BELLATERRA.CAT

LLUÍS TORRES | No sempre a prop de zones amb una àmplia densitat de població apareixen aquelles adreces que són el somni del gourmet. Impulsats per les necessitats de l’oferta estacional, molts restaurants mantenen un cert nivell en temporada baixa, i el perden quan arriba l’al-luvió de l’estiu. Uns altres, sota l’epigraf de cuina popular, ens martiritzen amb paelles i arrossos negres que no són més que tinta fresca de sipia en contacte amb la graminia bullida.

“El Cercle és sens dubte un referent molt gourmet on l’art culinari honest pren tota la seva connotació”.

Al Restaurant del Cercle han aconseguit el miracle de cuinar uns plats perfectament resolts, sigui quina sigui l’estació climática. Situat en un punt estratègic d’accés a Bellaterra i Sabadell, aquest restaurant és referència obligada quan es pensa a menjar bé, dins de la rica oferta que planteja el receptari català de mercat modernitzat per l’experta Cap de Cuina Sara Ruiz, que ha col·laborat amb restaurants de prestigi com eMe Be Garrote (Martín Berasategui), Hoja Santa (Albert Adrià i Paco Méndez) i formada a l’Escola d’Hostaleria Hofmann (de l’inoblidable Mey Hofmann), i al CETT (Escola d’Hostaleria de Barcelona).

Un altre dels atractius gastronòmics del Cercle és que aquesta rica tradició culinària ha estat purificada dels excessos grassos que encara són norma en altres establiments, que sembla que obliden una de les recomanacions de la nouvelle cuisine, potser l’única vàlida, que allibera els guisats de les llunes de colesterol.

Sota aquestes directrius, l’oferta que plantegen Sara Ruiz i el seu equip, -ajuda el fet de poguer aparcar el cotxe amb facilitat al costat del local-, amb la seguretat de poder triar entre una carta atractiva o l’atractiu menú del migdia, que dóna a aquest establiment caràcter de casa de menjars. El Cercle està dividit sàviament, en diferents espais amb sostre alt de fusta natural, zona de bar i terrassa amb vistes al Turó de Sant Pau de Bellaterra o vistes aèries de l’aeroport de Sabadell, sense oblidar la casa mare i les pistes de tennis del Club Sabadellenc 1856 presidit per Joan Carles Riba Farrés, d’una saga familiar de Bellaterra.

La lectura d’aquesta llarga sèrie de glòries del paladar, ens porta des de l’amanida amb Burrata, salmó i Kalamares, Canelons de marisc gratinats, Peus de porc a la graella, Bacallà de recepta del dia, o fins la Paella d’arròs Bomba amb gambes, servida al dente, i que recordem com la millor tastada de tot el Vallès.

Si hem d’aportar idees constructives per ajudar a millorar en el futur el bon espai del Cercle, sens dubta seria la millora de l’acústica, força criticada per la majoria de clients. Fos una solució instal·lar al sostre i parets plaques especials de fibra, que amb seguretat rebaixaria molt el molest soroll.

Altra suggerencia és que a la web oficial del Restaurant del Cercle no apareixi informació confusa amb diferents preus dels menús del migdia i dissabte, ja que el gestors estarien obligats oficialment a respectar i cobrar el publicat.

No podem oblidar el bon servei de sala, d’un equip que mereix el nostre reconeixement, per la seva bona atenció professional.

RESTAURANT DEL CERCLE
Ctra. De Bellaterra · Km 5,1
(Cercle Sabadellès 1856), 08205 Sabadell
☎️ 93 721 48 52
http://www.restaurantdelcercle.com

Read Full Post »

He pogut parlar amb una persona que està en una coordinadora que hi ha per cuidar i gestionar el Parc.

I em diu el següent:

1. El restaurant de La Mola es una concessió de la Diputació de Barcelona

2. Com a tal concessió es regeix per unes clàusules on s’estableix que poden fer els titulars de la concessió.

3. El “restaurant” de La Mola només pot fer de punt de refrigeri pels excursionistes que hi pugen, servir begudes i entrepans.

4. Els actuals concesionaris s’han extralimitat i actualment fan varis torns de dinars i sopars a més d’esmorzars i s’ha convertit en el punt més important de l’atractiu de La Mola.

5. Han ocasionat contaminació als acuïfers (Font del Saüc) i erosió a les feixes de dalt per l’acció de les mules.

6. La concessió s’acaba a primers de l’any que ve i la DIBA vol aprofitar x revertir les condicions i que el concessionari les respecti.

7. La DIBA creu que sense l’atractiu del restaurant, es pacificarà l’accés i es recuperarà el sentit excursionista de pujar caminant a La Mola.
Per tant, esperem i veiem com es desenvolupa la negociació de la nova concessió.

Potser el reenviament del WA de la família concessionaria va ser precipitat.
Com sempre, s’ha demostrat que en qualsevol debat, discusió o litigi, s’han de sentir les dues parts.

Perdoneu la molèstia!

Font: Carme Capdevila

Read Full Post »

📍Amb l’esperit d’innovació al llarg de la història de TSANTALI, s’ha llançat una col·lecció de vins d’edició limitada. Amb només 3000 ampolles existents, aquesta és una ampolla molt especial i rara de la varietat Xinomavro (Garnatxa).

📍La família Tsantali conrea vinyes, elabora vins i destil·la ouzo i tsipouro des de 1890.

📍La família Tsantali és una de les famílies vinícoles més antigues de Grècia.

El raïm es recull a mà i es passa per taules de classificació per seleccionar la fruita de millor qualitat. Maceració en fred durant un curt període de temps i fermentació alcohòlica en dipòsits d’acer inoxidable amb control de temperatura.

NOTA DE CATA

Color rosa pàl·lid amb reflexos salmó. Aromes de fruites fresques com ara aranja, cirera i magrana juntament amb delicades notes florals i herbes. Boca sec amb acidesa refrescant i postgust llarg i sucós.

Aquesta notable història de 125 anys captura fites significatives de la història grega i valora la força de voluntat de l’esperit humà. Mitjançant una ruta aventurera que comença amb la migració de la pàtria a principis del segle XX i el trasllat a Serres i posteriorment a Tessalònica, avui la família Tsantali continua l’herència familiar fent de TSANTALI el principal ambaixador dels vins i destil·lats de Grècia arreu del món.

Evangelos Tsantalis, enòleg de segona generació i una de les figures més carismàtiques de la història de l’enologia grega, ha convertit l’empresa familiar local en una marca de ràpid desenvolupament, sempre a l’avantguarda de la innovació.

La vinya ha estat sempre el nucli de la filosofia Tsantali. El rejoveniment d’algunes de les vinyes més exquisides del nord de Grècia com el Mont Athos, Rapsani , Halkidiki i Maronia , s’atribueix a la visió de la família; gràcies a la dedicació i la inversió estratègica de Tsantali, avui dia es conserven tradicions destacades, es conserven la biodiversitat i el raïm autòcton i s’han donat incentius als viticultors i viticultors més joves.

Aquesta herència de llarga data la porta avui la tercera i la quarta generació de Tsantali. L’objectiu continua sent una sòlida barreja de respecte profund per la identitat de la vinya, èmfasi en la qualitat i el desenvolupament sostenible, compromís amb l’emprenedoria perspicaç i una narració seductora inspirada en el “sentit del lloc”.

OLIMPO GOURMET
C/. Progrés, 61
(08940 Cornellà de Llobregat)
☎️ 933 79 87 22 – 722 22 12 20
http://www.olimpogourmet.com

Read Full Post »

📍Als restaurants de Catalunya també caldria que s’anunciés a les cartes i menús, per així valorar la cuina casolana “feta a casa’, el contrari és enganyar al client, sigui local o turista.

📍El govern francès ha anunciat la mesura, que ha d’entrar aviat en vigor, amb l’objectiu d’informar els consumidors i protegir els restauradors.

Els menús hauran de dir si els plats són precuinats o fets al restaurant

Cada vegada hi ha més restaurants que fan passar els plats precuinats per casolans. No són només les croquetes congelades que s’intenten colar com la recepta tradicional de l’àvia, sinó menús sencers amb guisats de tota mena que semblen fets a casa, però que han estat comprats pel restaurant, que es limita a emplatar-ho i servir-ho al client.

De fet, hi ha locals que substitueixen la cuina per un microones i poca cosa més perquè els surt més a compte comprar menjar envasat al buit en una altra empresa o directament al supermercat i acompanyar-lo d’alguna guarnició senzilla, que també pot estar precuinada.

Això no implica que sigui dolent ni per a la salut ni per al paladar, però es pot considerar enganyós.

A França, volen frenar aquesta pràctica i els 175.000 restaurants del país hauran d’informar a la carta dels plats que no es preparin a la seva cuina.

La ministra Olivia Gregoire, responsable de Petites i Mitjanes Empreses, Comerç, Artesania i Turisme, ha anunciat la mesura, que hauria d’estar en vigor “d’aquí uns mesos”, sense concretar-ho més.

Olivia Gregoire ho ha plantejat com una mesura per informar el consumidor i promocionar els restauradors que ofereixen bons plats casolans:

“Valorar els plats elaborats allà mateix vol dir potenciar la feina de milers de restauradors que cada dia fan tot el que poden per oferir bons àpats amb la millor relació qualitat-preu. També significa informar millor el consumidor sobre què té al plat.”

El govern francès ja va impulsar un sistema semblant el 2014, perquè els locals concretessin els plats casolans amb la denominació “casolà o fet a casa” (“fait maison”), però era opcional i no entrava en el detall de quins plats tindrien dret en aquesta consideració.

Des de llavors, s’ha anat estenent l’ús del menjar precuinat al món de la restauració, a mesura que millora la qualitat i el gust del que es coneix com a aliments de cinquena gamma, és a dir, els que han estat cuinats i envasats i estan llestos per escalfar-los, si cal, i menjar.

Font:3Cat

Read Full Post »

LLUÍS TORRES | L’Hotel Luxe Canfranc Estació Royal Hideaway Hotel, que ha donat una nova vida a la històrica estació internacional de tren gairebé un segle després de la seva inauguració, ha rebut a Barcelona el premi al “Millor Disseny d’Hotel 2023” que concedeix Interihotel als més destacats projectes d’interiorisme al sector hospitality i restauració. En aquest cas, ha estat obra d’Ilmiodesign, l’estudi fundat per Andrea Spada i Michele Corbani.

Des del Grup Barceló destaquen que es tracta d’un espai que transporta el client a l’època daurada del ferrocarril dels anys 20, incorporant també detalls actuals. Així, s’han dissenyat espais càlids i elegants que es fusionen amb subtils elements art decó, aconseguint que cada estança tingui la seva pròpia essència.

La cerimònia de lliurament va tenir lloc la setmana passada durant la celebració a Barcelona d’aquest fòrum que reuneix els professionals del disseny hospitality i on van acudir visitants de més de 40 països per veure les 184 marques expositores i participar en tallers i taules rodones sobre les darreres tendències.

Els premis tenien sis categories diferents: producte innovador per disseny d’hotels i restaurants, producte sostenible per disseny d’hotels i restaurants, millor disseny d’estand a interihotel, millor projecte de disseny d’hotel, millor projecte de disseny de restaurant i el reconeixement a la trajectòria professional en disseny d’hotels i restaurants. El jurat, format per entitats referents dels sectors del disseny, l’arquitectura, l’interiorisme i l’hospitality, va valorar el projecte d’Ilmiodesign per les seves reminiscències a les grans històries, la seva capacitat de transportar l’usuari en el temps i la tasca de conservació brillant. realitzada sobre la construcció original”.

El vestíbul és un dels espais més singulars de l’hotel de Canfranc per la seva monumentalitat.

D’una banda, s’ha recuperat el terra original de la part central i s’ha apostat per tons pedra per a les parets, juntament amb materials tèxtils com Vescom en tons marrons, en contrast amb les motllures en blanc, per donar més calidesa a aquest gran habitacle.Com a element central del vestíbul, es troben les antigues escales que donaven accés a l’estació i que divideixen de banda la zona de recepció, i de l’altra, una zona de sofàs i bancades. A la recepció de l’hotel, un gran taulell reinterpreta les taquilles de les grans estacions del segle XX, en aquest cas utilitzant fusta de noguera amb elements metàl·lics en to bronze i incorporant picades d’ullet als hotels de l’època.

A nivell cromàtic, Spada i Corbani han apostat per tonalitats beixes en diferents intensitats per a les parets, mentre que el toc de color l’obtenen a través de les peces de mobiliari. També en els teixits s’ha volgut plasmar un plus de personalitat, és el cas dels capçalers de vellut en estampat gràfic que recorden els entapissats dels seients dels vagons dels anys 20. Per a la decoració, s’han recuperat les antigues finestres de les habitacions i se’ls ha donat un ús artístic, emmarcant fotos històriques dels exteriors de l’estació i referenciant de nou les arrels d’aquest espai emblemàtic.

La gastronomia aragonesa des d’un antic vagó

L’oferta gastronòmica de l’hotel tampoc no es queda enrere, i no només per l’emulsió de sabors que es poden degustar a cadascun dels seus restaurants, sinó també pel seu interiorisme. Destaquen el Restaurant 1928 i Canfran Express, en què Spada i Corbani s’han inspirat en l’estètica de l’emblemàtic tren Orient Express i dels vagons restaurants que travessaven Europa als anys 20.

També destaca la biblioteca, un dels espais més sofisticats de l’hotel. Compta amb un disseny clàssic inspirat en els cafès de tertúlia parisencs de l’època, punts de trobada pensats per a l’entreteniment amb llargues i animades xerrades on deixar que el temps es pari. És, a més, un espai totalment permeable i obert a l’exterior, amb llum natural i vistes al paisatge, cosa que afavoreix aquesta sensació acollidora.

Per completar l’experiència, la biblioteca pensada per Ilmiodesign inclou una zona de cocktail-bar, just al costat d’aquesta llibreria, amb una petita barra en negre Marquina amb elements daurats i cuir, que cobra vida per amenitzar les vetllades.

Canfranc Estació, a Royal Hideaway Hotel compta amb 104 habitacions de diferents tipologies repartides en dues plantes, totes amb vistes al Pirineu. En el disseny de les habitacions hi regna la sensació de confort i el dinamisme a través de diferents elements i materials. Destaquen, per exemple, els rastrells de fusta en paraments i sostres que van conformant l’estètica de l’habitació i guiant l’hoste.

Finalment, la zona wellness ofereix un espai càlid mitjançant una il·luminació en tons daurats que combina amb l’espai fosc, pensada per aconseguir un ambient de relaxació que ajudi a la desconnexió.

Read Full Post »