Feeds:
Entrades
Comentaris

“Facta Non Verba: Per credibilitat, la nova coordinadora Laura Batalla hauria de plegar com política de l’EMD i dedicarse a l’acció civica de la TCB”

Laura Batalla i Quim Oltra d’ERC durant un ple politic a l’EMD|ARXIU BELLATERRA. CAT

La forta polèmica creada a Bellaterra per l’elecció de Laura Batalla (vocal per ERC a l’EMD de Bellaterra), com nova coordinadora de la Taula Cívica de Bellaterra (TCB), és de molt fácil solució: Deixar la política i dedicar-se a l’acció cívica

Després de les seves primeres declaracions públiques dient que és poc política, i que va entrar en el sector per simpaties amb Quim Oltra (portaveu d’ERC a l’EMD), Laura té una oportunitat d’or perquè totes les entitats membres de la TCB puguin sentir-se representades per ella amb total normalitat, per això té l’oportunitat de deixar la vocalia política que ocupa a l’EMD de Bellaterra, i si és veritat el que va anunciar, es dediqui de ple a representar la Taula Cívica de Bellaterra.

Amb més motius per la negativa d’ERC de firmar el Manifest de la Comissió Veïnal de Bellaterra per l’annexió a Sant Cugat del Vallès, que ho van signar més del 60% de tot el poble, incloses les 13 entitats que li van donar el vot com nova coordinadora de la TCB.

És conegut que ERC, el partit de Laura Batalla va denunciar les pilones del Camí Antic i les diferents càmeres de trànsit que estaven a disposició dels Mossos d’Esquadra i la Policía Urbana de Cerdanyola, per controlar els vehicles que entraven i sortien de Bellaterra, i que aportaven més seguretat al veïnat.

Tornem a felicitar a Laura Batalla, per haver estar escollida dona coordinadora, però per credibilitat, si de veritat diu no és política, li demanem practiqui el Facto Non Verba, o el que és el mateix, “Fets i no paraules“, i deixi la representació política a l’EMD i valori més l’acció cívica d’entitats de Bellaterra,de ben segur el veïnat ho agrairà i ho entendrà molt més, i serà creïble amb totes les garanties. Altra tema serà que encerti i ajudi a solucionar propostes sense posar pals a les rodes del govern municipal de l’EMD, que ha estat escollit per la majoria del poble des de 2010.

Bellaterra utilitza cada dia més els FGC i deixa de costat el vehicle.

Estació Bellaterra FGC|BELLATERRA. CAT

2’3 milions de passatgers utilitzen les estacions de FGC de Bellaterra i Universitat Autònoma

FGC explica que el descens de la demanda a Bellaterra és estadístic i es deu al tall de servei per obres entre Bellaterra i Can Feu / Gràcia del 13 d’agost al 2 de setembre de 2018. Bellaterra va recollir en aquell moment les cancel·lacions de les persones provinents del servei de bus alternatiu que cobria les estacions afectades pel tall (Can Feu /Gràcia, Sant Quirze i la UAB) i llavors va afectar positivament a l’augment de viatges en aquesta estació. Amb aquesta correcció la demanda en termes homogenis hauria crescut un 3%, 15.155 viatges.

Respecte als resultats de l’Índex de Satisfacció del Client de la companyia, que valora 27 aspectes del servei, la línia Barcelona – Vallès ha assolit un valor de 77, el segon més alt des de la història de l’indicador, des del 1987.

Properament arribaran 15 nous trens a FGC, que permetran la implantació, l’estiu de 2021, d’uns nous horaris de línia i incrementar l’oferta de trens en hores punta i la resta de jornada.

Aquestes actuacions comportaran la realització de la modificació de la senyalització, millora de la catenària, renovació d’agulles i la construcció d’una nova subestació a Bellaterra.

Santi Llorens també està preparant una exposició de gravats a la seu de l’EMD de Bellaterra

Santi Llorens a la seva casa taller de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

El nostre veí Santi Llorens i Bosch (Lleida, 19 abril de 1950) convida al veinat de Bellaterra, i es pugui desplaçar fins a La Cerdanya, a compartir la inauguració de la seva exposició de gravats al Museu Arqueològic el Castellot de Bolvir el proper dia 23 de febrer de 2020.

Santi Llorens crea la seva obra de gravats a la seva casa taller familiar de Bellaterra i participa molt activament a tots els tallers d’art a la seu municipal de l’EMD. També és un actiu viatjant cultural, que recentment l’ha portat a visitar l’antiga Pèrsia.

Gravat Masia Can Fatjó de Santi Llorens|ARXIU BELLATERRA.CAT

Gravat, artesanía anacrònica

Santi Llorens Bosch, recordava a la visita que Bellaterra.Cat va fer al seu taller de Bellaterra, que la imatge acompanya a l’home des del principi dels temps, i està vinculada a la representació del misteri de la interpretació gràfica del món, del passat, present i del futur. Imatge utilitzada per les minories per controlar i dominar els súbdits, i ens recordava que fins el segle XVII, a bona part d’Europa, el 90% de la població era analfabeta.

Gravat de Santi Llorens, segons l’obra Cerdanyola 1917 de Ismael Smith|ARXIU BELLATERRA.CAT

El gravar neix en el segle XV i representa la democratització de les imatges, i la possibilitat de divulgar de forma massiva, fets i pensaments. Posteriorment s’integra dintre de la impremta com l’eina més potent de comunicació durant uns quans segles.

S’inicia al gremi de joiers, i es construeix en una veritable indústria, ja que agrupava en un mateix taller, diversos llocs de treballs especialitzats. El factor temps era bàsic en el procés de creació, ja que un sol gravat requeria moltes hores de treball, fins i tot dies.

Avui, l’imatge es capta i es recrea de forma inmediata. Al món actual el valor del temps és la vara de mesurar l’activitat humana, es per això que fer gravat avui és un art anacrònic.

El Castellot de Bolvir|Arqueòlegs. Cat

ESPAI CERETANIA AMB EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC “EL CASTELLOT”

L’Espai Ceretània és el centre de difusió del patrimoni arqueològic del Castellot de Bolvir, un dels pocs poblats ibèrics localitzat al Pirineu i el més important dels ceretans trobat a dia d’avui. Es troba a l’extrem i la zona més elevada de la Corona, ubicada al municipi de Bolvir (Cerdanya, km 183 ctra nac-260 Puigcerdà- Seu d’Urgell).

Fins a dia d’avui s’ha excavat tant sols entre un 20% i un 30% de la superfície total del jaciment, que continua essent objecte d’estudi i d’interpretació a partir d’una continuada recerca científica.

Al Castellot trobem tres grans modificacions de tres etapes diferents: una primera fase ibèrica ceretana; seguida d’una segona fase romana; i després d’un període d’abandonament, a partir del segle X dC (en plena època medieval) va ser repoblat reaprofitant els vestigis de etapes anteriors. Però a partir dels segles XI i XII dC va ser abandonat definitivament. Per tant, el Castellot està format per una superposició de fases que han estat interpretades gràcies als estudis arqueològics dels últims anys.

INFORMACIÓ DE CONTACTE:
Espai Ceretània: La Corona, nº46,
17539 Bolvir (Cerdanya).
☎️ 972-895192.
espaiceretania1@gmail.com

PAPRIKAS DE PATATES I CABANOS

Recepta Angi de patates Monalisa amb Cabanos i Paprika dolç, amb pa fet a casa|BELLATERRA GOURMET

INGREDIETS PER 2 PERSONES

500 grams de patates Monalisa
200 grams salsitxes fumada Cabanos
1 ceba gran de Figueres
1 pebrot vermell
2 tomaquets ratllats
Pebre negra en gra
Sal
2 Fulles de llorer de Bellaterra
1 cullareta de Paprika dolç
Oli d’oliva verge

PREPARACIÓ:

En una cassola mitjana posar l’oli d’oliva i fer un sofregit amb la ceba tallada, el pebrot vermell i el tomaquet.

Rectificar al gust amb sal, pebre negre i la cullareta de Paprika dolç.

Agefir 1 llitre d’aigua i quan comenci a bollir afegir les patates tallades per guisat, les salsitxes tallades i les fulles de llorer.

Deixar reposar una mitja hora.

NOTA: Recomanem acompanyar el guisat amb bitxos bascos en vinagre.

El preu de les 2 x Bombetes led amb sensor de moviment és de 27,58€.

Bellaterra.Cat comparteix amb el veïnat unes interesants bombetes Led (amb sensor de moviment inclòs). No cal cap instal·lació, només heu de canviar la que teniu a l’ull de bou i deixar el vostre interruptor sempre encès.

Hem cercat per tots els centres propers però tothom ens ha dit que quelcom aixi no existeix. Finalment l’hem descobert a través d’Amazon, i la podeu rebre en només un dia.

Techgomade 5W LED GU10, equivalent a 50w incandescent, 500lm, blanc càlid 3000K, llum d’infrarojos de llum nocturna per bany, porxo, escales, passadís,etc.,

Condis de Bellaterra us presenta l’altar dels vostres regals de l’amor de Sant Valentí, día 14 de febrer

BELLATERRA ÉS SANT CUGAT: Veïnat de la Comissió demana a Miquel Vázquez una reunió urgent per tractar el polèmic vot de Chus Cornellana a Laura Batalla (ERC)

Davant de la decisió personal de Chus Cornellana de votar a Laura Batalla (ERC) com coordinadora de la TCB, la majoria del veïnat que va ajudar a recollir signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès ha demanat a Miquel Vázquez, president de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat convoqui d’urgència una reunió i ordre del dia per tractar sobre el vot de Chus Cornellana a un partit que no ha signat el Manifest per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat i ha anat en contra de la recollida de signatures.

Segons han transmès la majoria del veïnat, la decisió de Chus Cornellana no representa els que han treballat per fer realitat més del 60% de signatures del veïnat de Bellaterra.

Miquel Vázquez i Chus Cornellana|ARXIU BELLATERRA. CAT

La polémica també està servida amb els representants de les 13 entitats que van votar a la representant d’ERC, sense valorar amb els seus representats que per majoria van signar per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, perquè democràcia també és consultar primer al veïnat que es creu representar.

És una aposta per un model més sostenible, basat en el transport públic i els modes no motoritzats.

Planteja la construcció d’aparcaments dissuasius a més de noves infraestructures ferroviàries i serveis.

S’ha iniciat el procés d’informació pública del Pla Específic de Mobilitat del Vallès, que proposa una setantena d’actuacions encaminades a una mobilitat més sostenible, eficient i segura, amb el transport públic com a gran protagonista.

Les mesures plantejades en el Pla són fruit d’un treball en què han participat, a més de la Generalitat, administracions locals i comarcals, ens territorials i socials i també la ciutadania. Les propostes tenen com a horitzó temporal l’any 2026.

La mobilitat al Vallès

Diàriament, hi ha 845.000 desplaçaments interurbans al Vallès, amb una quota mitjana de l’ús del transport públic del 13%.

En la relació amb l’àmbit de Barcelona, es produeixen diàriament 580.000 desplaçaments, amb un 43% d’ús del transport públic.

Estació Bellaterra dels FGC |BELLATERRA. CAT

Transport ferroviari

Potenciar l’oferta ferroviària transversal del Vallès i crear intercanviadors

Programa de millora dels serveis de transport públic de connexió, d’aparcaments dissuasius i d’aparcaments segurs per a bicis

Augmentar la cobertura ferroviària en zones d’alta densitat

Millorar la capacitat dels accessos a Barcelona

Garantir l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda

Millorar la seguretat amb la supressió dels passos a nivell

Transport públic per carretera

Incrementar la quota modal del bus interurbà als corredors de la Vall del Tenes i de la Riera de Caldes amb Barcelona

Millorar la velocitat de les principals línies de bus internes del Vallès

Augmentar els serveis o crear noves línies en les relacions que tinguin dèficits de connexió

Potenciar les línies de bus a la demanda o d’accés a estacions de referència als nuclis amb baixa densitat

Implantació corredors que prioritzin el pas per als busos, com per exemple, carrils bus o elements per a donar-los prioritat en interseccions i semàfors.
Construcció d’una terminal de busos a la UAB.

Xarxa viària

Millores dels dèficits de capacitat sobre la xarxa viària d’altes prestacions al Vallès, a banda de la congestió estructural en els accessos amb Barcelona

Millora de les connexions viàries transversals i mar-muntanya

Eliminar trànsit de pas per l’interior dels nuclis urbans.

L’ampliació de la capacitat de la C-58 (algunes ja executades o en execució), la C-17 i el corredor AP-7/B-30

Es proposa la formació de la ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell, el desdoblament de la B-124 entre Sabadell i Castellar del Vallès i millores puntuals en la xarxa comarcal.

Mobilitat a peu i amb bicicleta

En la mobilitat interurbana, la bicicleta té actualment al Vallès un baix nivell de participació, de l’entorn de l’1%. Es preveu l’ampliació de la xarxa interurbana d’itineraris amb 120 quilòmetres de noves vies pedalables, tot prioritzant els corredors amb més demanda i la construcció d’una quinzena d’aparcaments segurs per a bicis en les estacions ferroviàries.

Mobilitat de mercaderies

Disminuir el trànsit de pas de camions pel Vallès gràcies al desenvolupament del Corredor ferroviari del Mediterrani.

Desenvolupar noves terminals intermodals de mercaderies que permetin una major potenciació de l’ús del ferrocarril, en el cas del Vallès, la terminal de la Llagosta.

Promoure l’eficiència i ambientalització de les flotes de transport de mercaderies

Millorar la circulació de vehicles pesants a la xarxa d’alta capacitat

Gestió de la mobilitat

Nous models de tarifació viària de la xarxa viària d’altes prestacions i dels accessos a Barcelona i de l’aparcament o restricció del vehicle privat

Impulsar plans específics de mobilitat per als grans centres generadors de mobilitat de la comarca

Regulació dels títols i tarifes del transport públic de forma més eficient, justa i equitativa

Millorar la informació estàtica i dinàmica sobre el transport públic i la intermodalitat.

Promoció del vehicle elèctric i dels vehicles d’alta ocupació

Les 10 fites del Pla

Incrementar l’ús del transport públic en les relacions internes del Vallès del 13% actual al 21%

Augmentar la quota de transport públic en les relacions amb Barcelona, del 43% al 50%

Doblar la demanda en bus interurbà dels 8 milions de passatgers/any als 16

Incrementar la demanda del transport ferroviari en un 35%

Reduir un 10% el trànsit viari respecte del previst per al 2026

Reduir la congestió de la xarxa viària d’altes prestacions

Descongestionar la xarxa urbana, atès que la xarxa d’altes prestacions canalitzarà més trànsit

Millorarà la quota modal de la bici fins al 7%

Reducció del 9% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’horitzó 2026.

Deixar d’emetre més de 1.650 tones anuals de NOx i 102 de PM10, xifres que suposen un 25% i un 22% menys, respectivament.

Prou de plàstics, prou de paraules i més fets positius pel nostre poble!!

Sorprèn i molt que la línia d’agua mineral venuda als supermercats sigui de plàstic i més plastic, i no potenciar el envasos de vidre retornable com fa Alemanya. Moltes paraules i publicacions però pocs fets positius pel futur de les nostres famílies.

Bellaterra.Cat va rebre el Reglament de la TCB en mà pel seu anterior coordinador Enric Pallàs, el mateix dia d’entrar com membre de la TCB, el mes de febrer de 2019.

Reunió TCB a una sala del Centre Cívic de l’EMD|ARXIU BELLATERRA.CAT

Laura Batalla (ERC), la nova coordinadora de la TCB no volia que publiquem el Reglament fins consultar-lo a la propera reunió, però per transparència i llibertat d’expressió em decidit sí fer-ho.

Hem consultat a l’EMD de Bellaterra i ens diuen que durant aquest 4 anys la TCB no l’ha presentat ni registrat a la seva seu del govern municipal.

Enric Pallàs va dir durant la pasada reunió de la TCB, que només ho va comunicar a Cerdanyola i allí li van dir que no calia fer-ho a l’EMD.

Per aquest motiu, perquè legalment no pot fer-ho en nom de la TCB, totes les reserves de sala al Centre Civic de l’EMD, l’ex coordinador Enric Pallàs l’ha fet en nom de l’ANC presidida per la bellaterenca Rosa Roda.

Cal recordar que l’ANC de Bellaterra mai es va posicionar ni recolzar a favor del dret a decidir del veïnat de Bellaterra, més quan es va fer la consulta per formar municipi propi i últimament tampoc per la recent recolida de signatures, que més del 60% del poble ho va fer per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès.

Caldrà recordar que Àlvar Roda, actual president de l’Ateneu de Sant Cugat, qui durant 4 anys va ser i cobrar com regidor de l’Ajuntament de Sant Cugat, va publicar que la Comissió Bellaterra És Sant Cugat era “Un grup de pressió”.

REGLAMENT DE LA TAULA CÍVICA DE BELLATERRA:

TAULA CÍVICA DE BELLATERRA/ 2016

PREÀMBUL

La TAULA CIVICA DE BELLATERRA és una iniciativa ciutadana que es proposa articular l’estructura social de Bellaterra amb finalitat de canalitzar les inquietuds i necessitats de la població.

La Taula neix amb la voluntat de ser el més àmplia possible i vol restar oberta a la participació de totes les persones que, a través de la seva vinculació amb grups ciutadans de Bellaterra, vulguin disposar d’un espai on disposar les inquietuts dels seus associats, fer una major difusió dels problemes que afectin a la comunitat i treballar col·lectivament per trobar-hi solucions.

Entenem que la Taula ha de ser d’altaveu de les problemàtiques de la comunitat i, al mateix temps, transmissora bidireccionals entre les iniciatives ciutadanes i les institucions. Per complir aquests propòsits, la Taula vol incloure com a membres de ple dret a totes les entitats que desenvolupen la seva activitat principal de Bellaterra.

A fi de regular el funcionament d’aquesta entitat es proposa el següent reclament:

REGLAMENT DE LA TAULA CÍVICA DE BELLATERRA
CAPÍTOL I: DEFINICIÓ

Article 1r
Amb finalitat d’estimular i canalitzar la participació dels ciutadans i ciutadanes i llurs col·lectius (associacions, entitats, etc.,) en els seus assumptes d’interès general de la població, es crea la Taula Civica de Bellaterra (TCB)

Article 2n
La Taula Cívica de Bellaterra (TCB), com a fòrum de debat i consens en tots aquells aspectes d’interès general, podrà formular i emetre propostes, suggeriments, informes i esmenes sobre problemàtiques d’interès general.

Article 3r
La Taula no constitueix un organ administratiu amb facultats de decisió en els assumptes municipals, les quals seguiran corresponents als organs representatius establertes per la llei

Article 4r
Podran participar en la TCB els/les representans de les entitats o associacions, legalment constituïdes o d’àmplia tradició d’activitats i participació a Bellaterra, que reuneixin els requisits exigits en aquell reglament.

Article 5r
La incorporació de noves entitats, diferents de les relacionades en l’apartat 9è, serà decidida per l’Assemblea, un cop valorats els criteris d’accés al·ludits.

Article 6è
Les baixes voluntàries es podran sol·licitar per escrit en quansevol moment, i hauran de ser comunicades a l’Assemblea.

CAPÍTOL II : COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT

Article 7è
La TCB estarà integrada per una Assemblea, entre els/les membres de la qual pidran crearse Grups de Treball especifics i altres òrgans de funciinament.

Article 8è
Són membres de l’Assemblea un/a representant únic de cadascuna de les entitats socials o grups politics de Bellaterra, o de fora, però que exerceixin la part principal de lez seves activitats al poble, amb el riquisit d’estar registrades al “Registre d’Entitats de l’EMD”. Amb veu i vot per entitat.

Article 9è
Als efectes anteriors, i atenent els criteris esmentats, rs consideren entitats a incorporar-se a l’Assemblea les següents: (Entitats que consten a l’EMD: La Inestable. El Musical. Bellaterra per la Independència ANC. Associació de Veïns del Turó de Sant Pau. Coral del Turó de Sant Pau. Club Bellaterra. Penya Blaugrana. Grup Escolta Bellaterra. Associació Unió de Veïns. Associació Bellaterra contra la Interpolar. Associació de Veïns de Terranova. Associació de Veïns Can Domènec. Fòrum Bellaterra. Amicsvde Sant Pau de Riu-Sec).

Article 10è
La constitució dels Grups de Treball o d’altres possibles òrgans de funciinament serà decidida per l’Assemblea.

Article 11è
El règim de funcionament dels Grups de Treball serà decidit per els seus integrants, els quals també escolliran, entre ells/es, un coordinador/a i un secretari/a.

Article 12è
Els Grups de Treball i els organs que es creïn realitzaran les tasques que els hi encarregui l’Assemblea i esvdissoldran automàticament en acabar-les. Els resultats dels seus treballs es presentaran a l’Assemblea per a la seva discussió i, si escau, aprovació, informació i elevació a l’òrgan competent.

Article 13è
L’Assemblea nomenarà un Coordinador/a que podrà delegar les seves funcions en cas d’absència, vacant o malaltia. L’Assemblea podrà revocar el nomenament, previ acord majoritari, en quansevol sessió legalment constituïda i anomenar nou/va Coordinador/a.

Article 14è
El Coordinador/a tindrà les següents funcions: convocar i moderar les sessions de l’Assemblea i elaborar l’Ordre del dia.

Article 15è
L’Assemblea es reunirà ordinàriament un mínim de 3 vegadas a l’any.

Article 16è
També es podrà reunir a petició del Coordinador/a o una quarta part dels seus membres.

Article 17è
El Coordinador/a expressarà en la convocatoria l’Ordre del dia dels assumptes a tractar. Quan ez convoqui a petició dels seus membres, el Coordinador/a inclourà en el ordre del dia els assumptes indicats pel promotor/es.

Article 18è
Podrà tractar-se un assumpte no inclòs a l’Ordre del dia quan ho decideixin els dos terços dels asdistents a la reunió.

Article 19è
Les sessions es celebraran el dia, hora i als llics senyalats en la convocatòria, que es remetrà formalment als membres de la TCB, amb un mínim de 7 dies hàbils d’antelació al dia de la celebració de l’Assemblea.

Article 20è
L’Assemblea quedara vàlidament constituïda quan hi concorrin la msjoria absoluta dels membres amb dret de vil que la firmen en primera convocatòria. Si no hi ha quòrum es realitzarà segona convocatòria mitja hora més tard, essent necessari l’assistència d’un terç dels membres. Caldrà que assisteixi el Coordinador/a i el/la secretària/i de la TCB.

Article 21è
Les seves decisions hauran de ser adoptades per la majoria simple dels membres assistents que tinguin dret a vot. En cas d’empat el coordinador/a tindrà vot de qualitat.

Article 22è
El secretariat, encarregat d’aixecar acta de cada sessió de l’Assamblea, l’exercirà la persona que designi l’Assamblea.

Article 23è
L’acta de cada sessió, tindrà que estar disponible en un màxim dels quinze dies posteriors i podrà ser aprovada prèvia lectura, en la següent sessió. Aquesta acta s’adjuntarà a la convocatoris de la següent reunió.

Article 24è
Els membres d’Assemblea, dels Grups de Treball o dels altresvorgans de funcionament que puguin crear no tindran dret a percebre cap tipus de remuneració o compensació avaluable econòmicament per l’assistència a llurs sesions o per l’exercici de tasques i funcions.

DISPOSICIÓ FINAL
En tot allò no previst per aquest reglament correspon a l’Assemblea adoptar la decidió que consideri més adient d’acord amb els criteris generals d’aquesta Taula.