Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2021

Destaquen les notícies: CS atia la polèmica parlant de terrorisme. El temor amb la vacuna. Acord de 15 M€ per les llengües cooficials, Experts de la UE demanen dures restriccions per frenar l’òmicron.

Read Full Post »

Jaume Plensa, Català de l’Any 2021, Preu rècord de la llum, Inhabilitació de Juvillà, Pistoler que va sembrar el pànic a Tarragona, són les notícies més destacades.

Read Full Post »

Bellaterra mai ha tingut Restaurant Bib Gourmand, tot hi que el Blanc va estar molt a prop de penjar la placa a la seva porta. Esperem és faci realitat aviat.

Placa dels Restaurants Bib Gourmand de la Guia Michelin

La Guia Michelin, s’ha convertit en sinònim de la millor gastronomia, és una referència absoluta a l’hora d’escollir un bon restaurant en tots els països en els quals està present. Les estrelles, siguin una, dues o tres, són les garants d’una cuina d’altíssima qualitat i gran tècnica. El convenciment que un dinar o un sopar mai ens defraudaran

Original d’Enric Llimona Raymat, creat l’any 1994 pel Restaurant La Taula de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

La distinció Bib Gourmand, va aparèixer a l’edició Espanya-Portugal per primera vegada l’any 1998, un pictograma del cap de Bibendum, la mascota de Michelin, mentre es llepa.“Bib Gourmand és la marca que reconeix les bones taules a preus més assequibles” Aquests restaurants han d’oferir dins de la seva proposta gastronòmica un menú compost per un entrant, un plat principal i unes postres, com a mínim, en el qual la qualitat demandada pels inspectors de Michelin es compleixi sense que el compte sobrepassi mai els 35 euros en el cas d’Espanya i Portugal, un import que varia depenent del nivell de vida dels països en què s’atorga, sent el límit de 30 euros en el cas de Portugal o 40 dòlars en el dels Estats Units.

“En l’actualitat, són més els restaurants amb la distinció Bib Gourmand que els restaurants amb una o diverses estrelles”

Un fet que revela la preocupació de la guia francesa per ser útil per a tota classe de pressupostos o ocasions i l’interès de molts restauradors i cuiners per arribar a totes les butxaques. Un reconeixement que, en alguns casos, pot presagiar una futura primera estrella Michelin.

La ciutat de Barcelona, en el seu moment més alt, va poguer presumir d’onze restaurants Bib Gourmand, però desconeixem les raons per la continua baixa fins arribar als sis apareguts a la Michelin del proper any 2022

Des de 1998 fins el 2015, el restaurant La Taula, dels bellaterrencs Angi i Francesc, es va mantenir com un dels pocs Bib Gourmand de Barcelona, fins que per jubilació, el van vendre al seu cuiner, en Dani Feraru i la seva parella Sandra Vílchez, cap de sala, quins amb gran professionalitat el segueixen mantenint, com un de la millor qualitat preu de la part alta de Barcelona.

PROVÍNCIA DE BARCELONA:

Vivanda, Major de Sarrià, 134 (Barcelona) ☎️ 932 031 918

Berbena, Minerva, 6 (Barcelona)
☎️ 699 802 075

La Mundana, Vallespir, 93 (Barcelona)
☎️ 934 088 023

Cruix, Entença, 57 (Barcelona)
☎️ 935 252 318

Saó, Cesare Cantú, 2 (Barcelona)
☎️ 935 663 968

Ca l’Amagat, Clota, 4 (Bagà) ☎️ 938 244 032

Can Ferrán, Diseminado, 9501 (Sant Quirze del Vallès) ☎️ 936 991 763

Garbí, Barcelona, 52 (Castellar del Vallès) ☎️ 937 146 557

El Cel de les Oques, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 937 338 207

Vapor Gastronòmic, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 659 566 136

Vinòmic, Dels Banys, 60 (La Garriga)
☎️ 931 298 270

Ca N’Armengol, Prat de la Riba, 1 (Santa Coloma de Gramanet) ☎️ 933 916 855

Verat, Pallaresa, 104 (Santa Coloma de Gramenet) ☎️ 936 814 080

Mirko Carturan Cuiner, Pi i Maragall, 75 (Caldes de Montbui) ☎️ 938 654 160

El Racó, Pocafarina, 20 (Sant Climent de Llobregat) ☎️ 936 581 639

Cal Xim, Plaça de Subirats, 5 (Sant Pau d’Ordal) ☎️ 938 993 092

Dos Cuiners, Muralla de Sant Llorenç, 18 (Mataró) ☎️ 930 029 093

La Font, Rafeael Masó, 1-3 (Canet de Mar) ☎️ 937 943 673

La Cava d’en Sergi, València, 17 (Sant Sadurní d’Anoia) ☎️ 938 911 616

Somniatruites, Del Sol, 19 (Igualada)
☎️ 938 036 626

Can Poal, Vilasar de Dalt, 1 (Vallromanes)
☎️ 935 729 434

*Avenir, Avenir, 72  (08021 Barcelona)
☎️ 691 90 71 38

PROVÍNCIA DE GIRONA:

Amoca, Carrer Llibertar, 32 (Linyola)
☎️ 973 575 110

Quatre Vents, Coronel Estrada, 122 (Hostalric) ☎️ 972 865 690

Hostal Jaumet, Carretera Barcelona Andorra (Torà) ☎️ 973 473 077

Can Boix, Banyoles-L’Escala, km 7,5 (Vilamarí) ☎️ 972 561 005

Els Caçadors, Urbanització Casa Nova (Maçanet de Cabrenys) ☎️ 972 544 136

El Vaixell, Castellar, 62 (Llançà)
☎️ 972 380 295

Quatre Estacions, De la Farga, 5 (Banyoles) ☎️ 972 573 300

La Salinera, Onze de Setembre, 93 (Palamós) ☎️ 972 316 474

L’Hostalet, Vic, 18 (Els Hostalets d’En Bas) ☎️ 972 690 006

L’Hotal Colomí (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653

Mas Concas, Camí Cinc Claus, s/n (L’Escala) ☎️ 972 775 158

Mas Pou, Devla Mota, 4 (Palau-Sator)
☎️ 972 634 125

Vicus, Enginyer Algarra, 51 (Pals)
☎️ 972 636 088

Pocavergonya, Poeta Marquina, 2 (Girona) ☎️ 972 206 422

PROVÍNCIA DE LLEIDA:

Aimia, Doctor Combelles, 67 (Lleida)
☎️ 973 261 618

Antoni Rubies, Carrer de Lleida, 6 (Artesa) ☎️ 973 167 5 53

Cal Xirricló, Doctor Fleming, 53 (Balaguer) ☎️ 973 445 011

Amoca, Llibertat, 32 (Linyola)
☎️ 973 445 011

El Niu, Santa Ana, 23 (Escunhau)
☎️ 973 641 406

Roc’n’Cris, Carretera de França, 9 (Aubért) ☎️ 973 641 723

Hostal Jaumet, Ctra. Barcelona-Andorra (Torà) ☎️ 973 473 077

Lo Ponts, Carretera de Calaf, 6 (Ponts)
☎️ 973 460 017

*La Gruta, Enric Serra, 44 (17130 L’Escala)
☎️ 972 77 62 11

PROVÍNCIA DE TARRAGONA:

Brots, Carrer Nou, 45 (Paboleda)
☎️ 977 827 3 28

Cal Travé, Ctra. Montblanc a Artesa, 56 (Solivella) ☎️ 977 892 165

Casa Albets, Casa Albets, s/n (Lladurs)
☎️ 651 36 46 56

Hostal Colomí, Raval de Jesús, 10 (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653

L’Algadir, Ronda dels Pins, 27 (El Poble Nou del Delta) ☎️ 972 865 690

(*) 2 nous Bib Gourmand 2022 incorporats a la Guia Michelin

Read Full Post »

Jaume Plensa (Barcelona, 1955), el més internacional dels artistes plàstics catalans contemporanis, ha estat distingit amb el premi Català de l’Any 2021 en una gala que ha suposat, després d’un llarg parèntesi de tres anys, la feliç recuperació de  els guardons amb què EL PERIÓDICO ha homenatjat les personalitats més destacades del món cultural, polític, científic i social de les últimes dues dècades.

Carmela (2015), a tocar el Palau de la Música Catalana, obra de l’escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) FOTO: BELLATERRA.CAT


Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un escultor català. També ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l’escenografia. L’any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2012 rebé la Creu de Sant Jordi. Actualment viu entre Barcelona i París, tot i que té el taller a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials, com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l’alabastre o la fusta. En reconeixement a la seva trajectòria, l’any 2013 fou guardonat amb el Premio Velázquez de Artes Plásticas.

En una primera etapa, la seva obra reflecteix l’interès per qüestions relacionades amb el volum, l’espai i la tensió. Entre 1983 i 1984 començà a modelar el ferro amb la tècnica de la fosa i desenvolupà un concepte escultòric de formes zoomòrfiques. El 1986 va començar a treballar amb ferro colat i després va utilitzar cristall, resina, llums i sons.

Des de 1996 també s’ha dedicat a crear elements i decorats per a muntatges d’òpera i teatre, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Entre 1999 i 2003, Jaume Plensa es va transformar en un dels pilars de l’escenografia mundial, en reinterpretar, al costat de La Fura dels Baus, quatre òperes clàssiques: Atlàntida, de Manuel de Falla; El martiri de Sant Sebastià, de Debussy; La Damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart.

El 2008 va realitzar l’escultura anomenada Alma del Ebro a Saragossa (Aragó), amb motiu de l’Exposició Internacional de l’Aigua. Aquesta escultura té 11 metres d’alçada i està situada davant del Palau de Congressos, a la vora del riu Ebre. Les lletres representen cèl·lules del cos humà, que està compost en més d’un 60 per cent per aigua. Les seves lletres blanques i l’estructura buida conviden l’espectador a mirar dins i reflexionar sobre la relació entre els éssers humans i l’aigua.

Una de les seves obres més destacades, Crown Fountain, està situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago (Estats Units d’Amèrica).

A Suècia té obres a Umeå (Heart of Trees, 2007, al parc Öbackaparken; Nosotros, 2008), Åre (Dialogue o Irma i Núria, 2009, Copperhill Mountain Lodge), Borås (House of Knowledge, 2014, davant de l’escola tèxtil de la Universitat de Borås), Göteborg (Dröm, 2012, a la plaça de la Reina o Drottningtorget), Tjörn (Grand latent blanc, 2016, Klövedal) i Estocolm (Cloe från Barcelona, 2017 a Stureplan).

L’any 2012 va fer el cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona. El 2014 es va inaugurar l’obra 7 poetes a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella. L’any 2015 inaugurà una escultura monumental amb el nom de Carmela davant del Palau de la Música, al carrer Sant Pere Més Alt.

L’any 2020, Plensa va donar una escultura a l’Hospital Clínic de Barcelona com a reconeixement al personal sanitari per la seva tasca durant la pandèmia de covid-19. L’obra, de més de dos metres d’alçada, és un rostre esculpit en basalt i es va instal·lar en el vestíbul principal de l’Hospital.

Water’s Soul (L’ànima de l’aigua), de l’escultor català Jaume Plensa, de 24 metres d’alçada i un pes de 30 tones, a Newport (Nova Jersey), mirant Manhattan|EL PAÍS

El 20 d’octubre de 2021 es va inaugurar a Newport (barri de Jersey City, a Nova Jersey) la seva escultura més gran: Water’s Soul (L’ànima de l’aigua), de 24 metres d’alçada i un pes de 30 tones. Representa el cap d’una dona jove que, amb un dit als llavis, mira a els gratacels de Manhattan des de l’altra riba del riu Hudson, en el parc on ha estat col·locada. Plensa ha declarat que va pensar que era oportú fer l’escultura amb el gest de demanar silenci «perquè estem en un moment tan sorollós que no podem sentir aquesta veu profunda de l’aigua, que sempre ens està parlant».

Font, El Periódico, Wikipèdia

Read Full Post »

La producció supera els nivells prepandèmia i es dispara el volum d’ampolles destinat a exportacions

L’any 1923, els arquitectes Joan Torras i Josep Ros van construir les caves Freixenet, ubicades a Sant Sadurní d’Anoia, segons l’estil modernista de l’època|CEDIDA


Les vendes de cava durant els primers nou mesos de 2021 han crescut un 16,42% en comparació amb el mateix període que l’any passat, fet que empeny el sector a pronosticar una bona campanya de Nadal. “Res ens fa preveure que pugui caure el consum”, ha afirmat el president del Consell Regulador de la DO Cava, Javier Pagès.

L’ens confia quedar al marge de la sisena onada de la covid “perquè la gent ha interioritzat les mesures sanitàries i farà igualment les celebracions”. Segons les dades presentades aquest dimarts, als cellers s’han produït enguany 7 milions d’ampolles més que abans de la pandèmia, de manera que s’ha arribat als 170 milions. El 76% s’ha destinat a l’estranger, disparant prop de 10 punts el percentatge de les exportacions.
De gener a setembre, les vendes d’escumosos emparats per la DO Cava ha assolit els 157,78 milions d’ampolles, mentre que els primers nou mesos de l’any passat van ser 135,5 milions. En el cas de les ampolles produïdes –no totes estan venudes–, els cellers n’han fet fins ara 170 milions, mentre que l’any passat van ser 146 i abans de la pandèmia havien estat 163,8. “El cava està demostrant fortalesa i un ampli camí per recórrer malgrat l’època difícil que està travessant tota l’economia”, ha apuntat Javier Pagès.
Del total d’ampolles distribuïdes els tres primers trimestres d’enguany, el mercat que més ha crescut ha estat l’espanyol, amb un increment del 21,15% respecte a l’any anterior.

FOTO: CATALUNYA EXPERIENCE

Un dels motius principals ha estat l’aixecament de les restriccions anticovid a l’hostaleria, que va ser un sector molt tocat durant el 2020. En el cas de les exportacions, han crescut un 15%.
Pagès ha destacat aquest dimarts el tros de pastís que han guanyat les vendes a l’estranger, que han passat de representar aproximadament el 66% del mercat a concentrar-ne el 76%. El fre en el consum a hotels i restaurants de l’estat espanyol d’ençà de l’esclat de la covid també explica aquest canvi de proporció del mercat exterior.

Pel que fa als diferents productes, la DO ha ressaltat l’increment de vendes que han registrat els caves amb més mesos d’envelliment, distingits com a Reserva i Gran Reserva. Els primers han crescut un 27%, mentre que els segons ho ha fet gairebé un 41%. Pagès ha precisat, però, que els Caves Gran Reserva representen ara per ara aproximadament només el 2% del total de vendes.
De cara a Nadal, Pagès ha recordat que la campanya suposa el 30% de vendes anuals de tota la DO Cava, en una proporció que pot créixer fins a més del 40% en el cas d’algunes empreses especialitzades en productes de gamma alta.

El president del Consell Regulador ha remarcat que els cellers treballen amb “bones projeccions” la recta final de l’any, de manera que, com a mínim, s’espera consolidar l’increment de vendes aconseguit fins al setembre. Pagès ha evitat pronosticar si es pot arribar a aconseguir un increment encara més elevat i ha assenyalat que “seria tot un èxit tancar el 2021 amb un augment de vendes de doble dígit”.

Font: El Punt Avui, Freixenet,

Read Full Post »

“Si el govern de l’EMD no té sensibilitat ni gust, millor no perdi el temps, i deixi fer la decoració de Nadal a la Unió del Veïnat, i altres entitats cíviques que sí desitgen dedicar-se pel nostre poble de Bellaterra” FACTA NON VERBA X BELLATERRA 🐿️

Decoració nadalenca privada de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Rosassa o rosetó del Monestir de Sant Cugat del Vallès és present a la decoració nadalenca de la vila

Per la seva magnitud, el volum de la portalada i les grans dimensions del rosetó, la façana de l’església monàstica de Sant Cugat és una de les més atractives del gòtic català.

La gran finestra circular col·locada sobre la portada és, amb tota seguretat, un dels tresors més valuosos del Monestir. L’espai radial de la rosassa és el lloc privilegiat per inserir-hi imatges de la història sagrada que, contemplades des de l’interior de l’església, brillen gràcies als vidres de colors que donen forma a la llum.

Rosetó del Monestir de Sant Cugat del Vallès| Turisme de Sant Cugat

Aquesta és una de les grans contribucions del gòtic a la història de l’arquitectura occidental.

Aquest rosetó té el privilegi de ser un dels tres més grans conservats a Catalunya, juntament amb el de Santa Maria del Pi, a Barcelona, i el de la façana principal de la catedral de Tarragona. Tots tres són pràcticament idèntics i s’inspiren en el rosetó del transsepte sud de Notre-Dame de París. S’acaba el 1337 i el 1428 és afectat per un terratrèmol que en mou algunes peces.

Si bé els vidres del gran rosetó de l’església del Monestir no són els originals d’època medieval, la restauració i la reposició efectuada el 1979 hi confereix un aspecte semblant als primers vidres, instal·lats pels mestres Bernat Hospital i Alfonso Gonsalbo.

Font: Turisme de Sant Cugat del Vallès

Read Full Post »

La convocatòria està dirigida al sector residencial i compta amb recursos dels fons europeus Next Generation

Uns operaris fent una instal·lació de plaques solars per a consum residencial a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha obert aquest dimarts una línia d’ajuts de 115 milions d’euros per incentivar l’autoconsum i l’emmagatzematge d’energia i les energies renovables tèrmiques en el sector residencial.
La convocatòria, dotada amb recursos dels fons europeus Next Generation, pretén accelerar la transició energètica a Catalunya.

El termini de sol·licitud començarà aquest dimecres i finalitzarà el desembre de 2023 o quan s’exhaureixin els fons disponibles. Se’n podran beneficiar empreses, ciutadania, administracions públiques, entitats del tercer sector i comunitats energètiques, i les instal·lacions podran ser tant connectades a la xarxa com aïllades.

El total dels ajuts ascendeix a 115 milions, que es divideixen en 6 programes per tal de garantir que se’n beneficiïn tots els sectors i de diversificar les actuacions.
La convocatòria destina 22,15 milions d’euros a la pràctica de l’autoconsum en el sector serveis. D’aquests, 18,46 milions tindran com a finalitat subvencionar instal·lacions d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 3,69 milions s’orientaran a subvencionar equips d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

Per al sector industrial i agropecuari, la convocatòria preveu 30,30 milions d’euros, dels quals 25,54 milions serviran per a incentivar la instal·lació d’equips d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 4,76 milions a subvencionar sistemes d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

També s’han consignat 8,82 milions d’euros per a subvencionar equips d’emmagatzemament per a aquelles instal·lacions ja existents en qualsevol d’aquests sectors d’activitat econòmica.
Per a aquests tres programes, l’ajut oscil·larà entre el 15% i el 65% del cost del projecte, en funció de la tecnologia a implantar i del volum de l’empresa sol·licitant. La línia inclou ajuts addicionals per a l’eliminació d’amiant en cobertes i la instal·lació en marquesines, i per als municipis de menys de 5.000 habitants els ajuts s’incrementen en un 5%.

La línia també destina 34,12 milions d’euros a incentivar l’autoconsum en el sector residencial, les administracions públiques i en el tercer sector. D’aquesta partida, 31,74 milions es destinen a instal·lacions d’autoconsum mitjançant energia solar i fotovoltaica, i 2,38 milions a sistemes d’emmagatzematge vinculats a aquestes instal·lacions. En els mateixos àmbits, es destinaran 790.000 euros a finançar equips d’emmagatzematge d’electricitat vinculats a equips d’autoproducció renovable ja existents.
Finalment, es destinaran 15,87 milions d’euros a instal·lar sistemes de generació d’energia tèrmica que permetin autogenerar-se l’energia necessària per a la climatització i l’aigua calenta sanitària. L’import dels ajuts d’aquest programa es calcula segons el tipus de beneficiari, la tecnologia i la potència a instal·lar, i oscil·laran entre els 500 i els 13.500 euros per kilowatt de potència calorífica instal·lada

Font: El Punt Avui,

Read Full Post »

Destaquen la notícia que Suïssa arxiva el cas de la donació de 65 M€ de l’emèrit a Corina, i el suïcidi de Verònica Forqué, i la renúncia xinesa per Nissan de Barcelona.

Read Full Post »

El portal http://www.compendium.cat oferirà recursos com ara models de formularis judicials o notarials en català

Acte de signatura del conveni ACN.

Una vintena d’institucions i entitats catalanes i andorranes han signat aquest dilluns un conveni per impulsar ‘Compendium.cat’, un portal que oferirà recursos de llenguatge jurídic català amb l’objectiu d’augmentar l’ús del català en l’àmbit judicial.

El portal inclourà manuals de redacció jurídica, apunts sobre terminologia jurídica, diccionaris jurídics i manuals didàctics però també formularis judicials, notarials, registrals i altres models de documents en català. L’eina va adreçada principalment a professionals del dret, com advocats o jutges, professionals de la llengua i personal de les administracions públiques i privades que hagin de redactar documents.

La idea de ‘Compendium.cat’ neix d’un catàleg de recursos elaborat en el marc de la tesi doctoral ‘Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur (2019)’, elaborada per la lingüista Anna Arnall Duch, impulsora del portal.

Entre les entitats catalanes que participen del conveni signat hi ha el Consell de l’Advocacia Catalana, el Departament de Justícia, el Departament de Cultura, el Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), la UPF o el Col·legi Notarial de Catalunya, entre altres. També hi participen tres institucions d’Andorra: el Consell General, la Universitat d’Andorra i el Col·legi d’Advocats d’Andorra.

El president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia, Rogeli Montoliu, ha explicat aquest dilluns que els objectius del portal són fomentar l’ús del català, però també la seva qualitat i visibilitzar molts dels recursos existents que ara es troben dispersos en diferents webs o espais. Segons han explicat Montoliu i la lingüista Anna Arnall, s’espera que el portal disposi de més de 300 recursos documentals abans que acabi l’any, amb la voluntat que a partir del 2022 se segueixi ampliant amb més recursos indexats. El secretari de Política Lingüística de Cultura, Francesc Xavier Vila, ha afegit que la iniciativa de Compendium permetrà concentrar tots els recursos i trobar-los de forma “ràpida i eficient”.

Durant l’acte de presentació de la iniciativa per fomentar l’ús del català, la presidenta del Consell de l’Advocacia, Mª Eugènia Gay, ha destacat que en els darrers anys s’ha reduït el percentatge de sentències en català a Catalunya i ha recordat que el 2020 només un 7,4% del total de les sentències dictades eren en català. Per això, ha valorat positivament el conveni: “Tots ens hem d’implicar i intentar revertir la situació”. Els professionals, les institucions, la societat civil i els col·legis professionals, ha afegit, han de col·laborar.

Per la seva banda, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha reconegut que les sentències que surten en català són “poquíssimes” i ha indicat que cal crear un entorn en català en l’àmbit jurídic “que funcioni, sigui efectiu i garanteixi els drets lingüístics de les persones”. Ciuró ha explicat que el repte és que els operadors entrin escrits en català per motivar que també surtin en català.

En aquest sentit, ha afirmat que el nou portal ‘Compendium.cat’ pot ser una eina molt útil per facilitar-ho, ja que contindrà models de formulari diversos ja escrits en català. La consellera de Justícia també ha animat les persones que requereixin fer ús de serveis jurídics a instar el seu notari, registrador o advocat a fer ús del català. “Sabem que la pervivència del català està amenaçada i la solució demana canviar el compromís lingüístic”, ha apuntat.

Font: El Punt Avui, ACN,

Read Full Post »


Hi ha sis milions de persones amb la pauta completa, però l’increment de casos i la nova variant òmicron fan que s’anul·lin sopars d’empresa i que creixi la venda de test d’antígens.

La Taula de Nadal|FOTO: BELLATERRA GOURMET

La franja de persones que a Catalunya ja tenen la pauta completa de la vacuna de la covid està a punt de superar els 6 milions. També augmenten les dosis de reforç administrades, que ja superen el milió.

Però estar vacunat no eximeix d’agafar la malaltia i en un context en què els contagis van a l’alça, amb un 9% de proves de covid positives, els experts fa dies que recomanen que no es facin els tradicionals sopars o dinars d’empresa per Nadal.

Els restaurants ja comencen a notar les cancel·lacions, i les reserves que es mantenen són de grups petits. Els restauradors es queixen que, a més d’aquestes anul·lacions, també han perdut els grups als quals havien hagut de dir no abans perquè no tenien espais lliures. Per això demanen a les administracions que hi hagi certa previsió i “fer mesures que evitin fer mal a la restauració”.

Detall de La Taula de Nadal|FOTO: BELLATERRA.CAT

Tot i que s’ha refredat la campanya, esperen revifar-la i recuperar la feina perduda amb les trobades familiars per festes.

Problema d’abastiment de test d’antígens

De cara als dinars i sopars els dies de Nadal i Sant Esteve, hi ha gent que, per prevenció, prefereix fer un test d’antígens abans de trobar-se amb el conjunt de la família. De fet, la demanda d’aquest tipus de proves s’ha multiplicat per 10 i va a l’alça, i això ha provocat que algunes farmàcies s’hagin quedat sense estoc.

S’han disparat les vendes dels test d’antígens de la covid abans de Nadal

Però la Federació d’Associació de Farmàcies creu que és qüestió de dies que totes les farmàcies tornin a tenir provisions, perquè el problema no és de producció, sinó de distribució i en uns dies es compensarà l’oferta amb la demanda.

Els motius perquè els clients volen ara comprar tests d’antígens són perquè han tingut contacte amb alguna persona positiva per covid, o per precaució abans d’una trobada amb un grup de persones que no són els de convivència habitual. Se’n faran un, però els experts recomanen que se’n facin més d’un: el primer dos o tres dies abans de la trobada i un segon immediatament abans del dinar o sopar.

Com recorda Julià Blanco, cap del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa, “els tests d’antígens no són 100% eficaços”:

“Podem tenir un resultat negatiu, però estar infectats. No existeix el risc zero.”

Amb l’augment de contagis, també han tornat les cues als laboratoris. L’exigència de PCR i testos d’antígens negatius per poder viatjar o accedir a una feina han fet que la demanda s’hagi disparat.

Font: CCMA

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »