“El text vol afavorir les donacions d’aliments per a consum humà i incentivar la venda de productes a punt de caducar”
Imatge del programa “El gust pel rebuig. Com llencem el menjar al món” que es va emetre al programa ‘60 minuts’ de TV3
El govern espanyol ha aprovat aquest dilluns un avantprojecte de llei que pretén evitar el malbaratament alimentari.
El ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha explicat en roda de premsa després del Consell de Ministres d’aquest dilluns que la norma vol evitar que es llenci menjar, ja que “no hi ha producte alimentari més car que aquell que acaba a les escombraries”.
El 2020 les llars espanyoles van llençar a la brossa 1.346 quilograms d’aliments, una mitjana de 31 quilos per persona.
El text vol afavorir les donacions d’aliments dels agents de la cadena alimentària per a consum humà amb donacions a empreses sense ànim de lucre o bancs d’aliments.
Les indústries alimentàries, establiments comercials i d’hostaleria i alimentació hauran de subscriure convenis amb les organitzacions receptores i els aliments que donin hauran de tenir prou vida útil d’emmagatzematge per poder fer-ne un ús segur als destinataris finals. Quan no siguin aptes per a consum humà, s’hauran d’utilitzar com a subproductes per a l’alimentació animal.
Un altre element de la llei és que estableix que els supermercats de més de 400 metres quadrats hauran de tenir zones específiques dedicades a fomentar la venda de productes considerats “lletjos, imperfectes o poc estètics”, però que estiguin en condicions òptimes de consum.
El text també estableix que els restaurants hauran d’oferir la possibilitat sense cost addicional d’endur-se el contingut del plat que el client no hagi consumit i hauran de disposar d’envasos aptes reutilitzables.
L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans identificarà el producte que elaboren amb un segell
Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà) ACN.
L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans ha nascut recentment amb la voluntat de reivindicar el formatge de pastor. Es tracta d’aquell formatge que elaboren petites formatgeries, a partir de la llet del propi ramat que pastura diàriament. Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà), ha explicat que amb l’Associació volen reivindicar un producte, però també defensar l’ofici, donar-lo a conèixer i valorar tot el que hi ha darrere dels formatges. Per ser associat han limitat la mida de les explotacions a 60 vaques i 500 en el cas de cabres o ovelles així com que el titular de l’explotació i de la formatgeria sigui la mateixa persona.
L’Associació identificarà els seus formatges amb una etiqueta. Actualment són uns vint-i-cinc socis, la majoria de Catalunya, però ja compten amb algun soci del Baix Maestrat (País Valencià). No descarten incorporar socis de la Catalunya Nord o les Balears.
Per ser soci de l’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans es necessita tres avals de persones o entitats que demostrin que es compleixen els tres requisits que es demanen: que el titular de l’explotació ramadera i de la formatgeria sigui la mateixa persona, garantir un mínim de quatre hores de pastura al dia dels animals i ser una explotació petita amb un màxim d’animals.
Balaguer ha explicat que des de l’Associació volen treballar per fer visible el sector primari i formatger, afavorir la col·laboració entre els associats i generar, transferir i disseminar coneixement respecte a l’activitat primària i a l’elaboració de formatges artesans, naturals i fets a partir de la llet del propi ramat.
Tots els socis creuen en el valor i el caràcter d’un producte fet a través d’un procés artesà, tradicional i en la importància de conservar un model ramader de petites explotacions, extensives. Per aquest motiu el compromís de l’Associació Formatges de Pastor a limitar la mida de les explotacions. La formatgera de València d’Àneu defensa el paper de la petita pagesia en la conservació del territori. Balaguer ha dit que el maneig extensiu del bestiar acaba donant a la llet amb la qual elaboren els formatges unes propietats úniques. Aquesta llet transmet a través de cada formatge el paisatge, la vegetació o l’estació de l’any, ha sentenciat Balaguer.
Som un projecte jove, nascut el 2015, afincat a València d’Àneu. Tenim cura del nostre ramat de cabres pirinenques i elaborem formatges artesans al Pallars Sobirà
FORMATGERIA GIROLA. Mónica Balaguer Carrer del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà) Lleida
El concurs es va celebrar ahir a Figueres, amb un jurat presidit per l’alcaldessa de la ciutat
Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, al costat de l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó EPA.
El flequer Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, ha estat escollit guanyador del concurs Millor Pa de Pagès Català 2021.
Galceran va rebre la distinció en un acte celebrat ahir a la tarda al convent dels Caputxins de Figueres després de la deliberació del jurat, presidit per l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó. El concurs Millor Pa de Pagès Català, convocat pel consell regulador de la IGP Pa de Pagès Català, té com a objectiu donar a conèixer la professionalitat dels flequers i flequeres integrats a la IGP Pa de Pagès Català, l’únic pa que té a Catalunya el segell de màxima qualitat que reconeix la Unió Europea.
Andreu Galceran, de 36 anys, que està al capdavant de l’obrador de Cal Mosso des de fa una dècada, on també treballa la seva germana Anna, representa la sisena generació d’aquesta fleca, fundada el 1838. Galceran s’emporta un premi en metàl·lic de 2.000 euros i una placa acreditativa com a guanyador del concurs.
Els finalistes van ser el forn artesà L’Espurna de Berga, el forn Sistaré 1910 de Reus, el forn Padró de Barcelona i la fleca i pastisseria E. Valls de Sabadell.
🥭 Ja tenim la temporada de mangos i alvocats madurats als arbres 🥑 El servei mínim servit a casa vostra de Bellaterra és de 30€. Els podeu triar madurs per consumir ja o quan ho desitjeu.
Mangos de Màlaga madurats als arbres|BELLATERRA GOURMET
🥭 Transport gratuït amb comandes que superin el mínim)
L’any 1954, Antoni Julià va obrir el restaurant Reno al número 27 del carrer Tuset, Joan Jover el Finisterre l’any 1943 i Oriol Regàs el Via Veneto el 1967
Reno, el desaparegut restaurant de Barcelona|Barcelofília
A finals dels anys 50 i a la dècada dels 60, mentre a Barcelona creixia la urbanització salvatge i es creaven barris d’immigrants per absorbir els fluxos migratoris procedents del sud i de l’oest de l’estat espanyol, l’aristocràcia i les noves elits polítiques, econòmiques i socials s’anaven instal·lant a la zona alta de la ciutat, a la part que quedava per sobre de l’Avinguda del Generalísimo (avui Avinguda Diagonal), el que es coneixeria posteriorment com l’”upper Diagonal”.
L’any 1954, Antoni Julià Ràfegas va obrir el restaurant Reno al número 27 del carrer Tuset, fent cantonada amb Travessera de Gràcia.
Des de l’inici del restaurant, Julià va procurar que a la carta del Reno no hi faltés cap dels productes de luxe més desitjats pels que s’ho podien permetre, i que no eren senzills d’aconseguir en aquells temps, on encara regnava l’autarquia. Ben aviat es va convertir en un dels restaurant més prestigiosos de Barcelona, i punt de reunió i de socialització de l’aristocràcia i de les més altes elits barcelonines. L’any 1961 es va encarregar al despatx d’arquitectes de Federico Correa i Alfonso Milá una reforma completa del local que el va convertir en un punt de referència del luxe i el confort moderns. En aquells anys, fer un àpat al Reno era objecte de reconeixement social, pel que era freqüent sentir en les converses de les classes més benestants de la ciutat la frase “comemos en Reno”.
El restaurant Reno va ser un punt de referència molt important en la transformació que va viure el carrer Tuset a finals dels anys 60 quan, seguint el model marcat per Carnaby Street a Londres, es va convertir en Tuset Street, manllevant el nom de la pel·lícula ambientada en aquest carrer dirigida per Jordi Grau i Lluís Marquina i estrenada l’any 1968. La irrupció d’agències de publicitat, dissenyadors de moda, agències de models i una colla de comerços i bars singulars el van convertir en l’epicentre de la modernitat a Barcelona.
La cuina del Reno, amb Antoni Julià al capdavant, era d’estil afrancesat. Hi destacaven, entre d’altres plats, els soufflés i les patates soufflé, molt famoses a l’època. Un dels plats més emblemàtics del restaurant van ser les quenelles de llenguado. L’any 1974 el restaurant va ser distingit amb una estrella Michelin i tres anys després, al 1977, va guanyar la segona que va ostentar fins l’any 1985, quan la va perdre i es va quedar de bell nou amb una fins l’any 1992, quan la va perdre i va sortir de l’univers de restaurants estrellats, en un clar indici del seu declivi.
A la dècada dels anys 90 l’esplendor del Reno, que havia estat durant pràcticament tres dècades el restaurant del món dels negocis a Barcelona, es va anar apagant i l’any 1996 l’aleshores propietari, Josep Julià, es va vendre un 50% de la propietat al Grup Paradís, qui va passar a gestionar el restaurant, ara amb el nom de Reno Paradís. En aquesta operació, Julià es va convertir en conseller delegat del grup Paradís. Els canvis que es van introduir en la gestió i en la carta del restaurant no van acabar d’encaixar amb la clientela més fidel del restaurant, que va anar trobant en els nous restaurants de luxe de Barcelona el que ara ja no trobaven al Reno. El mes de juliol de l’any 2007, el grup Paradís va traspassar el restaurant que va passar a mans de Josep Olivé, del grup Olivé, qui en el local del Reno va obrir, l’any 2008, el Two7, un restaurant amb una orientació molt diferent de l’original del Reno. L’any 2017 el Two 7 va deixar pas al restaurant Feroz, que ocupa avui dia el local del carrer Tuset.
Delicatessen Griega serveixen a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Bellaterra Gourmet ha visitat la botiga Delicatessen Griega (Olimpo Gourmet SL) de Cornellà de Llobregat i hem pogut escollir entre més de 400 referències de productes de la mil·lenària Grècia.
Vitrina i congelador de productes tradicionals de Grècia|FOTO: BELLATERRA.CAT
Trobem productes com el formatge original Feta, el Tzatziki, les olives de Kalamata, l’autèntic iogurt grec, el formatge Halloumi, la salsa Tzatziki, l’Hummus, dolços com el Baklavà, el Kantaifi, vins, cerveses, licors grecs i molt més …
Productes de Grècia exposats a la botiga Delicatessen de Grècia |FOTO: BELLATERRA.CAT
Es pot fer la compra en línia perquè ens ho portin a Bellaterra o visitar físicament la botiga que tenen a Cornellà de Llobregat, que han obert recentment, per a la venda al detall, i que es troba a només 100 metres del conegut Centre Comercial Splau, tocant l’estadi de RCD Espanyol
Taules amb dolços i snacks de la botiga Delicatessen Griega|FOTO: BELLATERRA.CAT
Qualitat i autenticitat de Grècia
Ioannis Malamatinis i el seu equip professional recorren tota Grècia per seleccionar els millors productes de cada sector, que basant-se amb els seus anys de profunda experiència cerquen la millor qualitat preu i els productes més tradicionals, així com les últimes novetats gastronòmiques, per estar segurs d’oferir el millor de l’estimada Grècia.
Exposició de productes Gourmet grecs de la botiga Delicatessen Griega|FOTO: BELLATERRA.CAT
Tomàquets dels horts privats de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“El tomàquet cru, devorat a l’hort, recent agafat, és la banya de l’abundància de les sensacions simples, una cascada que es dispersa a la boca i reuneix en ella tots els plaers. La resistència de la pell llisa, només una mica, el just res més, la blanor dels teixits, la suavitat d’aquest nèctar, amb les seves llavors, que rellisca per la comissura dels llavis i un es neteja sense por de tacar-se els dits , aquesta boleta carnosa que aboca a nosaltres torrents de natura: això és el tomàquet, tota una aventura”.
En moltes ocasions ens hem trencat el cap i parat a pensar en quin regal podriem fer a una persona molt especial de la nostra vida i, potser, no hem trobat el més adient, ni aquella botiga tant especial i propera al poble de Bellaterra.
Galeria de fotos de la Botiga Gourmet Cafestes Experiencede Sabadellfetes per Bellaterra.cat
Cafestes ofereix una gran selecció de Ratafia de tota Catalunya
És per això que recomanem la que hem trobat passejat per Sabadell: Cafestes, una excelent i delicada botiga Gourmet com poques hem vist viatjant per les grans capitals d’Europa. Cafestes tenen un gust exquisit per oferir packs regal de tasses il·lustrades de fina porcellana del Japó i Alemanys, per gaudir uns moments de luxe, tot acompanyat amb productes Gourmet d’alimentació locals i internacionals.
Cafestes va obrir les portes al món de l’alimentació Gourmet i regals exclusius l’any 2013. Una empresa dedicada a la venda de productes gourmet d’alta qualitat avalats per les millors marques, on la dedicació, el rigor, la proximitat i l’esforç marquen el tarannà, identitat i tot el Savoir faire professional de Josep i el seu equip.
Hem vist que Cafestes és l’única botiga de tot el Vallès en oferir les conegudes Moscovites, que des de fa més de 80 anys s’elaboren a Oviedo, capital d’Asturias. Són unes fines pastes d’ametlla marcona seleccionada amb nata, banyades amb una cobertura de xocolata de primeríssima qualitat, a més d’un últim ingredient secret creat en exclusiva pels confiters Rialto.
Després d’entrar a la botiga Cafestes us costarà sortir, ja que tota l’exposició Gourmet us farà gaudir del plaer de descobrir productes sorprenents preparats amb gust i alt nivell professional.
L’any 1980, el xef Jean Louis Neichel va obrir un restaurant que va marcar el camí de la cuina creativa i d’autor a la ciutat de Barcelona
Dibuix original i dedicatòria fet pel cuiner Jean Louis Neichel pels bellaterrenc Angi i Francesc|BELLATERRA GOURMET
Ramon Roset|Tot Barcelona. El xef d’origen francès Jean Louis Neichel va arribar a Barcelona l’any 1980 per obrir el seu propi restaurant. Deixava enrere una etapa de cinc anys en la que, ni més, ni menys, havia protagonitzat la transformació d’una guingueta de platja que hi havia a la Cala Montjoi, prop de Roses, a la Costa Brava, en un restaurant gastronòmic. Efectivament, va ser el xef en el qual el matrimoni Schilling va confiar per dirigir la cuina del que després arribaria a ser el millor restaurant del món, El Bulli. Com a cap de cuina del Bulli li va aconseguir la primera estrella Michelin, l’any 1976, i el va situar en el mapa, fent que molts aficionats a l’alta cuina es desplacessin fins a la Cala Montjoi per gaudir de la seva cuina.
La forta estacionalitat que aleshores tenia El Bulli i la voluntat de tenir el seu propi restaurant el van portar a plantejar-se un canvi d’aires. Recolliria el seu testimoni en Juli Soler, qui fent societat amb Ferran Adrià portarien el Bulli al cim de la restauració mundial. Neichel va ser, en aquella època, l’introductor a Espanya de conceptes gastronòmics molt presents avui dia com el menú degustació i d’altres, que després d’una època de glòria han caigut gairebé a l’oblit, com el carret de postres.
Jean Louis Neichel va néixer a Munchhausen, un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin, l’any 1948, i va ser deixeble del cuiner triestrellat Alain Chapel, un dels grans exponents de la nouvelle cuisine francesa i ànima del seu propi restaurant a Mionnay, una població de la regió d’Alvèrnia a França. De Chapel va aprendre la creació de nous plats en comptes de copiar com a filosofia de treball. El restaurant Neichel es va obrir a Barcelona en un moment en què l’alta restauració estava dominada pel Via Veneto, el Reno, el Finisterre, l’Orotava, el Guria i l’Agut d’Avinyó. Estava situat al número 1 del carrer de Beltrán i Rózpide, al barri de Pedralbes.
Amb Jean Louis als fogons i la seva esposa Evelyn Fuertes a la sala, el restaurant Neichel de seguida es va fer un lloc entre els millors. Va ser l’únic restaurant barceloní present a la guia Relais Château Gourmand i va arribar a tenir dues estrelles Michelin. La cuina del Neichel era una cuina d’autor, molt creativa, però sempre amb el producte com a gran protagonista. Enamorat de la Mediterrània, Neichel és un amant incondicional de les gambes vermelles i de l’oli d’oliva, i també era dels que pensava que les angules i les espardenyes estan sobrevalorades. A la sala del Neichel les estovalles eren de fil, la vaixella exclusiva i els coberts de plata, elements que pel xef eren essencials. Van passar com a aprenents al Neichel, entre molts d’altres, cuiners com el germans Torres, Jordi Vilà (Alkimia), Oriol Ivern (Hisop) i Albert Ventura (Coure).
La crisi econòmica que va sacsejar el món l’any 2008 i que es va allargar força anys, afegint-se pel camí l’explosió de la bombolla immobiliària i la crisi dels bancs del 2010, va afectar de ple les reserves del Neichel i el restaurant, que sempre havia tingut les reserves exhaurides va veure com li baixava la demanda, fins al punt que Jean Louis Neichel va decidir que havia arribat l’hora de retirar-se i va tancar el seu restaurant el mes de gener del 2015. Aquell dia Barcelona perdia un altre dels seus restaurants mítics.
La Dama aposta per la cuina saludable i protectora dels ecosistemes al Zoo de Barcelona
El restaurant La Dama, obert dins del Zoo / Ajuntament de Barcelona
El Zoo de Barcelona ha iniciat el seu pla de restauració saludable incidint en una alimentació sostenible i de proximitat.
D’aquesta forma, es vol potenciar el coneixement i la sensibilització de la conservació dels ecosistemes, en especial el del Mediterrani. Aquest divendres s’ha posat en marxa amb l’obertura d’un nou restaurant: la Dama, amb una inversió de 917.847 euros.
Exterior del Restaurant La Dama del Zoo de Barcelona|BETEVÉ
El consistori ha explicat que es convertirà en una “eina cabdal” per millorar i ampliar l’experiència dels visitants. El pla s’anirà implementant a la resta de centres durant els pròxims mesos. A banda, el departament de sostenibilitat del Zoo està treballant en una diagnosi de l’excedent alimentari que es generi als centres de restauració del parc, amb la intenció d’aplicar accions de prevenció i d’aprofitament aquest mateix any.
A La Dama domina la decoració de fusta|BETEVÉ
El pla de restauració s’emmarca dins del nou model de Zoo, aprovat el maig del 2019. Es basa en una oferta gastronòmica que fomenti l’equilibri i la salut com a criteris alimentaris, així com la disminució de la proteïna alimentària. La base de l’oferta gastronòmica són els aliments de temporada, els productes de proximitat, els bio i els ecològics, amb alternatives per a les intoleràncies alimentàries i les diferents sensibilitats, com el vegetarianisme i el veganisme.
Monument La Dama del Paraigües (Joan Roig i Solé 1855) al Zoo de Barcelona|BELLATERRA.CAT
La inauguració del restaurant la Dama se suma a les accions de Barcelona en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible, que ha recaigut sobre la ciutat durant aquest 2021. En aquesta línia, s’incorporarà a la carta el Menú de les Estacions, una de les iniciatives de la plataforma de la capitalitat, introduint algunes de les receptes proposades i elaborant-les amb productes de temporada.
