ERC i Junts es van fer un fart, durant la campanya electoral, de prometre que el nou Govern se sustentaria sobre noves bases, que es refarien les confiances trencades i que havien après la lliçó per no repetir el desori de l’última legislatura. Les eleccions, a més a més, estaven en l’horitzó des que el llavors president Quim Torra va donar la legislatura per esgotada el desembre de 2020, tot i que finalment va ser la seva inhabilitació la que va provocar l’avançament electoral, i tothom donava per fet que ERC i JxCat s’haurien de tornar a posar d’acord. Tot i això, aquests dos partits han estat incapaços de tancar un pacte de forma ràpida, de manera que el primer intent d’investidura d’aquest divendres al Parlament ha resultat fallit i Pere Aragonès no ha reunit els vots suficients.
A l’hora de començar el debat ja se sabia el resultat, perquè Junts ja havia anunciat que s’abstindria i que ERC només podria sumar els vots de la CUP en virtut del pacte signat entre les dues forces. El que no era esperable és el grau d’hostilitat entre els dos principals actors de l’independentisme, que va portar Junts a fer una petició inèdita al candidat d’ERC: que renunciés a presentar-se a la segona votació, que la mesa va fixar per a dimarts, i que esperés a tenir tancat un acord amb ells. Aragonès va declinar la petició amb l’argument que la situació del país, amb la pandèmia i la crisi econòmica que se n’ha derivat, no admet més dilacions.
Ara bé, a aquesta hora gairebé ningú creu que Junts i ERC es posin d’acord abans de dimarts, de manera que el primer intent per investir un president i un Govern independentista, l’única majoria que sembla operativa a hores d’ara, es pot saldar amb un sonor fracàs. Lamentablement, tots dos partits van donar la raó a l’oposició, especialment al PSC de Salvador Illa, que va criticar l’espectacle i la poca confiança que generen de cara a conformar un Govern estable i sòlid. La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, va dir que més que un Vietnam el pròxim Govern serà un “Iraq”, en referència a la realitat d’un país dessagnat per les lluites internes.
Junts no va amagar divendres el seu enuig amb el discurs d’Aragonès, que va pivotar bàsicament sobre el programa d’ERC i l’acord signat amb la CUP. En canvi, els cupaires estaven satisfets, i la seva portaveu, Dolors Sabater, va destacar en el seu discurs que ells “havien fet els deures”. Ara Junts haurà de calibrar molt bé fins on pot allargar la negociació, ja que el país no està en una situació de normalitat i porta massa temps en una mena d’interinitat forçada.
El més responsable seria que, d’aquí a dimarts, els dos partits fessin un esforç, i si no es pot enllestir l’acord abans de dimarts, almenys sí encarrilar-lo definitivament. Una segona votació fallida de la investidura sense cap horitzó d’acord i amb el nivell de retrets i desconfiances que s’ha vist aquest divendres seria la prova que l’independentisme no ha après res del passat més recent. I un molt mal auguri de cara al futur.
BELLATERRA.CAT 