Decisió final: Després de dues setmanes intenses de negociacions i un dia de pròrrogues, la COP26, la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima, va tancar dissabte al vespre a Glasgow, Regne Unit. Els negociadors de prop de 200 països van arribar a un compromís sobre una declaració final.

Aquest text, que no és un nou tractat internacional, no imposa res als estats sinó que els fa recomanacions i actua sobre el que va ser consensuat a la cimera escocesa. Anomenat el “Pacte Climàtic de Glasgow”, el text va ser adoptat amb un cop de martell del president del Regne Unit de la Conferència Mundial sobre el Clima, Alok Sharma.
Testimoni de la dificultat d’arribar a aquest acord, el president de la COP26 ha dit amb veu commoguda i amb llàgrimes als ulls “lamentar profundament” els canvis d’última hora introduïts en el tema dels combustibles fòssils a petició de la Xina i l’Índia. Ja no parlem d’una “sortida” dels combustibles fòssils sinó de la seva “reducció”. Nova Delhi i Pequín “han canviat una paraula però no poden canviar el senyal que dona aquesta COP: l’era del carbó s’està acabant”, va analitzar Jennifer Morgan, la cap de Greenpeace International.

De fet, el text de la decisió final és considerat “patètic” per alguns, “imperfecte” i “almenys” per altres, “equilibrat” segons la presidència britànica de la COP26. Això havia fet de l’eslògan “mantenir +1,5 °C viu” un dels principals marcadors de l’èxit d’aquesta COP. Un mantra corejat constantment per Londres, en referència a l’Acord de París, que pretén limitar l’augment de la temperatura mitjana del globus respecte al període preindustrial (1850-1900) “molt per sota dels 2 °C”, si és possible 1,5 °C.
La decisió final de la COP26 “reafirma” aquest objectiu tan ambiciós de “limitar l’escalfament a 1,5 °C”, subratllant que “els impactes del canvi climàtic seran molt menors amb un escalfament d’1,5 °C, enfront dels 2 °C”. Reconeix que per aconseguir-ho cal “accelerar l’acció durant aquesta dècada crítica”.
Font: Libération