Joves cantant en el dia de Santa Llúcia i aquesta al capdavant amb la corona d’espelmes|Wikipèdia
El 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, marca el punt intermedi del calendari d’Advent, que va començar fa dues setmanes. I, en la cultura sueca, Santa Llúcia és una de les celebracions més importants de l’any.
Cant Festa de Santa Llúcia a una empresa de Malmö|BELLATERRA.CAT
Santa Llúciaés la celebració de la llum en el fosc hivern suec. En aquest dia, nens i joves d’arreu del país es vesteixen amb llargues túniques blanques i en la més absoluta foscor, només il·luminada per la llum de les espelmes, canten nadales tradicionals als carrers, escoles, esglésies… i en cada racó del país! A la televisió se celebra un concurs on els suecs han de triar la millor Santa Llúcia del país.
Festa de Santa Llúcia a una empresa privada de Malmö|BELLATERRA CAT
Aquest dia, els nens i joves caminen en fila amb una noia o nena al capdavant, simbolitzant Santa Llúcia. Aquesta porta una corona de set espelmes al cap, i va seguida de tota una comitiva encapçalada per les seves donzelles (nenes o noies amb una corona de nabius), nens o nois estrella (que porten una estrella i un con al cap, amb el dibuix també d’una estrella) i, tancant el grup, nens o nois disfressats de Pare Noel i de ninot de gingebre. A la mà tots porten una espelma per il·luminar el camí, menys Santa Llúcia, ja que ella ha de tenir les mans lliures per poder donar menjar, segons la tradició. Les galetes de gingebre o els lussekatter es reparteixen tal dia com avui.
Us deixem la recepta del Lussekatter, que literalment significa Llúcia-gats, per si voleu provar de fer aquest dolç tradicional suec del dia Santa Llúcia:
Ingredients 24 figuretes de Lussekatter
1 g de safrà 50 g de llevat 200 g de sucre 300 ml de llet 1 ou 150-200 g de mantega 1 cullerada de sal 750 g de farina 100 g de panses (1 ou i 2 cullerades d’aigua per decorar) Preparació:
Els lussekatter típic dolç de la celebració de Santa Llúcia a Suècia|ICA
En un morter, piquem el safrà amb una cullerada de sucre. A continuació, en un bol esmicolem el llevat i hi afegim unes cullerades de llet i la mantega fosa; ho barregem bé i hi posem la resta d’ingredients, excepte les panses. Hem de pastar la massa amb una mescladora durant 10 minuts i, tot seguit, hi afegim la majoria de panses i perquè agafi cos ho deixem reposar durant 30 minuts més a temperatura ambient. Passat aquest temps, dividim la massa en 24 porcions, els hi donem forma 8 i posem una pansa a la meitat de cada figura. Col·loquem les porcions en una safata i els cobrim amb un drap durant 90 minuts, fins que hagin doblat la seva grandària. Aleshores, és el moment de coure-les al forn a 220 graus, durant 5-10 minuts, fins que agafin color. Acabats de sortir del forn, només caldrà pintar els brioixos amb ou (al que li afegirem unes cullerades d’aigua) i deixar que es refredin a la mateixa safata del forn abans de fer-los-hi un bon mos. Bon profit i….God Jul och/Gott Nytt År!!
Suècia forma part de la Unió Europea des de l’any 1995. Hi viuen 9.644.864 milions d’habitants, la seva capital és Estocolm i la seva llengua oficial el suec.
Detall del Pessebre de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’Agrupació de Pessebristes de Sabadell i l’Ajuntament han inaugurat el Pessebre de la Ciutat, situat a la plaça de Sant Roc, just davant de l’Ajuntament. S’ha presentat la clàssica obra en un acte amb uns 40 assistents, amb aforament limitat. El Pessebre, es podrà visitar fins al dia 6 de gener, ha estat elaborat per més de deu membres de l’Agrupació Pessebrista de Sabadell, sota la direcció tècnica de Jordi Portolés.
Detall dels Reis Mags del Pessebre de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’agrupació A molts llocs del món existeixen formes d’art o activitats cultural de tipus efímer, on l’objectiu principal és el fet de sorprendre a l’espectador amb creacions irrepetibles (Falles a València, Escultures de Gel als Països del Nord, Escultures de sorra a la Platja, etc.).
Detall del Pessebre de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
Tanmateix moltes de les festes i activitats culturals al nostre entorn van lligades o bé a tradicions religioses o paganes.
Segons un dels etnòlegs i folkloristes catalans més universals, en Joan Amades, el Pessebre és la representació plàstica del naixement de Jesús, recreant el lloc i on s’hi poden col·locar diverses figures col·locades al gust de l’artista orientades cap a la cova o estable.
Detall del Pessebre a la Plaça de Sant Roc de Sabadell|BELLATERRA.CAT
En els últims anys L’ART de fer Pessebres però ha esdevingut un actiu cultural molt important dins de la cultura tradicional del nostre país.
Nadal a l’Ajuntament de Sabadell| FOTO: BELLATERRA.CAT
És des d’aquesta renovada perspectiva que l’Agrupació de Pessebristes de Sabadell us dóna la benvinguda a la nostra web. Aquí podreu trobar no només les Exposicions i obres fetes pels nostres ARTISTES sinó també totes les activitats culturals que volem impulsar des d’aquesta modesta però activa agrupació.
CONTACTE Carrer de Sant Joan, 20. (2n. pis) 08202, Sabadell. Barcelona Telèfon: 93 727 48 27 (només en horari d’exposició) Mòbil: 646 72 12 72 (preferible us del Whatsapp) Telèfon: 93 727 48 27 (només en horari d’exposició) Email general: agrupaccio@pessebressabadell.cat Email per temes de la web: webmaster@pessebressabadell.cat
HORARI D’EXPOSICIÓ Del 27 de Novembre de 2021 al 9 de gener de 2022. Feiners: de 17:30 a 20:30 Festius: de 12:00 a 14:00 i de 17:30 a 20:30
Desitgem us agradi el nostre vídeo de SANITARIS Cantant “Quan Somrius”, a la Plaça Garriga Bachs de Ciutat Vella (BCN)
Sanitaris cantant nadala a Ciutat Vella|FOTO: BELLATERRA.CAT
Lletra de Quan somrius (Cançó de Josep Thió)
Ara que la nit s’ha fet més llarga Ara que les fulles ballen danses al racó Ara que els carrers estan de festa Avui que la fred duu tants records
Ara que sobren les paraules Ara que el vent bufa tant fort Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor Quan somrius content de veure’m Quan la nit es fa més freda Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors M’il·luminen nit i dia Les encens amb el somriure Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes quan t’aixeques És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú Són petits detalls tot el que em queda Com queda al jersei un cabell llarg
Vas dir que mai més tornaries El temps pacient ha anat passant Qui havia de dir que avui estaries esperant Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor Quant somric content de veure’t Quan la nit es fa més neta Quan m’abraço al teu cos
I les llums de colors M’il·luminen nit i dia Les encén el teu somriure Quan et parlo amb el cor
UNES DADES: Juneau (capital de Alasa), no té comunicació per carretera. Anchorage és la ciutat més gran d’Alaska, i única dels EUA lliure de taxes. A través de l’aeroport internacional d’Anchorage entren gairebé totes les importacions d’Àsia, amb un pont aeri permanent. Les botigues d’Alaska que venen alcohol, demanen sempre el passaport a tots els clients, comprin o no. El cranc reial és el producte gourmet més important d’Alaska.
El 1867, el secretari d’Estat nord-americà William H. Seward va comprar Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars nord-americans. La manca d’efectiu de Rússia i el desig que Alaska no caigués en mans britàniques van impulsar Rússia a vendre el territori als Estats Units després del fracàs en la Guerra de Crimea. La compra es va fer efectiva el 18 d’octubre del 1867, avui recordat com el Dia d’Alaska.
Fent fotos al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Alaska (732.000 habitants), és com cap altre lloc del món, sobretot a l’hivern. La neu cobreix moltes de les ciutats i els paisatges dels voltants transformant-les en un país de les meravelles hivernals. Els paisatges són impressionants, la cultura viva única i els emocionants esports de neu fan que qualsevol visita hivernal a Alaska sigui una experiència única en la vida. Però per als visitants que busquen l’esperit de la temporada de vacances, el 49è estat és conegut per afegir una dosi addicional de màgia. I tot comença al pol nord d’ Alaska , a només 20 minuts amb cotxe de Fairbanks .
La casa del.Pare Noel al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
És difícil no sentir l’esperit de vacances després de visitar la màgica Casa del Pare Noel del Pol Nord . A l’interior, els visitants poden consultar les seves llistes de compra per a amics i familiars de totes les edats. A més, una visita a la Casa del Pare Noel no estaria completa sense llaminadures! Fudge, galetes, bombons i dolços estan disponibles a la botiga de dolços. Després de tastar uns quants aperitius, navega per la decoració i els adorns nadalencs, la roba, els objectes de col·lecció i les joguines fetes a Alaska.
La casa del Pare Noel al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Aleshores és el moment de conèixer el Pare Noel! No importa la vostra edat, qualsevol visitant pot dir-li al Pare Noel què hi ha a la seva llista de regals de vacances, fer-se una foto amb ell i obtenir alguns consells sobre com conduir el trineu. El trineu màgic està aparcat a l’exterior just davant de la casa, i és el més gran del món, amb 50 peus d’alçada.
Filera de bústies al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Per descomptat, el Pare Noel no pot lliurar regals sense els seus rens! Al costat de la casa del Pare Noel hi ha Antler Academy (de Flying & Reindeer Games). Els visitants poden veure l’equip de rens del Pare Noel al gran graner vermell del costat mentre es preparen per lliurar regals a tot el món.
Regals a la casa de Santa Claus al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Per Nadal, la canalla pot rebre la carta oficial del Pare Noel. Tots els paquets inclouen una carta personalitzada i inclouen opcions amb un llibre infantil, jocs d’activitats, un amic de peluix i molt més.
Propietat de Santa Claus al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Si no n’hi ha prou amb una experiència de rens , trota cap a Running Reindeer Ranch . Una experiència d’Alaska realment única, els visitants poden embarcar-se en una caminada guiada de rens pel bosc boreal o fer una visita guiada al ranxo. Fins i tot hi ha l’opció de passar la nit en un xalet on els hostes es desperten amb rens pasturant a prop.
Senyal informant la casa de Santa Claus al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CATEntrada a un hotel d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Després d’un dia de jocs de rens, els visitants no han de viatjar lluny per descansar i relaxar-se. El Reindeer Haus Lodging és la cabana amb encant perfecta per a dues persones. La casa està completa amb una sala d’estar, cuina i menjador a la planta baixa i altell complet amb una zona d’estar a la planta superior. En aquesta casa d’estil xalet, els viatgers poden despertar-se amb unes vistes increïbles de la serralada d’Alaska i els rens pasturant suaument a prop. Els convidats de Reindeer Haus fins i tot es poden unir durant l’hora d’alimentació dels rens!
Aeroport de Seward d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Durant el dia, passeu una estona fent múixament de gossos a una gossera local, anant en bicicleta amb pneumàtics grossos o esquiant de fons en una infinitat de senders, fent motos de neu i molt més .
Passeig amb trineo de gossos|FOTO|BELLATERRA.CAT
Com si les experiències de vacances màgiques no fossin motiu suficient per reservar les teves vacances a Alaska, visitar Fairbanks a l’hivern també ofereix als viatgers l’oportunitat de veure l’ aurora boreal i provar una varietat d’aventures nevades. Caminar per un país de les meravelles d’hivern és realment una cosa!
Península de Kenai d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Al vespre, els màgics tons grocs, verds, vermells, blaus o morats de les llums de ball amenitzaran qualsevol viatge. Després d’un dia de diversió festiva amb el Pare Noel i els rens, hi ha diversos allotjaments únics a la zona de Fairbanks que ofereixen als viatgers experiències òptimes de visualització de l’aurora boreal. En aquests albergs, els viatgers poden veure l’aurores boreals a través d’iglús geodèsics, des de sales de visualització totalment de vidre, en visites guiades i molt més.
Parc públic a Fairbanks d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Un increïble país de les meravelles hivernals, no hi ha cap lloc que encarni més l’esperit festiu de les vacances que Alaska! Assegureu-vos de consultar els suggeriments d’ itineraris d’hivern per aprofitar al màxim el vostre viatge. Des d’estades acollidores en cases rurals , explorant petites ciutats a bord del ferrocarril d’Alaska, esquiant les èpiques pistes d’Alaska, els itineraris d’hivern destaquen idees de viatge per a tots els interessos. A més, la Guia de vacances d’Alaska gratuïta és un recurs per fer realitat les vostres vacances de somni a Alaska.
Restaurant tradicional d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
NOTA: La salut i la seguretat dels visitants i residents d’Alaska, juntament amb les empreses membres, segueixen sent una prioritat màxima per a l’Associació de la indústria del viatge d’Alaska durant la pandèmia COVID-19. Moltes empreses turístiques d’Alaska estan obertes sota el pla Reobrir Alaska de manera responsable i us poden ajudar a decidir si us convé viatjar ara o en el futur. Us animem a mantenir-vos en contacte amb els vostres proveïdors de viatges per conèixer les últimes actualitzacions i directrius .
Passeig pels carrers nevats d’Anchorage d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Per organitzar el vostre viatge des de Bellaterra, podeu fer-ho a través de web oficial d’Alaska: www.travelalaska.com
Posta de sol al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
L’univers de l’Orquestra Fileluche es basa en pianets de joguina, da ruans, orgues Casio, melòdiques, serres musicals, trastos, flautes, guitarretes, violins i bateries de pots i llaunes, etc., combinen, fidels a la seva infatigable curiositat, amb la veu i els textos onírics, esquitxats de jocs de paraules i a la vegada familiarment propers d’en Pau Riba, un artista a qui sembla que els anys no facin res més que esmolar-li l’enginy i la creativitat.
Pau Riba i l’Orchestra Fireluche|CEDIDA
Pau Riba i Romeva (Palma, 7 d’agost de 1948) és un artista iconoclasta i escriptor polifacètic,[1] reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantautor. La seva obra, iniciada a mitjan dècada del 1960 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic, malgrat el seu segell únic i intransferible d’«artista total». L’obra més destacable n’és el disc doble Dioptria, que va ser escollit millor disc en català del segle xx per la revista Enderrock.
Lletra de Nina de Miraguano
La Maria s’adorm i a fora el vent la bressola “Rum, rum”, entre les branques una remor com de mar
La Maria s’adorm i desitjos i encanteris amagats a la panxa d’una nina li bressolen la son
Que el llit es converteixi en un mar esbarriat i els llençols en veles de paper d’arròs i se t’endugui un aeri oceà de peixos alats i llagostes d’ales d’aigua i que després, sentint el vertigen de ser gota d’aigua freda de pluja caiguis i et facis amiga dels calabotins i us passeu el que queda de nit xarrant i mirant les estrelles des de sota l’aigua
Que no et facis vella sense fer-te gran que no et facis gran sense créixer, que no perdis la inèrcia del somriure, que no oblidis la urgència del moment, que sentis que formes part d’una tribu i que respectis el seu cos però vegis que només és una canoa
Que no et senti dir mai: “sí, sóc aquesta mandrosa acumulació d’errors”, i que entenguis que estimar és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement i que si t’enamores d’algú t’entrebanquis contínuament pel seu nom i que et digui: “t’estimo, però no ho sé escriure”
I que quant us veieu, els vostres ulls, els teus i els seus siguen com quatre ocells que se us emportin en volandes que no siguis com tota aquesta gent que fa la veu trista per telèfon que si plores notis que el torrent de llàgrimes et neteja que si te’n vas, sentis a dir-te: “quan me mori enyoraré enyorar-te”
Que arribi l’hivern a la primera de la vida i que recordis que tots parim pels ulls que la gent és i s’és el que s’és qui et fan ser com s’és i que entenguis que delires i confies per un instant que no ho fas
Que un dia un noi o una noia et digui: estic enamorat de la imperfecció del teu cos de la lluna dels teus pits de la carn de la teva cara de l’aigua dels teus ulls i el desig que vol – sense saber que vol – em xiscla a cau d’orella:
que la memòria no et sigui massa fràgil i et sàpiga donar contínuament a llum i que estimis i et deixis estimar que sovint és la lliçó més difícil d’aprendre i després, silenci.
Sigues només un infant que fa escarbots mantigues la teva innocència lluny de l’abast dels adults i que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat per una punyalada amable per una tendra esgarrapada als llavis i no siguis mai per ningú i que ningú sigui per tu,
només una aixada a les pupil·les Procura mantindre algun desig incomplert i sempre purs els orificis del cor: ulls, boca, nas i orelles i estigues contenta.
Seguint la nostra ruta nadalenca, des de Bellaterra ens hem apropat al centre de Cerdanyola del Vallès (uns 58.000 habitants), comarca del Vallès Occidental, situat a uns 5 km de Bellaterra.
Nadal a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT
Cerdanyola del Vallès limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona. Compta amb el sincrotró anomenat ALBA i és la seu de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Bon Nadal a Cerdanyola|FOTO:BELLATERRA.CAT
Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d’agricultors. S’han trobat restes de caçadors nòmades de l’època del paleolític, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del riu Sec. A poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes d’un gran nombre de persones inhumades.
Durant l’època ibèrica a Cerdanyola s’estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S’han trobat moltes restes al poblat ibèric de Ca n’Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s’han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l’actual campus de la UAB.
Ateneu de Cerdanyola enllumenat de Nadal|FOTO: BELLATERRA.CAT
Amb l’arribada de l’Imperi Romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.
El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l’any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.
Des del segle ix forma part del Comtat de Barcelona, part del territori de la Gòtia, i els pobladors es dediquen bàsicament a l’agricultura. Des d’aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi va haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. En aquesta època la societat s’agrupava en dos comuns amb l’objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals, especialment els Marimon que van arribar a esdevenir marquesos de Cerdanyola a final del segle XVII.
Pessebre a la Galeria Buigas de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
Durant el segle xviii moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.
El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l’activitat econòmica principal continua sent l’explotació i producció del vi, tot i la crisi que va produir l’arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.
Decoració nadalenca a la botiga Guepardo de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
A finals del segle xix Cerdanyola esdevingué un poble d’estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. A poc a poc ell dos barris de Cerdanyola es van unir i s’edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith.
A principis del segle xx el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l’electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.
Enllumenat de Nadal a l’Avinguda Catalunya de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
Però no va ser fins als anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòbila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic, que atreuen onades d’immigrants procedents d’altres zones més deprimides de la península i provoquen la creació de nous barris a la ciutat, com el Barri Banús o Bonasort.
En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment s’està creant el nou Centre Direccional, entre l’AP-7 i Sant Cugat.
Bandera de Bellaterra, aprovada oficialment, però mai vista a l’espai públic|CEDIDA
Bellaterra és una EMD d’uns 3.000 habitants situats al Vallès Occidental entre Sant Cugat, Sabadell i la Universitat Autònoma amb edificis singulars com l’Església de la Santa Creu, l’Estació del Ferrocarril i l’Hostal Sant Pancraç que estan catalogats al igual que la Font del Parc de la Bonaigua. És un dels millors exemples de ciutat jardí noucentista que s’han conservat a Catalunya. Segueix la línia d’altres urbanitzacions anteriors com s’Agaró o Terramar. El plànol d’urbanització es va aprovar definitivament l’any 1934 quan ja feia alguns anys que als terrenys de Can Domènec s’havien anat instal·lant algunes cases de segona residència i abans de l’expropiació dels seus terrenys per construir l’Universitat Autònoma.
L’any 1976 va intentar ser Ajuntament Menor, al 1992 va demanar l’independència com a Municipi i finalment l’any 2010 va aconseguir el seu reconeixement com Entitat Municipal Descentralitzada. Les oficines de l’EMD estan situades al Centre Cívic del Poble.
L’any 2019, la plataforma veïnal Bellaterra és Sant Cugat va recollir el 60% de firmes per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès, i s’està a l’espera que es pronunci la justícia.
“Si us apropeu a Cerdanyola aprofiteu per gaudir d’aquest xuixo guanyador, gustós, esponjós i gens gras“
El millor Xuixo del Món 2020 de la fleca Pa Artesà del Vallès a Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
La fleca Pa Artesà del Vallès, amb seu a Santa Perpètua de Mogoda, va guanyar l’any 2020 el concurs El Millor Xuixo del Món, que es va celebrar a Girona durant la seva segona edició, dins el marc de la fira Àgora Dolça. Aquesta fleca, fundada fa més de quaranta anys, està liderada per Jaume Junyent i s’en va endú com a premi un guardó i un xec per valor de 1.500 euros.
La fleca vallesana es va imposar a una quarantena de fleques i pastisseries procedents de les comarques gironines i barcelonines. El jurat, presidit pel mestre artesà Julià Castelló, en va destacar “el cruixent de la pasta i el fregit, aspectes tècnicament i visualment fonamentals en l’elaboració del xuixo”.
Castelló i la resta d’integrants del jurat van estar valorant els xuixos que van presentar la quarantena de participants en un dels espais del centre cultural La Mercè, de Girona. Aquí, a primera hora del matí, les diferents pastisseries i fleques participants havien anat deixant les seves mostres, que, després, sota anonimat –totes presentades en caixes iguals i sense nom–, van ser jutjades. Concretament, el jurat valorava sis punts: el pes, l’aspecte exterior, l’aspecte interior –massa, esponjament, brioixat, fullat, bona cocció…–, la qualitat de la crema, la qualitat del fregit i el sabor –equilibri de la crema i el fregit–. A més, en aquesta segona edició, la normativa obligava que el xuixo s’hagués de farcir primer i, posteriorment, fregir.
Part del jurat, amb el president en primer terme, puntuant els xuixos|U. COMAS.
El jurat d’aquesta segona edició del concurs estava integrat pel guanyador de la primera edició del concurs, Ricard Jambert, de la fleca i pastisseria Padrés de Banyoles; Alba Ruiz, professora de pastisseria del CETT-Escola Tècnica Professional; la periodista Carme Gasull; el president del Gremi de Pastissers de Girona, Àngel Garcia Pubill; el president del Gremi de Flequers Artesans de Girona, Miquel Zaguirre, i la professora de l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona, Marga Viñallonga.
El concurs està organitzar per Salvador Garcia-Arbós, l’Ajuntament de Girona, l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona i Monkeys Communications, amb la col·laboració del Gremi de Flequers de Girona; l’Associació de Pastissers Artesans de la Província de Girona, Corman, Liderou, Farinera Coromina, Sosa i Dulcypas.
Pa Artesà del Vallès de l’Avinguda Primavera de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
PA ARTESÀ DEL VALLES Av. de la Primavera, 14, (08290 Cerdanyola del Vallès) ☎️935 94 85 62
L’arquitecta catalana Carme Pinós|FOTO: MIQUEL TRES
La casa d’Ana Agustí i Javier Garau de Bellaterra, -construïda entre 1988 i 1993- és present a la trajectòria d’arquitectura de Carme Pinós (Barcelona, 1954), que va col·laborar amb Enric Miralles (Barcelona, 1955-2000).
Casa Ana Agustí & Javier Garau de Bellaterra (1988-1993) de Carme Pinós i Enric Miralles|Foto: Hisao Suzuki
El jurat del Premi Nacional d’Arquitectura 2021, promogut pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), ha concedit aquesta distinció a l’arquitecta Carme Pinós. Es tracta del màxim guardó atorgat a Espanya en el camp de l’arquitectura.
Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja
Aquest premi, que té més de noranta anys d’història, té com a finalitat rendir testimoni d’admiració a una persona física o entitat amb personalitat jurídica que, amb la seva feina o amb el conjunt de la seva obra, contribueixi o hagi contribuït de manera extraordinària a l’enriquiment dels aspectes socials, tecnològics i sostenibles de l’arquitectura o l’urbanisme espanyol dins i fora de les fronteres espanyoles.
El Premi Nacional d’Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, és concedit a proposta d’un jurat compost per destacats professionals, sota la presidència honorífica de la titular del Departament, Raquel Sánchez.
Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja
En proposar el premi a Carme Pinós, el jurat destaca especialment la solidesa de la seva trajectòria, essent alhora prolífica i d’excel·lència, impregnada sempre per una gran potència creadora. Un procés creatiu que recorre tota l’obra arquitectònica, culminant amb una execució excel·lent del que s’ha projectat.
El jurat emfatitza la responsabilitat social i la sostenibilitat perseguida en els seus projectes i fa esment, així mateix, a la seva transversalitat com a professional, promovent el diàleg de l’arquitectura amb altres disciplines i demostrant una gran capacitat divulgativa tant dins com fora de les nostres fronteres.
Carme Pinós, Campus WU, Viena
La candidatura de l’arquitecta, a proposta de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, la Fundació Arquia, l’Etsa de València i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), va ser l’escollida pel jurat convocat el passat 30 de novembre. Posteriorment s’ha posat en coneixement de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, qui ha donat personalment la notícia a la guardonada i, després, concedirà el premi per Ordre Ministerial.
El jurat ha estat format en aquesta ocasió per Álvaro Siza Vieira, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2019; Alberto Campo Baeza, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2020; Luis Fernández-Galiano, a proposta de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; Mar Loren Méndez, a proposta de la Conferència de Rectors d’Universitats espanyoles; Sol Madridejos Fernández, a proposta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya; Eva Armas Gil, a proposta de la Federació d´Associacions de Periodistes d´Espanya; i María Langarita Sánchez, a proposta de la Direcció General d’Agenda Urbana i Arquitectura. Així mateix, el secretari del jurat va ser el director general d’Agenda Urbana i Arquitectura, Iñaqui Carnicero, i la secretària d’actes va ser Marta Callejón Cristóbal, subdirectora General d’Arquitectura i Edificació.
Carme Pinós y Enric Miralles. Cementiri d’Igualada
Vast rang de projectes
Després d’una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb el qual va aconseguir reconeixement internacional amb projectes com el Parc-Cementiri d’Igualada o les instal·lacions olímpiques per a Tir amb Arc a Barcelona, el 1991 va establir el seu propi estudi d’arquitectura, tot abordant un vast rang de projectes que abasten des de reformes urbanes i obra pública fins al disseny de mobiliari. La seva actitud arriscada i de recerca constant li ha valgut reconeixement al món portant el nom de l’arquitectura catalana a Europa i el continent americà.
Entre els seus projectes de la seva etapa en solitari destaquen la reforma i ampliació de l’Hotel Son Brull a Mallorca, el MPavilion 2018 a Melbourne (Austràlia), el conjunt al centre històric de Barcelona (que comprèn la Plaça de la Gardunya, l’Escola d’Art Massana i la façana posterior del Mercat de la Boqueria); el Centre Cultural Caixaforum Saragossa, l’Edifici de Departaments al Campus WU de Viena, la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, les Torres d’Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), la Passarel·la de vianants a Petrer, el marítim de Torrevella o l’Escola Llar a Morella.
Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)
Ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els quals es troben el Premi Internacional Francès de Dones Arquitectes 2017-ARVHA, el Premi ArpaFIL 2017 de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. L’any 2016, Carme Pinós va ser distingida amb la Richard J. Neutra Medal for Professional Excellence, atorgada per la Universitat Politècnica de Califòrnia a Pomona en reconeixement a la seva carrera professional, i el mateix any va rebre el 2016 Berkeley-Rupp Prize per la seva contribució a la promoció de la dona a l’arquitectura i el seu compromís social.
El 2015, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, distinció atorgada pel govern Català per la seva aportació a la cultura i defensa dels valors cívics de Catalunya. El 2012 va ser nomenada International Fellow del Royal Institute of British Architects, i el 2011, Honorary Member de l’American Institute of Architects.
També destaquen el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional (2008); el Primer Premi de la IX Biennal Espanyola dArquitectura i Urbanisme (2008); el Premi ArqCatMón del Col·legi Oficial dArquitectes de Catalunya (2008). Així mateix, el Premi Nacional d’Arquitectura del Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya (1995); el Premi Ciutat de Barcelona (1992); i el premi FAD d’Arquitectura – Edificis de nova planta d’ús públic (1991).
Durant tots aquests anys, Carme Pinós ha compaginat la seva activitat com a arquitecta amb la docència, i és professora convidada, entre altres llocs, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, l’École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais et Paris-Val de Seine ; Harvard University Graduate School of Design; Columbia University a Nova York o l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne.
La seva obra està present en destacades col·leccions museístiques, entre les quals hi ha les col·leccions permanents del Centre Pompidou de París o del MOMA novaiorquès. El 2018 el seu treball va ser exposat a la Biennale Architettura di Venezia i el febrer del 2021 la Fundació ICO de Madrid va inaugurar l’Exposició monogràfica Carme Pinós – Escenaris per a la vida que recollia 88 projectes destacats de la seva trajectòria professional. El 28 d’octubre del 2021 va tenir lloc la inauguració de l’Exposició Carme Pinós – Context i conceptes en el marc de la 2021 Biennal Internacional d’Arquitectura d’Euskadi Mugak, que estarà oberta al públic fins al 27 de febrer del 2022.
Escultura Carmela (2015) de Jaume Plensa|FOFO: BELLATERRA.CAT
En plenes festes d’enllumenat de Nadal, i com fem sovint durant tot l’any, sempre és un autèntic plaer sortir de Bellaterra per visitar i passejar per la nostra estimada Barcelona, capital de Catalunya.
Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.
Museu d’Història a la Plaça del Rei de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
LA BÀRCINO ROMANA Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.
Palau de la Generalitat és un dels pocs edificis d’origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construïr|FOTO: BELLATERRA.CATDetall de l’allumenat de Nadal a l’Ajuntament de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
LA BARCELONA MEDIEVAL Durant l’edat mitjana, Barcelona es va convertir en Ciutat Comtal i va guanyar rellevància política. Va esdevenir la seu de les principals institucions de poder de la Catalunya Vella, i això va propiciar una intensa activitat comercial que la va fer créixer i expandir-se, i vestir-se amb magnífics edificis d’arquitectura gòtica.
Palau de la Música Catalana,construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernistaLluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català|FOTO: BELLATERRA.CAT
LA CIUTAT MODERNA I INDUSTRIAL A finals del segle XVII i principis del XVIII, Barcelona seguia sent una ciutat dinàmica i interconnectada amb el món, però va patir llargs setges en llargues guerres que li van causar cicatrius profundes. Gràcies a l’esperit de superació dels barcelonins, a finals del segle XVIII va ressorgir com a motor econòmic, iniciant una pròspera activitat industrial que arrelaria al llarg del segle XIX.
Detall de l’estel il·luminada de la Sagrada Família de Gaudí|FOTO: BELLATERRA.CAT
LA BARCELONA CONTEMPORÀNIA Mentre la ciutat creixia industrialment i demogràficament, els esdeveniments polítics i socials, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la llarga dictadura posterior, van definir uns temps convulsos. A finals del segle XX, amb l’arribada de la democràcia, Barcelona va ressorgir, com una au fènix, disposada a convertir-se en una gran metròpoli del segle XXI.
Detall d’un munt de caganers a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
BELLATERRA.CAT 