Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘La Plaça del Diamant’

“Bon inici d’estiu per regellir i gaudir en profunditat de la gran novel·la europea La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, apassionant i ambiciosa com cap altre”

La Plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda|BELLATERRA.CAT

Poques vegades s’ha escrit en la nostra llengua catalana amb una poeticitat tan senzilla i amb una ironia tan dramàtica. Natàlia, la protagonista, ens explica la seua vida marcada per l’opressió i la necessitat d’alliberar-se’n.

Una història individual que es transforma en imatge d’una època agitada. Potser per això, i pel seu abundant simbolisme, és una de les novel·les més importants de la literatura europea del segle XX.

Carrer Mercè Rodoreda de Bellaterra (Vallès Occidental) ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Jia Tolentino, que va participar recentment al festival Primera Persona, elogia la prosa de Rodoreda

“Em va costar dir que no si algú em va demanar que fes alguna cosa”, diu Natalia, la narradora, en el paràgraf inicial de “La plaça del Diamant”, la novel·la de Mercè Rodoreda, de 1962 sobre la Guerra Civil espanyola, un llibre que se sent tan fresc i pur i inquietant com un vent que bufa la porta principal oberta i batent la seva casa. Natalia està cansada de vendre rebosteria durant tot el dia, però la seva amiga Julieta ha aparegut a la fleca i la va convèncer per anar a una festa a la plaça del poble. “Estava vestida de blanc, el vestit i les bata de pell, les meves sabates com dues gotes de llet, les meves arracades d’esmalt blanc, tres polseres de cervell que coincideixen amb les arracades, i un moneder blanc Julieta va dir que estava fet de vinil amb una forma en forma de marisc d’or Allà, a la plaça del Diamant, Natalia coneix Quimet, una jove amb els ulls com un mico, que la crida Colometa (“colom petit”) i li diu que ella serà la seva dona abans de final d’any. El sobrenom és apte: Natalia és indefensa, digna, tràgica, i també ho és la previsió de Quimet: aviat, es casen amb dos fills petits. A mesura que el món de la Natàlia s’acosta al seu apartament i la seva nova feina netejant la casa d’una família rica, el món obviament comença a canviar. Ja no hi ha llet, no hi ha més gas; el conflicte esclata als carrers i Quimet s’uneix a l’Exèrcit Republicà del Poble. Natalia es queda sola a Barcelona, amb els seus fills famolencs i el ramat d’ocells mig salvatge que Quimet intentava criar al terrat. Rodoreda, que va assistir a l’escola només tres anys i es va casar amb el germà de la seva mare quan tenia vint anys, va començar a publicar ficció als anys vuitanta, amb motiu del conflicte que representa en aquesta novel·la: sempre va escriure en català, una llengua. que va ser prohibida quan Franco va arribar al poder, el 1939. Va escriure “El temps dels coloms” a l’exili, a Suïssa, i lentament ha guanyat el reconeixement tant com a obra canònica de la literatura catalana: Rodoreda sovint es diu el català més influent. escriptor del segle passat, així com una novel·la vital i vital sobre la guerra. La bellesa autoconscient i el dolor fantasmagòric de la seva obra se sumen a una mena de plaer agut i transportador. Vaig ser transfixit quan el vaig llegir per primera vegada, fa poc. Em sentia com a Natàlia: ingènua, permeable i viva.

Mercè Rodoreda a la Plaça del Diamant de Barcelona|CEDIDA

La plaça del Diamant és una de les novel·les catalanes més reconegudes arreu del món. Publicada el 1962, a més de la repercussió entre els lectors del país s’ha anat traduint amb regularitat i ja es pot llegir en gairebé una quarantena de llengües. Aquesta setmana, la prestigiosa revista The New Yorker ha demanat als seus redactors que recomanin una lectura per a aquest estiu, i entre llibres d’actualitat com els de Nicholson Baker i Ashleig Bryant Phillips i clàssics com Guerra i pau, de Lev Tolstoi, i Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, hi ha La plaça del Diamant, recomanada per Jia Tolentino, autora de Falso espejo (Temas de Hoy, 2020), que fa unes setmanes va participar al festival Primera Persona Indoors, organitzat pel CCCB.

Read Full Post »