Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

Diumenge 17 d’abril, va morir a l’edat de 76 anys, Radu Lupu, un dels pianistes més grans de la seva generació.  Nascut el 30 de novembre de 1945 a Galati (Romania), nacionalitzat britànic i resident a Lausanne (Suïssa).

“Va completar els seus estudis al Conservatori de Bucarest i perfeccionats al Conservatori Txaikovski de Moscou amb Heinrich Neuhaus”

Radu Lupu al seu últim concert del Palau de la Música Catalana acompanyat d’Horaci Miras

“Radu Lupu es va casar dues vegades. La primera esposa, la violoncel·lista “Lisa” Elizabeth Wilson (nascuda el 1947), filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, amb qui es va casar el 1971, amb qui va tindre el fill Daniel, Lisa era filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, la segona, el 1990 amb Delia Bugarin, violinista de l’Orchestre de Chambre de Lausanne

Els darrers anys de Radu Lupu van estar marcats pels seus persistents problemes de salut, fins que l’any 2019, coincidint amb el seu últim recital al Palau de la Música Catalana, va decidir posar punt i final a la seva carrera.  Va participar moltes vegades a les temporades de l’OBC, sota la direcció del titular Lawrence Foster. Cal recordar que per la seva malaltia d’esquena sempre substituïa la banqueta del piano per una cadira normal.

“Gran amic i amant de la gastronomia, l’avíem rebut a Bellaterra i sempre ens recordava que mai menjava res que voli ni res que nedi“

Biografia de Radu Lupu

Radu Lupu (Galați, 30 de novembre de 1945-17 d’abril de 2022) fou un pianista romanès. Va rebre el Premi Charles Cros el 1972 per la seva interpretació del Concert per a piano núm. 3, op. 37, de Beethoven.

Radu Lupu estava fermament establert com un dels músics més importants de la seva generació. Nascut a Romania, va començar les classes de piano amb Lia Busuioceanu als 6 anys. Als 12 va debutar en públic amb un programa complet de música pròpia. Va continuar els seus estudis durant diversos anys amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea abans de guanyar una beca el 1961 al Conservatori de Moscou on va estudiar amb Galina Eghyazarova, Heinrich Neuhaus i més tard amb Stanislav Neuhaus. Va guanyar el primer premi en tres concursos: el  Van Cliburn de 1966, l’ Enescu International de 1967  i el de Leeds International de 1969.

Radu Lupu va actuar amb totes les grans orquestres del món, inclosa la Filharmònica de Berlín (amb qui va debutar al Festival de Salzburg el 1978 amb Karajan), la Filharmònica de Viena (amb qui va obrir el Festival de Salzburg el 1986 amb Muti), la Royal Concertgebouw, totes les grans orquestres de Londres i totes les grans orquestres americanes. Als EUA les seves primeres aparicions significatives van ser l’any 1972 amb la Cleveland Orchestra i Barenboim a Nova York, i amb la Chicago Symphony i Giulini. Ha tocat a la majoria dels festivals de música notables i ha estat convidat habitual als festivals de Salzburg i Lucerna.

Radu Lupu amb el bellaterrenc Francesc Pérez a La Taula de Barcelona

Els seus enregistraments per a Decca inclouen els Concerts per a piano de Beethoven, el Concert núm. 1 de Brahms, els Concerts de Grieg i Schumann, les Sonates completes per a violí i piano de Mozart amb Szymon Goldberg, Debussy i Franck i Sonates per a piano amb Kyung Wha Chung i obres en solitari de Beethoven i Brahms. , Schumann i Schubert. El 1995 va guanyar 2 premis en la categoria “Millor disc instrumental de l’any”: un Grammy per les Sonates de Schubert en la major D664 i si bemoll major D960, i un premi Edison per Kinderszenen, Kreisleriana i Humoresque de Schumann. També ha realitzat dos discos amb Murray Perahia (CBS), dos discos de Schubert Lieder amb Barbara Hendricks (EMI), i un disc de peces a quatre mans de Schubert amb Daniel Barenboim (Teldec).

La temporada 2009/10 compta amb una residència amb la Tonhalle Zurich, que inclou una gira per Alemanya, actuacions a Zuric amb David Zinman i (més tard a la temporada) amb Franz Welser-Most, un concert de cambra amb membres de la Tonhalle Orchestra i un recital en solitari. Altres compromisos inclouen aparicions en concerts amb la London Symphony i la London Philharmonic, la Filharmònica de Berlín, la Filharmònica estatal de Baviera i la Filharmònica de Munic, i l’Orquestra de París. Inolvidables els seus concerts a Barcelona, Girona, Bilbao, Madrid, Ginebra, Viena, Roma, Florència i Milà.

Els concerts als EUA inclouran actuacions amb la Chicago Symphony i dues cites al Carnegie Hall de Nova York; un recital i un concert amb la Simfònica de Cincinnati. L’any 2006 el Sr. Lupu va rebre 2 premis: el Premio Internazionale Arturo Benedetti Michelangeli i, per segona vegada, el premi Abbiati (conferit per l’Associació de la Crítica Italiana). Abans l’havia guanyat el 1989.

Font: Decca

Read Full Post »

Revosolar (Col·lectiu Solar) va fer unes 50 instal·lacions a Bellaterra, però va deixar d’atendre als clients coincidint amb la pandèmia de la Covid-19.

Unió del Veïnat de Bellaterra va presentar les ofertes de Revosolar al Centre Cívic

Els afectats tenen un mes des de l’endemà de la publicació al BOE perquè comuniquin el crèdit a l’administrador concursal designat, Jorge Muñoz Consultores SLP.

FACUA-Consumidors en Acció alerta que l’empresa d’energia solar Revosolar, amb seu social a Girona, va entrar el març passat en concurs de creditors.

L’associació adverteix els clients d’aquesta empresa que compten amb un mes a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat perquè comuniquin el crèdit a l’administrador concursal, Jorge Muñoz Consultores SLP.

Així ho estableix l’article 28 del Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal (TRLC), que recull que “la crida als creditors perquè posin en coneixement de  l’administració concursal l’existència dels seus crèdits en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació de la declaració de concurs al Butlletí Oficial de l’Estat.

Els implicats han d’estar atents

A la Interlocutòria de Declaració de Concurs Voluntari, el jutge comunica que “es nomena administrador concursal Jorge Muñoz Consultores SLP, amb telèfon 963 940 915”.  A més, fa una crida als creditors perquè posin en coneixement de l’administració concursal, a l’adreça de correu electrònic que consta a l’edicte publicat al Butlletí Oficial de l’Estat, l’existència dels seus crèdits, amb la documentació acreditativa dels  mateixos”.  FACUA insta els implicats que romanguin atents a la publicació de l’anunci de declaració de concurs al Butlletí Oficial de l’Estat i al termini assenyalat anteriorment.

Font: FACUA

Read Full Post »

Fa només 5 dies que Wala (Grup lleidatà Unipreus), ha obert la seva gran botiga, a les portes de Bellaterra.

Com detall inaugural, Wala ofereix un descompte de 10€ (amb una primera compra de mínim 50€). L’alta com client us la faran a la caixa central, omplint les vostres dades, i després només us haureu de identificar amb el DNI o mòbil.

El Grup Unipreus, fundat en 1940 a la província de Lleida, és una empresa familiar altament especialitzada amb més de 400 treballadors en plantilla, que ha focalitzat la venda de material esportiu, moda i calçat a través de la seva marca Wala.

L’objectiu principal de la cadena es basa en oferir una àmplia gamma d’equipament esportiu, moda i calçat a preus molt competitius, prioritzant la qualitat dels seus productes.

Wala, disposa actualment de 5 establiments comercials a Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Vic. A més a més, de la botiga online, http://www.walashop.com.

Les botigues Wala tenen actualment una superfície comercial de més de 14.000 m2, en la qual els clients trobaran tot el necessari per a la pràctica dels seus esports favorits, textil de moda i calçat:

A més, amb la finalitat d’oferir un servei de major qualitat, els nostres establiments disposen de:

-Taller de reparació de ciclisme
-Taller de reparació d’esquí
-Servei d’encordatge de raquetes de tennis
-Servei d’estampació de serigrafia i brodat de botes
-Pàrquing
-Ajustos en baixos de textil de moda.
-En Wala, els nostres clients sempre trobaran:

Un equip de professionals altament especialitzat en cadascuna de les categories esportives.
Assessorament tècnic. Tot el personal té anys d’experiència en les diferents modalitats amb les que compta la cadena.
Promocions i ofertes exclusives de les principals marques esportives.
Club Wala, el club de fidelització pel qual els nostres clients acumulen punts per descomptes en futures compres, i amb el qual es mantenen al dia de les accions que es realitzen per als socis.
Un servei d’atenció al client que resoldran qualsevol tipus de dubte a través de la nostra botiga online.

WALA: Centre Comercial Via Sabadell, Edifici C (08205 Sabadell) ☎️ 933 80 08 88 http://www.walashop.com

Read Full Post »

Fins a quina hora es pot fer soroll a casa?

Es tracta d’una pregunta que molts ens hem fet aquest any a causa dels múltiples canvis i de les noves normatives establertes arran de la pandèmia generada pel COVID-19 i una pregunta molt recurrent en dies de festa com Nadal o nit de cap d’any.  Tot i això, i malgrat que passem més hores a casa del que és habitual, la legislació sobre la contaminació acústica no ha canviat des de l’any 2003.

La normativa diu que, generalment, està permès fer soroll de dilluns a divendres des de les 8 fins a les 21h.  Encara que alguns municipis han optat per allargar-lo fins a les 22 o les 23h, els caps de setmana tots estan obligats a seguir la mateixa regulació: només es pot fer soroll de 9.30 ha 21 h.  Durant aquest període està permès posar música, tocar instruments, fer mudances, fer obres i fins i tot organitzar festes, sempre que es respecti el nivell permès de decibels.

En general, segons la majoria de reglaments municipals per a una zona residencial, des de les 8 fins a les 22h no es poden superar els 35 decibels, mentre que des de les 22 fins a les 8h el límit és de 30. Incomplir aquesta normativa pot suposar multes  de fins a tres mil euros.

Encara que Nadal i Cap d’Any siguin dies tradicionalment on la família s’uneix, no hi ha cap excepció a la normativa i s’hauria de respectar els nivells màxims de decibels fins i tot aquestes nits.

Encara que Nadal i Cap d’Any siguin dies tradicionalment on la família s’uneix, no hi ha cap excepció a la normativa i s’hauria de respectar els nivells màxims de decibels fins i tot en aquestes nits també

Infraccions per incompliment de la normativa de soroll a casa

Infracció lleu: representa una multa de fins a 750 euros.  Implica superar fins a quatre decibels el permès, fer mudances en hores no autoritzades, organitzar festes sorolloses o cridar, entre d’altres.

Infracció greu: representa una multa de fins a 1.500 euros.  Implica que el límit s’aproxima als set decibels, i sol incloure les situacions anteriors en què el soroll és més gran.  També s’aplica aquest gravamen si s’obstaculitza la tasca de control de soroll per part de les autoritats.

Infracció molt greu: representa una multa de fins a 3.000 euros.  Implica fer obres en horaris no permesos i superar els límits establerts en més de set decibels.

Passos per resoldre un conflicte veïnal per soroll

A causa de l’estat d’alarma molta gent ha optat per fer festes i reunions a casa, cosa que ha esdevingut un problema per a molts.  I és que des que va començar el confinament les oficines de Direcció de Seguretat Pública Municipal respectives han registrat un augment de les trucades i denúncies als veïns que fan soroll més d’un 60%.

Per pal·liar els efectes d’aquesta situació i intentar evitar conflictes més grans, el Govern recomana seguir els passos següents:

Identificar si els sorolls succeeixen esporàdicament o de manera habitual i rutinària.  En el primer cas, en ser una cosa puntual, s’aconsella no trucar a les forces de l’ordre i, simplement, deixar passar la situació o, a tot estirar, parlar amb el veí en qüestió per donar-lo a conèixer de manera amigable que ens està molestant.

En cas que els sorolls siguin habituals cal seguir el mateix procediment: parlar amb la persona que els està fent per exposar-li els motius de la nostra disconformitat.  Es recomana explicar-li pacíficament com ens perjudica el soroll.

Si no aconseguim arribar a un acord amb el veí o si no atén raons, el següent pas seria contactar amb l’administrador de finques perquè intervingui en l’assumpte i, si cal, prendre mesures legals. Així mateix, es recomana parlar amb la resta de veïns per aconseguir-ne el suport.

En cas que l’administrador no aconsegueixi persuadir el veí sorollós, podrà demanar l’autorització de la comunitat de veïns per prendre mesures legals mitjançant un judici ordinari.  Ho podrà fer en base a l’article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH), on s’exposen els límits permesos a l’hora de realitzar activitats molestes o insalubres en un habitatge.

Si no s’aconsegueix el resultat desitjat i els sorolls persisteixen, es recomana mesurar-los i procedir a posar una denúncia a la policia.

Mesurar el soroll: decibels permesos
Fins fa relativament poc, hauria resultat impossible fer un mesurament de decibels a casa sense l’equip necessari, però actualment hi ha moltes maneres de fer-la.

Si disposem d’un ordinador amb micròfon podem descarregar-nos algun dels nombrosos programes que hi ha per fer-ho.  Cal tenir en compte que com més millor sigui el dispositiu d’enregistrament més precisos seran els resultats.

Els mòbils tenen aplicacions similars als programes dordinador per realitzar el mesurament de decibels.  Igual que en el cas de lordinador, la precisió dels resultats es basarà en la qualitat del dispositiu receptor.  La precisió dels mòbils sol tenir un marge de fallada d’uns 5 dB aproximadament.

Finalment, podem recórrer al sonòmetre, un dispositiu professional fet per al mesurament sonor.  Evidentment, es tracta de l’aparell més precís i ràpid, però el seu preu elevat fa que molt pocs habitatges comptin amb un.

Per fer-nos una idea aproximada del nivell de contaminació sonora mitjà cal conèixer els barems generals establerts:

-Respiració: 10 decibels
So ambient, converses en veu baixa: 30 decibels

-Trànsit lleuger, converses relaxades: 50 decibels

-Trànsit intens, crits, aspirador: 70 decibels

-Maquinària d’una fàbrica: 90 decibels

Des de Bellaterra.Cat us desitgem molta salut i millor any nou 2022!!

Read Full Post »

En parlar de “Camps de concentració”, la ment d’un mateix dibuixa a l’aire un pensament que es dirigeix cap a Hitler i l’Alemanya Nazi, però el que no ens imaginem és que també van existir aquests camps amb Franco.

En una fosa comuna d’aquest camp de concentració franquista Las Arenas, està enterrat un familiar bellaterrenc

A Andalusia hi va haver 55 centres de reclusió per a unes 100.000 persones, que el règim franquista va fer servir com a mà d’obra forçada.  A Sevilla n’hi va haver dos, El Colector, ubicat al barri d’Heliòpolis, i el de Las Arenas, al poble de l’Algaba.

En aquests camps de treball, no van morir gaires presos, igual que tampoc ho van fer als batallons de treball, ja que l’alimentació va evitar les massives morts.
No eren camps d’extermini, excepte excepcions com el de Las Arenas, on van morir la meitat dels reclusos.

Uns 300 reclusos als que senzillament, els van anar deixant morir de gana, dels quals 144 reclusos moririen entre 1941 i 1943. Un percentatge altíssim si els comparem amb altres “Camps de concentració”.

A Las Arenas, es recollien indigents, captaires, indocumentats o pobres en general, que retiraven dels carrers de Sevilla.

Al municipi Algabeño s’han recollit testimonis de com eren aquells presos esquelètics que treballaven gairebé sense ser alimentats en una finca de treballs forçats.

“A la meva mare li deien que ve Baltasar, que ve Baltasar!”.  Quan retrunyia el nom de l’encarregat del camp de concentració a les orelles sortia corrent cap a casa seva, que es trobava molt a prop de les tàpies de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i el cementiri, ubicat al centre del poble de l’Algaba.

“Per a la meva mare era un tema tabú, però no se li oblidava la imatge d’aquell home que venia amb cossos mig moribunds al carro.  Alguns encara respiraven”, destaca.  Els que encara quedaven drets al camp anaven cada diumenge a missa, a la part final dels bancs per “purificar-los”.

L’any 2013, després de la denúncia per part de grups memorialistes, de la ubicació d’una fossa a l’antic cementiri, l’alcalde Diego Agüera va accedir a la verificació dels testimonis que parlaven d’un enterrament de presos del camp de concentració de Las Arenas  , encara que va destacar que no hi havia registre de “persones enterrades víctimes del franquisme en aquest cementiri”.  El canvi de rumb en les actuacions permetrà que la història d’aquell camp invisible torni a veure la llum, igual que els ossos oblidats de les víctimes.

Les víctimes no eren veïns de l’Algaba en la majoria dels casos”.  Tots van morir a principis dels anys 40, entre 1941 i 1943.

Un informe recent de la plataforma “Tots Els Noms” posa nom i data de defunció a totes les víctimes.

Félix Ruiz Expósito, natural d’Andújar (Jaén), va ser la víctima més jove, ja que va morir als 17 anys el 20 de desembre de 1941. Luis Ríos Solís moriria en aquest camp als 75 anys el 18 de gener de 1942;  era la víctima de més edat.

La recuperació dels 144 cossos del camp de concentració de Las Arenas a l’Algaba (Sevilla) iniciarà les seves primeres excavacions a la possible fossa a principis de setembre de 2014. Diego Agüera, alcalde socialista del municipi, ha destacat que el “finançament correrà a  càrrec de la Direcció General de Memòria Històrica de la Junta d’Andalusia, cosa que permetrà explorar la part fitada de l’antic cementiri on hi ha l’enterrament”

Després de la demolició de l’antic cementiri i la senyalització de la suposada fossa de víctimes del camp de concentració, està prevista la construcció d’un parc urbà on s’ubicarà una zona de memòria i homenatge per a aquestes víctimes de la repressió franquista.

Espero i desitjo que aquestes víctimes tinguin una placa o monument on no caiguin mai en l’oblit.

Font: Jesús Campos

Read Full Post »

Compra i ven productes ubicats a Catalunya. Fem ús d’una eina de país útil i eficaç, donant suport als botiguers del territori i gaudint d’una qualitat del producte garantida.

Logo de l’aplicació catalana de venda de productes de proximitat|CEDIDA

Ets nou a Amazcat? Registra’t per poder gaudir del millor mercat en línia de Catalunya 👇👇👇👇

https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.amazcat.app

Amazcat, una empresa de comerç electrònic fundada a Girona l’any 2020. L’objectiu d’aquesta companyia és atraure el màxim nombre de negocis amb seu fiscal a Catalunya al seu marketplace perquè puguin oferir els seus productes a través d’internet, un procés similar i a petita escala al que fan Amazon o Aliexpress.

Àlex Bulau, un dels socis fundadors de la firma, defineix Amazcat com «una botiga de botigues» on productors, botiguers i proveïdors de serveis poden vendre els seus productes sense haver-se de preocupar per les complicacions que suposa tenir una web i un canal de venda online propi.

Només iniciar l’activitat l’any passat, van arribat a un acord amb 300 venedors d’arreu de Catalunya, un 40% dels quals són de la província de Girona. Tot i això, revelen que han contactat amb 5.000 venedors més, molts dels quals esperen a que passin les festes per decidir-se. La meta és arribar al miler de productors amb la pàgina web operativa. Per aquest motiu, estan arribant a acords amb associacions de comerciants, com ara l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, per assegurar-se usuaris finals. A finals d’aquest 2021 els responsables d’Amazcat (que asseguren que la semblança amb el nom d’Amazon és coincidència, ja que Amazcat és l’abreviatura d’Amazing Catalunya) treballen amb diversos objectius: facturar 1,2 milions d’euros en facturació (i els venedors un volum de vendes de 24 milions d’euros).

«En ple confinament vam veure com molts negocis van llançar-se a fer pàgines web per digitalitzar-se, i que la dispersió era brutal», relata Bulau, que abans havia treballat com a creador de llocs web. Va ser llavors ell i altres socis van dedicar el seu temps i estalvis per crear un marketplace que incorporés tots aquests interessats en obrir canals de venda a la xarxa. A canvi d’una quota de 50 euros mensuals, Amazcat proporciona als comerços una plataforma electrònica i suport logístic. També es finança amb un 5% de comissió sobre les vendes, i a través de la publicitat.

El venedor empaqueta la comanda i un operador extern (com Seur o Correos Express) el ve a buscar i el porta directament al consumidor.

Un altre aspecte que diferencia Amazcat d’altres companyies de comerç electrònic és que no es limita a la venda de productes, sinóque també convida a vendre serveis, un sector que aglutina 400.000 empreses arreu de Catalunya.

CONTACTEU AMB AMAZCAT: Cartellà, 27 (17007 Girona) ☎️ 872 220 039 (de 9h a 18h) info@amazcat.cat http://www.amazcat.cat

Font: Amazcat, Francesc Benejam, Diari de Girona,

Read Full Post »

Destaquen les notícies: CS atia la polèmica parlant de terrorisme. El temor amb la vacuna. Acord de 15 M€ per les llengües cooficials, Experts de la UE demanen dures restriccions per frenar l’òmicron.

Read Full Post »

La convocatòria està dirigida al sector residencial i compta amb recursos dels fons europeus Next Generation

Uns operaris fent una instal·lació de plaques solars per a consum residencial a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha obert aquest dimarts una línia d’ajuts de 115 milions d’euros per incentivar l’autoconsum i l’emmagatzematge d’energia i les energies renovables tèrmiques en el sector residencial.
La convocatòria, dotada amb recursos dels fons europeus Next Generation, pretén accelerar la transició energètica a Catalunya.

El termini de sol·licitud començarà aquest dimecres i finalitzarà el desembre de 2023 o quan s’exhaureixin els fons disponibles. Se’n podran beneficiar empreses, ciutadania, administracions públiques, entitats del tercer sector i comunitats energètiques, i les instal·lacions podran ser tant connectades a la xarxa com aïllades.

El total dels ajuts ascendeix a 115 milions, que es divideixen en 6 programes per tal de garantir que se’n beneficiïn tots els sectors i de diversificar les actuacions.
La convocatòria destina 22,15 milions d’euros a la pràctica de l’autoconsum en el sector serveis. D’aquests, 18,46 milions tindran com a finalitat subvencionar instal·lacions d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 3,69 milions s’orientaran a subvencionar equips d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

Per al sector industrial i agropecuari, la convocatòria preveu 30,30 milions d’euros, dels quals 25,54 milions serviran per a incentivar la instal·lació d’equips d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 4,76 milions a subvencionar sistemes d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

També s’han consignat 8,82 milions d’euros per a subvencionar equips d’emmagatzemament per a aquelles instal·lacions ja existents en qualsevol d’aquests sectors d’activitat econòmica.
Per a aquests tres programes, l’ajut oscil·larà entre el 15% i el 65% del cost del projecte, en funció de la tecnologia a implantar i del volum de l’empresa sol·licitant. La línia inclou ajuts addicionals per a l’eliminació d’amiant en cobertes i la instal·lació en marquesines, i per als municipis de menys de 5.000 habitants els ajuts s’incrementen en un 5%.

La línia també destina 34,12 milions d’euros a incentivar l’autoconsum en el sector residencial, les administracions públiques i en el tercer sector. D’aquesta partida, 31,74 milions es destinen a instal·lacions d’autoconsum mitjançant energia solar i fotovoltaica, i 2,38 milions a sistemes d’emmagatzematge vinculats a aquestes instal·lacions. En els mateixos àmbits, es destinaran 790.000 euros a finançar equips d’emmagatzematge d’electricitat vinculats a equips d’autoproducció renovable ja existents.
Finalment, es destinaran 15,87 milions d’euros a instal·lar sistemes de generació d’energia tèrmica que permetin autogenerar-se l’energia necessària per a la climatització i l’aigua calenta sanitària. L’import dels ajuts d’aquest programa es calcula segons el tipus de beneficiari, la tecnologia i la potència a instal·lar, i oscil·laran entre els 500 i els 13.500 euros per kilowatt de potència calorífica instal·lada

Font: El Punt Avui,

Read Full Post »


Hi ha sis milions de persones amb la pauta completa, però l’increment de casos i la nova variant òmicron fan que s’anul·lin sopars d’empresa i que creixi la venda de test d’antígens.

La Taula de Nadal|FOTO: BELLATERRA GOURMET

La franja de persones que a Catalunya ja tenen la pauta completa de la vacuna de la covid està a punt de superar els 6 milions. També augmenten les dosis de reforç administrades, que ja superen el milió.

Però estar vacunat no eximeix d’agafar la malaltia i en un context en què els contagis van a l’alça, amb un 9% de proves de covid positives, els experts fa dies que recomanen que no es facin els tradicionals sopars o dinars d’empresa per Nadal.

Els restaurants ja comencen a notar les cancel·lacions, i les reserves que es mantenen són de grups petits. Els restauradors es queixen que, a més d’aquestes anul·lacions, també han perdut els grups als quals havien hagut de dir no abans perquè no tenien espais lliures. Per això demanen a les administracions que hi hagi certa previsió i “fer mesures que evitin fer mal a la restauració”.

Detall de La Taula de Nadal|FOTO: BELLATERRA.CAT

Tot i que s’ha refredat la campanya, esperen revifar-la i recuperar la feina perduda amb les trobades familiars per festes.

Problema d’abastiment de test d’antígens

De cara als dinars i sopars els dies de Nadal i Sant Esteve, hi ha gent que, per prevenció, prefereix fer un test d’antígens abans de trobar-se amb el conjunt de la família. De fet, la demanda d’aquest tipus de proves s’ha multiplicat per 10 i va a l’alça, i això ha provocat que algunes farmàcies s’hagin quedat sense estoc.

S’han disparat les vendes dels test d’antígens de la covid abans de Nadal

Però la Federació d’Associació de Farmàcies creu que és qüestió de dies que totes les farmàcies tornin a tenir provisions, perquè el problema no és de producció, sinó de distribució i en uns dies es compensarà l’oferta amb la demanda.

Els motius perquè els clients volen ara comprar tests d’antígens són perquè han tingut contacte amb alguna persona positiva per covid, o per precaució abans d’una trobada amb un grup de persones que no són els de convivència habitual. Se’n faran un, però els experts recomanen que se’n facin més d’un: el primer dos o tres dies abans de la trobada i un segon immediatament abans del dinar o sopar.

Com recorda Julià Blanco, cap del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa, “els tests d’antígens no són 100% eficaços”:

“Podem tenir un resultat negatiu, però estar infectats. No existeix el risc zero.”

Amb l’augment de contagis, també han tornat les cues als laboratoris. L’exigència de PCR i testos d’antígens negatius per poder viatjar o accedir a una feina han fet que la demanda s’hagi disparat.

Font: CCMA

Read Full Post »

L’arquitecta catalana Carme Pinós|FOTO: MIQUEL TRES

La casa d’Ana Agustí i Javier Garau de Bellaterra, -construïda entre 1988 i 1993-  és present a la trajectòria d’arquitectura de Carme Pinós (Barcelona, 1954), que va col·laborar amb Enric Miralles (Barcelona, 1955-2000).

 Casa Ana Agustí & Javier Garau de Bellaterra (1988-1993) de Carme Pinós i Enric Miralles|Foto: Hisao Suzuki

El jurat del Premi Nacional d’Arquitectura 2021, promogut pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), ha concedit aquesta distinció a l’arquitecta Carme Pinós.  Es tracta del màxim guardó atorgat a Espanya en el camp de l’arquitectura.

Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja

Aquest premi, que té més de noranta anys d’història, té com a finalitat rendir testimoni d’admiració a una persona física o entitat amb personalitat jurídica que, amb la seva feina o amb el conjunt de la seva obra, contribueixi o hagi contribuït de manera extraordinària a l’enriquiment  dels aspectes socials, tecnològics i sostenibles de l’arquitectura o l’urbanisme espanyol dins i fora de les fronteres espanyoles.

El Premi Nacional d’Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, és concedit a proposta d’un jurat compost per destacats professionals, sota la presidència honorífica de la titular del Departament, Raquel Sánchez.

Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja

En proposar el premi a Carme Pinós, el jurat destaca especialment la solidesa de la seva trajectòria, essent alhora prolífica i d’excel·lència, impregnada sempre per una gran potència creadora.  Un procés creatiu que recorre tota l’obra arquitectònica, culminant amb una execució excel·lent del que s’ha projectat.

El jurat emfatitza la responsabilitat social i la sostenibilitat perseguida en els seus projectes i fa esment, així mateix, a la seva transversalitat com a professional, promovent el diàleg de l’arquitectura amb altres disciplines i demostrant una gran capacitat divulgativa tant dins com fora de les nostres fronteres.

Carme Pinós, Campus WU, Viena

La candidatura de l’arquitecta, a proposta de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, la Fundació Arquia, l’Etsa de València i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), va ser l’escollida pel jurat convocat el passat  30 de novembre.  Posteriorment s’ha posat en coneixement de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, qui ha donat personalment la notícia a la guardonada i, després, concedirà el premi per Ordre Ministerial.

El jurat ha estat format en aquesta ocasió per Álvaro Siza Vieira, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2019;  Alberto Campo Baeza, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2020;  Luis Fernández-Galiano, a proposta de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando;  Mar Loren Méndez, a proposta de la Conferència de Rectors d’Universitats espanyoles;  Sol Madridejos Fernández, a proposta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya;  Eva Armas Gil, a proposta de la Federació d´Associacions de Periodistes d´Espanya;  i María Langarita Sánchez, a proposta de la Direcció General d’Agenda Urbana i Arquitectura.  Així mateix, el secretari del jurat va ser el director general d’Agenda Urbana i Arquitectura, Iñaqui Carnicero, i la secretària d’actes va ser Marta Callejón Cristóbal, subdirectora General d’Arquitectura i Edificació.

Carme Pinós y Enric Miralles. Cementiri d’Igualada

Vast rang de projectes

Després d’una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb el qual va aconseguir reconeixement internacional amb projectes com el Parc-Cementiri d’Igualada o les instal·lacions olímpiques per a Tir amb Arc a Barcelona, el 1991 va establir el seu propi estudi d’arquitectura, tot abordant un vast rang de projectes que abasten  des de reformes urbanes i obra pública fins al disseny de mobiliari.  La seva actitud arriscada i de recerca constant li ha valgut reconeixement al món portant el nom de l’arquitectura catalana a Europa i el continent americà.

Entre els seus projectes de la seva etapa en solitari destaquen la reforma i ampliació de l’Hotel Son Brull a Mallorca, el MPavilion 2018 a Melbourne (Austràlia), el conjunt al centre històric de Barcelona (que comprèn la Plaça de la Gardunya, l’Escola d’Art  Massana i la façana posterior del Mercat de la Boqueria);  el Centre Cultural Caixaforum Saragossa, l’Edifici de Departaments al Campus WU de Viena, la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, les Torres d’Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), la Passarel·la de vianants a Petrer, el  marítim de Torrevella o l’Escola Llar a Morella.

Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)

Ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els quals es troben el Premi Internacional Francès de Dones Arquitectes 2017-ARVHA, el Premi ArpaFIL 2017 de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara.  L’any 2016, Carme Pinós va ser distingida amb la Richard J. Neutra Medal for Professional Excellence, atorgada per la Universitat Politècnica de Califòrnia a Pomona en reconeixement a la seva carrera professional, i el mateix any va rebre el 2016 Berkeley-Rupp Prize per la seva contribució  a la promoció de la dona a l’arquitectura i el seu compromís social.

El 2015, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, distinció atorgada pel govern Català per la seva aportació a la cultura i defensa dels valors cívics de Catalunya.  El 2012 va ser nomenada International Fellow del Royal Institute of British Architects, i el 2011, Honorary Member de l’American Institute of Architects.

També destaquen el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional (2008);  el Primer Premi de la IX Biennal Espanyola dArquitectura i Urbanisme (2008);  el Premi ArqCatMón del Col·legi Oficial dArquitectes de Catalunya (2008).  Així mateix, el Premi Nacional d’Arquitectura del Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya (1995);  el Premi Ciutat de Barcelona (1992);  i el premi FAD d’Arquitectura – Edificis de nova planta d’ús públic (1991).

Durant tots aquests anys, Carme Pinós ha compaginat la seva activitat com a arquitecta amb la docència, i és professora convidada, entre altres llocs, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, l’École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais et Paris-Val de Seine  ;  Harvard University Graduate School of Design;  Columbia University a Nova York o l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne.

La seva obra està present en destacades col·leccions museístiques, entre les quals hi ha les col·leccions permanents del Centre Pompidou de París o del MOMA novaiorquès.  El 2018 el seu treball va ser exposat a la Biennale Architettura di Venezia i el febrer del 2021 la Fundació ICO de Madrid va inaugurar l’Exposició monogràfica Carme Pinós – Escenaris per a la vida que recollia 88 projectes destacats de la seva trajectòria professional.  El 28 d’octubre del 2021 va tenir lloc la inauguració de l’Exposició Carme Pinós – Context i conceptes en el marc de la 2021 Biennal Internacional d’Arquitectura d’Euskadi Mugak, que estarà oberta al públic fins al 27 de febrer del 2022.

Font: CIC, Wikipèdia

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »