Trobada telemàtica Unió Veïnat Bellaterra amb els responsables polítics i el nou cap de la Policia Local de Cerdanyola
Cotxe dels Agents Cívics a Bellaterra depenents de la Policia Local de Cerdanyola|BELLATERRA.CAT
Us fem arribar aquesta nota rebuda de la UVB per informar-vos que el proper 19 de juliol a les 19:00h tindrà lloc una reunió telemàtica amb els responsables polítics i el nou cap de la Policia Local per parlar de la inseguretat a Bellaterra i quines són les noves mesures que implementaran.
Data de la trobada telematica: 19 de juliol a les 19:00h
Entre totes les problemàtiques i queixes que comparteix el veïnat de Bellaterra, una de les més preocupants és la de la inseguretat davant els robatoris i entrades a les cases, sobretot en el període d’estiu, quan els riscos s’incrementen.
És per això que, des de la Unió de Veïns, hem sol·licitat una reunió amb la Regidora de Seguretat de l’Ajuntament de Cerdanyola, Sra. Glòria M. Urbano Jiménez perquè ens presenti el nou cap de la Policia Local i ens expliqui quines són les mesures que volen portar a terme per millorar la nostra seguretat, en especial, durant les properes vacances d’agost.
Fa força temps que no hi ha una reunió per parlar de la seguretat de Bellaterra i per això convidem a tots els veïns i veïnes que puguin, que participin en la vídeotrucada, el proper dilluns 19 de juliol
El 15 de juliol, a la Llibreria Paper’s de Bellaterra i totes les llibreries de Catalunya muntaran parades al carrer i estaran obertes fins a les onze de la nit, amb tota mena d’actes culturals al voltant del llibre, com ara presentacions, converses amb autors, debats, trobades temàtiques…
Victor de la Llibreria Paper’s de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
La nova cita ja té nom: Llibrestiu, i enguany serà la primera, però, si tot va bé, es convertirà en la festa de l’estiu de les llibreries, just abans de les vacances, el període en què es llegeix més de l’any.
Recomat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
El sector del llibre trobava a faltar una quarta gran cita en el calendari anual. A La Setmana del Llibre en Català, que inaugura el curs amb un èxit creixent any rere any, la segueixen les festes de Nadal, un bon moment per comprar i regalar llibres, i tot plegat culmina amb la diada de Sant Jordi, que aquest any ha tornat a sortir al carrer, tot i que amb limitacions.
Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Però mancava una altra trobada entre llibreries i lectors a final de curs. Llibrestiu neix amb aquest propòsit, després d’un primer intent amb la Nit de les Llibreries, que es va veure estroncat amb la pandèmia, i del Sant Jordi d’estiu de l’any passat.
Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Diada temàtica
Girona dedicarà la jornada a la novel·la negra, amb totes les llibreries a la plaça de la Independència
Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Fa temps que s’hi barrinava, com havien declarat en diverses ocasions a La Vanguardia el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis; el president d’Editors.cat, Joan Sala, i la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer.
Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Les fonts ara consultades confirmen que tot està a punt per al 15 de juliol, amb la col·laboració i la implicació de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments, amb el de Barcelona al capdavant.
Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
A la capital catalana la majoria de les llibreries ja han confirmat que hi participaran, amb parades davant dels establiments i activitats al vespre. De moment, no s’ha pensat en un lloc central, on se succeeixin les parades de llibres, però no es descarta fer-ho en futures edicions.
Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
En el cas de Girona, en canvi, totes les llibreries s’han posat d’acord per fer un pas endavant, de manera que es concentraran a la plaça de la Independència, amb activitats que giraran al voltant de la novel·la negra, i també hi haurà actes infantils i música.
Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Ferrer declara que ja tenen uns quants noms confirmats entre els autors criminals, com ara Carles Porta, Laia Vilaseca, Toni Hill, Maribel Torres, Albert Gassull, Esther Vila, Sebastià Bennasar, Jordi Dausà i Jordi Campoy, entre d’altres.
Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Font: Gremi de Llibreters, Magí Camps, La Vanguardia
Salvador Dalí, Meghan Markle y Rosalía amb espardenyes Castanyer de Banyoles (Girona)
Els Castañer (o Castanyer) són una nissaga de sabaters i espardenyers des de fa molts anys. Fan espardenyes des de fa temps. De fet, Lluís Castañer i Serra va transformar el taller de treball artesanal familiar en una autèntica fàbrica (amb maquinària especialitzada).
Els Castañer fan uns quants segles que viuen a Banyoles. Al segle XVIII es dedicaven a fer de traginer (com Pere Castanyer i Frigola, fill del també traginer Jaume Castanyer). Va ser precisament un dels fills d’aquest Pere Castanyer, Rafael Castanyer i Deulofeu (fill de Pere i Antònia) qui va ser el primer sabater i espardenyer de la nissaga.
La primera notícia documentada de Rafael Castanyer i Deulofeu com a sabater la trobem el dia del seu casament amb Gertrudis Talleda i Bassols a l’església de Santa Maria dels Turers. Era el 26 de febrer de 1809 i és descrit com “un jove sabater”. Rafael Castanyer el 1861 vivia amb tota la seva família (ja una família de sabaters) al carrer del Mercadal número 15 de Banyoles i tenia uns vuitanta anys. Per aquesta raó, hauria nascut cap al 1780 (en aquests moments hi havia un parent seu, de nom Rafael Castañer, però que era teixidor de lli). Això ens porta a pensar que Rafael Castañer i Deulofeu va començar l’ofici en una data posterior al 1776, però cap a final del segle XVIII.
L’ofici de Rafael Castañer i Deulofeu el va continuar el seu fill Amer (o Mer) Castanyer i Talleda (casat amb Rosa Martorell i Pigem), el seu nét Llorenç Castañer i Martorell (casat amb Rosa Serra Baborés) i el seu besnét Lluís Castañer i Serra. I fins avui dia.
Els fabricants d’espardenyes Castañer varen començar la seva empresa cap a l’any 1923. En un primer moment, treballaven a casa seva, al carrer de Sant Martirià, número 48 de Banyoles. La seva era una casa d’uns 40 m2 i d’uns set o vuit treballadors. Llavors solien vendre els seus productes a les comarques gironines i a Barcelona.
Espardenyes Castañer de Banyoles|Foto: Outlet Castañer
L’espai aviat es va fer petit i el 1927 Lluís Castañer i Serra i el seu cosí Tomàs Serra i Port varen decidir instal·lar una nova fàbrica a l’antic molí del Canyer (a l’actual carrer de Sant Benet). Allí hi varen posar unes noves màquines de cosir espardenyes. La indústria, fins a l’any 1961, va prendre el nom de : “Castañer y Serra, S.L.” Tanmateix, quan el 1941 es va bastir un nou edifici, es va constituir la societat “Castañer y Serra S.A.” I el 1971 va passar a denominar-se “Castañer S.A.”.
La fàbrica va continuar al mateix lloc fins al seu tancament definitiu a finals de la dècada dels vuitanta del segle XX. Tot i això, l’empresa va continuar fins avui dia i han portat les espardenyes a la passarel·la (i fabrica calçat per a firmes de prestigi com ara Yves Saint Laurent, Prada i Hermes).
Després de Lluís Castañer i Serra va continuar el seu fill Llorenç Castañer i Viñas i la seva dona Isabel Sauras Muñíz i, més endavant, alguns dels seus fills. Avui dia, l’empresa conserva la seu principal a Banyoles, però el gros de la producció surt de fàbriques del País Valencià (Elda) i a Calatayud, a l’Aragó. Allí hi té la major part dels empleats (més de dos-cents). Exporta el 80 per cent de la seva producció a més de 56 països de tot el món (a Europa, Estat Units i Àsia). I el 20 per cent restant de les vendes estan repartides per tot l’Estat espanyol, però Catalunya, Madrid i la conca mediterrània són els seus principals clients. Col·labora amb firmes de moda com Yves Saint Laurent, Gucci, Prada, Hermes, Chanel, Armani, Dior o Vuitton.
Espardenyes artesanes Castanyer
Actualment, Castañer és un negoci familiar, amb el nom oficial Espadrilles Banyoles SL.
El recorregut consisteix en una volta de 5 km a un circuït en dos voltes en aquest mateix circuit (10 kilòmetres)
Aquest 11 de setembre de 2021, Diada de Catalunya, t’animem a participar a la 9ª Sansi de Bellaterra, organitzada per l’EMD i La Sansi amb la col·laboració d’Esports de la Diputació de Barcelona. Una cursa popular de 5 i 10 quilòmetres en la qual un miler de persones s’inscriuen i participen per celebrar la festivitat de la Diada. En aquests darrers anys, la Sansi Bellaterra ha estat la cursa popular de la Diada amb més participants a Catalunya, amb un rècord d’inscrits de 1.200.
No importa de quina part vinguis, tu també pots formar part d’aquest dia i gaudir del gran ambient jovial que es respirarà a Bellaterra (Vallès Occidental)
No ho dubtis i inscriu-te perquè no quedis sense dorsal i participar a la cursa La Sansi de Bellaterra, la més participativa d’una Diada de tota Catalunya!!
HORARI DE SORTIDA: 10: 00h
ENTREGA DE PREMIS: 11: 10h
SORTEIG: 11: 30h
Cronometrada i puntua per la lliga Championchip, guarda-roba, calaixos de sortida, nom al dorsal, tren gratuït, entre d’altres avantatges dintre del preu d’inscripció.
La 9ª Sansi de Bellaterra serà de nou una cursa popular, en un entorn idíl·lic i tranquil, amb un recorregut atractiu per aquest poble del Vallès Occidental.
Jony i Francesc recuperant el Camí dels Enamorats de Bellaterra l’any 2018|ARXIU BELLATERRA.CAT
Just ara fa tres anys de la recuperació del Camí dels Enamorats de Bellaterra, una molt bona feina efectuada per en Jony i Francesc de la brigada que l’EMD té contractada amb RocaVallès (administrador Carles Rocamora). El premi que van rebre aquestes persones, després de tants anys amb bones feines i plena dedicació per tota Bellaterra, va ser l’acomiadament laboral en plena pandèmia del Covid-19, el que demostra com de mals pagadors són RocaVallès i l’EMD presidida per Ramon Andreu.
Jony ara és autònom i segueix confiant de ple amb el seu company Francesc, i el veïnat sí els premia dia a dia. Ara tenen agenda amb llista d’espera per les moltes feines que fan a cases de les famílies de Bellaterra. FACTA NON VERBA La bona feina no té fronteres i no s’oblida!
NOTA: l’EMD no ha respectat part del projecte aprovat, ja que no ha fet instal·lar la barana prevista de troncs per evitar caigudes al perillós barranc de la Bonaigua.
“Cada catalana/à genera a l’any mitja tona de residus”
Un 60% de tota aquesta brossa acaba a la incineradora o a l’abocador. Les dades són inacceptables, sobretot per Europa, que exigeix que el 2035 s’hi aboqui com a màxim un 10%. A l’enllaç de sota podeu veure aquest interesant vídeo del 30 Minuts emès per TV3 👇
La mostra de balls d’arreu del món que va finalitzar ahir dissabte a l’acte central del Parc del Turonet ha tornat a ser protagonista a Cerdanyola del Vallès
La Mostra Internacional de Dansa Popular de Cerdanyola del Vallès ha tornat aquest 2021 als actes presencials amb totes les garanties sanitàries amb un cap de setmana ple de música i dansa. La progressiva millora de la pandèmia ha fet que la Mostra torni amb actes presencials, després d’una edició 2020 celebrada per Internet.
Perú Ritmos i Costumbres, Cor de Castanyoles de Barcelona, el grup de l’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui i l’Esbart Sant Marçal
Enguany la Mostra, organitzada per l’Esbart Dansaire Sant Marçal, han participat els grups de Perú Ritmos i Costumbres, el Cor de Castanyoles de Barcelona, el grup de l’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui i els amfitrions. La música i la dansa que interpretaran donaran a conèixer la cultura i el folklore de diversos indrets del món.
Totes les activitats s’han celebrat a l’aire lliure seguint totes les recomanacions sanitàries i amb l’aforamentlimitat.
A l’acte central d’ahir dissabte al Parc del Turonet van participar els grups d’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui; de Perú Perú Ritmos y Costumbres i Catalunya, amb l’Esbart Dansaire Sant Marçal, amb un ple i aforament limitat.
Els nous recorreguts estaran operatius el 19 de juliol.
A partir del setembre, la UAB tindrà un Espai Saludable i Sostenible a l’avinguda de l’Eix Central que prioritzarà les persones i els transports sostenibles i afavorirà la socialització. A més, es remodelaran les línies de bus de manera que tota la comunitat tindrà una parada a un màxim de cinc minuts a peu.
A partir del proper mes de setembre, la comunitat universitària de la UAB gaudirà del nou Espai Saludable i Sostenible (SiS) de l’avinguda de l’Eix Central. Un espai sense sorolls i fums, de qualitat, amable i segur, on la prioritat seran les persones i les formes de mobilitat més sostenibles i on s’afavorirà la socialització i el desenvolupament d’activitats socials i esportives.
El projecte d’aquest Espai SiS s’emmarca en el Pla Campus Saludable i Sostenible i el Pla de Mobilitat de la UAB i pren com a principis inspiradors l’accessibilitat, la seguretat, la sostenibilitat, l’equitat i la salut. Es prioritzarà l’ús dels espais per part dels vianants, la circulació de bicicletes i patinets, i l’accés de persones usuàries de les diferents zones d’aparcament i de serveis.
Dos subàmbits
El nou Espai SiS tindrà dos subàmbits. D’una banda, a la part central, entre els edificis B i C, l’espai estarà reservat per a vianants, bicicletes, patinets i, quan sigui necessari, vehicles d’emergències i manteniment. Hi haurà jardineres, bancs, taules i espais polivalents dedicats a activitats esportives i culturals.
D’altra banda, al tram de l’eix central entre la rotonda d’accés a l’edifici C i el propi edifici C, i al tram entre entre l’edifici B i la plaça Cívica, als vianants i els transports esmentats abans es sumarà la circulació dels usuaris dels aparcaments dels edificis B i C, les motocicletes, el vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i els serveis de correus i transport de mercaderies. De manera ocasional, hi accediran també vehicles autoritzats puntualment per a la realització d’activitats als espais polivalents.
Canvis a les línies de bus
Com a conseqüència a la creació d’aquest Espai SiS, s’ha remodelat les línies d’autobús al campus, tant les interurbanes com les internes, de manera que s’ha optimitzat els recorreguts i la cobertura de les parades per tal que tota la comunitat disposi de parades per arribar o sortir del campus a una distància màxima d’uns cinc minuts a peu.
Així doncs, pel que fa als serveis interurbans, es facilitarà un estalvi de temps generalitzat i s’incrementarà la cobertura territorial amb més parades a l’avinguda Serragalliners i a l’avinguda Can Domènech. Quant als busos interns del campus, de les cinc línies actuals, es passarà a tres. Les actuals L1 i L4 es fusionaran en la nova L1 Renfe-Rectorat-Renfe. I les actuals línies L2 i L5, es fusionaran en la nova L2 Renfe-Vila-Renfe. En tots dos casos, hi haurà el mateix nombre de vehicles i de sortides de l’estació de tren, i s’incrementarà la freqüència de pas a les parades intermèdies. La L3 es mantindrà sense cap canvi.
Per tal que aquest espai estigui disponible a començament de curs, la UAB endegarà una sèrie d’accions durant els mesos d’estiu. Per aquest motiu, la circulació a l’Eix Central quedarà restringida a partir del proper 19 de juliol, data en què les línies d’autobús començaran a circular segons els nous recorreguts.
Els viticultors francesos, indignats amb la llei de Putin que obliga a canviar l’etiquetatge de la part posterior de les ampolles
Vladímir Putin agafa un copa de xampany en una cerimònia al Kremlin, el 2016 (Reuters/Kirill Kudryavtsev)
El xampany francès ja no es pot anomenar així a Rússia. El govern de Vladímir Putin ha aprovat una llei que reserva la denominació “xampany” per als productes locals i obliga a etiquetar la resta, també les ampolles importades de França, com a “vi escumós”.
Encara que no suposa cap trasbals econòmic, perquè Rússia és un mercat petit per als productors de la Xampanya, la decisió sí que toca l’orgull francès. Sobretot, els d’uns productors que des d’èpoques passades defensen aferrissadament la denominació de “xampany” exclusivament per al vi que surt dels seus cellers, com sap molt bé el sector del cava català. El nom està protegit en més de 120 països.
Un canvi rebut amb humor a Moscou
Rússia treu importància a la qüestió, perquè la mesura afecta només les especificacions de l’etiquetatge del darrere, no la part del davant.
La majoria de russos anomenen “xampany” tots els vins escumosos i quedaran al marge de la polèmica, tenint en compte que el xampany francès és un producte només apte per a les butxaques dels més rics. El canvi normatiu, però, ha inspirat les xarxes a fer tota mena de paral·lelismes en to humorístic.
Un cop a l’orgull de França
Els arguments de Rússia no han calmat els viticultors francesos, que consideren “un escàndol” la norma.
“És inacceptable perquè ataca el més valuós que tenim, el nostre nom, i que des de fa tres segles ha estat vinculat a l’esforç, la qualitat i l’excel·lència”, ha afirmat David Chatillon, director general de la Unió de Productors de Xampany, que aplega les principals empreses del sector.
El Comitè Xampany, on hi ha representats tant els viticultors com els cellers, ha demanat a les empreses que aturin les exportacions a Rússia fins que s’arregli la situació, una crida que han secundat part dels productors, tot i que hi ha dubtes de si la seguiran firmes luxoses com Moët o Dom Perignon.
El sector també ha instat tant la UE com França a moure’s per aconseguir que Rússia rectifiqui la normativa que Putin va firmar divendres passat.
De moment, la reacció del govern francès ha estat més moderada que la del sector. El ministre d’Agricultura ha defensat que “la posició és molt clara” i és que el xampany “ve de la regió francesa on es produeix i té una denominació d’origen”. I el d’Afers Exteriors ha dit que confia solucionar el conflicte amb diàleg però ha advertit que, si cal, aniran a l’Organització Mundial del Comerç.
Poc impacte econòmic
Sobre el per què d’aquesta maniobra russa, el diari Le Parisien l’emmarca en una resposta a les crítiques al Kremlin pel suport al règim de Bielorússia pel cas de l’avió comercial desviat per detenir el periodista dissident Roman Protassévitx
En qualsevol cas, l’impacte econòmic serà petit, perquè ocupa el 15è lloc a la llista d’exportacions franceses, amb 35 milions d’euros el 2020, i sembla que no hi ha dubte que el paladar dels russos continuarà distingint entre el xampany francès i el rus.
BELLATERRA.CAT 