Placa i monòlit de l’alcalde franquista José María Marcet als carrers de Bellaterra 📷 BELLATERRA.CAT
Bellaterra, 5 de novembre de 2024
LLUIS TORRES| En el Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra d’ahir, Josep Maria Riba i Farrés, del partit polític BellaterraEndavant (BE!) es va pronunciar públicament en contra de la retirada del nomenclàtor franquista dels carrers de Bellaterra, i el tòtem de la Plaça del Pi inaugurat el 1965.
Fa 6 mesos que el Ple de Bellaterra va aprovar una moció de Gent per Bellaterra perfer realitat aquesta anormalitat al nomenclàtor de Bellaterra.
L’Ajuntament de Sabadell sí va retirar el 2017 el nom de Josep Maria Marcet, (alcalde franquista de Sabadell de 1940 a 1960 i resident a Bellaterra), del seu nomenclàtor, així com estàtues i monòlit, Riba, va suggerir ahir desviar el problema al veïnat de Bellaterra en forma de consulta, i en contra de la Llei de Memòria Democràtica aprovada l’any 2022. Tampoc el govern municipal del PSC de Cerdanyola, ni altres partits fan realitat la retirada, seguint la Llei vigent de Memòria Democràtica. Quins demòcrates!!
LLUÍS TORRES|Amb un petit tour pels llocs de la presó de la Model de Barcelona on la dictadura franquista va assesinar amb garrote vil el català Salvador Puig Antich, ahir vàrem assistir a l’emocionant primera representació de l’obra de teatre Puig Antich Cas Obert, a la desapareguda presó de la Model de Barcelona. Totes les entrades de les representacions fins el 15 de novembre de 2024 estàn exhaurides. Cal recordar que l’artilugi original garrote vil el va comprar l’escriptor Camilo José Cela, que el va depositar a la seva casa museu. Després que La Vanguardia ho descobrí, va ser depositat al magatzem del soterrani del Tribunal Suprem de Madrid.
De dreta a esquerra, Carme Sansa, Marc Pujol i Bàrbara Roig 📷 BELLATERRA.CAT
IDEA ORIGINAL Teatre és periodisme
Fa temps que dic que allò que m’interessa de l’ofici del periodisme és explicar històries humanes. La notícia és un titular que passa, una història humana és com la vida mateixa que perviu en el temps. Portar el cas del Salvador Puig Antich al teatre té tot el sentit perquè amb aquesta eina narrativa es pot esprémer un relat de vida, amor i mort, una història com poques hi ha hagut en aquest país i, també i per descomptat, una contundent denúncia.
La feina de l’equip creatiu de l’espectacle Puig Antich cas obert per aterrar el llenguatge del periodisme a les mides, mesures i sensibilitat del teatre ha estat una experiència única i irrepetible. Darrere l’estrena hi ha un llarg temps de feina que per a mi ha suposat un aprenentatge professional que dona ple sentit a anys d’esforços per fer arribar arreu la terrible història de l’execució del Salvador i el patiment d’una familia revoltada contra aquesta injusticia. Només el teatre podria donar veu al Salvador i avui el dit acusador l’alça ell. Escoltem-lo. Jordi Panyella i Ferreres
Una part de butaques a la galeria de la presó de la Model de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
DRAMATURGIA
Proves falsificades, testimonis modificats, un tribunal militar que, ja en democrácia, no reobre el cas quan el que es presenta és flagrant… el llibre que dona peu a aquest espectacle fa un seguiment de les irregularitats del procés judicial que va acabar amb l’assassinat de Puig Antich. Per entendre tot el que va passar, ens acostem tambė al moment politic, al carácter d’aquest jove que decideix agafar les armes, a les seves germanes, que van carregar amb el pes de l’empresonament, a l’amiga que li deixava l’adreça de casa seva de contacte i també a la societat barcelonina de l’època. Una estructura fragmentada ens apropa als fets a través d’un despatx d’advocats imaginari, però també a través de testimonis, records i sensacions dels protagonistes. Ho fa en tres temps: el temps dels fets, el d’intent de reobertura del cas el 2002 i el 2024 quan els anys donen als testimonis un espai de reflexió. Tot per configurar un retrat d’una derrota col·lectiva: l’assassinat d’un jove en mans d’una injustícia militar i per reivindicar la restauració de la justícia. Mercè Sàrrias
Les germans de Puig Antich amb;Jordi Panyella Farreres i Jordi Pérez Solé 📷 BELLATERRA.CAT
DIRECCIÓ
Tantes vegades creuant la plaça de la Revolució amb vint-i-pocs anys, preguntant-me qui hi havia darrere d’aquella cara pintada a les parets de la plaça, del que tot just sabia que es deia Salvador, que havia estat executat injustament i poc més.
Sala i lloc a la presó de la Model de Barcelona on la dictadura franquista va assesinar a Salvador Puig Antich 📷 BELLATERRA.CAT
Des del primer moment tenia clar que si el seu cas s’havia de portar a escena havia de néixer al mateix lloc on el van executar. La Presó Model com a simbol de l’opressió que va segar la vida d’un jove de 25 anys que es va jugar la vida per un canvi. Donar veu al Salvador i a les parets de la presó, com a testimoni de cruesa i sobrietat, que és el que impregna l’escena. Des de la pell i la ferida, la mirada d’en Salvador Puig Antich i les seves persones properes se’ns clava fixament des de l’escenari, qüestionant-nos el sentit de la lluita i la justícia des de fa 50 anys fins a dia d’avui. Jordi Pérez Solé
PUIG ANTICH. CAS OBERT
Dramatúrgia de MERCÈ SARRIAS basada en el llibre de JORDI PANYELLA
Direcció JORDI PÉREZ SOLÉ
Intèrprets CARME SANSA, BARBARA ROIG, MARC PUJOL Direcció de producció i ajudantia de direcció HELENA MOLINĖ
Escenografia ANNA TANTULL
Il·luminació SYLVIA KUCHINOW
Disseny sonor LUCAS ARIEL VALLEJOS
Vestuari i caracterització NÚRIA LLUNELL Comunicació i disseny d’audiovisuals PABLO CAVERO ASENCIO
Producció executiva NATALIA BORONAT LA DRAMATICA Ajudant de producció CLARA ROCHE
Fotografia i disseny del cartell LAIA SERCH Video promocional JOAN CELDRAN I IGNASI ARAGALL OLLER Cap tècnic JAUME EDO Tècnic CHIAO
Assessorament armes ANTONIO MARTÍNEZ I LLORENS GUIXE Cançó «La gent» de MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS
Josep M. Riba Farrés, president de l’EMD de Bellaterra rectifica i mostra les imatges del veïnat participant preguntant en directe. Bea Ripol, secretària interventora de l’EMD de Bellaterra, censura part del texte de preguntes fetes per Bellaterra.Cat, motiu per haver fet una reclamació oficial al CSITAL (Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local). La llibertat d’expressió és bàsic en democràcia!
Fotos del veïnat preguntant al Ple de Bellaterra
🎥 Compartim el vídeo complert del Ple de Bellaterra, d’ahir dilluns, dia 4 de novembre de 2024, a la sala petita del centre cívic de la Plaça Maragall.
Bellaterra Solidària fa una recollida per València avui diumenge 3 de novembre, de 11 a 12 a la Plaça del Pí
L’enviament de diners permet “fer arribar a la població aquelles necessitats reals que tingui en cada moment”, remarca l’entitat
La destrucció causada per la dana ha generat una onada de solidaritat a tot Espanya, amb nombroses iniciatives ciutadanes o empresarials per recollir material.
“Tota l’ajuda que la població vol fer és de lloar”, assenyala Xavier Díez, responsable de captació de fons de Creu Roja Catalunya.
Aquesta entitat, de tota manera, no està organitzant ni gestionant cap recollida de material, perquè entén que “la manera més eficient és la donació econòmica”, ha explicat en declaracions al canal 3/24.
L’enviament de diners permet “poder fer arribar a la població aquelles necessitats reals que tingui en cada moment i en cadascuna de les fases d’una emergència d’aquestes característiques, que és una gran emergència”, defensa.
Els diners són fàcils de fer arribar a les entitats sobre el terreny, que “són els principals actors des del punt de vista de saber les necessitats reals”, remarca Díez. També cal tenir en compte que l’enviament de diners “permet tenir controlada la traçabilitat de la donació”, afegeix.
La distribució de donacions recollides a quilòmetres de distància, en canvi, és més complicada, sovint, ja sigui per falta d’organització o per les dificultats d’accés a la zona.
Per facilitar l’arribada d’ajuda, Creu Roja centra els seus esforços en “l’organització i la reposició de tot el material que hem posat a disposició de les autoritats”, que és “un material estàndard” que l’entitat posa a disposició de les diferents administracions en qualsevol emergència.
Díez admet que al País Valencià hi ha “una situació devastadora” que “no és fàcil de gestionar”.
Creu Roja i altres entitats -també el govern valencià- han habilitat diverses maneres de fer-hi donatius. Moltes permeten fer-hi una transferència o un bizum. I també ofereixen un número de telèfon per a les persones que no poden fer-ho telemàticament.
Generalitat Valenciana
Ha habilitat un compte per fer donacions: ES94 0081 0693 6100 0242 3445. A més, permet oferir-se com a voluntari en el compte Som Solidaritat, habilitat expressament.
Creu Roja
S’hi pot fer un donatiu amb una transferència al compte ES28 2100 0600 8502 0196 0066 o amb un bizum al número 33512. Telefònicament, al número 900 104 971.
Banc dels Aliments
S’hi pot fer un donatiu a través del web de l’entitat. També amb una transferència al compte ES27 2100 0555 3102 0193 0933 o amb un bizum al número 08305.
Oxfam Intermón
Recull donatius a través del web habilitat arran de la dana. També amb un bizum al 08033 o amb una transferència a quatre comptes detallats al web.
Save the Children
Recull donatius a través del web de l’entitat.
Open Arms
Transferència al compte ES37 1491 0001 2930 0007 6060 o bizum al número 11230. Més informació a la seva web.
RAIMON: Al meu país la pluja (1984) Si plou poc és la sequera, si plou molt és la catàstrofe
🎥https://youtu.be/d-CGwliKsqI?si=Qh3rtz9gIbWqhkZs
Des de Bellaterra.Cat volem expressar el nostre condol més profund i solidaritat amb totes les persones afectades pel temporal devastador que ha colpejat el País Valencià.
FACTA NON VERBA X VALÈNCIA
Lletra El meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure.
No anirem mai més a escola. Fora de parlar amb els de la teua edat res no vares aprendre a escola. Ni el nom dels arbres del teu paisatge, ni el nom de les flors que veies, ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua.
A escola et robaven la memòria, feien mentida del present. La vida es quedava a la porta mentre entràvem cadàvers de pocs anys. Oblit del llamp, oblit del tro, de la pluja i del bon temps, oblit de món del treball i de l’estudi. “Por el Imperio hacia dios” des del carrer Blanc de Xàtiva. Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació i desmemòria?
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure
Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.
Alfons Durán Pich|Sempre m’ha semblat un despropòsit anomenar “fills de puta” aquells que pels seus actes considerem indignes de pertànyer al nostre marc social comú. Pretenem insultar-los, a manera de càstig emocional, però ho fem prenent com a referència a les seves mares, dones que no han de ser responsables de les conductes associats dels seus fills. El regust de l’època victoriana i el seu tuf reaccionari situen la prostituta, que ven el seu cos a desgrat seu, com una “mala dona” davant les virtuts de la dona burgesa, idealitzada pel Sistema dins d’una cultura masclista que la redueix a un paper de sotmetiment a gust de l’usuari.
L’expressió “fill de puta” es repeteix constantment als grans esdeveniments col·lectius (com són els partits de futbol), on unes masses assilvestrades descarreguen els seus instints més ruïnes contra els jugadors de l’equip contrari o contra el que se suposa que aquests representen. Faig aquest preàmbul perquè no trobo la paraula justa, l’adjectiu precís (que tant preocupava a Josep Pla) per qualificar el comportament dels polítics professionals i dels mitjans subsidiats que els acompanyen, al desastre climàtic anunciat que ha assolat ciutats i pobles del País Valencià. Tan preocupats que estan per la unitat d’Espanya (un concepte retòric buit de contingut) i no obstant reaccionen tard i malament quan es produeix una catàstrofe d’aquesta naturalesa en aquest territori. Quin sentit ha que hagin estat fonamentalment els ciutadans corrents els que hagin respost, amb les seves precàries capacitats, per assistir els danyats, cobrir les necessitats més elementals, donar un toc d’esperança a les seves vides?
Un Estat que presumeix de modern, que exporta armes a tercers països i que compta amb un exèrcit de 140.000 soldats i una força paramilitar (la Guàrdia Civil) formada per 80.000 persones, com és que no actua de manera immediata per posar ordre i aplicar solucions ja? Per què serveixen els 14.000 milions del pressupost de Defensa?
Què significa aquest degoteig ridícul de soldats a la zona afectada (que si mil, que si dos mil, etc.), quan els va faltar temps per enviar 6.000 guàrdia civils a Catalunya el 2017 i no precisament per donar un cop de mà a uns ciutadans que només volien votar, sinó per agredir-los violentament? Menys trompeteig, menys medalles i menys desfilades. Si no actuen en moments com aquest, és que no ens serveixen. Sincerament, em falten adjectius per qualificar-los.
Alfons Durán Pich és llicenciat en Sociologia per la Universitat de Deusto, llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya, Diplomat en Administració d’Empreses (SEP) per la Stanford Business School, Graduat a Periodisme per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid. Estudis especialitzats en macro i microeconomia amb el professor Peter Navarro de la universitat d’Irvine (Califòrnia), i en mercats financers amb el professor Robert Shiller de la universitat de Yale.
Perfil docent Durant catorze anys (1976-1990) va ser professor titular de màrqueting d’ESADE. Ha estat professor convidat a les escoles ESCP de Madrid i Fundesem d’Alacant. Perfil professional Ha estat president executiu o conseller delegat d’empreses dels sectors de masses congelades, greixos i margarines, distribució, química industrial, publicitat, consultoria estratègica, responsabilitat social corporativa i d’altres. Actualment és conseller d’una corporació industrial formada per sis empreses.
Associacions És membre de la Conway Hall Ethical Society, de l’American Marketing Association, de l’Academy of Management, de la Skeptics Society, del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i del capítol espanyol d’antics alumnes de la Stanford Business School.
En el rànquing estatal la localitat del Vallès Occidental està en segona posició, per darrere de Pozuelo de Alarcón, a Madrid
Vista general de Matadepera 📷Fototeca.cat
Segons publica 3Cat, Matadepera es consolida com la localitat amb la renda mitjana anual més alta per habitant, mentre que els ciutadans d’Odèn, al Solsonès, són els menys adinerats
Amb una renda mitjana anual de 24.814 euros per habitant, Matadapera es consolida com el municipi més adinerat de Catalunya. En el rànquing estatal la localitat del Vallès Occidental està en segona posició, per darrere de Pozuelo de Alarcón, a Madrid, que repeteix com a líder d’Espanya amb una mitjana de 29.258 euros.
Aquesta renda mitjana per persona s’obté dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre de persones que hi viuen, també infants i altres persones que no tenen ingressos. Són dades del 2022 publicades aquest dimarts a l’Atles de distribució de renda de les llars de l’Institut Nacional d’Estadística.
Al conjunt de Catalunya, la renda mitjana per persona el 2022 va ser de 15.519 euros, un 5% més que l’any anterior.
Esplugues i Sant Cugat, els que tenen més districtes al top 10. El districte 5 d’Esplugues de Llobregat, amb una renda mitjana anual de 34.765 euros. En segona posició hi ha un altre districte també d’Esplugues, el 7, amb 30.183 euros. El tercer és el districte 5 de Barcelona, amb 29.454 euros. En quarta posició hi tornem a trobar un altre districte d’Esplugues, el 4, amb 28.369 euros. El cinquè, sisè i setè lloc del rànquing són per tres districtes de Sant Cugat del Vallès. I en vuitena posició hi ha l’únic districte de Matadepera. En la novena i la desena posició hi ha dos municipis de la demarcació de Girona, tots dos amb un únic districte: Bolvir, a la Cerdanya, i Palau de Santa Eulàlia, a l’Alt Empordà. Odèn, la renda mitjana més baixa. En l’altre extrem, el municipi amb una renda més baixa és Odèn, al Solsonès, amb una renda mitjana de 6.274 euros. El segueix el districte 2 de Balaguer, amb 8.058 euros i el districte 6 de Santa Coloma de Gramenet, amb 9.023 euros.
Els 10 municipis amb una renda més elevada Si ho mirem municipi a municipi, en segona posició –per darrere de Matadepera– hi trobem Bolvir, a la Cerdanya, amb 24.812 euros. En tercer lloc, hi ha Madremanya, al Gironès, amb 24.190 euros. La quarta posició és per a Vilamós, a la Vall d’Aran, amb 24.052 euros. En la cinquena hi ha El Brull, a Osona, amb 23.957 euros. Segueixen Sant Just Desvern (23.701 euros), Sant Cugat del Vallès (23.337), Fontanilles (23.097), Fontanals de Cerdanya (23.022) i tanca el top 10 Alella, amb 22.937 euros.
Fa uns dies, parlàvem de quins són els municipis amb unes declaracions de la renda més altes, d’acord amb les dades de l’IRPF que recull Hisenda. En l’estadística que l’INE ha publicat aquest dimarts, en canvi, veiem la renda per habitant, un càlcul que es fa repartint els ingressos de les persones que en tenen entre totes les que viuen a la mateixa llar.
LLUÍS TORRES|Bellaterra que no té cinema, però sí un veïnat majoritari per assistir als cinemes de Sant Cugat, en particular per aprofitar i gaudir tots els dimarts d’entrades per només a 2€ per als majors de 65 anys a Cine Yelmodel Centre Comercial Sant Cugat, i com no, d’aparcament gratuït als soterranis del centre.
Cine Yelmo Centre Comercial Sant Cugat
Aquesta promoció és vàlida tots els dimarts des del 30 d’abril fins al 31 de desembre de 2024, entrades a 2€ per a persones més grans de 65 anys. Poden adquirir a la taquilla del cinema o en el seu defecte al bar del cinema, web, app i quioscos de Cine Yelmo
No vàlid per a esdeveniments, continguts +QUE CINEMA (Òpera, Ballet, Teatre, Musicals, Concerts, Documentals, Reestrenes o altres continguts dins de la marca +Que Cinema). No vàlid per a formats UHD, Macro XE, Dolby Atmos i 4D Emotion*. No incloses les ulleres 3D.
Per aprofitar aquesta promoció caldrà portar el document d’identitat perquè el personal del cinema pugui comprovar les dades corresponents al punt d’accés.
La promoció és vàlida per a tots els cinemes del grup Yelmo.
Aquesta gran oportunitat per gaudir del cinema a boníssim preu és gràcies al finançament de l’Institut de Cinematografia i de les Arts Visuals, el Ministeri de Cultura i Esport, Govern d’Espanya.
*Sala Junior inclosa en promoció tenint en compte els propis termes i condicions de la sala.
BELLATERRA.CAT 