El govern de Pedro Sánchez ha volgut assumir tot el protagonisme en la gestió de la crisi del coronavirus, passant per sobre de la mateixa estructura autonòmica de l’Estat, sense diàleg ni amb l’oposició ni amb els agents socials, i això té conseqüències.
El pla de desescalada presentat dimarts ha provocat una onada de desconcert en els sectors afectats i una pluja de crítiques de les autonomies.
El problema no és tant el pla en si, que els experts, incloent-hi Oriol Mitjà, consideren raonable en gran mesura, sinó la manera com s’ha decidit i comunicat. S’han de tenir molt presents les dificultats del moment i la complexitat de les decisions que s’han de prendre, però justament per això era necessari que el govern espanyol desplegués una gran operació de diàleg i negociació real amb les administracions implicades i també amb els sectors econòmics afectats. Un grup d’experts, per molts bons que siguin, no pot abraçar totes les variables en joc.
El que no pot ser és que es brandin els Pactes de la Moncloa i es pressioni l’oposició perquè s’assegui en una taula i després s’actuï amb una mena de despotisme il·lustrat revisitat. La democràcia és concertació i capacitat de posar en comú esforços i conciliar interessos contraposats. El mateix pla que es va presentar, o un de molt semblant, que hagués estat pactat amb les autonomies, que respectés les competències de cada administració, que tingués en compte la idiosincràsia de cada territori, hauria sigut molt més efectiu, perquè tot això li hauria donat un grau de concreció i d’eficiència molt més alt.
Per això aquest dimecres regnava un ambient de desconcert i confusió, amb dubtes raonables sobre l’aplicabilitat d’algunes de les restriccions i amb la sensació que les decisions es prenen en un despatx de la Moncloa sense escoltar ningú. El capítol de les províncies, lluny de ser anecdòtic, és perfectament representatiu, perquè Madrid està descobrint ara que com que no responen a cap lògica sanitària, hi ha molts territoris, no només Catalunya, que les han obviat en la seva organització interna. Galícia i el País Valencià, governats durant molts anys pel PP, també han demanat que la desescalada s’organitzi per regions sanitàries, i no per aquesta unitat decimonònica que és la província.
Sánchez encara és a temps de rectificar i canviar d’actitud. Potser ho farà forçat per les circumstàncies, ja que cada cop ho tindrà més difícil per aprovar els successius estats d’alarma que necessita fins a finals de juny. El que s’ha d’entendre és que una crisi d’aquestes característiques no es pot abordar sense diàleg, sense parlar amb els que tenen coneixement directe de la situació, sense estar obert a aplicar receptes diferents en funció de les diferents realitats. Tot el que siguin plantilles predeterminades, com la del mapa provincial, està condemnat a estavellar-se contra la realitat.
BELLATERRA.CAT 