Un equip de científics finlandesos està intentant aplicar el principi de l’agricultura cel·lular al cafè, una beguda que es consumeix àmpliament però que està amenaçada pel canvi climàtic.

Un cúmul de cèl·lules d’una planta de cafè, sota condicions de temperatura, llum i oxigen molt controlades en un bioreactor. Científics finlandesos han desenvolupat una nova tècnica per elaborar, esperen d’una manera més sostenible que a les plantacions tropicals, una de les begudes més consumides del món. “És realment cafè, perquè no hi ha res més que material de cafè al producte”, va dir a l’AFP el doctor Heiko Rischer. Un cop torrat, la pols es pot preparar exactament de la mateixa manera que el cafè normal.
“Menor petjada hídrica”
Per a l’equip d’Heiko Rischer, del Centre d’Investigació Tècnica Finlàndia VTT, la tècnica evita els inconvenients ambientals del cafè, la producció global del qual ronda els 10 milions de tones de grans. “El cafè és, per descomptat, un producte problemàtic”, diu l’especialista, sobretot a causa de l’escalfament global . Això fa que les plantacions existents siguin menys productives i, per tant, empeny els agricultors a netejar més selva tropical per a nous cultius. “També hi ha la qüestió del transport, de l’ús de combustibles fòssils […], per tant és força lògic buscar alternatives”, continua el científic. Per tant, la humanitat intenta refugiar-se en el regne dels aliments artificials.
El cafè desenvolupat pels investigadors utilitza els mateixos principis de l’agricultura cel·lular que s’utilitzen cada cop més per produir carn de laboratori, que no implica la matança de bestiar. Aquesta darrera producció va ser autoritzada per a la venda el 2020 per les autoritats de Singapur , una novetat.
Actualment, l’equip finlandès està duent a terme una anàlisi més profunda de la sostenibilitat del seu producte si es produeix a gran escala. “Ja sabem que la nostra petjada hídrica, per exemple, és molt més petita del que es necessita per al creixement del camp”, diu el doctor Rischer. La tècnica també requeriria menys mà d’obra que per al cafè tradicional. El projecte té una importància especial a Finlàndia, que els analistes de Statista diuen que es troba entre les nacions més grans consumidores de cafè del món, amb una mitjana de deu quilos per persona i any consumit.
Per als amants del cafè, la clau de l’èxit serà el seu gust. Fins ara, només un grup d'”experts sensorials” especialment formats poden tastar aquesta nova beguda, a causa del seu estat de “aliment nou”. “Una de les directrius del comitè d’ètica és només tastar i escopir, no empassar”, va dir a l’AFP Heikki Aisala, que encapçala els provadors del projecte.
Desconfiança pública
“En comparació amb el cafè normal, el cafè cel·lular és menys amarg”, segons Heikki Aisala, que presenta la tesi d’un contingut de cafeïna lleugerament inferior. El seu gust afruitat també és menys pronunciat. “Dit això, hem d’admetre que no som torradors professionals i que una gran part de la creació d’aromes es produeix durant el procés de torrat”, reconeix Heiko Rischer.
Un cop finalitzades les proves i el perfeccionament del procés, l’equip espera trobar un soci per augmentar la producció i poder comercialitzar el seu cafè cel·lular. Els investigadors estimen que passaran almenys quatre anys abans que el cafè de laboratori acabi a les prestatgeries de les botigues de queviures i supermercats.
També han sorgit altres iniciatives per intentar trobar una alternativa més sostenible al cafè. La start-up Atomo, amb seu a Seattle, va anunciar al setembre que havia recaptat 11,5 milions de dòlars pel seu “cafè molecular” que té gust de cafè tradicional però que prové d’un material orgànic diferent d’una planta de cafè. No obstant això, les enquestes realitzades als Estats Units i al Canadà han revelat la desconfiança pública, especialment la gent gran, dels substituts alimentaris cultivats en laboratori. Malgrat els beneficis ambientals, alguns especialistes en polítiques alimentàries també han advertit que els mitjans de vida dels productors de cafè podrien estar en risc si els productes de laboratori s’estenen generalment.

Font: Libération