Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet on 27 Abril 2022|
Bon profit Bellaterra i feliç dia de la Mare de Déu de Montserrat!
Recepta per 2 persones:
2 talls de formatge de rulo de cabra (Torrats amb sucre de Pamela ecològic)
-Fulls d’una enciam gran
-2 tomàquets blaus petits
-12 tomàquets cirera
-Flors de caputxina
-Salvia en flor
-Olives negres de Kalamata
-Oli d’oliva extra verge
-Toc de vinagre balsàmic de Mòdena
-Sal de Gerri de la Sal
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Forn de pa Carreras, Llonguet Català, Sabadell on 20 Abril 2022|
Últimament, trobar llonguets tradicionals catalans s’ha convertit en una aventura força difícil. Passejant pel centre de Sabadell els hem trobat al Forn Carreras, davant de l’Ajuntament. Fan dues mides, de 50 i 100 grams i amb la seva textura Inolvidable.
El llonguet o panet francès és un tipus de pa petit ovalat amb un solc a la part superior. Està fet amb farina de força, aigua, rent i sal. És un panet de crosta consistent i de molla fluixa que es fa servir principalment per a fer-ne entrepans.
La pasta del llonguet es plega i s’enrotlla diverses vegades abans de formar-ne una peça allargada en forma de tronc. Aquest tronc es talla en rodanxes d’uns 100 grams i es col·loquen damunt un pedaç enfarinat amb plecs (per a evitar que s’arribin a tocar quan augmentaran de volum). Abans d’enfornar-los se’ls fa un tall al mig, que els donarà seva fesomia característica quan seran cuits.
El llonguet és de les primeres peces que s’enfornen perquè de seguida és cuit. Com que a més a més fa baixar lleugerament la temperatura del forn i hi aporta la humitat adient, tot seguit s’hi pot coure com cal la resta de pans o coques.
Són presents als forns d’arreu de l’illa de Mallorca. També en trobam versions molt semblants a Brasil (Pão francês) o a Xile (marraqueta).
Els habitants de Palma són coneguts amb el malnom de llonguets. Per la festa patronal de Sant Sebastià de 2015 el col·lectiu ciutadà Orgull Llonguet va reivindicar el llonguet com a senya identitària local com a part d’una iniciativa per a potenciar la participació ciutadana a les celebracions de la ciutat.
Font: Wikipedia, Forn Carreras Sabadell
FORN DE PA CARRERAS, Plaça Sant Roc, 5 i Carrer Sant Pere, 39 (SABADELL)
☎️937257715 / 937256169 http://www.carerrerasfornpa.com
Posted in Bellaterra, tagged Aigua de l'aixeta, Bellaterra Gourmet, Restaurants on 12 Abril 2022|
Els comerços d’alimentació a partir dels 400 metres quadrats hauran de dedicar una zona als productes a granel, una mesura que serà vigent l’1 de gener 2023
Els bars i restaurants estan obligats, per llei, a oferir “sempre” aigua de l’aixeta gratuïta als clients. Així ho recull la Llei de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i que ha entrat en vigor aquest diumenge.
Aquest és un costum que ja està molt instaurat pràcticament a tot Europa i a molt llocs de l’estat espanyol. El 2018, diverses comunitats autònomes havien endegat una campanya per tal d’aconseguir que s’implantés aquesta mesura.
La intenció és reduir el consum d’envasos d’un sol ús i fer més accessible l’aigua potable. Els impulsors remarcaven que l’accés a l’aigua és un dret.
La normativa també recull mesures per als comerços. A partir de l’1 de gener del 2023, els comerços minoristes d’alimentació de 400 metres quadrats o més, hauran de dedicar almenys un 20% de l’espai a oferir productes sense embalar.
Amb això, es vol promoure la venda a granel o amb envasos reutilitzable. A més, hauran d’acceptar que els clients portin carmanyoles, ampolles i bosses de casa. La norma detalla que, si el comerciant considera que aquests elements tenen una mala higiene, els podrà rebutjar.
Les administracions públiques, per la seva banda, hauran d’incorporar més fonts i envasos reutilitzable per fomentar el consum d’aigua potable i evitar el consum d’envasos d’un sol ús.
El 2023 s’hauran de reciclar el 70% de les ampolles de plàstic, un percentatge que anirà augmentant fins al 90%, previst per al 2029.
La llei recull que, si no s’arriba als objectius, es podrà implantar a tot l’estat espanyol un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’aquests envasos per garantir que es compleixen les xifres.
Dos nous impostos
La nova llei també contempla dos nous impostos, que no s’aplicaran fins a l’1 de gener del 2023. El primer grava la producció de plàstics d’un sol ús que no siguin reutilitzables, i el segon, el fet de dipositar residus a l’abocador i la seva incineració.
L’impost sobre plàstics serà indirecte, a tots els envasos que es fabriquin, importin o comprin dins la UE, com ara vasos, rotllos per embalar i altres. L’import serà de 0,45 euros per quilo.
En queden excloses les pintures, tintes, laques i adhesius. També els envasos per protegir o presentar medicaments, productes sanitaris o residus perillosos d’origen sanitari i alguns altres d’ús agrícola i ramader.
El segon impost vol desincentivar que es deixin residus a l’abocador sense reciclar-los. A Catalunya, per exemple, ja existia aquesta figura fiscal. L’objectiu de la norma és que el 2025 hagi disminuït un 13% el pes dels residus dels abocadors respecte als que es generaven el 2010. El 2030, la xifra s’hauria d’haver rebaixat un 15%.
El malbaratament alimentari es vol rebaixar a la meitat el 2030. Es retira l’IVA de les donacions de productes a ONG com ara bancs d’aliments.
Es prohibeix destruir als abocadors excedents que no s’hagin pogut vendre de productes com ara joguines, aparells elèctrics o tèxtil, que es preveu reparar i reutilitzar.
Empenta a la recollida selectiva
La llei recull que els ajuntaments que encara no ho facin estaran obligats a separar els residus (paper, metall, plàstic, vidre i orgànica) abans del 30 de juny d’aquest any, en municipis de més de 5.000 habitants. La resta, haurà de fer-ho abans del 31 de desembre del 2023.
A l’horitzó del 2035, es fixa que s’han de recollir separadament, com a mínim, la meitat de tots els residus que es generin. Amb tot, la normativa permet recollir conjuntament alguns materials perquè no fer-ho podria implicar un cost “desproporcionat”.
Una altra de les novetats és un impuls a la retirada d’amiant. Abans del 10 d’abril del 2023, els ajuntaments hauran de presentar un cens i un calendari que planifiqui la retirada d’aquest material nociu. Per treure l’amiant tindran com a límit l’any 2028, en el cas dels espais públics afectats que presentin un risc més alt.
Font: CCMA
Posted in Bellaterra, tagged Atlanta, Barcelona Hilton, Bellaterra Gourmet, Josep Juncosa, Melià Barcelona, Ritz Carlton on 17 febrer 2022|
“No hi ha res com ser abordat en el teu propi idioma”, diu en Josep Juncosa, director d’operacions de l’Hotel Ritz-Carlton d’Atlanta (EUA)
Abans d’incorporar-se a l’equip, Josep va gaudir de més de trenta anys en el sector de l’hostaleria. Originari de Barcelona, va adquirir una àmplia experiència en el segment de l’hoteleria de luxe. Va iniciar-se al restaurant del Melià Barcelona, on va demostrar una plena professionalitat, passant després al Restaurant Cristal del Barcelona Hilton, seguint com manager del Up & Down de Cancún (*) així com a diferents mercats dels EUA, tot enriquint així el seu bagatge cultural i abraçant el poder de la diversitat al més alt nivell.
Josep es considerat un líder enèrgic i proper, dedicat i realitzat que motiva els altres i no deixa d’aprendre. Troba satisfacció en crear relacions personals i gaudeix de veure com creixen i es desenvolupen professionalment.
En Josep valora principalment passar temps amb la seva parella i els seus tres fills. És un amant del vi, un àvid lector i un viatger curiós que encara troba temps per alimentar la seva passió pel F.C. Barcelona.
(*) Oriol Regàs, creador de l’Up & Down, va demanar a Francesc Pérez Torres li recomanès un jove professional per oferir-li el càrrec de director de l’UP &DOWN de Cancún. El professional escollit va ser en Josep Juncosa, qui Francesc va tindre en el seu equip dels Restaurants Melià Barcelona i Cristal del Barcelona Hilton
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Polèmica per l’etiquetatge del vi| on 16 febrer 2022|
L’eurocambra vota avui un informe que reclama advertir que les begudes alcohòliques poden provocar càncer
Natàlia Segura|La CE ho estudiarà, tot i que fins ara s’ha mostrat contrària a equiparar el vi al tabac, amb més incidència “Els ciutadans sovint no són conscients dels perills de beure alcohol”, es lamentava ahir l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Un polèmic informe del Parlament Europeu que reclama una etiqueta en què es recordi que les begudes alcohòliques poden provocar càncer ha posat en alerta el sector del vi, molt important per a l’economia europea. Amb Itàlia, França i Espanya al capdavant, Europa és la líder mundial en exportacions de vi i una de les principals productores. És una regió que, a més, n’és una gran consumidora.
Als europeus ens encanta el vi –i les seves variants escumoses, com el cava–. Són begudes especialment vinculades a la gastronomia dels països del sud. “No és un atac contra cap cultura gastronòmica”, assegurava ahir Kyriakides per calmar els ànims en el ple de l’eurocambra. Diversos eurodiputats s’han queixat de l’informe elaborat per la comissió especial per a la lluita contra el càncer, que demana “incloure etiquetes d’advertència sanitària” en les begudes alcohòliques. Per l’Organització Mundial de la Salut, “no existeix un nivell segur de consum d’alcohol pel que fa a la prevenció del càncer”, recorda l’informe.
El sector del vi s’ha posat molt nerviós per aquest text, tot i que és una mera recomanació que no obliga la Comissió Europea a tirar endavant aquest etiquetatge. A més, un grup d’eurodiputats populars, socialistes i liberals han proposat una esmena per fer-se enrere en l’últim moment. El PP, Cs, ERC i el PSC hi donaran suport, segons va avançar ahir l’ACN. En canvi, els comuns s’abstindran. JxCat encara no ha dit què farà.
Si l’esmena en qüestió s’aprova, finalment la resolució de l’eurocambra només demanarà que la futura etiqueta del vi recomani “un consum moderat i responsable”. Al cap i a la fi, la CE és l’única que pot posar sobre la taula una proposta sobre l’etiquetatge de les begudes alcohòliques. I si hem de jutjar pels comentaris d’alguns membres de l’executiu europeu, ningú té ganes d’entrar en guerra amb una indústria tan potent ni amb l’opinió pública. “No etiquetarem el vi com a tòxic, és part del nostre estil de vida”, defensa el vicepresident per a la Promoció de l’Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas.
A Brussel·les fugen d’estudi i no obriran aquest meló fins al 2023. Fonts comunitàries diuen que “l’abast exacte” de les advertències es decidirà tenint en compte les “dades científiques” i tots els actors implicats rellevants en la matèria i el sector. Si bé la UE pretén reduir un 10% el “consum nociu d’alcohol”, no entusiasma la idea d’equiparar el vi al tabac. De fet, l’eurocomissària de Salut admetia ahir que “el tabac continua sent el risc més gran prevenible” de càncer. A Europa s’estima que el 10% de tots els casos de càncer en homes i el 3% de tots els casos en dones són atribuïbles a l’alcohol. En canvi, gairebé el 30% dels malalts de càncer tenen relació amb el consum de tabac. Recentment, l’OMS va alertar que Europa es podria convertir en la regió amb una taxa més alta de fumadors perquè no s’està aconseguint que deixin el tabac.
Font: El Punt Avui
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Epesses i Vouvry (Suïssa), Visitem Dubois fils i les seves vinyes de Lavaux on 1 febrer 2022|
La vasta morena que, des de Lutry fins a Vevey, voreja el llac de Ginebra, era només un revolt i un munt de còdols quan les glaceres que cobrien l’altiplà es van retirar. Més tard, els boscos van cobrir la zona. Les “pesses”, a Vaud patois, són els avets que es troben a l’escut de la ciutat. És això un testimoni dels seus orígens? El nom d’Epesses va ser citat en un document que data de 1166, però sembla que la gent s’havia establert al segle VI al vessant del turó.
L’any 1141, el borgonyó Guy de Malagny va fer una donació als monjos d’Hautcrêt de terres situades a Marsens, Montherond, i més avall cap a Epesses i Dézaley, amb la missió de netejar aquesta vasta màquia i plantar vinyes. Després de 20 anys d’esforç, la comarca ja va agafar l’aspecte actual.
Els nostres avantpassats, que ajudaven els monjos, van aprendre ràpidament a cuidar les vinyes i es van introduir en els gestos del vi. Els dignataris propietaris de les vinyes, bisbe de Lausana, prior de Lutry, abat d’Hautcrêt o St-Bernard, comtes de Savoia van disputar la propietat de les nostres vinyes. Tots no es van fer esperar a descarregar la cura de la cultura a la gent del lloc contra el pagament de cens o delmes i després llogar-los algunes de les parcel·les amb “mitja fruita” i per set anys. També els van concedir franquícies. Aleshores uns burgesos, enriquits amb la seva feina, compraren unes vinyes, s’organitzaren i formaren unes confraries per vetllar per la gestió dels béns d’interès comú. Aquestes confraries, embrions de futurs ajuntaments, són l’inici de les persones que es fan càrrec dels seus destins.
L’any 1536 els bernesos van imposar unes normes de vida austera, però també l’escolarització obligatòria que permetien alliberar-se d’aquesta esclavitud que era la ignorància, i així donar ja un anticipat de llibertat. Aquest nou esperit que vam sentir néixer en els darrers dies de l’ocupació florirà quan el nostre cantó hagi recuperat la seva independència el 24 de gener de 1798. Aquesta tendència s’accelerarà a partir del 14 d’abril de 1803, quan el cantó de Vaud esdevingué sobirà dins Suïssa.
L’any 1826, Epesses esdevingué municipi autònom. L’any 1854 es construeix la carretera que uneix Epesses amb Riex i l’any 1896 es completa l’ampliació fins a Chexbres. Aleshores, l’any 1869, es va construir la premsa del celler Dubois Fils.
Avui, 32 premses estan en acció a Epesses durant la verema.
Durant la vostra visita, Dubois Fils us convida cordialment a tocar les campanes del “Vieux Pressoir” i del “Caveau des Vignerons”, per tal de provar els seus productes, apreciar aquesta vessant única dels vins que cria i on no és estrany trobar-se amistat. Fins aviat.
Perfil de les Vinyes d’Epesses
Partint de la vora del llac Léman (380 metres), la vinya, totalment construïda en bancals, s’eleva a 600 metres d’altitud. El pendent arriba al 50% de descens, afavoreix l’escorrentia d’aigües superficials i el drenatge del terreny. Al mateix temps, provoca una erosió molt forta. L’estructura de la vinya descarta qualsevol recurs a la mecanització de l’obra.
Pis
Els sòls són principalment de tipus argilo-calcari. La macroporositat del sòl i de la roca font permet que les arrels arribin a vegades a profunditats de 3 a 5 metres.
La varietat de raïm
Molt sensible a les propietats del sòl, Chasselas expressa tota la seva tipicitat als vessants de Lavaux. Algunes parcel·les són favorables a Chardonnay i Pinot Noir.
El clima
La vinya es beneficia dels “”tres sols””: El reflex del llac, l’efecte tèrmic de les parets i els corrents locals. Aquests corrents locals protegeixen de manera natural la collita de la humitat de la tardor. Protegit per aquest microclima particular, el raïm arriba a una maduresa més alta.
Collita
Solen tenir lloc entre finals de setembre i finals d’octubre. Estan determinats per diversos paràmetres: el clima anual, els factors que influeixen en el rendiment, l’índex de maduresa desitjat (proporció sucre/àcid). Però és sobretot la maduresa fisiològica la que ve determinada pel tast del raïm i la maduresa dels pinyons”.
Història de les vinyes de Vouvry
Si ens referim a la seva història, Vouvry té un passat vitivinícola que es remunta molt enrere. És difícil determinar quan es va introduir la vinya al territori municipal. Però podem estimar, segons documents antics, que ja es conreava l’any 456 dC, i probablement abans d’aquesta data.
Es va plantar per primera vegada en terrenys especialment ben exposats, cosa que li va permetre aprofitar al màxim el sol, com la majoria de les altres vinyes de la conca del llac Léman. A Vouvry, les primeres clarianes s’havien de situar principalment al voltant de l’església, llocs coneguts avui amb el nom de “Côte” i “Sâle”. El seu desenvolupament va seguir l’evolució de la localitat. La vinya es va conrear primer a nivell familiar, per a consum privat i com a vi de massa. Només més tard, cap a finals del segle XVI i principis del XVII, evolucionarà la seva cultura. L’any 1727, els Vouvryans ja comerciaven amb vi: el blanc de Vouvry es venia a 21 florins el setier i el negre a 13 florins. A principis del segle XVIII, els preus variaven molt, sobretot passant dels 44 Louis labrantee de blanc, el 1808, als 12 Louis el 1823. La vinya s’havia convertit en una branca important de l’economia del poble.
Al segle XIX la superfície de conreu va augmentar considerablement, havíem desbrossat a “Outet”, “Bovairons”, “Amarel”, “Haute-Rive”, “Vrebieux”…, és a dir, per sobre del poble. va ser cap a mitjan segle que la vinya va viure una de les seves èpoques més pròsperes. Molts viticultors van construir la seva pròpia premsa (la de la família Dubois data del 1870); la ciutat va plantar vinyes al Clos de Barmaz (anomenat “Les Coteaux du Partage”) i va construir, des de la porta de les vinyes de Vrebieux, un nou camí d’accés. Però la situació vitivinícola va canviar ràpidament i les autoritats, que havien decidit vendre’ls, no van trobar compradors per a aquestes vinyes. Així es repartien, en proporció al treball realitzat, entre les persones que havien participat en la seva creació, però va ser al segle XX quan Vouvryen va descobrir realment l’ànima d’un viticultor. La superfície de la seva vinya ha augmentat, ocupa actualment la major part del vessant que disputa amb els pocs prats que queden i el poble que s’expandeix inexorablement. D’altra banda, els mètodes de treball han evolucionat cap a la semimecanització. Avui Vouvry disposa d’uns cellers excel·lents, un dels quals ha obtingut medalles, plata i or, per alguns dels seus vins. Cal dir que els ceps de les nostres vinyes arrelen en un sòl de caràcter molt rar, compost per una roca anomenada dolomita, rica en carbonat de calç i carbonat de magnesia. Són elements essencials per a la salut de l’home i la vitalitat de la seva ment.
Perfil de la vinya de Vouvry
Informació general de la nostra vinya
La superfície actual és d’unes 13 hectàrees. Treballades primer per particulars, que guardaven per a les seves pròpies necessitats i venien el saldo de la collita als grans cellers del Valais, les vinyes de Vouvry formaven part de tota una cultura i arribaven, a les granges, en segon, fins i tot en tercer lloc. Actualment, una part de la vinya és conreada per viticultors professionals i seriosos, que han creat els seus propis cellers. Els vins de Vouvry, bones anyades, encara són poc coneguts fora de la localitat, perquè, fins darrers anys, es consumien majoritàriament in situ.
Varietats de raïm
Els negres representen aproximadament el 80% del cultiu i es distribueixen de la següent manera: 25% en Pinot noir, 75% en Gamay. Pel que fa als blancs (20%), Riesling-Silvaner i Chasselas representen 1/4 de les plantes. El balanç: Pinot gris, Pinot blanc, Auxerrois i Chardonnay són acuradament vinificats i buscats pels clients.
Uns quants assaigs amb Charmont, Doral, Gamaret i Garanoir són prometedors. Totes les varietats de raïm primerenca i de primera època són aptes per a la vinya de Vouvry. Les millors parcel·les situades en bancals suporten varietats de raïm de segona època.
El temps
A causa de la seva ubicació geogràfica, la vinya de Vouvry està subjecta al clima del llac Léman, una insolació sorprenent, a causa de la seva exposició a l’est. Aquest últim és favorable al desenvolupament dels rams i de l’extracte (gust) dels vins. Vins que es distingeixen especialment pel seu equilibri i sobretot pel seu bon potencial de criança.
Geologia-pedologia
Còmodament asseguda als peus de la muntanya, la major part de la roca de la qual està formada per Dolomita, la nostra vinya es caracteritza per una elevada taxa de calcària activa, que oscil·la entre el 18 i el 35%, amb pics locals de fins al 50% (Amarel). El sòl de grava on arrela és de composició argilo-calcària. Per aprofitar aquest últim, seleccionarem més aviat portaempelts resistents a la pedra calcària amb arrelament enfonsat.
DUBOIS FILS SA Le Vieux Pressoir, Rte de la Corniche 34, 1098 Epesses, (Suïssa). ☎️ +41 21 799 33 00 http://www.dubois.ch
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Cornella, la botiga grega de Catalunya, Olimp Gourmet on 23 gener 2022|
Gaudiu a casa vostra de Bellaterra dels millors productes de Grècia, de la Botiga Olímp Gourmet, situada molt a prop del centre comercial Splau de Cornellà.
La botiga Olímp Gourmet atresora més de 20 anys d’experiència en el mercat grec exigent, sent el primer coneixedor dels seus productes i particularitats per la qual cosa ofereix una major varietat de productes als preus més competitius del mercat.
Olimp Gourmet ens porta des de Grècia els millors productes gourmet de la mil·lenària cuina hel·lènica. Des dels ja coneguts formatge Feta, olives Kalamata, o el pa de pita, iogurts artesanals, i fins a les més modernes creacions en plats preparats o pastisseria, sense oblidar les seves cerveses, licors i els millors vins amb D.O.
Des des de l’any 2012, Olimp Gourmet dona servei a minoristes, distribuïdors, restaurants, hotels, supermercats i cash & carry. El 2020 va inaugurar una botiga per a venda al detall, molt a prop del Centre Comercial Splau a Cornellà de Llobregat.
OLIMP GOURMET
Carrer del Progrés, 61
(08940 Cornellà de Llobregat)
☎️ 34933798722
administracion@olimpogourmet.com
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Revolta a França per una baguet de supermercat a 29 cèntims on 17 gener 2022|
Els forners francesos han sortit a defensar el sector després de la campanya de pa barat de la cadena Leclerc en plena cursa perquè la baguet sigui patrimoni de la Unesco
Sílvia Mateu|Els forners francesos, amb el suport dels pagesos i de molts ciutadans, han sortit a defensar la qualitat de la baguet arran de l’anunci de la cadena de supermercats Leclerc de vendre-la a 29 cèntims.
Michel-Édouard Leclerc ha presentat la campanya com una manera de contribuir al poder de compra dels francesos en un context inflacionista i ha dit que mantindrà el preu de la baguet durant mig any perquè “és un indicador molt fort, que es recorda com el preu del combustible”.
Leclerc parla de “polèmica ridícula”, però el principal sindicat agrari FNSEA, forners, moliners i organitzacions del sector dels cereals han qualificat la campanya de “demagògica i destructiva de valors per un sector d’excel·lència”.
En una declaració conjunta, expliquen que la baguet ha pujat fins als 90 cèntims de mitjana per l’augment dels costos de la farina, l’electricitat i la mà d’obra i es pregunten qui pot viure amb dignitat amb aquests preus.
La baguet, a la Unesco
Com recorden en aquest comunicat de totes les parts implicades, tot això passa mentre l’elaboració tradicional de baguet està en la cursa perquè la Unesco la reconegui com a patrimoni immaterial mundial.
Fa quatre anys, Emmanuel Macron, va defensar incloure la tradicional baguet a la llista de la Unesco. Aquesta setmana el president francès ha rebut a l’Elisi els membres del comitè de la Unesco del patrimoni immaterial mundial, una visita que ha inclòs foto de Macron amb una baguet a la mà.
Molts ciutadans també han mostrat a les xarxes socials el seu suport públic a la feina dels forners artesans i en contra de la baguet a 29 cèntims de Leclerc.
Posted in Bellaterra, tagged Barcelona, Bellaterra Gourmet, clàssic, Hotel Primero Primera, Restaurant Planta Baja, selecte i acollidor on 30 Desembre 2021|
Benvinguts a l´autèntica Barcelona. Des de l’hotel Primero Primera viurà la ciutat i els seus millors secrets com si fos d’aquí. L’hotel & club, sinònim de bon gust i calidesa, és un lloc íntim i especial en un dels millors barris de Barcelona, Tres Torres, a 15 minuts del centre. Un espai privat que us desconnectarà de la rutina traslladant-vos a la comoditat i exclusivitat pròpia d’un club britànic.
El nom de l’hotel procedeix de la història de la família propietària de l’hotel, que ha residit a la primera planta de l’edifici des del 1955. La família Pérez-Sala va renovar tots els espais el 2011, conservant intacta l’estructura original i donant com a resultat una perfecta barreja entre tradició i modernitat. L’experiència d’allotjar-se en unes 30 habitacions espaioses, cadascuna decorada de forma exclusiva i diferent entre si, us farà reviure el concepte de viure en una casa particular en un barri residencial de Barcelona. Un estil timeless chic molt barceloní que seguirà respirant a cada racó del nostre hotel & club.
La ubicació del Primer Primera el fa diferent i encara més especials, com si fos un tresor amagat. Està situat a la zona alta de la ciutat de Barcelona, en un barri tranquil però proper a les zones comercials. Molt a prop, trobareu el més selecte de la ciutat: restaurants, bars i algunes de les botigues més cercades de Barcelona
Planta Baja és el nou restaurant de l’Hotel Primero Primera de Barcelona
El Restaurant es va renovar l’any 2021, i ofereix una exclusiva selecció de plats a la seva nova cuina. Ens encanten les cuines obertes que permeten que el client vegi el procés de preparació dels seus plats i l’afecte que hi posen.
Situat a la planta baixa de l’hotel Primero Primera, el restaurant Planta Baja comparteix l’objectiu de fer sentir els hostes com a casa, amb un servei atent i cuidat. Tant al restaurant interior, al saló amb xemeneia o la terrassa, cuiden molt el detall dels espais, la llum i la clàssica i acollidora decoració.
Aliments de temporada, còctels clàssics i postres espectaculars
L’assessor gastronòmic és l’Armando Álvarez, xef dels famosos restaurants Capet i Petit Capet, ha creat una carta de somni per potenciar el producte de proximitat, alhora fa viatjar a un món de sabors nous i ingredients barrejats amb elegància.
La proposta gastronòmica del restaurant Planta Baja es basa en una carta sense pretensions, però amb molta atenció al detall i producte de qualitat, desitjant que els clients se sentin a gust com a casa i trobin tot el que cerquen, a un nivell acollidor europeu.
Planta Baja ofereix servei al llarg de tot el dia per satisfer la versatilitat d’un bon esmorzar, un cafè d’especialitat, un menjar fresc a la terrassa, un exclusiu còctel davant de la xemeneia, o un sopar amb tots els luxes per tancar el dia amb il·lusió.
HOTEL PRIMERO PRIMERA
PLANTA BAJA RESTAURANT
Carrer Doctor Carulla, 25-29
08017 BARCELONA
Servei de Bar:
Dilluns a diumenge: 7:00-13:00 i de 15:30-20:00
Sábado – domingo: 8:00-13:00 i de 15:30-20:00
Servei de Restaurant:
Dilluns a diumenge: 13:00-15:30 i de 20:00-22:30
Reservas
+34 934 178 179
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Guia Michelin 2022, Guia Restaurants "Bib Gourmand" de Catalunya on 15 Desembre 2021|
Bellaterra mai ha tingut Restaurant Bib Gourmand, tot hi que el Blanc va estar molt a prop de penjar la placa a la seva porta. Esperem és faci realitat aviat.
La Guia Michelin, s’ha convertit en sinònim de la millor gastronomia, és una referència absoluta a l’hora d’escollir un bon restaurant en tots els països en els quals està present. Les estrelles, siguin una, dues o tres, són les garants d’una cuina d’altíssima qualitat i gran tècnica. El convenciment que un dinar o un sopar mai ens defraudaran
La distinció Bib Gourmand, va aparèixer a l’edició Espanya-Portugal per primera vegada l’any 1998, un pictograma del cap de Bibendum, la mascota de Michelin, mentre es llepa.“Bib Gourmand és la marca que reconeix les bones taules a preus més assequibles” Aquests restaurants han d’oferir dins de la seva proposta gastronòmica un menú compost per un entrant, un plat principal i unes postres, com a mínim, en el qual la qualitat demandada pels inspectors de Michelin es compleixi sense que el compte sobrepassi mai els 35 euros en el cas d’Espanya i Portugal, un import que varia depenent del nivell de vida dels països en què s’atorga, sent el límit de 30 euros en el cas de Portugal o 40 dòlars en el dels Estats Units.
“En l’actualitat, són més els restaurants amb la distinció Bib Gourmand que els restaurants amb una o diverses estrelles”
Un fet que revela la preocupació de la guia francesa per ser útil per a tota classe de pressupostos o ocasions i l’interès de molts restauradors i cuiners per arribar a totes les butxaques. Un reconeixement que, en alguns casos, pot presagiar una futura primera estrella Michelin.
La ciutat de Barcelona, en el seu moment més alt, va poguer presumir d’onze restaurants Bib Gourmand, però desconeixem les raons per la continua baixa fins arribar als sis apareguts a la Michelin del proper any 2022
Des de 1998 fins el 2015, el restaurant La Taula, dels bellaterrencs Angi i Francesc, es va mantenir com un dels pocs Bib Gourmand de Barcelona, fins que per jubilació, el van vendre al seu cuiner, en Dani Feraru i la seva parella Sandra Vílchez, cap de sala, quins amb gran professionalitat el segueixen mantenint, com un de la millor qualitat preu de la part alta de Barcelona.
PROVÍNCIA DE BARCELONA:
Vivanda, Major de Sarrià, 134 (Barcelona) ☎️ 932 031 918
Berbena, Minerva, 6 (Barcelona)
☎️ 699 802 075
La Mundana, Vallespir, 93 (Barcelona)
☎️ 934 088 023
Cruix, Entença, 57 (Barcelona)
☎️ 935 252 318
Saó, Cesare Cantú, 2 (Barcelona)
☎️ 935 663 968
Ca l’Amagat, Clota, 4 (Bagà) ☎️ 938 244 032
Can Ferrán, Diseminado, 9501 (Sant Quirze del Vallès) ☎️ 936 991 763
Garbí, Barcelona, 52 (Castellar del Vallès) ☎️ 937 146 557
El Cel de les Oques, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 937 338 207
Vapor Gastronòmic, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 659 566 136
Vinòmic, Dels Banys, 60 (La Garriga)
☎️ 931 298 270
Ca N’Armengol, Prat de la Riba, 1 (Santa Coloma de Gramanet) ☎️ 933 916 855
Verat, Pallaresa, 104 (Santa Coloma de Gramenet) ☎️ 936 814 080
Mirko Carturan Cuiner, Pi i Maragall, 75 (Caldes de Montbui) ☎️ 938 654 160
El Racó, Pocafarina, 20 (Sant Climent de Llobregat) ☎️ 936 581 639
Cal Xim, Plaça de Subirats, 5 (Sant Pau d’Ordal) ☎️ 938 993 092
Dos Cuiners, Muralla de Sant Llorenç, 18 (Mataró) ☎️ 930 029 093
La Font, Rafeael Masó, 1-3 (Canet de Mar) ☎️ 937 943 673
La Cava d’en Sergi, València, 17 (Sant Sadurní d’Anoia) ☎️ 938 911 616
Somniatruites, Del Sol, 19 (Igualada)
☎️ 938 036 626
Can Poal, Vilasar de Dalt, 1 (Vallromanes)
☎️ 935 729 434
*Avenir, Avenir, 72 (08021 Barcelona)
☎️ 691 90 71 38
PROVÍNCIA DE GIRONA:
Amoca, Carrer Llibertar, 32 (Linyola)
☎️ 973 575 110
Quatre Vents, Coronel Estrada, 122 (Hostalric) ☎️ 972 865 690
Hostal Jaumet, Carretera Barcelona Andorra (Torà) ☎️ 973 473 077
Can Boix, Banyoles-L’Escala, km 7,5 (Vilamarí) ☎️ 972 561 005
Els Caçadors, Urbanització Casa Nova (Maçanet de Cabrenys) ☎️ 972 544 136
El Vaixell, Castellar, 62 (Llançà)
☎️ 972 380 295
Quatre Estacions, De la Farga, 5 (Banyoles) ☎️ 972 573 300
La Salinera, Onze de Setembre, 93 (Palamós) ☎️ 972 316 474
L’Hostalet, Vic, 18 (Els Hostalets d’En Bas) ☎️ 972 690 006
L’Hotal Colomí (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653
Mas Concas, Camí Cinc Claus, s/n (L’Escala) ☎️ 972 775 158
Mas Pou, Devla Mota, 4 (Palau-Sator)
☎️ 972 634 125
Vicus, Enginyer Algarra, 51 (Pals)
☎️ 972 636 088
Pocavergonya, Poeta Marquina, 2 (Girona) ☎️ 972 206 422
PROVÍNCIA DE LLEIDA:
Aimia, Doctor Combelles, 67 (Lleida)
☎️ 973 261 618
Antoni Rubies, Carrer de Lleida, 6 (Artesa) ☎️ 973 167 5 53
Cal Xirricló, Doctor Fleming, 53 (Balaguer) ☎️ 973 445 011
Amoca, Llibertat, 32 (Linyola)
☎️ 973 445 011
El Niu, Santa Ana, 23 (Escunhau)
☎️ 973 641 406
Roc’n’Cris, Carretera de França, 9 (Aubért) ☎️ 973 641 723
Hostal Jaumet, Ctra. Barcelona-Andorra (Torà) ☎️ 973 473 077
Lo Ponts, Carretera de Calaf, 6 (Ponts)
☎️ 973 460 017
*La Gruta, Enric Serra, 44 (17130 L’Escala)
☎️ 972 77 62 11
PROVÍNCIA DE TARRAGONA:
Brots, Carrer Nou, 45 (Paboleda)
☎️ 977 827 3 28
Cal Travé, Ctra. Montblanc a Artesa, 56 (Solivella) ☎️ 977 892 165
Casa Albets, Casa Albets, s/n (Lladurs)
☎️ 651 36 46 56
Hostal Colomí, Raval de Jesús, 10 (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653
L’Algadir, Ronda dels Pins, 27 (El Poble Nou del Delta) ☎️ 972 865 690
(*) 2 nous Bib Gourmand 2022 incorporats a la Guia Michelin
BELLATERRA.CAT 