Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘TEMPS DE NADAL’

Joves cantant en el dia de Santa Llúcia i aquesta al capdavant amb la corona d’espelmes|Wikipèdia

El 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, marca el punt intermedi del calendari d’Advent, que va començar fa dues setmanes. I, en la cultura sueca, Santa Llúcia és una de les celebracions més importants de l’any.

Cant Festa de Santa Llúcia a una empresa de Malmö|BELLATERRA.CAT

Santa Llúcia és la celebració de la llum en el fosc hivern suec. En aquest dia, nens i joves d’arreu del país es vesteixen amb llargues túniques blanques i en la més absoluta foscor, només il·luminada per la llum de les espelmes, canten nadales tradicionals als carrers, escoles, esglésies… i en cada racó del país! A la televisió se celebra un concurs on els suecs han de triar la millor Santa Llúcia del país.

Festa de Santa Llúcia a una empresa privada de Malmö|BELLATERRA CAT

Aquest dia, els nens i joves caminen en fila amb una noia o nena al capdavant, simbolitzant Santa Llúcia. Aquesta porta una corona de set espelmes al cap, i va seguida de tota una comitiva encapçalada per les seves donzelles (nenes o noies amb una corona de nabius), nens o nois estrella (que porten una estrella i un con al cap, amb el dibuix també d’una estrella) i, tancant el grup, nens o nois disfressats de Pare Noel i de ninot de gingebre. A la mà tots porten una espelma per il·luminar el camí, menys Santa Llúcia, ja que ella ha de tenir les mans lliures per poder donar menjar, segons la tradició. Les galetes de gingebre o els lussekatter es reparteixen tal dia com avui.

Us deixem la recepta del Lussekatter, que literalment significa Llúcia-gats, per si voleu provar de fer aquest dolç tradicional suec del dia Santa Llúcia:

Ingredients 24 figuretes de Lussekatter

1 g de safrà
50 g de llevat
200 g de sucre
300 ml de llet
1 ou
150-200 g de mantega
1 cullerada de sal
750 g de farina
100 g de panses
(1 ou i 2 cullerades d’aigua per decorar)
Preparació:

Els lussekatter típic dolç de la celebració de Santa Llúcia a Suècia|ICA

En un morter, piquem el safrà amb una cullerada de sucre. A continuació, en un bol esmicolem el llevat i hi afegim unes cullerades de llet i la mantega fosa; ho barregem bé i hi posem la resta d’ingredients, excepte les panses. Hem de pastar la massa amb una mescladora durant 10 minuts i, tot seguit, hi afegim la majoria de panses i perquè agafi cos ho deixem reposar durant 30 minuts més a temperatura ambient. Passat aquest temps, dividim la massa en 24 porcions, els hi donem forma 8 i posem una pansa a la meitat de cada figura. Col·loquem les porcions en una safata i els cobrim amb un drap durant 90 minuts, fins que hagin doblat la seva grandària. Aleshores, és el moment de coure-les al forn a 220 graus, durant 5-10 minuts, fins que agafin color. Acabats de sortir del forn, només caldrà pintar els brioixos amb ou (al que li afegirem unes cullerades d’aigua) i deixar que es refredin a la mateixa safata del forn abans de fer-los-hi un bon mos. Bon profit i….God Jul och/Gott Nytt År!!

Suècia forma part de la Unió Europea des de l’any 1995. Hi viuen 9.644.864 milions d’habitants, la seva capital és Estocolm i la seva llengua oficial el suec.

Font: Europe Direct Tarragona, Wikipèdia

Read Full Post »

Escultura Carmela (2015) de Jaume Plensa|FOFO: BELLATERRA.CAT

En plenes festes d’enllumenat de Nadal, i com fem sovint durant tot l’any, sempre és un autèntic plaer sortir de Bellaterra per visitar i passejar per la nostra estimada Barcelona, capital de Catalunya.

Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.

Museu d’Història a la Plaça del Rei de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

LA BÀRCINO ROMANA
Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.

Palau de la Generalitat és un dels pocs edificis d’origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construïr|FOTO: BELLATERRA.CAT
Detall de l’allumenat de Nadal a l’Ajuntament de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

LA BARCELONA MEDIEVAL
Durant l’edat mitjana, Barcelona es va convertir en Ciutat Comtal i va guanyar rellevància política. Va esdevenir la seu de les principals institucions de poder de la Catalunya Vella, i això va propiciar una intensa activitat comercial que la va fer créixer i expandir-se, i vestir-se amb magnífics edificis d’arquitectura gòtica.

Palau de la Música Catalana,construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català|FOTO: BELLATERRA.CAT

LA CIUTAT MODERNA I INDUSTRIAL
A finals del segle XVII i principis del XVIII, Barcelona seguia sent una ciutat dinàmica i interconnectada amb el món, però va patir llargs setges en llargues guerres que li van causar cicatrius profundes. Gràcies a l’esperit de superació dels barcelonins, a finals del segle XVIII va ressorgir com a motor econòmic, iniciant una pròspera activitat industrial que arrelaria al llarg del segle XIX.

Detall de l’estel il·luminada de la Sagrada Família de Gaudí|FOTO: BELLATERRA.CAT

LA BARCELONA CONTEMPORÀNIA
Mentre la ciutat creixia industrialment i demogràficament, els esdeveniments polítics i socials, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la llarga dictadura posterior, van definir uns temps convulsos. A finals del segle XX, amb l’arribada de la democràcia, Barcelona va ressorgir, com una au fènix, disposada a convertir-se en una gran metròpoli del segle XXI.

Detall d’un munt de caganers a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

Font: Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »