Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

La producció supera els nivells prepandèmia i es dispara el volum d’ampolles destinat a exportacions

L’any 1923, els arquitectes Joan Torras i Josep Ros van construir les caves Freixenet, ubicades a Sant Sadurní d’Anoia, segons l’estil modernista de l’època|CEDIDA


Les vendes de cava durant els primers nou mesos de 2021 han crescut un 16,42% en comparació amb el mateix període que l’any passat, fet que empeny el sector a pronosticar una bona campanya de Nadal. “Res ens fa preveure que pugui caure el consum”, ha afirmat el president del Consell Regulador de la DO Cava, Javier Pagès.

L’ens confia quedar al marge de la sisena onada de la covid “perquè la gent ha interioritzat les mesures sanitàries i farà igualment les celebracions”. Segons les dades presentades aquest dimarts, als cellers s’han produït enguany 7 milions d’ampolles més que abans de la pandèmia, de manera que s’ha arribat als 170 milions. El 76% s’ha destinat a l’estranger, disparant prop de 10 punts el percentatge de les exportacions.
De gener a setembre, les vendes d’escumosos emparats per la DO Cava ha assolit els 157,78 milions d’ampolles, mentre que els primers nou mesos de l’any passat van ser 135,5 milions. En el cas de les ampolles produïdes –no totes estan venudes–, els cellers n’han fet fins ara 170 milions, mentre que l’any passat van ser 146 i abans de la pandèmia havien estat 163,8. “El cava està demostrant fortalesa i un ampli camí per recórrer malgrat l’època difícil que està travessant tota l’economia”, ha apuntat Javier Pagès.
Del total d’ampolles distribuïdes els tres primers trimestres d’enguany, el mercat que més ha crescut ha estat l’espanyol, amb un increment del 21,15% respecte a l’any anterior.

FOTO: CATALUNYA EXPERIENCE

Un dels motius principals ha estat l’aixecament de les restriccions anticovid a l’hostaleria, que va ser un sector molt tocat durant el 2020. En el cas de les exportacions, han crescut un 15%.
Pagès ha destacat aquest dimarts el tros de pastís que han guanyat les vendes a l’estranger, que han passat de representar aproximadament el 66% del mercat a concentrar-ne el 76%. El fre en el consum a hotels i restaurants de l’estat espanyol d’ençà de l’esclat de la covid també explica aquest canvi de proporció del mercat exterior.

Pel que fa als diferents productes, la DO ha ressaltat l’increment de vendes que han registrat els caves amb més mesos d’envelliment, distingits com a Reserva i Gran Reserva. Els primers han crescut un 27%, mentre que els segons ho ha fet gairebé un 41%. Pagès ha precisat, però, que els Caves Gran Reserva representen ara per ara aproximadament només el 2% del total de vendes.
De cara a Nadal, Pagès ha recordat que la campanya suposa el 30% de vendes anuals de tota la DO Cava, en una proporció que pot créixer fins a més del 40% en el cas d’algunes empreses especialitzades en productes de gamma alta.

El president del Consell Regulador ha remarcat que els cellers treballen amb “bones projeccions” la recta final de l’any, de manera que, com a mínim, s’espera consolidar l’increment de vendes aconseguit fins al setembre. Pagès ha evitat pronosticar si es pot arribar a aconseguir un increment encara més elevat i ha assenyalat que “seria tot un èxit tancar el 2021 amb un augment de vendes de doble dígit”.

Font: El Punt Avui, Freixenet,

Read Full Post »

Passejar per Sabadell també ens dona l’oportunitat de gaudir d’uns boníssims xurros o porres, que els podeu acompanyar amb una bona xocolata a la pedra desfeta. La família de professionals de les Xurreries La Floresta -de 5a generació- us esperen a l’Eix Macià de Sabadell (davant d’El Corte Inglés, de la Plaça de la Concòrdia o del Parc Hospitalari Taulí.

Xurreria La Floresta (1924) de Sabadell|FOTOS| BELLATERRA GOURMET

La història de la Xurrería La Floresta comença el 1924, quan van fundar la seva primera xurreria a Mallorca, ja han passat 90 anys d’aquell moment i la tradició familiar ha anat passant de pares a fills (fins a cinc generacions), mantenint així l’artesania i la tradició que els caracteritza.

Xurreria La Floresta elaboren els seus propis productes des de l’any 1924, mantenint sempre la tradició i l’artesania que ha anat passant de pares a fills fins a la 5ª generació. Segur que gaudireu degustant els seus productes, perfectes per  quansevol moment del dia.

Des de Bellaterra. Cat us donem les gràcies per a mantenir una de les tradicións més antigues i popular del nostre país

Xurros i especialitats de La Floresta per les vostres festes personals: 
Disposen de xurreries mòbils que poden  instal·lar a la festa que desitgeu. On hi hagi una festa hi haurà Xurreria La Floresta!

Contacte Xurreries La Floresta:
676 48 17 15 ☎️ 648 44 16 39
Email: xurrerialafloresta@gmail.com

Horari:
Dilluns a Divendres: de 08 a 13h y 16 a 21h.
Dissabte i Diumenge: de 08 a 13h. i 16 a 21h.

Read Full Post »

El luxe i la creativitat de la nova Pastisseria Casablanca de Cerdanyola està en la seva rigurosa elaboració, amb la millor qualitat preu del Vallès Occidental. Es va inaugurar el 7 de setembre de 2021

Un parell d’especialitats sorprenents de la Pastisseria Casablanca de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Des de nen, el pastisser Isham de la Pastisseria Casablanca de Cerdanyola, es va sentir atret per la pastisseria de luxe PanDy de la seva ciutat natal de Tetuan, no només pels seus sabors i colorit, sinó pels secrets de la seva elaboració i la recerca en aconseguir la millor textura, olors, sensació i exquisidesa, que ara podem gaudir a casa nostra.

Empès per les ganes d’aprendre i créixer professionalment, Isham va iniciar un increïble viatge de 25 anys d’aprenentatge a la gran pastisseria de luxe Pandy de Tetuan, inspirada en els grans obradors de Franca”.

Milfulles tradicional de Franca i delicats pastissos de llimona amb un toc de xocolata| FOTO: BELLATERRA GOURMET

La Pastisseria Casablanca està situada al centre de Cerdanyola, al Passeig de Cordelles, 3, a només 3 minuts caminant des de l’Ajuntament de Cerdanyola, i ofereix cada dia les seves fresques creacions plenes de sorprenents sabor, elaborades amb matèries de primera qualitat, com per exemple són els diferents pastissos individuals de cruixents de fruits secs i textures de xocolata, tot en una línia fina i delicada, al nivell de les millors pastisseria de França, però sense oblidar que el seu luxe 5 estrelles està en les seves professionals elaboracions, per molt que el local es força discret.

“A la Pastisseria Casablanca deixeu-vos aconsellar per Yasmina, l’amable i professional dependenta

PASTISSERIA CASABLANCA. Passeig de Cordelles, 3 08290 Cerdanyola del Vallès (Horari: de 06:00 a 22:00 Tots els dies de la setmana) 📞 602 646 683 Whassap: 603 385 751

Read Full Post »

Un equip de científics finlandesos està intentant aplicar el principi de l’agricultura cel·lular al cafè, una beguda que es consumeix àmpliament però que està amenaçada pel canvi climàtic.

Cafè espres en una tassa de col·lecció de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Un cúmul de cèl·lules d’una planta de cafè, sota condicions de temperatura, llum i oxigen molt controlades en un bioreactor. Científics finlandesos han desenvolupat una nova tècnica per elaborar, esperen d’una manera més sostenible que a les plantacions tropicals, una de les begudes més consumides del món. “És realment cafè, perquè no hi ha res més que material de cafè al producte”, va dir a l’AFP el doctor Heiko Rischer. Un cop torrat, la pols es pot preparar exactament de la mateixa manera que el cafè normal.

“Menor petjada hídrica”

Per a l’equip d’Heiko Rischer, del Centre d’Investigació Tècnica Finlàndia VTT, la tècnica evita els inconvenients ambientals del cafè, la producció global del qual ronda els 10 milions de tones de grans. “El cafè és, per descomptat, un producte problemàtic”, diu l’especialista, sobretot a causa de l’escalfament global . Això fa que les plantacions existents siguin menys productives i, per tant, empeny els agricultors a netejar més selva tropical per a nous cultius. “També hi ha la qüestió del transport, de l’ús de combustibles fòssils […], per tant és força lògic buscar alternatives”, continua el científic. Per tant, la humanitat intenta refugiar-se en el regne dels aliments artificials.

El cafè desenvolupat pels investigadors utilitza els mateixos principis de l’agricultura cel·lular que s’utilitzen cada cop més per produir carn de laboratori, que no implica la matança de bestiar. Aquesta darrera producció va ser autoritzada per a la venda el 2020 per les autoritats de Singapur , una novetat.

Actualment, l’equip finlandès està duent a terme una anàlisi més profunda de la sostenibilitat del seu producte si es produeix a gran escala. “Ja sabem que la nostra petjada hídrica, per exemple, és molt més petita del que es necessita per al creixement del camp”, diu el doctor Rischer. La tècnica també requeriria menys mà d’obra que per al cafè tradicional. El projecte té una importància especial a Finlàndia, que els analistes de Statista diuen que es troba entre les nacions més grans consumidores de cafè del món, amb una mitjana de deu quilos per persona i any consumit.

Per als amants del cafè, la clau de l’èxit serà el seu gust. Fins ara, només un grup d'”experts sensorials” especialment formats poden tastar aquesta nova beguda, a causa del seu estat de “aliment nou”. “Una de les directrius del comitè d’ètica és només tastar i escopir, no empassar”, va dir a l’AFP Heikki Aisala, que encapçala els provadors del projecte.

Desconfiança pública

“En comparació amb el cafè normal, el cafè cel·lular és menys amarg”, segons Heikki Aisala, que presenta la tesi d’un contingut de cafeïna lleugerament inferior. El seu gust afruitat també és menys pronunciat. “Dit això, hem d’admetre que no som torradors professionals i que una gran part de la creació d’aromes es produeix durant el procés de torrat”, reconeix Heiko Rischer.

Un cop finalitzades les proves i el perfeccionament del procés, l’equip espera trobar un soci per augmentar la producció i poder comercialitzar el seu cafè cel·lular. Els investigadors estimen que passaran almenys quatre anys abans que el cafè de laboratori acabi a les prestatgeries de les botigues de queviures i supermercats.

També han sorgit altres iniciatives per intentar trobar una alternativa més sostenible al cafè. La start-up Atomo, amb seu a Seattle, va anunciar al setembre que havia recaptat 11,5 milions de dòlars pel seu “cafè molecular” que té gust de cafè tradicional però que prové d’un material orgànic diferent d’una planta de cafè. No obstant això, les enquestes realitzades als Estats Units i al Canadà han revelat la desconfiança pública, especialment la gent gran, dels substituts alimentaris cultivats en laboratori. Malgrat els beneficis ambientals, alguns especialistes en polítiques alimentàries també han advertit que els mitjans de vida dels productors de cafè podrien estar en risc si els productes de laboratori s’estenen generalment.

L’únic comerç de Bellaterra on podem gaudir i comprar cafè illy -pur aràbiga- és al Bonaparte de la Plaça del Pi|FOTO: BELLATERRA.CAT

Font: Libération

Read Full Post »

Aquestes són les fruites de temporada del mes de novembre: Aranyó, caqui, codony, Kiwi, llimona, magrana, mandarina, nabiu, poma, pomelo, raïm, taronja.

Embarbussament sobre el codony:

“Set senalles de codony
vaig dur a recodonyar.
De set recodonyadures,
set senalles vaig tornar.”

Des de fa uns dies ja podeu trobar als mercats i botigues els codonys frescos.

Podeu prepar a casa vostra aquesta recepta de codonyat. És molt fàcil de fer, i a més a més, permet conservar-lo molt de temps al vostre frigorífic.

ingredients per la vostra recepta de codonyat:
1000 gr de codonys frescos
800 gr de sucre especial per confitures

Primer de tot peleu i traieu el cor dels codonys frescos. Si queda una mica de pell no passa res.

A continuació, talleu els codonys en trossos de 4 cm.
Tot seguit, deixeu-lo macerar en un bol juntament amb el sucre durant 24 hores dins de la nevera.

Al dia següent, podreu veure que la maceració ha deixat aigua. Així doncs, tot el contingut del bol el fiqueu a un cassó preferiblement ample. Coure a foc mig.

La recepta trigà al voltant d’una hora i 30 minuts. Observareu que el codony es fa desfent i alhora va adquirint un toc vermellòs. Un cop, veieu que està apunt tritureu-lo amb un túrmix. Acabeu de coure una estona més i fique-lo en un motlle. Deixeu refredar i guardeu-ho al frigorífic.

Font: Unió de pagesos

Read Full Post »

El forner Andreu Galceran, de Vilassar de Dalt, ha estat guardonat amb el premi de la IGP Pa de Pagès Català

Pà de Pagès IGP de Cal Mosso de Vilassar de Dalt|TV3 324

El forn de pa Cal Mosso, de Vilassar de Dalt, fa el millor pa de pagès del 2021. Els propietaris Andreu i Anna Galceran han rebut aquest premi atorgat per la IGP pa de pagès català.

El concurs valora diversos aspectes del pa. El jurat va basar la seva valoració a partir d’un tastet a cegues que té en compte el color, l’aroma, el gust, la cocció, el pes i la conservació del pa durant 24 hores. A partir d’aquest tast van fer una valoració de l’1 al 10.

Cal Mosso s’ha emportat un premi en metàl·lic de 2.000 euros i una placa acreditativa com a guanyador del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2021.

La història de Galceran

Els Galceran formen part de la sisena generació d’aquesta fleca, fundada el 1838. Andreu Galceran és el forner de Cal Mosso. De ben petit va aprendre l’ofici del seu pare, i després d’estudiar empresarials va veure que l’obrador era el seu lloc. Té clar que la formació dels forners ha de ser continuada: no només s’ha format a la Richemont School of Bakery, sinó que ha entrat a les cuines dels millors forners per aprendre de ben a prop.

Aquest any ha guanyat el premi al millor pa de pagès, però el Nadal passat va ser guardonat amb el premi Millor Tortell de Reis de l’Obra Social Ernest Verdaguer.

Cal Mosso funciona des de fa més de 180 anys, Galceran confia en la tradició i el llegat que ha rebut de la seva família. Té diversos secrets per fer un bon pa, des de les llargues fermentacions fins al tipus de combustió.

“La majoria de forners van canviar la llenya per altres tipus de combustió. Nosaltres no ho hem fet mai, sempre hem mantingut la llenya perquè és la nostra essència.”

Set anys de concurs

El concurs del millor pa de pagès es duu a terme gràcies al Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català. La IGP marca la indicació geogràfica protegida del producte, correspon al nom d’un producte originari d’una zona geogràfica determinada.

Aquesta edició és la setena del concurs Millor Pa de Pagès Català de l’Any.

El jurat del concurs estava format, entre d’altres, pel cuiner Paco Pérez, amb cinc estrelles Michelin, i el guanyador de l’any 2019, Andreu Bertran del Forn Mistral, de Barcelona.

A part de l’Andreu Galceran, els altres finalistes han estat el Forn Artesà l’Espurna de Berga, el Forn Sistaré 1910 de Reus, el Forn Padró de Barcelona i la Fleca i Pastisseria E. Valls de Sabadell.

FORN CAL MOSSO

Carrer Nou, 16, 08339 Vilassar de Dalt

📞 937 53 10 39

Read Full Post »

Situats al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, nord de Terrassa i Matadepera. Tota una filosofia de viure amb la natura‼️

Vídeo del ramat del Turó de les Nou Cabres|CEDIT

Projecte familiar amb tres branques, la primera la neteja de franges forestals, la segona la venda de llet de cabra i la tercera la venda de formatges casolans, carn de xai i de cabrit.

L’Emma Viñas es lleva cada dia a les 5 del matí per munyir el ramat de 100 cabres que té. A les 8 torna a casa i desperta els seus dos fills, els porta a l’escola i de 9 a 5 de la tarda fa pasturar ovelles i cabres pels camps de Terrassa i arregla els corrals on dormen. Una feina que comparteix amb el seu home. “Jo m’encarrego dels ramats amb cries i ell dels que no en tenen”, concreta.

Formatges Turó de les Nou Cabres|CEDIDA

Fa nou anys que aquesta parella de 31 (ella) i 35 (ell) van crear el Turó de les Nou Cabres, un projecte ramader que té tres línies: la venda de carn de xai, la venda de llet de cabra i la neteja de marges forestals al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on viuen. Tant les 100 cabres com les 450 ovelles que tenen pasturen de manera extensiva. A l’hivern, pel voltant de Terrassa i Matadepera, i a l’estiu als terrenys que la família té al parc.

TURÓ DE LES NOU CABRES. (Emma Viñas i Família) Comandes: WhatsApp📞637028011

Font: Turó de les Nou Cabres, Ara,

Read Full Post »

El text vol afavorir les donacions d’aliments per a consum humà i incentivar la venda de productes a punt de caducar”

Imatge del programa “El gust pel rebuig. Com llencem el menjar al món” que es va emetre al programa ‘60 minuts’ de TV3


El govern espanyol ha aprovat aquest dilluns un avantprojecte de llei que pretén evitar el malbaratament alimentari.

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha explicat en roda de premsa després del Consell de Ministres d’aquest dilluns que la norma vol evitar que es llenci menjar, ja que “no hi ha producte alimentari més car que aquell que acaba a les escombraries”.

El 2020 les llars espanyoles van llençar a la brossa 1.346 quilograms d’aliments, una mitjana de 31 quilos per persona.

El text vol afavorir les donacions d’aliments dels agents de la cadena alimentària per a consum humà amb donacions a empreses sense ànim de lucre o bancs d’aliments.

Les indústries alimentàries, establiments comercials i d’hostaleria i alimentació hauran de subscriure convenis amb les organitzacions receptores i els aliments que donin hauran de tenir prou vida útil d’emmagatzematge per poder fer-ne un ús segur als destinataris finals. Quan no siguin aptes per a consum humà, s’hauran d’utilitzar com a subproductes per a l’alimentació animal.

Un altre element de la llei és que estableix que els supermercats de més de 400 metres quadrats hauran de tenir zones específiques dedicades a fomentar la venda de productes considerats “lletjos, imperfectes o poc estètics”, però que estiguin en condicions òptimes de consum.

El text també estableix que els restaurants hauran d’oferir la possibilitat sense cost addicional d’endur-se el contingut del plat que el client no hagi consumit i hauran de disposar d’envasos aptes reutilitzables.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans identificarà el producte que elaboren amb un segell

Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà) ACN.

L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans ha nascut recentment amb la voluntat de reivindicar el formatge de pastor. Es tracta d’aquell formatge que elaboren petites formatgeries, a partir de la llet del propi ramat que pastura diàriament. Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà), ha explicat que amb l’Associació volen reivindicar un producte, però també defensar l’ofici, donar-lo a conèixer i valorar tot el que hi ha darrere dels formatges. Per ser associat han limitat la mida de les explotacions a 60 vaques i 500 en el cas de cabres o ovelles així com que el titular de l’explotació i de la formatgeria sigui la mateixa persona.

L’Associació identificarà els seus formatges amb una etiqueta.
Actualment són uns vint-i-cinc socis, la majoria de Catalunya, però ja compten amb algun soci del Baix Maestrat (País Valencià). No descarten incorporar socis de la Catalunya Nord o les Balears.

Per ser soci de l’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans es necessita tres avals de persones o entitats que demostrin que es compleixen els tres requisits que es demanen: que el titular de l’explotació ramadera i de la formatgeria sigui la mateixa persona, garantir un mínim de quatre hores de pastura al dia dels animals i ser una explotació petita amb un màxim d’animals.

Balaguer ha explicat que des de l’Associació volen treballar per fer visible el sector primari i formatger, afavorir la col·laboració entre els associats i generar, transferir i disseminar coneixement respecte a l’activitat primària i a l’elaboració de formatges artesans, naturals i fets a partir de la llet del propi ramat.

Tots els socis creuen en el valor i el caràcter d’un producte fet a través d’un procés artesà, tradicional i en la importància de conservar un model ramader de petites explotacions, extensives. Per aquest motiu el compromís de l’Associació Formatges de Pastor a limitar la mida de les explotacions.
La formatgera de València d’Àneu defensa el paper de la petita pagesia en la conservació del territori. Balaguer ha dit que el maneig extensiu del bestiar acaba donant a la llet amb la qual elaboren els formatges unes propietats úniques. Aquesta llet transmet a través de cada formatge el paisatge, la vegetació o l’estació de l’any, ha sentenciat Balaguer.

Som un projecte jove, nascut el 2015, afincat a València d’Àneu. Tenim cura del nostre ramat de cabres pirinenques i elaborem formatges artesans al Pallars Sobirà

FORMATGERIA GIROLA. Mónica Balaguer Carrer del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà) Lleida

cabrapirineus@gmail.com

📞658 326 437

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

El concurs es va celebrar ahir a Figueres, amb un jurat presidit per l’alcaldessa de la ciutat

Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, al costat de l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó EPA.

El flequer Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, ha estat escollit guanyador del concurs Millor Pa de Pagès Català 2021.

Galceran va rebre la distinció en un acte celebrat ahir a la tarda al convent dels Caputxins de Figueres després de la deliberació del jurat, presidit per l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó. El concurs Millor Pa de Pagès Català, convocat pel consell regulador de la IGP Pa de Pagès Català, té com a objectiu donar a conèixer la professionalitat dels flequers i flequeres integrats a la IGP Pa de Pagès Català, l’únic pa que té a Catalunya el segell de màxima qualitat que reconeix la Unió Europea.

Andreu Galceran, de 36 anys, que està al capdavant de l’obrador de Cal Mosso des de fa una dècada, on també treballa la seva germana Anna, representa la sisena generació d’aquesta fleca, fundada el 1838. Galceran s’emporta un premi en metàl·lic de 2.000 euros i una placa acreditativa com a guanyador del concurs.

Els finalistes van ser el forn artesà L’Espurna de Berga, el forn Sistaré 1910 de Reus, el forn Padró de Barcelona i la fleca i pastisseria E. Valls de Sabadell.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »