arriba ara a la seva fi amb Crim i delicte.

Font: Museu d’Història de Catalunya

Read Full Post »

És epoca en que ens ve de gust escalfar-nos al voltant de la família a la nostra llar de foc.

Aquest es converteix en un punt de trobada amb la familia. Un lloc en el que ens relaxem al arribar a casa mentre entrem en calor. Però alguna cosa s’ha de fer amb el que queda quan les flames s’apaguen!

Us parlem de 5 usos que podeu donar a les cendres de la vostra llar de foc. Aprendreu a treure’ls partit, i és que són més útils del que penseu.

Què fer amb les cendres de la llar de foc? Aquí teniu 5 usos per la vostra casa:

1. Transforma-les en detergent.

La primera cosa que heu de fer és tamisar-les per assegurar-vos de que no queden residus que no voleu a la barreja. Després només heu de barrejar un got de cendres amb un litre i mig d’aigua molt calenta. La barreja ha de reposar durant un dia com a mínim i després haureu de passar-la per un filtre de cafè. Això és tot!

2. Utilitzeu-les per netejar els vidres.

Posseu-les a un paper de diari humit i ho notaràs en el resultat. Això sí, no oblidis tamisar-les primer; si no ho, fas podries arribar a ratllar el vidre. Pots utilitzar-les fins i tot per netejar el vidre de la teva llar de foc, si en té.

3. Fes-les servir com a desengreixant.

Només heu de barrejar-les amb aigua fresca i aconseguireu una pasta amb un alt poder desengreixant. No oblideu, això sí, que no tindran cap efecte contra les bactèries, de forma que després haureu d’utilitzar el vostre detergent habitual.

4. Fes compost amb elles.

Les cendres de fusta, per les seves propietats, són útils com a compost. Només heu de vigilar que no les útilitzeu amb espècies àcides ni en quantitats excessives.

5. Neutralitza l’olor de les mascotes.

Si voleu neutralitzar els olors dels animals domèstics, la cendra de la llar de foc pot ajudar-nos. Una opció es afegir-ne una mica a la caixa de la sorra.

Ja sabeu què fer amb les cendres de la llar de foc?

Considereu aquestes idees i treureu partit als residus de la llenya de la vostra llar de foc.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »