BELLATERRA.CAT

Ahir al matí, omplir el dipòsit del cotxe a la Geckoil del costat de l’hospital Josep Trueta costava 0,998 euros per litre per la benzina 95 i 0,888 euros en el cas dels dièsel.

Benzinera Repsol de Bellaterra tocant la rotonda del Turó de Sant Pau|ARXIU BELLATERRA. CAT

Un preu realment competitiu, dels més baixos de Girona, però si el client pensava que els desplaçaments li sortirien més econòmic perquè «vaig llegir al diari que el petroli havia baixat molt de preu» s’equivocava. Les espectaculars baixades de la cotització del petroli, com les que van provocar que dilluns el preu fos negatiu en el mercat americà, triguen molt a tenir efecte a la butxaca dels ciutadans en el que es coneix com «l’efecte plomes i coets». És a dir, que quan el petroli puja, la benzina s’encareix amb la velocitat dels cuers que van a la lluna i, per contra, com el petroli baixa com ara el cost d’omplir els dipòsits dels cotxes i les motos de la població cau amb molta suavitat. Com una ploma.

El preu del petroli de referència a Europa ha baixat més d’un 70% des de principi d’any. Un barril de Brent valia més de 68 dòlars el dia 1 de gener i avui està a la línia dels 20 dòlars després que en alguns moments del matí baixés fins a poc més de 15, arrossegat per l’enfonsament del West Texas (el petroli de referència als Estats Units) que dilluns va arribar a tenir un valor negatiu. El barril Brent feia gairebé dues dècades que no cotitzava per sota dels 20 dòlars i ha entrat en una espiral negativa que, per un costat, castiga les borses però que, per l’altre, s’hauria de traslladar en una rebaixa del que li costa a la població omplir el dipòsit del cotxe i la moto.

I la veritat és que la benzina és avui més barata que el passat 1 de gener, però, ni de bon tros el descens del seu preu ha estat de més del setanta per cent. Entrant al detall dels números i, prenent com a exemple una benzinera amb els preus molt baixos com l’abans esmentada Geckoil de l’avinguda de França, els 0,988 euros que costava ahir la 95 són significativament menys que els 1,16 euros del mes de gener. Però és una rebaixa d’un 15% i no pas del 73% que s’ha desplomat el preu del Brent en el mateix període de temps. El mateix passaria amb estacions de servei més cares, ahir mateix al centre de Girona es podien trobar benzineres amb la 95 a 1,159 euros, perquè amb diferents preus la comparativa sempre estaria al voltant d’un 15%. Com a exemple, a escala estatal, en el darrer estudi de preus d’hidrocarburs de la Unió Europea fixava el preu del gasoil en 1,037 euros de mitjana a Espanya pels 1,247 euros de principi d’any (un 16% menys).

I arribats a aquest punt torna a aparèixer la pregunta. Per què el preu de la benzina no baixa tant com el del petroli? Moltes respostes i cap de precisa.

Però, com a mínim, dues idees apareixen en totes les respostes: els impostos i el mètode de negoci de les grans cadenes de distribució.

Espanya, segons han mantingut tradicionalment des de la patronal del sector, el preu final d’un litre de carburant es reparteix, més o menys, de la següent manera. Un 33% del preu seria el cost de comprar la benzina a l’engròs, un 14% és el benefici que en treuen les petrolieres i comercialitzadores, i la resta serien els impostos. És a dir, que com que els impostos són fixes, i els implicats en el negoci no volen perdre la seva (teòrica) catorzena part del pastís, les oscil·lacions del preu del petroli només tindrien algun efecte en el terç que costa comprar el producte a l’engròs. Una explicació raonable però que tampoc justificaria perquè els ciutadans continuen sense notar, o notar-ho poc, en les seves economies que el petroli està en el seu preu més baix de les dues últimes dècades.

La segona raó que se sol donar per justificar la manca de correlació entre baixades de preu de petroli i baixades de la benzina és que les benzineres treballen a mesos vista. És a dir, que el carburant que avui omple els cotxes de la gent es va comprar mesos enrere i, per tant, s’apliquen els costos d’aquell moment. Les grans distribuïdores compren grans quantitat de combustible i el van venent a poc a poc. També pot ser raonable, però, si això és així, d’aquí dos o tres mesos omplir el dipòsit dels cotxes haurien de ser molt més econòmic que ara. Un estiu amb la benzina a preu d’autèntica ganga…

Una perspectiva de preus molts baixos que, històricament, ha costat que acabés de fer-se realitat. O almenys que la gent ho notés. La mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMV) va definir ja fa anys com a «efecte plomes i coets» la diferència existent entre la calma amb que les grans companyies petroleres traslladen al preu de la benzina el costa del petroli i la velocitat de coet amb que encareixen la benzina quan el petroli puja.