Seguint la nostra ruta nadalenca, des de Bellaterra ens hem apropat al centre de Cerdanyola del Vallès (uns 58.000 habitants), comarca del Vallès Occidental, situat a uns 5 km de Bellaterra.
Cerdanyola del Vallès limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona. Compta amb el sincrotró anomenat ALBA i és la seu de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d’agricultors. S’han trobat restes de caçadors nòmades de l’època del paleolític, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del riu Sec. A poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes d’un gran nombre de persones inhumades.
Durant l’època ibèrica a Cerdanyola s’estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S’han trobat moltes restes al poblat ibèric de Ca n’Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s’han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l’actual campus de la UAB.
Amb l’arribada de l’Imperi Romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.
El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l’any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.
Des del segle ix forma part del Comtat de Barcelona, part del territori de la Gòtia, i els pobladors es dediquen bàsicament a l’agricultura. Des d’aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi va haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. En aquesta època la societat s’agrupava en dos comuns amb l’objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals, especialment els Marimon que van arribar a esdevenir marquesos de Cerdanyola a final del segle XVII.
Durant el segle xviii moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.
El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l’activitat econòmica principal continua sent l’explotació i producció del vi, tot i la crisi que va produir l’arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.
A finals del segle xix Cerdanyola esdevingué un poble d’estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. A poc a poc ell dos barris de Cerdanyola es van unir i s’edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith.
A principis del segle xx el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l’electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.
Però no va ser fins als anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòbila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic, que atreuen onades d’immigrants procedents d’altres zones més deprimides de la península i provoquen la creació de nous barris a la ciutat, com el Barri Banús o Bonasort.
En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment s’està creant el nou Centre Direccional, entre l’AP-7 i Sant Cugat.
Bellaterra és una EMD d’uns 3.000 habitants situats al Vallès Occidental entre Sant Cugat, Sabadell i la Universitat Autònoma amb edificis singulars com l’Església de la Santa Creu, l’Estació del Ferrocarril i l’Hostal Sant Pancraç que estan catalogats al igual que la Font del Parc de la Bonaigua. És un dels millors exemples de ciutat jardí noucentista que s’han conservat a Catalunya. Segueix la línia d’altres urbanitzacions anteriors com s’Agaró o Terramar. El plànol d’urbanització es va aprovar definitivament l’any 1934 quan ja feia alguns anys que als terrenys de Can Domènec s’havien anat instal·lant algunes cases de segona residència i abans de l’expropiació dels seus terrenys per construir l’Universitat Autònoma.
L’any 1976 va intentar ser Ajuntament Menor, al 1992 va demanar l’independència com a Municipi i finalment l’any 2010 va aconseguir el seu reconeixement com Entitat Municipal Descentralitzada. Les oficines de l’EMD estan situades al Centre Cívic del Poble.
L’any 2019, la plataforma veïnal Bellaterra és Sant Cugat va recollir el 60% de firmes per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès, i s’està a l’espera que es pronunci la justícia.
Font: Wikipèdia, EMs de Catalunya
BELLATERRA.CAT 