Els beneficis dels creixens per a la salut es coneixen des de l’antiguitat. Es creu que es va originar a Grècia i continua sent una part integral de les dietes mediterrànies.
Bol de creixens a un jardí de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA GOURMET
L’any 500 A.C., es diu que Hipòcrates, el pare de la medicina, va construir el seu primer hospital a prop d’un rierol per garantir l’accés a créixens d’aigua fresc per tractar els seus pacients. Des del segle XVII, es porta utilitzant com el remei a base d’herbes preferit a Gran Bretanya i va començar a comercialitzar-se a partir d’al segle XIX.
Amanida Bella Terra amb mozzarella de búfala de l’Empordà|BELLATERRA.CAT
El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes). La planta silvestre creix en abundància a la major part dels rierols i corrents frescos poc profunds d’Europa i Àsia d’on és originària. En el Principat es troba àmpliament difosa. D’Europa i Àsia s’ha anat estenent per altres continents i, actualment, podem trobar-la a Amèrica del Nord i a Amèrica del Sud, o al Carib. A partir del segle xix es va introduir el seu cultiu en horts i el seu ús com a planta cultivada ha anat augmentant a poc a poc. El creixen, en català, també es coneix amb els noms de caputxina, morritort d’aigua, creixenera, créixens vers, créixec, greixes, morritort, ravenell d’aigua o entre altres.
✅ Una de les primeres cases jardí romàntiques de Bellaterra construïda l’any 1930, a un minut caminant des de l’estació de Bellaterra dels FGC, s’està fent profundes reformes per obrir molt aviat el nou i sorprenent espai gastronòmic UMAMI GastroBar sota la direcció del prestigiós xèf HéctorCosta Fernández.
✅ Des de Bellaterra Gourmet us donem la benvinguda i us desitgem èxit i salut!
Héctor Costa Fernández, xèf executiu del UMAMI Gastro-Bar de Bellaterra|CEDIDA
La cuina del xef Héctor Costa està fortament impulsada i basada per la seva passió per mantenir el llegat i les tradicions de la cuina mediterrània de mercat. Compta amb una trajectòria contrastada amb més de 20 anys de coneixement i tècniques acumulades a partir del seu treball al prestigiós Relais & Chateau Mas Torrent (Torrent/Girona), així com nombrosos hotels i restaurants de prestigi d’Europa, Orient Mitjà i Àsia, inclosos el Barcelona Macau (Regió administrativa especial de la Xinai), Hong Kong.
Héctorcreu que la importància de la cuina clàssica és la base de tota innovació i cuina contemporània.
Barcelona Macau (Regió administrativa especial de la Xina), anterior espai gastronòmic del xèf Héctor Costa|CEDIDA
El xef Hector s’esforça sempre per crear experiències gastronòmiques autèntiques amb un alt respecte per la tradició, la integritat dels productes i els sabors d’un sòlid coneixement de la manipulació dels aliments frescos. El resultat és una emocionant “Rapsòdia de sabors”, que sorprèn als clients amb senzillesa i autenticitat i, en conseqüència, construeix els detalls d’una base honesta per assegurar la plena satisfacció de qualitat gastronòmica.
UMAMI, també anomenat fermentat, és un dels cinc gusts bàsics que reconeixen els receptors especialitzats de la llengua humana, a més del dolç, salat, amarg i àcid. És una paraula japonesa que significa “saborós”. El gust umami va ser identificat pel químic japonès Kikunae Ikeda l’any 1908 però no fou acceptat com a gust bàsic fins als anys 80 del segle XX. A la Xina umami es coneix com a xiānwèi, literalment, “sabor fresc” o “sabor deliciós”. El gust umami es descriu sovint com un gust de brou o de carn.
Jardí del UMAMI GastroBar|BRLLATERRA.CAT
Curiositats aportades pel bellaterrenc Ignasi Roda: En aquesta casa on aviat obrirà UMAMI Gastro-Bar va estiuejar la família Trías. En Xavier Trias, alcalde que fou de Barcelona, i les seves germanes van participar en algun dels autosacremental que es feien a l’escalinata de l’església de la Santa Creu de Bellaterra promoguts per Frederic Roda Pérez.
UMAMI Gastro-Bar (Umami Grup 2021 S.L.) Avinguda Josep Maria Marcet, 3 ☎️ 936922095 (08193 Bellaterra)
✅ L’agrella Rumex Acetosa (oseille en francès) que trobem a la natura de Bellaterra és una planta herbàcia de la família de les poligonàcies, perenne, d’una alçada màximad’uns 40 cm.
Fulles d’agrella (Oseille/ Macris) a una cuina de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
✅ Molt apreciada a la gastronomia de diferents països d’Europa. El prestigiós restaurant Troigros d’Ouches (Franca),de tres estrelles a la Guia Michelin fa una boníssima recepta de salmó fresc a l’agrella.
Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol. Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc. Viu en prats. Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris. Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides. L’agrella francesa (R. scutatus) és la varietat més apreciada. Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic. L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera
Esclops de salmó fresc a l’oseille del Restaurant Troigros d’Ouches (Franca)|TROIGROS
Encara que actualment es conegui poc als Països Catalans, l’agrella ha estat conreada des de l’antiguitat. Es tracta d’una verdura molt utilitzada a diferents països d’Europa, com França, Romania, Polònia, Lituània,etc., on se’n fan sopes i cremes, però també en tota mena de plats on es pugui utilitzar també bledes o espinacs. Té un gust semblant al de la bleda però una mica picant, com si estigués lleugerament fermentada. Aquest gust pungent de la fulla prové de l’àcid oxàlic que conté. Es pot menjar com a verdura i per a fer salses. També se’n poden fer amanides, car les fulles d’agrella tenen un gust agradablement àcid que recorda el del kiwi o el de la maduixa de bosc.
☑️ Tres empreses catalanes han optat per la innovació per revolucionar el mercat de les begudes
El pack amb càpsules d’Issimo | CEDIDA
La indústria agroalimentària, un sector que genera el 16% del PIB català, és una de les que estan aguantant millor la crisi. El programa “Valor afegit” ha parlat amb tres empreses de perfils molt diferents que estan buscant el seu lloc en el mercat de les begudes a través de la innovació.
En els laboratoris Ümbrella, de Llinars del Vallès, s’hi fabriquen un centenar de complements alimentaris per millorar la salut. Estan especialitzats en formulació i treballen per a multitud d’empreses. Han tingut molt èxit amb tractaments rejovenidors que venen als Estats Units, però fa un parell d’anys els va venir un client amb una idea ben diferent. Amb anys d’experiència en el sector de les begudes alcohòliques, volia traslladar el concepte de les càpsules de cafè als còctels. Uns i altres aviat van veure les possibilitats comercials d’innovar en aquest sentit. “Vinc de treballar i vull un còctel perquè em ve de gust, i ara m’he de posar a buscar fruites i essències per fer-ne jo mateix el còctel?”, és la reflexió que es va fer Xavier Sáez, el director general d’Ümbrella. Per Enric Martori, cofundador de The Issimo Fruit Family, “els consumidors cada vegada necessiten més tenir productes de qualitat professional, però sense haver de fer tot l’esforç de fer-ho”.
El paladar d’uns i els coneixements científics dels altres han servit per llançar al mercat un producte que no existia: unes càpsules barreja de sucs de fruita, espècies i aromes. Segons Martori, “donant-hi voltes, vam dir: per què no agafem tots els ingredients d’un còctel menys l’alcohol i els ajuntem tots en una monodosi, de manera que sigui tan fàcil com posar gel en un got, el sabor d’Issimo que més t’agradi i la beguda alcohòlica preferida. De manera que surt un còctel amb un sabor excepcional, sempre el mateix, sempre amb les fruites millors, que té una mica menys d’alcohol i que és fàcil i ràpid de fer.
Vendre aigua mineral per salvar els oceans
Una altra empresa de begudes està innovant venent aigua mineral, un fet insòlit. El secret: unir l’alimentació saludable amb una aposta forta per protegir el medi ambient i, en especial, els oceans. Santi Mier va arribar a ser director de màrqueting internacional de Danone, però fa quatre anys, juntament amb quatre socis més, va fundar una empresa. “Havíem de construir no només productes innovadors en el sector de les begudes, sinó també una empresa que generés un impacte positiu. És aleshores quan vam decidir donar-li aquest nom: Ocean52, perquè som l’única empresa del món de les begudes que destina el 52% dels beneficis a la protecció dels oceans”, explica el Santi. Per la seva parella i sòcia, Olga Vilacañas, “és un tema de repartiment de beneficis, de com ho volem fer: decidir, potser, ser menys rics, però a la vegada ser molt més rics perquè tindrem un planeta molt més protegit on podrem viure molt millor”.
Amb aquests diners impulsen la creació de zones marines protegides i també accions socials i educatives de sensibilització per la protecció dels oceans. Entre altres, organitzen neteges de residus a platges del litoral. L’altra contribució que fan al medi és embotellar l’aigua amb llaunes d’alumini, infinitament reciclables. La seva principal marca d’aigua ho diu tot: “No plastic water”. “Una vegada les hem consumit, aquestes llaunes arriben al lloc de reciclat i després es fonen, i de mitjana, en només 60 dies, tornen a estar al lineal dels supermercats. El 72% de tot l’alumini que s’ha extret al món encara està en ús”, assegura Mier. Amb aquestes accions, volen ser un exemple per a altres empreses. “Fins ara pensem molt en el consumidor final, el que ha de fer: ha de reciclar, s’ha de comportar bé… i també les administracions, que han de legislar. Però un actor molt important som les empreses. Tenim molt a fer!”, afirma l’Olga.
Una altra manera de preparar el te
Matcha&Co és una petita empresa dedicada a la venda de te en pols a través d’internet i de supermercats ecològics. Compren el te directament a productors del Japó i l’envasen aquí. Durant la pandèmia han entrat a Alemanya, França i el Regne Unit, on ja concentren la meitat de les vendes. Ara volen fer el salt als Estats Units. De moment, estan buscant-hi influencers per donar a conèixer els seus productes, en especial el seu te matcha de qualitat. Es tracta d’un te en pols de color verd brillant que és moda entre els consumidors més gurmets i que es consumeix amb tot un ritual tradicional japonès. Segons Pepe Cabestany, “el te matcha prové de les millors fulles de la plantació de te verd. El que es fa és que s’esmicola i es tritura en molins de pedra. D’aquesta forma, per consumir-los es poden dissoldre en aigua o en llet, en comptes d’infusionar”.
Però la innovació que ha introduït aquesta empresa consisteix a haver traslladat la tècnica d’elaboració del matcha a altres tipus de te: “El te matcha s’elabora al Japó des de fa segles. Nosaltres el que hem fet és, amb tots els tes que prenem en el dia a dia, com el roibos, el jazmin o l’english breakfast, també esmicolar-los i prendre’ls de manera dissolta”. Amb aquest sistema, asseguren, s’evita ingerir els microplàstics que hi ha en molts sobrets de te que es comercialitzen. A més, defensen la cultura del te davant la del cafè. Segons Berta Cabestany, la responsable de comunicació, “cada cop la gent està més preocupada per tenir una vida més saludable, i el te ens aporta més beneficis, a nivell d’antioxidants o a nivell diürètic. A més, a diferència del cafè, quan te’l prens, el te matcha dona una energia molt més estable en el temps, mentre el cafè té pujades i baixades”.
La arrossera catalana Nomen Foods acaba d’aprovar un pla per plantar-se a altres països d’Europa de la mà de la creixent demanda de la reconeguda varietat bomba.
La arrossera catalana Nomen Foods ha decidit internacionalitzar la seva marca i pretén expandir la comercialització dels seus productes per Europa durant els propers anys, amb França com a primera etapa. Així ho van avançar ahir dimecres els responsables de la companyia, que, segons van explicar, fins ara només exportava a granel i a alguns països de l’àrea mediterrània.
«França serà el primer pas d’una internacionalització que en els propers anys arribarà a altres països d’Europa», va explicar la companyia en un comunicat, en el qual va voler ressaltar que «la sòlida trajectòria de l’empresa en els últims anys i una elevada capacitat de producció en una de les plantes més modernes, són claus per a aquest nou pas ».
L’objectiu de Nomen Foods és consolidar la seva ensenya al continent, un pas «natural», ja que compta amb una fàbrica amb més capacitat de producció de la qual actualment necessita.
La arrossera -controlada a l’90% per la Cooperativa Arrossaires de Delta de l’Ebre, zona en la qual té garantit el proveïment amb 5.500 Ha- pretén ara «afrontar nous reptes», després de tancar 2020 amb una facturació de 29,8 milions d’ euros, un 6% menys que en 2019. Actualment, l’exportació a granel representa una setena part del seu volum total d’ingressos.
L’estratègia de vendre fora amb la seva marca Nomen s’emmarca dins de «la major valorització que la categoria d’arrossos té a diversos mercats centreeuropeus que fa a l’espanyol», segons va explicar el director d’exportació de Nommen Foods, Joan Balla.
D’acord amb els estudis i anàlisis dutes a terme per Nomen Foods, Joan Balla va apuntar a «un interès creixent pels productes vinculats a l’àmbit de la Mediterrània», precisament l’àrea geogràfica en la qual es produeix arròs a nivell europeu. Més concretament, l’arròs bomba s’ha erigit com una varietat molt desitjada pels consumidors europeus. Segons Juan Balla, de fet, és precisament «la creixent demanda de la varietat bomba per part dels xefs de tots els països europeus, una de les fortaleses de el pla exterior de Nomen Foods. Un altre dels elements clau és l’aposta pel cultiu ecològic, amb una creixent demanda
Sota la marca Nomen, la companyia, amb 70 empleats en plantilla, ven també purés, sèmoles, farines, begudes d’arròs, pa ratllat i plats preparats. A més, compta amb l’ensenya Bayo per al canal d’hostaleria.
2 llaunes grans de Panettone Balocco per només 14€‼️
Panettone Balocco al Colmado Quilez de Sant Cugat |BELLATERRA GOURMET
LAFUENTE/COLMADO QUILEZ Avda. de Cerdanyola, 8-10 08190 Sant Cugat del Vallès ☎️ 93 544 20 40 ☎️ 93 675 00 35 santcugat@lafuente.es Horaris Dilluns a dissabte de 9:30 a 14:00 y de 17:00 a 20:30 Servei a domicili 24/48 hores
Deu passos per fer un d’aquells “apple pie” que a la sèrie de dibuixos animats reposava als ampits de les finestres, just a l’alçada del nas!
Apple pie |CCMA
CCMA|L'”american pie”, el pastís de poma que l’os Yogi robava seria l’americanitat feta pastís, segons Maria Nicolau, xef de Cal Ferrer del Tall, a Vilanova de Sau. Assegura que no cal anar a Yellowstone per gaudir d’aquesta fantàstica recepta. Ens explica com fer-lo, i, per si no ets boomer…, visualitza un d’aquells fumejants prodigis de la rebosteria que són com una càpsula, un pastís gros, ple de trossets de poma cuits.
La massa per fer el pastís és una massa d’escames. És important que això ho entenguem.
Una pasta brisa que farem amb 330 g de farina, un pessic de sal, 150 g de mantega bona ben freda, dues cullerades grosses de sucre i dues d’aigua també freda.
Tallarem la mantega a daus petitons i la treballarem en un bol amb la resta d’ingredients secs amb les puntes dels dits. Hem d’evitar, en la mesura que sigui possible, escalfar la massa o desfer massa la mantega, volem que quedi repartida uniformement en la barreja, però, tal com es repartirien un grapat de pèsols en un bol de farina: engrunada però sense desfer-se del tot!
Per assegurar que això no passi, al final, hi afegirem dues cullerades d’aigua ben gelada! Farem una bola de la massa, la filmarem i la deixarem reposar a la nevera mitja horeta.
Amb dues terceres parts d’aquesta bola i un corró de pastisseria (o una ampolla buida de vidre ben llisa) estirarem una placa d’uns 3 mm de gruix que farem servir per folrar un motlle d’aquells rodons i baixets. Desmuntable i ben greixat si volem desemmotllar el pastís o de ceràmica o vidre si el volem menjar directament del motlle.
Per al farciment, ens cal 1 kg de pomes ben pelades i tallades a làmines d’una de les varietats que aguantin més la forma durant la cocció, que no deixin anar gaire aigua, de Girona la Golden, la Gala o la Granny Smith si ens agrada àcida. De Lleida, qualsevol d’aquestes i la reineta canadenca, aquesta que és xata, grisosa i més aviat lletjota, però aromàtica, dolça i amb un punt d’acidesa. Una mica de suc de llimona, 2 cullerades de farina o bé molles de pa de pessic engrunades (això serveix per recollir els sucs de les pomes durant la cocció i que no ens quedi el pastís enllotat), 100 g de sucre i espècies al gust! Canyella en pols, nou moscada, pebre de Sichuan… Un raig de conyac o de whisky si ho volem.
Tot ben barrejat en un bol amb les pomes tallades.
Farcim la base del pastís. Estenem la pasta brisa restant igual que hem fet amb la base, i cobrim el pastís enganxant aquesta coberta amb la inferior. Pintem les vores amb aigua, que fa de cola adhesiva, perquè s’enganxi bé.
Pararem atenció a fer alguns talls a la coberta que faran de xemeneies, i hi podem fer dibuixos i dissenys al nostre gust! Ho podem pintar amb ou batut i ho deixarem a la nevera reposant mitja horeta més.
Ho posem a coure al forn, 20 minuts, a 220 graus, i després mitja horeta més a 180 graus.
Com tot en la Maria Nicolau, la recepta també té un regust juganer: “Si em doneu la vostra adreça i deixeu el pastís a la finestra a refredar, us el vindré a pispar.”
Recepta sucosa de carxofes i patates Monalisa |BELLATERRA GOURMET
Recepta sucosa de carxofes i patates Monalisa
Ingredients per a 4 persones:
5 patates mitjanes Monalisa
5 carxofes del Prat
1 ceba de Figueres
1 pastenaga mitjana
2 grans d’all
3 branques Anet fresc
1 got vi blanc
1 fulla llorer
4 culleres d’oli d’oliva d’arbequina
Pebre negre de molinet Peugeot
Sal
Preparació:
Pelar i trossejar les patates Monalisa. Netejar les carxofes retirant les puntes, les fulles exteriors i el fenc central, (deixant una part del tronc com sempre fan a Itàlia). Rentar i talla-les a grills gruixuts. Pelar i picar la ceba. Pelar i trossejar la pastenaga. Rentar el llorer.
Ofegar la ceba en l’oli 5 minuts. Afegeix l’all, l’anet i el llorer i ofegar 2 minuts més. Incorporar les carxofes i les patates i cuina’l tot junt uns instants amb un toc de sal i pebre negre del molinet. Afegeix el vi, deixant que redueixi uns instants a foc fort i cobrir escassament amb aigua.
Tapar i deixar coure tot junt, a foc lent, durant uns 20 minuts. Servir-lo i gaudir-lo caldós
Recepta de cuetes de rap amb verduretes de temporada sucoses a l’estil de Bellaterra
Ingrediets:
1 cueta de rap d’uns 500 grams en dos filets 2 patates Monalisa mitjanes 1 carbassó mitjà 2 carxofes del Prat 1 ceba mitjana 1 tomàquet gran carnós Oli d’oliva d’arbequina Sal i pebre negre de molinet Peugeot
Preparació:
Tallar totes les verdures de temporada en rodanxes i coure-les afegint sal i pebre al gust.
En una casola amb oli d’oliva arbequina introduir totes les verdures i deixar que fagin xup-xup fins que veieu que estàn al punt. Amb una cullera de fusta cal que remeneu perquè no quedin socarrades.
Afegir sal i pebre de molinet als dos filets de cueta de rap i rostir-los en una paella amb oli d’arbequina fins que es vegin daurats.
Afegir els filets de rap dins la cassola de verduretes i acabar de coure fent xup-xup. Presentar la cueta al mig del plat i les verduretes sucoses a cada costat.
Suggeriment del celler:
Acompanyar amb un Chardonnay envellit en barrica. Bon profit i bona cuina bellaterrenca!
Les pizzes gourmets’han disparat a Espanya: volem saber per què són més cares que a Itàlia i quant hi ha de pijería en aquesta nova escena premium. Està bé pagar 12 euros per una pizza? Sí, però amb matisos.
Pizza amb flors de carbassó del Parco dei Pini de Roma|BELLATERRA GOURMET
És un dels mossos més transversals i democràtics que existeixen: la pizza li agrada a gairebé tothom i no entén de classes socials. A menys que vulguis equiparar els seus orígens als albors de el pa i recullis rodet fins a l’antiga Grècia o l’Imperi Romà, el més sensat seria definir-la en base a tres ingredients: una massa forn, tomàquet i formatge. Umami en estat pur: una idea sorgida de la necessitat en els carrers de l’Nàpols de l’XVIII i una solució meravellosament simple per alimentar de forma ràpida i barata a les classes més humils.
En aquest tauler de joc, el pas que les pizzeries de la vella escola no s’han atrevit o sabut donar, l’han assumit noves generacions de obsessos de la massa que busquen el de qualitat -de veritat- costa, en general, més diners aquí que a Itàlia.
Desi el pizzaiolo de Mazxximus de Sabadell, fa les millors pizzas del Vallès |BELLATERRA. CAT
Amb les mans a la massa
El pizzaiolo Massimo Morbi, un dels socis del restaurant La Balmesina, va ser dels primers a portar la pizza de nova generació a Barcelona. “Has de seleccionar una farina per a la massa, per a la fermentació, buscant una textura. Proposar masses diferents, perquè no hi ha només un tipus de massa, i intentar maridar cada massa amb certs sabors. El client ha de descobrir i gaudir de les diferents textures. Cal treballar amb llargues fermentacions i massa mare, perquè hi hagi un bon sabor, com en el cas de el pa de qualitat “, comenta.
Per Vittorio Figurato, co-propietari costat del seu germà Riccardo de la premiada i madrilenya Fratelli Figurato, el secret també està en la massa. “Quan es parla de gourmet, es parla de receptes molt particulars en què hi ha una investigació i hi ha un xef de cuina. En el nostre cas, tota la recerca i innovació l’apliquem a la massa. No fem investigació amb les receptes, senzillament apostem per embotits, formatges i productes de qualitat, majoritàriament importats d’Itàlia. I els combinem amb masses fermentades, intel·ligents i més lleugeres “. La fermentació és fonamental, si no us ve de gust dormir amb una cisterna d’aigua a la banda del llit. La tecnòloga dels aliments, Júlia Valls, explica per què. “Quan les masses estan fermentades entre 24 i 48 hores -i encara més amb massa mare- els hidrats de carboni complexos es transformen en sucres per l’acció enzimàtica microbiana. Això es tradueix en una digestió més lleugera “.
En aquesta lliga professional del pizzaiolo, a l’afany investigador, farines ecològiques i llargues i saludables fermentacions, cal sumar també el producte ben entès. Que no es tracta d’amuntegar a la pizza fetgets de colibrí alirroto o gamba peluda Mar Caspi i sisarle a el client 15 euros, sinó d’apostar per aliments frescos, ecològics, de temporada, i equilibrar-los amb la textura de la massa. De pagar amb sentit. “Busquem els millors ingredients, no els més sofisticats. No crec que es tracti d’utilitzar ingredients gourmet d’alta cuina, sinó, per exemple, d’emprar carn i embotits de qualitat, bolets de temporada o carxofes fresques, pelades per tu, mai de llauna “, apunta Massimo Morbi.
El parany del que pijo
Un indicatiu del perill del globazo de la pizza gourmet és que ni Fratelli Figurato ni La Balmesina recorren a terme -un closca buit- per adornar-. Gourmet fa olor de pijo i si alguna cosa no hauria de ser la pizza és precisament pija. Tots dos saben perfectament que per aquí s’està coent una llustrosa bombolla, que a Espanya li posem al gourmet a tot, que amb la tonteria molts impostors estan atemptant contra l’ADN de la pizza i el que aquesta representa a Itàlia. “Nosaltres vam començar fent servir la paraula gourmet i vam decidir eliminar-la. S’està abusant tant d’ella que ha perdut el seu significat. En moltes d’aquestes pizzeries en diuen gurmet a pizzes amb moltíssims ingredients, acumulats sense sentit “, comenta Massimo Morbi.
A Figurato també se li eriça el llom. “En el nostre cas, preferim parlar de pizzes de qualitat. El fenomen gourmet va arribar a Itàlia fa uns sis anys i està desapareixent. Pizzeries molt importants van començar a fer receptes molt especials, i ara estan virant cap a la qualitat i la senzillesa, amb productes de proximitat. La pizza és un producte molt popular, veig complicat que això duri molt de temps. El de gourmet es quedarà com una bombolla i el que perdurarà serà la pizza com a producte de carrer “, assegura.
Parco dei Pini de Roma del patró Angelo Lezzi – es campió de les pizzes de qualitat-. Si aneu a Roma és de visita obligatoria.
Pizza del Parco dei Pini de Roma|BELLATERRA. CAT
Júlia Valls aporta la seva visió. “No tinc molt clar què vol dir gourmet. Si amb això entenc exquisit, una pizza gourmet seria una pizza deliciosa. I per això, no crec que sigui estrictament necessari afegir ingredients extres, sinó que, per a mi, una pizza senzilla, com una marinara, pot ser deliciosa: amb una bona massa, salsa de tomàquet, AOVE, all, orenga i sal “, afirma. I a la meva manera de veure, dóna en el clau: pizza, senzillesa i seny haurien de ser sempre germanes.
Fuckin ‘money, man
Però anem on fa més mal. La cartera. Tenim joves mestres italians treballant en territori nacional, el nivell és cada vegada més alt … Ara només ens falta salvar -o millor dit, ajustar el més honestament possible- l’aparent abisme que dista entre els preus d’Espanya i Itàlia. Tinc amics italians que saltarien d’un tren en marxa abans de pagar entre nou i 14 euros per una pizza, per molt rica que estigui. “Les pizzes italianes són més econòmiques. A Nàpols, el més habitual és trobar-les per sota dels cinc. Però no estem a Itàlia, així que pagar 13 € per una bona pizza no em sembla malament. Si et vas a Milà, una tapa de pernil serrà et costa un ronyó “, afirma Júlia Valls.
Morbi m’assegura que, en ciutats grans com Milà, amb lloguers molt elevats, els preus són semblants als de Madrid o Barcelona i has de anar-te a ciutats més petites, especialment al sud d’Itàlia, per trobar pizzes més barates. A les capitals oficials i oficioses dels dos països, segons ell, la despesa s’equipara: assumir que València o Castella no són Manduria i que l’equivalent a aquests petits negocis pizzers serien aquí al bar on et menges unes croquetes, unes braves i dues cerveses per vuit euros, també hauria de fer que ens relaxem una mica amb això. Es tracta de negocis inherents a cada país, a cada terra i als seus aliments i tradicions.
Per Vittorio Figurato hi ha diferències, però també hi ha un però. “A Nàpols pots comprar una pizza per dos euros o dos i mig i és de qualitat. Però el preu és baix perquè els productes són al mercat, a 500 metres de la pizzeria. A Itàlia, moltes pizzeries són familiars, i això fa que els sous siguin més baixos. I no hi ha intermediaris. Tot això influeix moltíssim en el preu final, encara que jo crec que els nous ‘pizzaiolos’ de tot Europa tenen molt en compte que la pizza no es pot apartar del seu perfil popular, per això saben que hi ha treballar més en el volum “, afirma .
BELLATERRA.CAT 