Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/12/2022

La cremació s’imposa

Les incineracions van representar el 52,2% dels serveis funeraris el 2021

Augmenten els criteris ecològics per donar un destí final a les cendres i els espais reservats dins i fora dels cementiris

Les famílies busquen cerimònies de comiat fetes a mida i en què puguin participar

Forn crematori de Montjuïc|CEDIDA

Teresa Márquez| La incineració ja ha deixat de ser una pràctica estranya i puntual i s’ha convertit en la demanda més sol·licitada entre els difunts i les seves famílies.

L’any 2021, a Catalunya, va representar el 52,2% del total dels serveis funeraris, gairebé tres punts més que el 2020, segons dades de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat). Per demarcacions, Barcelona ocupa el primer lloc, amb un 51,2%, i Lleida, l’últim, amb un 27,2%. Girona se situa en el 50,9% i Tarragona, en el 47,6%. “La incineració ha vingut per quedar-se”, explica el president d’Asfuncat, Josep Maria Mons, que hi afegeix que “la covid ha accelerat una alternativa que creixia any rere any i era només qüestió de temps que superés els enterraments tradicionals”. De fet, el nombre d’incineracions s’ha duplicat en els darrers quinze anys, malgrat que sigui de manera desigual arreu del territori i amb més presència a les àrees urbanes. La previsió del sector situa en un 75% el nombre d’incineracions en els propers deu anys, però els experts coincideixen a dir que serà molt difícil que es puguin acabar implantant al cent per cent. “En un país encara amb unes profundes arrels catòliques, el pes dels enterraments tradicionals continua molt vigent en determinats segments de la població”, explica el director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, Fernando Sánchez.

Nous espais

L’augment del nombre d’incineracions ha generat en els darrers anys la necessitat de crear nous espais dins dels cementiris per donar resposta a la demanda. N’és un exemple l’auge de la construcció de columbaris, que, si bé no substitueixen els nínxols, sí que determinen el creixement d’aquests espais. “Si bé és cert que la majoria de la gent es fa càrrec de les cendres, al voltant d’un 35% es queden al cementiri i tant poden ocupar els columbaris, ideats expressament per a les urnes, com els mateixos nínxols, pensats en un primer moment per a un taüt”, exposa Sánchez. En aquest sentit, alguns cementiris també han ideat espais naturals on les famílies poden escampar les cendres, com ara el Bosc de les Cendres a Collserola o un espai més urbà a Montjuïc. Paral·lelament, cada cop més esglésies han començat a adaptar zones on els fidels puguin deixar les cendres dels difunts aprofitant que es troben dins la trama urbana, i que complementen amb el servei d’acompanyament en el dol. Sense anar més lluny, l’església de Sant Pere Apòstol de Lleida ha inaugurat aquest any el que es considera el columbari més gran de Catalunya, amb lloc per a 1.200 urnes.

Biodegradables

L’auge de les incineracions ha comportat la consolidació de noves línies de negoci del sector basades en la sostenibilitat i una minimització de la petjada ecològica. Aquí l’oferta és molt àmplia i es basa a garantir que els contenidors de les urnes siguin biodegradables. Models que es desfan en contacte amb l’aigua, per a quan es volen escampar les cendres al mar o en un riu, o recipients que porten incorporades llavors d’arbres que es poden plantar “i d’on naixerà nova vida”.

La preocupació per la sostenibilitat de les funeràries, però, no acaba aquí. Aquest va ser un dels primers sectors a aplicar mesures d’estalvi energètic com ara la col·locació de plaques solars a les seves instal·lacions i l’ús de vehicles elèctrics. “L’evolució de les funeràries ha estat constant en els darrers anys, amb la incorporació de la digitalització en els serveis, com les cerimònies en streaming”, indica el director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, que assenyala com un dels canvis més destacats en la comunicació de les defuncions la transformació de les esqueles. “El format paper conviu amb el WhatsApp i amb altres notificacions digitals”, explica.

Un dels aspectes que remarquen els responsables de les funeràries catalanes és l’increment de la participació de les famílies en les cerimònies de comiat. “Si abans es deixava tot en mans del capellà o del nostre personal, ara cada cop més hi ha la necessitat de fer de l’adeu a la persona estimada un record particular en què la seva gent tingui cabuda”, exposa Josep Maria Mons. “El confinament ha posat de manifest la importància del comiat, el moment en què els familiars i amics dels difunts els recorden i els homenatgen, i assumeixen, així, la gran pèrdua soferta”, comenta el president d’Asfuncat, que recorda que la pandèmia va deixar sense cerimònia de comiat més de 22.000 persones. “Una veritable tragèdia”, lamenta.

Fer repercutir el cost

Segons les dades de les funeràries, set de cada deu persones disposen d’una pòlissa de recés que els garanteix el servei i només el 25% de les famílies hauran de pagar de cop les despeses de l’enterrament. Segons un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, un enterrament es mou en un interval d’entre els 2.000 i els 6.000 euros. Josep Maria Mons detalla que un servei bàsic “costa uns 1.800 euros” i recorda que al voltant d’un 5% dels enterraments són assumits per les empreses, perquè els difunts no disposen de mitjans amb què pagar-los.
Fernando Sánchez va un pas més enllà. “De la factura final d’un enterrament, només el 53% ens correspon a nosaltres com a empresa; la resta inclou les despeses de cementiri, flors, serveis externs…, i cal afegir-hi els impostos, que representen entre el 18% i el 19%”, comenta. En declaracions a l’ACN, un dels consellers delegats de l’empresa funerària Àltima, Josep Ventura, insisteix: “És un servei essencial, no té cap sentit que una cinquena part de la factura sigui IVA.” I és que els serveis funeraris van passar d’un IVA del 8% el 2012 a un tipus general impositiu del 21%, que s’ha mantingut fins ara malgrat les reclamacions del sector, que advoca per reduir-lo al 10%. “Som un servei essencial i de primera necessitat i hauríem de ser tractats com a tal”, manté Sánchez. En aquest sentit, el sector adverteix que fins ara les empreses han assumit l’encariment dels preus de l’energia, però que de cara al 2023, i si es manté la tendència a l’alça, el més probable és que s’hagin de traslladar part dels costos als clients.

LES XIFRES

35 per cent de les urnes no se les enduen els familiars del difunt i es queden als columbaris o nínxols.

1.800 euros és el preu bàsic d’un enterrament, segons l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya.

Les voluntats anticipades, en alça

El testament vital o document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit d’ús mèdic mitjançant el qual una persona deixa les instruccions i cures de salut que voldria rebre en cas que es trobés en una situació que no li permetés expressar-ho personalment. Els únics requisits per atorgar un testament vital són ser major d’edat i tenir capacitat d’obrar, i la formalització del testament vital es fa davant notari o davant de tres testimonis. Les últimes dades que es tenen del nombre de testaments vitals a Catalunya corresponen al primer trimestre d’aquest any, en què es confirma una tendència a l’alça. En concret, es va passar dels 3.765 que hi havia hagut el juliol del 2021 a 4.542 el març del 2022, un 21% més. Són xifres que va aportar el Col·legi de Notaris de Catalunya quan es complia el primer aniversari de l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia. Segons dades de l’Observatori Notarial de Catalunya, els notaris catalans van autoritzar 5.473 testaments vitals el 2021, la quantitat més alta dels últims cinc anys. A la demarcació de Barcelona és on se’n van fer més, amb 4.054; seguida de la de Tarragona, amb 620; Girona, amb 578, i, finalment, la de Lleida, amb 221.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Read Full Post »

La Constitució

Lluís Falgàs|A banda dels actes oficials, el Dia de la Constitució seguirà passant sense pena ni glòria per a una gran part de la ciutadania catalana. No desperta entusiasme. Probablement, a causa dels incompliments constants de la carta magna, com ara que es preveu la renovació del CGPJ cada cinc anys i ara mateix els seus membres en fa quatre que tenen el mandat caducat. El govern i l’oposició ho discuteixen, no arriben a cap acord i no passa res. Segueix la mateixa direcció judicial, bàsicament conservadora. Mentrestant, la mateixa constitució és llegida al peu de la lletra i amb poca interpretació quan es tracta de temes territorials, com hem vist en el procés català. Tampoc no hi hagut mai compliment en termes d’articles concrets de la constitució com el de l’ocupació digne per a tothom, etc. Hi ha massa aspectes i d’altres, com els esmentats de la constitució, que erosionen el seu prestigi i la seva fiabilitat. Fets que provoquen poca eufòria per a la celebració concreta malgrat que es tracta d’una festa laboral que enguany esdevé un pont magnífic de tardor hivern amb la possibilitat d’empalmar amb el pont de la festivitat de l’Església de dijous. Església i política mai no s’han posat d’acord per celebrar la festivitat el mateix dia. Conseqüència que aquesta setmana, prèvia a Nadal, sigui pràcticament inhàbil per a molts afers i bona per al consum. A la celebració política de la constitució, bàsicament al Congrés, és habitual que no hi assisteixin ni el president de la Generalitat ni el basc. La festa serveix al “ Madrid polític de saló” per relaxar-se, fet que ara mateix és impossible. La tensió que s’ha creat per la possible derogació del delicte de sedició i per la llei del “sí és si” ha deteriorat la relació entre els diputats i tanmateix ha paralitzat els pactes per als òrgans judicials i d’altres a un any com a màxim de les eleccions generals i amb unes municipals a finals del mes de maig.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »