El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats (Junts a Bellaterra amb un 17%)
Cens de Cerdanyola es de 43.460 persones (Bellaterra: 2.173 persones)
Resultats de Cerdanyola i Bellaterra
El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats
El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals d’avui diumenge amb 11.946 vots (297 vots a Bellaterra), un 39,33% dels sufragisemesos. El PSC obté 14,11 punts més que a les Generals de 2019. La participació ha arribat al 70,42% (73,6 a Bellaterra), 5,17 punts menys que al 2019.
El PSC ha obtingut 11.946 vots a Cerdanyola (297 a Bellaterra) en les Eleccions Generals del 23J, que han registrat una participació a la baixa respecte a les Eleccions Generals de 2019. El PSC ha estat l’opció més votada amb diferència al municipi, mentre que en segon lloc queda SumarEn Comú Podem amb 5.307 vots (123 vots aBellaterra), un 17,47% dels sufragis.
La tercera opció més votada, tal com va passar a les municipals, és un PP que remunta 6,43 punts amb 4.330 vots (329 vots a Bellaterra), el 14,25%, mentre que ERC pateix la caiguda més forta amb 8,03 punts menys que a les darreres generals i 3.200 vots (185 vots a Bellaterra), el 10,53%.
VOX queda en quart lloc amb un lleu increment de 0,97 punts i 2.145 vots (123 vots a Bellaterra), el 7,06%, i Junts cau 1,69 punts i es queda amb 1.941 vots (373 vots a Bellaterra), el 6,39%. La CUP obté 600 vots (28 vots a Bellaterra), 1,97%, el PACMA 325 vots (21 vots a Bellaterra), 1,07%, i PDeCAT–Espai Convergent 207 vots (95 vots a Bellaterra), el 0,68%.
La primera sessió plenària després de la constitució del nou Consistori i la investidura de Carlos Cordón com alcalde de Cerdanyola per segon mandat ha abordat l’estructura del nou govern municipal, integrat pels 14 regidors del PSC, el sou dels polítics i la figura dels assessors de l’equip de govern.
Josep Maria Riba, president de l’EMD va ser present al Ple de Cerdanyola
El portaveu del govern, David González, ha explicat els quatre àmbits principals en què s’estructura el nou govern i del que deriven totes les delegacions de responsabilitats: Ciutat del Coneixement, Recursos, Ciutat Sostenible i Societat. Aquests àmbits tindran com a principals responsables, amb tinença d’alcaldia, a David González, Pepi Rivera, Javier Sánchez i Sonia Rodríguez, respectivament.
El portaveu socialista indica que aquest nou govern té com a prioritats destacades del mandat posar les persones en el focus de les polítiques públiques, garantir serveis públics de qualitat, com una administració disponible perquè totes les persones puguin desenvolupar dignament el seu projecte de vida, l’aposta per la sostenibilitat o la dignificació de l’espai públic, entre d’altres.
La majoria de grups destacaven que es potestat del nou govern fer aquesta estructura tot remarcant l’exigència que sigui eficaç i millori la situació de l’Ajuntament i la ciutat. Això, indica el portaveu d’ERC, Íñigo Enterria, es demostra governant, mentre des de Guanyem Ivan González considera que les prioritats apuntades són línies comunes a tots els grups “en què no s’aprofundeix” i on Guanyem reclama que es plantegin polítiques d’esquerres.
Per la seva banda, Pedro Arco, d’ECP, reclamava que no passi molt temps abans de traslladar aquesta estructura política a l’organització tècnica de l’Ajuntament i una major planificació, al temps que Joan Sánchez, de Junts, considera que els àmbits plantejats són ·”calaixos de sastre” i que troba a faltar més vinculació amb el Pla Estratègic de Cerdanyola.
Grups, comissions i òrgans exteriors
El plenari va determinar també els set grups municipals en què s’estructurarà el Consistori i els seus portaveus, que seran: PSC/ David González¸ERC/ Íñigo García de Enterría -i no Albert Turon, el seu cap de llista a les passades eleccions-; PP/Anabel Plans; Guanyem/Ivan González; ECP/Pedro Arco; Junts/Joan Sànchez i Vox/Óscar Conde.
En aquest sentit, les sessions ordinàries del Ple Municipal se celebraran el darrer dijous de mes a les 19:30h i la Junta de Govern Local es faran els dilluns a les 9h. D’altra banda, es van aprovar també les Comissions en què el govern haurà d’informar a l’oposició dels diferents temes municipals. Es constituiran tres comissions, la de Ciutat del Coneixement i Societat, que es farà els divendres de la setmana anterior al Ple ordinari; la comissió de Ciutat Sostenible i Recursos, que es farà el mateix dia; i la Comissió Especial de Comptes, que es celebrarà d’acord a la normativa.
En aquest plenari en què comença a rodar la nova administració del mandat, s’han aprovat els representants de l’Ajuntament en òrgans col·legiats externs -com les entitats municipalistes, l’Àmbit B30, els consorcis sectorials del Consell Comarcal, el del Centre Direccional o el del Parc de Collserola i també al Consell Metropolità de l’AMB, on la representació serà de Carlos Cordón i Javier Sánchez. Des d’ERC, Albert Turon destacava que la seva satisfacció ja que en aquest punt s’havia de notar la voluntat de plasmar la participació de l’oposició i s’ha cedit algunes d’aquestes representacions, cosa que espera que sigui el principi d’un camí de col·laboració. Tot i això, Íñigo Enterria, també d’Esquerra, lamentava no disposar de representació al Consell Metropolità donada la importància per a Cerdanyola de temes que s’aproven a l’AMB i dels que no hi ha coneixement a la ciutat.
No tothom estava satisfet, Pedro Arco, d’ECP lamentava no disposar de representació al Consorci del Centre Direccional, com si passava el passat mandat, i l’alcalde apuntava que havien optat perquè al representació de l’oposició fos de la seu grup majoritari, ERC, perquè hi ha 5 grups municipals més i seria injust per aquestes forces que ECP disposés d’aquesta representació.
L’etern debat dels sous dels polítics
A l’hora de parlar del règim de dedicació i les retribucions dels regidors, tant del govern com de l’oposició, destacava la importància d’abordar aquest tema amb rigor. David González indica que “qui tingui la voluntat de fer-se ric en política, no ho aconseguirà” ja que el preu/hora treballat per a un regidor “és molt baix”. El portaveu del govern destaca que tenir salaris dignes va en favor de la democràcia perquè s’assoleix una administració públics més eficient i que funciona millor i perquè permet la incorporació a les responsabilitats polítiques a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva economia.
Les retribucions aprovades, amb l’abstenció d’ERC i el vot en contra de la resta de l’oposició, són, pel que fa a la dedicació exclusiva 64.908 euros bruts anuals per a l’alcalde; de 54.979 per als tinents d’alcalde i de 53.979 euros per als regidors delegats. Pel que fa a les dedicacions parcials, de 13.395 bruts anuals (10 hores setmanals); 21.592 (15 hores); 28.790 (20 hores) i de 43.185 euros bruts anuals per 30 hores setmanals.
En el cas dels regidors que no tinguin règim de dedicació i cobrin per assistència, les retribucions seran de 431 euros per Ple municipal; de 376 per la Junta de Portaveus, de 388 per les Comissions Informatives permanents u de 179 euros per la Junta de Govern Local.
A més, cada grup municipal rebrà 511 euros bruts mensuals de component fic i 121 de component variable.
Des d’ERC, Íñigo Enterria admet que els càrrecs electes han d’estar ben pagats, però recorda que la capacitat l’hauran de demostrar amb la seva gestió i es preguntava si passa el mateix amb els treballadors municipals.
Ivan González, de Guanyem, Ivan González proposava una rebaixa a les retribucions de govern i d’oposició i assegurava que és cert que “ningú es fa ric treballant”, però tampoc és veritat que a l’empresa privada es guanyi més majoritàriament ja que els sous dels representants podrien ser més baixos i estarien per damunt de la mitjana dels treballadors a la nostra societat.
Un fet en el que es mostra d’acord Pedro Arco, d’ECP, que demana més austeritat tenint en compte els tems de crisi i les dificultats de moltes famílies, mentre des de Junts, Joan Sánchez, indica que s’han mantingut els sous de dedicació exclusiva, però s’han retallat les indemnitzacions de l’oposició perquè s’ha passat de tres a dos comissions informatives.
En aquest sentit, David González indica que ara tots els regidors de l’oposició podran assistir a les dues comissions informatives i que abans hi havia una més però l’assistència era limitada.
Per la seva banda, el regidor de Vox Óscar Conde apunta que el cartipàs “incrementa el desmesurat cost econòmic mentre moltes famílies no arriben a final de mes” , reclamant contenció i que els regidors prediquin amb l’exemple quan “fan el contrari”.
En aquesta sessió del Ple també s’aprovava una modificació de llocs de treball amb augment de retribucions per als tres assessors que mantindrà el govern, amb algun petit canvi de funcions. Es tracta de la Cap de Gabinet d’Alcaldia que corbrarà 54.979 euros bruts anuals; els assessors en Matèria Econòmica, i en Matèria de Territori amb un salari de 53.979 bruts anuals, cadascun.
Aquí, Íñigo Enterria indicava que hi ha un augment important de les retribucions quan “ni tan sols es requereix el nivell de C de català”. El regidor d’ERC destaca que s’ha valorat a l’alça la feina del personal eventual mentre “la plantilla porta anys esperant una valoració dels llocs de treball que no es fa”, argument al que es sumava el regidor d’ECP. Pedro Arco insisteix que “cal reprendre la valoració de llocs de treball del personal municipal, especialment els més desprotegits”, com el col·lectiu d’administratius o de la brigada d’obres.
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, tancava el debat destacant que el govern ha volgut mantenir un equilibri ja que podria haver augmentat els sous dels representants polítics i el número d’assessors i no ho ha fet en base a aquesta contenció.
En aquest punt, PP i Junts es van abstenir i la resta de grups de l’oposició va votar en contra.
L’EMD de Bellaterra
D’altra banda, al plenari es va produir la primera intervenció de Josep Maria Riba com a president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra després del seu nomenament oficial dissabte passat. Riba anunciava tres grans línies mestres al seu mandat: desenvolupar millor les “poques competències” que ja té l’EMD; revisió de l’actual conveni regulador augmentant competències i finançament per” guanyar en autonomia i gestionar millor”; i aportar el coneixement existent a Bellaterra des de la sostenibilitat per al conjunt del municipi.
Salut diu que la situació és millor que abans de la pandèmia i anuncia inversions de 449 milions en infraestructures d’atenció primària fins al 2024.
CAP de Serraparera (Cerdanyola)
El Departament de Salut reforçarà l’atenció primària aquest estiu i també ha començat a incorporar nous perfils professionals als CAP per pal·liar la falta de metges i infermeres.
El conseller Josep Maria Argimon ha admès que el preocupa la demora per aconseguir hora amb el metge de família. Aquesta saturació no és un problema nou, però ara encara s’ha agreujat més.
“El que veiem és cada vegada més feina per a menys professionals”, es queixa el metge de família Enric Vélez Iglesias, que parla d’agendes “supercol·lapsades” i de “caos a la sala d’espera”, sense que els metges sàpiguen què fer quan tothom reclama entrar a la seva hora.
Es fan visites cada quatre minuts, o fins i tot hi pot haver nou persones citades a la mateixa hora i minut. El sistema no posa límit a quants pacients es poden atendre en un dia i tothom que arriba al CAP ha de ser atès, encara que no tingui cita.
A l’atenció primària s’han d’atendre totes les visites, també les no programades, i això col·lapsa el sistema (CCMA)
Aquestes visites “extres” es posen “entremig d’una persona que potser fa deu o quinze dies que la va demanar”, explica José Manuel Cruz, metge de família.
El que viuen els professionals sanitaris amb les agendes repercuteix directament en els pacients. Depèn molt del CAP i del metge de família assignat, però amb una cerca ràpida a diferents centres es veu de seguida que l’excepció és tenir hora aviat.
Com a exemple, Pep Palau Raduà explica que va demanar hora amb la seva doctora i n’hi van donar una per a “més enllà de tres setmanes, 25 dies en concret”. I admet que va sentir angoixa i desconcert davant d’aquesta situació: “I ara què faig? Me’n vaig a urgències? Vaig a urgències del CAP? Vaig a urgències de l’hospital?”
De fet, les visites als serveis d’urgències han augmentat, deixant de banda la covid. Els pacients es poden sentir empesos a fer servir aquest recurs, però és molt més car per al sistema i entorpeix l’atenció realment urgent per a què han estat dissenyats.
Ja abans de la pandèmia, el novembre del 2018, els metges de l’ICS i Salut van arribar a un acord, després de reivindicar millores laborals en una vaga sense precedents.
El departament va reconèixer que hi havia una sobrecàrrega de feina i que això afectava la qualitat de l’assistència. Es va acordar com a indicador òptim atendre un màxim de 28 visites al dia, de 12 minuts les presencials i 6 les telefòniques, uns paràmetres lluny de la realitat.
60 ambulatoris nous
El conseller Josep Maria Argimon ha admès que Catalunya té “un dèficit acumulat molt important” d’inversió en salut, i ha recordat que es destina aproximadament un 1,7% del pressupost a aquest àmbit, “quan un sistema sanitari requereix una inversió de prop del 4,5%”.
Ho ha dit a la presentació del pla de renovació d’infraestructures de l’atenció primària i comunitària durant el període 2022-2024, que preveu una inversió de 449 milions i la construcció de 60 ambulatoris.
Argimon ha remarcat que l’enfortiment de l’atenció primària i comunitària és una de les prioritats principals de la seva conselleria. Ha parlat dels nous perfils professionals, com nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes o higienistes dentals, i de les millores per reduir la burocràcia, com a mesures que també han d’ajudar a afrontar aquest estiu en millors condicions.
“No tot estarà acabat el 2024, però ja s’haurà començat tot. En alguns casos, iniciarem l’actuació l’any 2024, però les claus es lliuraran potser el 2025 o el primer trimestre del 2026”, ha precisat el conseller.
Els fons europeus Next Generation suposen una quarta part de la inversió anunciada.
Millor que abans de la pandèmia
Sobre la situació que afronta l’atenció primària aquest estiu, amb l’augment de casos de covid a les portes de les vacances, el conseller ha reconegut que el preocupen les “moltes baixes” que hi ha en el sistema, que xifra entorn dels dos mil professionals, però ha assegurat que s’estan fent “tots els esforços per cobrir totes les necessitats”.
Segons Josep Maria Argimon, l’escenari és millor que abans de la pandèmia perquè s’han contractat més professionals i s’està treballant en canvis organitzatius i en solucions per reduir els tràmits administratius que facilitin l’accessibilitat dels usuaris.
Sobre això, ha recordat que 1.750 gestors covid s’han incorporat com a administratius sanitaris per alleugerir la paperassa dels professionals assistencials.
També ha subratllat que, quan hi hagi un ingrés hospitalari, les baixes laborals es gestionaran des de l’hospital mateix, i no al CAP, i que s’ampliarà de sis mesos a dos anys la vigència de l’autorització de transport sanitari per a malalties de llarga durada.
El conseller ha demanat la “comprensió” de la ciutadania: “Sé que les necessitats en salut són importants, però els recursos són limitats i les expectatives, més grans que les necessitats.”
“L’art, en totes les seves formes, enriqueix el meu camí” (Elvira Fernández)
Autoportret gravada d’Elvira Fernández|CEDIDA
El B’Art Ateneu acull fins al 7 de gener l’exposició Gravat, una mostra d’obres en diferents tècniques de gravat de l’Elvira Fernández, veïna de Cerdanyola i membre de l’Associació d’Artistes Plàstics.
quedar captivada per aquesta tècnica que permet infinites maneres d’apropar-se a la creació. Elvira Fernández explica que gravar consisteix en traspassar una imatge des d’una superfície anomenada matriu, que s’haurà treballat prèviament i s’haurà entintat, a una altra superfície, que normalment és paper o tela. Aquestes matrius poden ser fusta (xilografia), coure o bronze (calcografia), pedra (litografia), linòleum (linogravat), i fins i tot actualment també s’utilitzen materials sintètics o procediments fotogràfics i digitals. El que tenen en comú aquestes tècniques és el procés d’inversió del dibuix des de la matriu al resultat final que és l’estampa.
L’artista diu que “matriu i estampa es contraposen com un objecte i la seva reflexió en un mirall, resultant curiós que pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l’estampa d’un gravat es troba a mig camí entre l’obra artística única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials”.
Elvira Fernández confessa que quan era petita, i sense saber que es tractava de gravats, ja es sentia fascinada “per aquells dibuixos fets amb multitud de línies i molt detallats que il·lustraven alguns dels contes que hi havia a casa seva”.
L’exposició Gravat és un recull dels gravats que la seva autora ha anat fent en els últims anys, agrupats per temes i tècniques diferents, i que estan a la venda a preus que van dels 50 als 150 euros.
Gravat d’Elvira Fernández|CEDIDA
1963, nascuda a Barcelona, actualment resideix a Cerdanyola del Vallès.
1988/1990, estudis de ceràmica i escultura a l’Escola Massana de Barcelona.
2007/2010, taller de pintura a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
2010/2011, taller de gravat a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
2011, col·lectiva de gravat a la sala Te.Art de Cerdanyola.
El Tribunal Suprem (TS) va confirmar el marc del 2021 la sentència que obligava a la Corporació Industrial de Materials de Construcció, coneguda anteriorment com a Uralita, a indemnitzar amb 2,3 milions d’euros a 39 afectats de la fàbrica que l’empresa va operar a Cerdanyola de Vallès entre 1907 i 1997.
Dedicat a les víctimes de l’amiant de la desapareguda fàbrica Uralita de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
Entre els afectats no només es troben familiars de treballadors de la fàbrica, sinó també veïns de les proximitats de la factoria que van ser perjudicats per la contaminació ambiental, segons la sentència feta pública. El tribunal, a més, va estimar parcialment el recurs presentat pels afectats i va incloure el danys morals derivats de les plaques pleurals en la indemnització.
Tòtem de Cerdanyola dedicat a les víctimes de l’amiant de la desapareguda fàbrica Uralita|FOTO: BELLATERRA.CAT
La Sala va desestimar el recurs interposat per l’empresa, ja que considerava que “tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven per a la salut dels treballadors i de tercers” des dels anys quaranta del segle passat. També apuntava que la companyia “era conscient que la seva activitat industrial era anormalment perillosa”, el que l’obligava a extremar les precaucions necessàries, cosa que assegura no només no es va realitzar, sinó que va incrementar el risc en la gestió.
La fàbrica d’Uralita a Cerdanyola del Vallès va tancar el 1997|CEDIDA
El fibrociment, fibrociment d’amiant o uralita (nom comercial de la marca de l’empresa que el fabricava, provinent del mineral uralita, de presència fibrosa, és un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant que li donen una gran resistència mecànica alhora que una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie. Per aquest motiu, s’emprava com a tancament de façanes, cobertes lleugeres o, bé, per a la fabricació de canonades o xemeneies. La inhalació de partícules d’amiant pot ser molt perjudicial per a la salut, pot produir fibrosi dels pulmons (asbestosi) o diversos càncers (de pulmó, mesotelioma…), fet que ha suposat la seva prohibició en la construcció.
Situada a Cerdanyola del Vallès, la fàbrica Uralita produïa diversos materials fets de fibrociment, amb tal èxit que el nom de l’empresa ha acabat identificant-se arreu d’Espanya amb les plaques de fibrociment. Tant els treballadors de la planta com familiars i veïns dels treballadors es van veure afectats per inhalació de les partícules d’amiant. Una vegada tancada la planta, el terreny va estar anys sense utilitzar-se, fins a l’any 2000 en què van començar a construir-hi habitatges de protecció oficial.
Bellaterra. Cat ha contactat amb l’ORGT de Cerdanyola per saber les causes del retràs de la bonificació del IBI. . Així, des de l’any 2020, la bonificació es limita a 500 euros anuals, quan actualmente és és de 333 euros. També s’augmenta de 3 a 5 anys la bonificació. Han confirmat que s’abonarà en caràcter retroactiu.
Segons va dir en Josep Maria Riba, president de la UVB, són més de 50 cases de Bellaterra les que ja tenen fetes instal·lacions d’Energia Solar Fotovoltaica
Instal·lació plaques fotovoltaiques a una casa de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Els interessats poden trucar directament a la responsable del ORGT Lídia Madrigal i us atendrà molt positivament: 934 72 91 70 o al mail : orgt.cerdanyola@diba.cat
Segon ens ha comunicat la Lídia, el retràs no es degut a la Covid-19, sinó a les moltes gestions que s’estan realitzant sobre l’energia solar fotovoltaica.
L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) és un organisme autònom local de la Diputació de Barcelona, dotat de personalitat jurídica pròpia, que té com a principal finalitat l’exercici de les funcions i potestats de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic per delegació o encàrrec de gestió de les administracions públiques de Catalunya i dels Ens públics que en depenen.
L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) CERDANYOLA DEL VALLÈS
Cerdanyola del Vallès reactiva el projecte d’expansió a l’entorn del Sincrotró, amb un gran parc de 200 ha i una àrea empresarial
No és fàcil trobar enmig de la densa trama metropolitana de Barcelona una extensió de terreny tan suculenta com aquesta.
Terrenys del Parc de l’Alba, que aglutinarà empreses al voltant del Sincrotró, un nou barri residencial i zona verda|INCASÒL
Elena Freixa|L’anomenat Parc de l’Alba, 400 hectàrees sense urbanitzar a Cerdanyola del Vallès, fent frontera amb Sant Cugat, reactiva el projecte que l’ha de transformar del tot la dècada vinent. El consorci impulsor que formen l’Incasòl i l’Ajuntament de Cerdanyola preveuen aixecar-hi un nou barri amb 5.733 habitatges potencialment per a unes 15.000 persones, ubicar una zona empresarial al voltant del Sincrotró Alba i crear una àrea comercial i un gran parc que ocuparà 200 hectàrees.
El disseny de l’espai ha necessitat dècades per concretar-se -el projecte ja figurava al Pla General Metropolità (PGM) del 1976- i pel camí ha topat amb els tribunals, que el 2017 van anul·lar el Pla Director Urbanístic (PDU), denunciat per l’entitat ecologista Cerdanyola Via Verda (ACVV). Finalment, amb modificacions i amb la llum verda tant de l’Ajuntament com de la Generalitat, el projecte enfila la fase final per licitar les primeres obres l’any que ve i també comercialitzar les primeres parcel·les entre empreses que s’hi vulguin implantar.
El futur barri, que continuarà la trama urbana de Cerdanyola i creixerà cap a l’entorn de l’actual estació de Rodalies Cerdanyola Universitat, serà una zona residencial amb 5.733 habitatges, dels quals el 47% de protecció oficial, segons ha explicat la directora de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Mercè Conesa. La construcció es planteja a 10 o 15 anys vista com una opció per respondre a la demanda d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona, ha afegit la també exalcaldessa de Sant Cugat.
El futur projecte urbanístic metropolità a Cerdanyola del VallèsESTHER UTRILLA
La zona comercial és segurament un dels punts més espinosos del projecte, i ha canviat des del plantejament inicial, que proposava un gran centre comercial. La proposta va aixecar polseguera, entre altres coses, perquè hi ha oferta similar a municipis propers, com al mateix Sant Cugat. Ara, l’àrea comercial es planteja més petita, se situarà a prop de l’estació de Renfe i vol integrar-se amb oficines -un model inspirat en l’Illa Diagonal a més petita escala-. A canvi, s’ha ampliat el sostre dedicat a petit comerç situat en plantes baixes de les futures promocions.
La implantació d’empreses al voltant del Sincrotró Alba -que també prepara la seva ampliació- es vol aprofitar de la proximitat amb la UAB i els seus centres de recerca així com del Parc Tecnològic, ha explicat l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón. “El projecte és una oportunitat de país després d’anys de molta lluita i gràcies a la complicitat de tots els implicats”, ha destacat l’alcalde socialista.
Recreació del futur barri residencial i de l’àrea empresarial al fons, al voltant del Sincrotró.INCASÒL
Verd sobre l’antic abocador
Un altre dels punts del projecte que aixeca recels entre entitats i moviments veïnals és el que ha de resoldre la descontaminació dels terrenys de l’antic abocador de Can Planas, clausurat fa anys i sobre el qual ara s’ubicarà part del gran parc urbà. La Generalitat s’ha compromès a dur a terme els treballs de segellat: “Es faran amb un control exhaustiu”, subratlla Conesa, que destaca que les tècniques actuals permeten actuar amb seguretat i “aprofitar el sòl com han fet altres països”. El corredor verd ha de connectar els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac.
Pel que fa a les infraestructures, el futur barri residencial es dibuixa tenint en compte projectes ferroviaris a l’horitzó, però que són ara per ara llunyans. L’actual estació de Renfe Cerdanyola Universitat seria el node d’un centre modal que connectaria el futur ramal de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) des de l’estació de Gràcia a Barcelona.
A banda, es licitaran dos serveis de llançadora: un unirà l’estació de Rodalies amb Cerdanyola i Ripollet i l’altre amb l’estació de FGC de Sant Cugat. A banda, tots els futurs vials seran ciclables i estaran pensats per poder-los recórrer a peu. El segon pont que uneix el Parc de l’Alba amb la UAB s’ampliarà justament per garantir també el pas de vianants i bicicletes, i està previst un gran aparcament dissuasiu al costat de l’estació de tren.
Heu anat mai amb transport públic des de Bellaterra al centre de de Cerdanyola o Ajuntament? La daurada del trajecte pot durar entre 30 minuts i 1 hora.
Bus 648 a la Plaça del Pi de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
El bus 648 no fa servei el mes d’agost, ni dissabtes, festius o diumenges, i només estem a una distància de 5 kilòmetres!!
El bus 648 només fa servei de dilluns a divendres, de 06:00h a 21:00h, (hores puntes des de la parada de la Plaça del Pi de Bellaterra). No fa servei els dissabtes, ni diumenges, ni festius. Des de la parada a la N150 haureu de caminar a peu uns 15 minuts fins l’Ajuntament de Cerdanyola.
Amb Renfe heu d’agafar els FGC fins a Volpolleres, caminar 10 m. fins l’estació Rodalies Sant Cugat, baixar a Cerdanyola Universitat i agafar R7 fins Cerdanyola del Vallès
BELLATERRA.CAT 