Feeds:
Entrades
Comentaris

La mare de Frankenstein és una novel·la contemporània contextualitzada en la postguerra espanyola. Està escrita per Almudena Grandes i va ser publicada l’any 2020, conformant la sèrie “Episodis d’una Guerra Interminable”.

La Madre de Frankenstein a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Es tracta de la cinquena entrega d’aquesta sèrie sobre la Guerra Civil i el Franquisme, inspirada en els Episodis Nacionals de Benito Pérez Galdos. La narració descriu una de les pitjors dècades de segle XX – els 50- i la situació de la psiquiatria a Espanya en aquesta època, amb eix central en l’última etapa de la vida d’Aurora Rodríguez Carballeira, ingressada al manicomi de Ciempozuelos. Aurora Rodríguez Carballeira va ser coneguda en els anys 30 per haver assassinat la seva filla prodigi Hildegart Rodríguez Carballeira, quan va percebre que perdia el control sobre ella i es va sentir fracassar en l’educació de la jove com a “model de dona de el futur”.

Sorprèn que al Comunicat Oficial de l’EMD de Bellaterra que acaba de fer públic Bellaterra TV, han oblidat de concretar la instal·lació de baranes de fustaper evitar la caiguda al barranc del Parc de la Bonaigua-, sense donar cap data per aquesta promesa feta pública fa mesos.

Seguim esperant Comunicat Oficial sobre el Passatge Ignasi Iglésias abandonat des de fa més de 10 anys, que evita la comunicació veïnal entre les zones escolars d’Apel·les Mestres i Ramon Fuster de Bellaterra.

Sería d’agrair que algunes voreres de Bellaterra estiguesin lliures pels vianants. “Aquesta de sota, a la BV-1414 tocat el Parc de la Bonaigua li tocaria a La Brigada de l’EMD, però altres sería feina del veïnat”

Vorera BV-1414 tocant el Parc de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

Vorera Abat Oliba/Josep Sentís|BELLATERRA. CAT

Vorera Mestre Nicolau|BELLATERRA. CAT

Ajusta el teu consum!

Aquesta setmana hem tingut un altre cas d’un client que té una instal·lació solar FV que funciona molt bé, però a el mateix temps es queixava de factures d’electricitat molt més altes del que esperava.

Després d’una anàlisi de la seva producció de tot un any i del seu consum diari, ens trobem que hi havia importants desajustos en la configuració d’aparells de gran consum a les nits, o en hores quan no hi ha energia solar. Un cop canviat i ajustat, tot canvia!

‘El client no tenia idea que hi havia una resistència al dipòsit d’aigua que consumia fins a 4 kW / hora durant la nit, i que la bomba de la piscina arrencava a les 6: 00h del matí’, diu Cristian Delgado, director Clima de Revosolar. ‘Els hem d’ajudar per a una major consciència dels seus consums i com es pot combinar tot amb el cicle solar’.

Abans

Després

La gràfica a la dreta mostra clarament la reducció de l’consum de la Xarxa (vermell). A partir d’ara, per poder produir encara més (àrea gris), el client es donarà d’alta per injectar energia sobrant a la Xarxa. Així la seva producció no quedarà ‘tallada’ per la seva adaptació a l’consum, i la corba de producció mostrarà una corba de ‘campana’ completa. L’energia sobrant i injectada a la xarxa pot servir per al consum nocturn de la casa.

Què és?

El codi CAU serveix per registrar la instal·lació d’autoconsum solar fotovoltaica amb compensació d’excedents. Una cosa diferent és la legalització. Ha de tramitar l’instal·lador, amb indicació de nombre de l’electricista / instal·lador / enginyer.

REVOSOLAR

(Clean Easy Free)

Central
T. 972 26 04 99
C/ Gavarres 5-9 (Pol. Ind.) 17120 La Pera (Girona)

Delegación Vallés Oriental / Occidental
T. 936 675 622
Carrer Can Diners, 2B 08310 Argentona

info@revosolar.com
http://www.revosolar.com

Bellaterra, 8 juny 2020,

Dona gust veure net de brossa i restes de fusta el Camí dels Enamorats de Bellaterra.

Queda pendent que l’EMD instal·li les baranes de fusta per evitar caigudes al barranc del Parc de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

Tot i això ara és menys romantic per la gran tala d’arbres que va fer els FGC.

Quan l’EMD disposi de diners instal·larà les baranes de fusta de protecció promeses fa uns quans mesos, en el projecte de millora.

En el moment àlgid de la crisi, les proclames polítiques i les promeses d’ajudes milionàries “per no deixar ningú enrere” semblaven convincents i contundents.

Però ara, a poc a poc, estem veient que, com sempre, res serà fàcil. Els fons europeus, aquests 750.000 milions d’euros que la UE va proposar destinar a fer front a la crisi del covid-19, no arribaran fins al 2021. I això anant bé. De fet, les negociacions entre els països encara no estan tancades i Charles Michel, el president del Consell Europeu, reconeixia aquesta setmana que, per tancar el paquet, possiblement no n’hi haurà prou amb la reunió prevista per al 19 de juny i en caldrà una altra de presencial més endavant.

És a dir, encara no hi ha res definitiu. En qualsevol cas, si tot anés bé, cap a la tardor hi podria haver un petit avançament de les ajudes, una mena de pla de xoc especial més minso –uns insuficients 11.500 milions d’euros a repartir entre tots–, ja que aquests fons milionaris especials per la pandèmia es discutiran en el marc del pressupost global de la UE, que és el que es coneix com a Marc Financer Plurianual de la Unió Europea per al període 2021-2027. Per tant, de moment només es pot comptar amb el recurs a l’endeutament a través de les línies –aquestes sí més immediates– del Banc Central Europeu. Aquests són diners que tindran condicionants de reformes estructurals. Serà important saber si posen per davant reformes estructurals que impliquin despesa social i sanitària, que serien benvingudes, o el control del dèficit

Aquesta situació no deixa gaire marge a Pedro Sánchez, que ahir va explicar a grans trets els criteris de repartiment dels 16.000 milions dels fons per fer front a la crisi de la pandèmia que es repartiran entre les autonomies. Un sistema que ara incorpora altres elements i que el president Quim Torra té clar que perjudica Catalunya, tant per la manera de fer el repartiment com per la seva lentitud.

El Govern –a més de 5.000 milions dels pla de xoc de l’Estat i de 5.000 més que considera que li correspondrien dels futurs fons europeus– ha demanat elevar a l’1% el topall de dèficit per poder disposar de 2.500 milions d’euros més, i, també, que es permeti als ajuntaments alliberar 2.500 milions del seu superàvit.

Sobre el criteri en el repartiment de les transferències directes, que a més arribaran tard, hi haurà molt a dir. Els diners que Sánchez posa sobre la taula de la reconstrucció són insuficients comparats amb els que hi dediquen els països del nostre entorn. A més, caldrà que el govern espanyol doni resposta a la resta de reclamacions de l’administració catalana. La falta de transferències i el seu afany per controlar sense garantir una gestió millor –una recentralització que la crisi del covid-19 ha demostrat que ha sigut perjudicial per a la ciutadania– entorpeixen la recuperació i el suport als que més ho necessiten ara, ja siguin els ciutadans o les empreses que creen llocs de treball. Cal prendre mesures ràpides per evitar que s’enquisti la pobresa i cada cop hi hagi més gent que surti del mercat laboral. El govern espanyol no ha parat de demanar lleialtat durant la crisi, ara cal que ell també l’exerceixi.

Jia Tolentino, que va participar recentment al festival Primera Persona, elogia la prosa de Rodoreda

“Em va costar dir que no si algú em va demanar que fes alguna cosa”, diu Natalia, la narradora, en el paràgraf inicial de “La plaça del Diamant”, la novel·la de Mercè Rodoreda, de 1962 sobre la Guerra Civil espanyola, un llibre que se sent tan fresc i pur i inquietant com un vent que bufa la porta principal oberta i batent la seva casa. Natalia està cansada de vendre rebosteria durant tot el dia, però la seva amiga Julieta ha aparegut a la fleca i la va convèncer per anar a una festa a la plaça del poble. “Estava vestida de blanc, el vestit i les bata de pell, les meves sabates com dues gotes de llet, les meves arracades d’esmalt blanc, tres polseres de cervell que coincideixen amb les arracades, i un moneder blanc Julieta va dir que estava fet de vinil amb una forma en forma de marisc d’or Allà, a la plaça del Diamant, Natalia coneix Quimet, una jove amb els ulls com un mico, que la crida Colometa (“colom petit”) i li diu que ella serà la seva dona abans de final d’any. El sobrenom és apte: Natalia és indefensa, digna, tràgica, i també ho és la previsió de Quimet: aviat, es casen amb dos fills petits. A mesura que el món de la Natàlia s’acosta al seu apartament i la seva nova feina netejant la casa d’una família rica, el món obviament comença a canviar. Ja no hi ha llet, no hi ha més gas; el conflicte esclata als carrers i Quimet s’uneix a l’Exèrcit Republicà del Poble. Natalia es queda sola a Barcelona, amb els seus fills famolencs i el ramat d’ocells mig salvatge que Quimet intentava criar al terrat. Rodoreda, que va assistir a l’escola només tres anys i es va casar amb el germà de la seva mare quan tenia vint anys, va començar a publicar ficció als anys vuitanta, amb motiu del conflicte que representa en aquesta novel·la: sempre va escriure en català, una llengua. que va ser prohibida quan Franco va arribar al poder, el 1939. Va escriure “El temps dels coloms” a l’exili, a Suïssa, i lentament ha guanyat el reconeixement tant com a obra canònica de la literatura catalana: Rodoreda sovint es diu el català més influent. escriptor del segle passat, així com una novel·la vital i vital sobre la guerra. La bellesa autoconscient i el dolor fantasmagòric de la seva obra se sumen a una mena de plaer agut i transportador. Vaig ser transfixit quan el vaig llegir per primera vegada, fa poc. Em sentia com a Natàlia: ingènua, permeable i viva.

Mercè Rodoreda a la Plaça del Diamant de Barcelona|CEDIDA

La plaça del Diamant és una de les novel·les catalanes més reconegudes arreu del món. Publicada el 1962, a més de la repercussió entre els lectors del país s’ha anat traduint amb regularitat i ja es pot llegir en gairebé una quarantena de llengües. Aquesta setmana, la prestigiosa revista The New Yorker ha demanat als seus redactors que recomanin una lectura per a aquest estiu, i entre llibres d’actualitat com els de Nicholson Baker i Ashleig Bryant Phillips i clàssics com Guerra i pau, de Lev Tolstoi, i Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, hi ha La plaça del Diamant, recomanada per Jia Tolentino, autora de Falso espejo (Temas de Hoy, 2020), que fa unes setmanes va participar al festival Primera Persona Indoors, organitzat pel CCCB.

Heu vist l’obra Piano Track a la UAB? És una Instal·lació artística feta per Jordi Benito el 1990 i insal·lada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1994. Forma part de la col·lecció permanent de l’MACBA, Procedent de l’Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya

Piano Track (1990) obra de Jordi Benito a l’espai públic de la UAB|BELLATERRA. CAT

Jordi Benito és conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d’una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va dur a terme una tasca més oculta i secreta —si més no desconeguda— que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.

Biografia

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008). Estudià arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià a la pintura amb obres properes a l’arte povera, i desenvolupant accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral. Després passà a realitzar propostes en la línia de l’art conceptual, fent happenings i environments, com Descoberta Fregoli al carrer Brusi de Barcelona (1972), amb la que va aconseguir cert èxit de crítica. Des de la segona meitat de la dècada del 1980 es va decantar per les instal·lacions (Malson, els llits de la mort, 1976) i va dur a terme accions multidisciplinàries, com les realitzades en col·laboració amb el músic Carles Santos. Després d’un període sense pràcticament cap activitat artística,[a] que s’allargà prop d’una dècada, Benito va tornar al panorama artístic l’any 2003 al Museu de Granollers, amb el projecte Antwort. Va morir el 9 de desembre de 2008 a Barcelona.

El 9 de desembre de 2008, Benito va ser trobat mort al seu estudi.

Gairebé quatre anys més tard, el seu fons documental fou dipositat al Museu de Granollers.

Barcelona Toro Performance

Entre el 13 de juny i el 5 de juliol de 1979, Benito va dur a terme una sèrie d’accions consecutives, en forma de tres actes que ell qualificà de “sessions de treball”, a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. En aquests esdeveniments, una parella va practicar el coit i es va sacrificar un bou davant del públic.

« Aquesta acció em va portar a explicar a un comissari de policia que això era art, i no, com ell pretenia, “un delito contra la salud pública por matadero clandestino y de escándalo por pornografía”. Val a dir que el vaig convèncer. En aquella època mai vam demanar permisos per a res, i la Fundació era com un món a banda i autònom. » Francesc Vicens.

Segons Alexandre Cirici i Pellicer, la Barcelona Toro Performance no va ser una representació, sinó que realment era un esdeveniment real, on s’estava realitzant quelcom. A més, el crític va lamentar la falta de públic a l’acte:

« Una Barcelona desmenjada, que creu que ja ho ha vist tot perquè ha vist algun happening en fotografia, no va donar més que molt escassos espectadors. Afortunadament, existeixen videotapes en color que ens permeten la difusió per a aquells que realment tenen interès per les coses. » Alexandre Cirici (L’Hora (núm. 19 de l’1 juliol de 1979)

Per entrar Bellaterra en fase 2, els 7 restaurants jardí de Bellaterra podrán obrir també els seus interiors a partir de demà dilluns 8 de juny, amb un aforament del 40% i estarà prohibit utilitzar la barra (servei exclusiu a les taules)

Guia dels contactes per reservar la vostra taula👇

Obra original d’Enric Llimona Raymat|ARXIU BELLATERRA GOURMET

GUIA DELS 7 RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA

Taula a un dels jardins de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA GOURMET

Cafè del Club
Placa del Pi, 3,Bellaterra

☎️ 935 92 97 52

Cafè del Turó
Carrer 9, n.69 bis Bellaterra

☎️ 936 92 71 73

http://www.turodesantpau.com

Ébano
Avinguda Film, 2, Bellaterra

☎️ 935 80 33 40

http://www.ebanorestaurant.com

El Galliner
Carr. de Bellaterra, 58, Bellaterra

☎️ 935 80 64 27

http://www.restaurantelgalliner.com

Can Edo
C/. Lope de Vega, 5, Bellaterra

☎️ 935 80 66 60

http://www.restaurantcanedo.com

Marcs
Av. de Bertomeu, 21, Bellaterra

http://restaurantmarcs.blogspot.com

☎️ 935 80 85 31

Sant Pancraç
Plaça del Pi, 2, Bellaterra

☎️ 93 692 20 50/54

Bellaterra entrarà a la Fase 2 a partir de dema dilluns día 8 de juny.

Les activitats de culte religiós es podran realutzar amb el 50% de l’aforament habitual.

Església Santa Creu de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

PARRÒQUIA DE LA SANTA CREU DE BELLATERRA

Avinguda Joan Fàbregas, 16

08193 BELLATERRA

☎️ 936 92 09 71