Galeria de fotos: BELLATERRA.CAT
DGT Article 21/2: Es situaran en aquells punts que permetin minimitzar les distàncies necessàries per efectuar l’encreuament, facilitant en tot cas el trànsit de vianants i la seva seguretat. Els seus elements i característiques facilitaran una visibilitat adequada dels vianants cap als vehicles i viceversa.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat La Bellaterra deixada, Normativa DGT, Passos de vianants |
Miquel Vázquez, de la Comissió Veïnal Bellaterra És Sant Cugat va donar en exclusiva al Tot Bellaterra les xifres finals de la recollida de més de 1.200 signatures, més del 60% del cens oficial de Bellaterra. Quim Oltra (ERC), es va negar a signar el “Manifest de Bellaterra”
Chus Cornellana, vicepresidenta de la Comissió Veïnal, va ser anomenada a dit pel president Miquel Vázquez, sense valorar els vots de la resta de membres. Aquets càrrecs podrien haver-se escollit com “coordinadors” i no pas amb títols tant espectaculars.
La Comissió Promotora de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat va informar el mes de maig de 2019 que es va arribar al 60% de signatures dels bellaterrencs a favor de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
Això demostra una voluntat molt clara del que volem les bellaterrenques i bellaterrencs i a partir d’ara, deixem en mans dels polítics aquest desig nostre.
Molt aviat lliurarem les signatures, conjuntament amb la Memòria justificativa, a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè és manifesti a favor o en contra. Tot seguit aquest expedient passarà a la Generalitat de Catalunya, que prèvia consulta dels Ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat, prendrà una decisió.
Hem convidat als representants polítics de Bellaterra perquè signin un Manifest per Bellaterra.
Ramon Andreu (Gent per Bellaterra) i Jordi Macarulla (actualment Convergent), signaran el Manifest. Quim Oltra (ERC Cerdanyola) no ho vol signar.
Hem conegut a molts veïns durant aquesta recollida de signatures i un altre vegada més, ens adonem que vivim en un petit gran poble amb bona gent. Agraïm la confiança que les veïnes i veïns han depositat en nosaltres i esperem que la Generalitat faci cas a la voluntat de un poble.
La Comissió Promotora de Recollida de Signatures per l’annexió a Sant Cugat
MANIFEST PER BELLATERRA
El 28 de novembre del 2018 veïns de Bellaterra varen formar una Comissió amb l’objectiu de recollir signatures per annexionar Bellaterra a Sant Cugat.
Per tramitar l’annexió de Sant Cugat era i prescindible que més del 50% de les veïnes i veïns de Bellaterra signessin a favor.
La Comissió de Veïns manifesta que la recollida de signatures ha estat un èxit, superant l’objectiu inicial. Els veïns de Bellaterra han expressat la voluntat ferma d’annexionar Bellaterra a Sant Cugat.
Els representants polítics actuals de Bellaterra sotasignats, respecten i recolzem la voluntat democràtica dels bellaterrencs, treballarem per a que es faci efectiva, i
Manifestem:
1. Com a veïns compromesos amb Bellaterra signem a favor de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat perquè beneficia a Bellaterra.
2. Volem i reivindiquem la singularitat de Bellaterra i la seva identitat pròpia, i demanem a les institucions que solucionin les mancances que tenim els bellaterrencs i que hem anat manifestant al llarg de la nostra història.
3. Donant suport a la voluntat majoritària dels bellaterrencs, l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat serà un objectiu en el nostre programa polític de les eleccions municipals de 2019.
4. Defensarem i recolzarem, davant les institucions públiques i privades la viabilitat d’aquest projecte, i promourem l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
5. Annexionar Bellaterra a Sant Cugat és la prioritat, i per tant, tots els sotasignats ens unirem i treballarem junts per aconseguir-ho.
Pel bé de Bellaterra,
A Bellaterra, setze de maig del dos mil dinou.
Signat,
Ramon Andreu (Gent per Bellaterra)
Jordi Macarulla (Convergents)
No vol signar, Quim Oltra (ERC)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra és Sant Cugat, Manifest de Bellaterra |
El castanyer d’Índies o castanyer bord floreix ara a Bellaterra i les flors en panícula són força espectaculars
Els arbres més comuns a l’espai públic de Bellaterra són els pins, plàtans, moreres, acàcies, alzines, roures i altres en minoria com és el cas dels pocs castanyer d’Índies del carrer Balmes
El castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum) és un dels primers arbres a despullar-se de fulles però, a la primavera, és el primer a treure-les per donar una magnífica ombra. Les flors, espectaculars, són masculines a la part superior de la capçada i femenines a la part inferior, raó per la qual només surten castanyes en aquesta part més baixa. Les castanyes s’assemblen a les del castanyer, però no són comestibles pels humans, a causa de la seva toxicitat i gust amarg.
Són arbres caducifolis de 4 a 36 m d’alçada i amb fruits en cúpula similars a la castanya, però no comestibles. La càpsula es divideix en tres seccions per deixar caure les llavors. Els castanyers d’Índia cultiven com a arbres ornamentals a causa del seu port i del fet que donen flors en panícula força espectaculars. Les fulles són grans i oposades, palmades, de pecíol llarg i amb 5 o 7 foliols.
N’hi ha entre 13 i 19 espècies de castanyer d’Índia. L’única espècie europea del gènere és el castanyer d’Índia comú (Aesculus hippocastanum), originari dels Balcans. D’altres es troben de manera natural del Japó i la Xina fins a l’Himalaia, al subcontinent indi, a l’Àsia del sud-est i també a l’Amèrica del Nord.
Font: Calendari dels Pagesos, Wikipèdia
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Arbori de Bellaterra, Castanyer d'Índies |
Acabat el toc de queda, els 7 restaurants bars de Bellaterra ja poden obrir fins a les 23 hores, però no es podrà servir a la barra.
L’horari comercial s’amplia fins a les deu de la nit, tant per al petit comerç com per als centres comercials (segons l’horari permès a cada establiment). L’aforament màxim es manté en el 30% del local, sense limitació de superfície.
La restauració podrà fer horari ininterromput de dos quarts de vuit del matí a onze de la nit, tant a l’interior com a l’exterior i, per tant, bars i restaurants podran tornar a oferir sopars.
Les taules hauran d’estar separades dos metres i podran ser d’un màxim de quatre persones o la bombolla de convivència. L’aforament es manté del 30% a l’interior i del 100% a l’exterior.
Quines restriccions es mantenen vigents?
No totes les restriccions decauen amb la fi de l’estat d’alarma.
Es mantenen les mesures de protecció bàsiques a l’espai públic, com l’ús obligatori de la mascareta i la distància de seguretat d’1,5 metres.
També els grups bombolla a les escoles i en les activitats extraescolars.
El Procicat també manté el màxim de sis persones per a trobades i reunions, sense limitació de bombolles de convivència, i l’aforament del 50% als llocs de culte, dues mesures que afecten drets fonamentals i que ja rebut l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el passat divendres.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Noves mesures Covid-19 |
Bellaterra Gourmet us recomana aquesta recepta original de truita salvatge que hem gravat al Makro Barberà
La truita arc de Sant Martí, truita irisada o truita arc iris (Oncorhynchus mykiss) és un salmònid nadiu dels afluents d’aigua freda de l’oceà Pacífic a Àsia i Amèrica del Nord. La comunament anomenada truita de cap d’acer (Steelhead) és una forma anàdroma de la truita arc de Sant Martí costanera (O. m. irideus) o de la truita de banda vermella (O. m. gairdneri) que torna a l’aigua dolça després de viure dos o tres anys a l’oceà. Les formes d’aigua dolça que s’han introduït als Grans Llacs d’Amèrica del Nord i que emigren als afluents per engendrar també s’anomenen truites de cap d’acer. La truita de cap d’acer és el peix estatal oficial de Washington.
Font: Makro
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Arc de Sant Martí, Bellaterra Gourmet, Recepta truita salvatge |
Aquest diumenge passarà a la nostra petita història particular com aquell dia en què tots vam tenir la sensació que el final del malson de la pandèmia era més a prop, que es comença a veure la llum al final del túnel. La recuperació de la mobilitat nocturna sumada a l’obertura dels bars i restaurants fins a les 23 h marca un abans i un després en l’etapa iniciada el 29 d’octubre, quan, en plena segona onada, es va aprovar un estat d’alarma de sis mesos al Congrés de Diputats. Des de llavors hi ha hagut una tercera onada, mentre que la quarta s’ha pogut mantenir a ratlla.
I a diferència de l’estiu, ara l’acceleració del ritme de vacunació sí que fa pensar que aquesta desescalada pot ser la definitiva. En tot cas, la reconquesta gradual de les llibertats arrabassades pel virus ha de servir també perquè tots plegats anem recuperant el to vital, la interacció social, aquella alegria de viure que per moments, en els moments més durs de la pandèmia, se’ns negava.
Aquesta represa també servirà per empènyer cap amunt l’economia, per impulsar el consum, per insuflar vida als petits negocis que tant han patit, perquè les empreses facin les inversions que fins ara han tingut aturades. Tota aquesta activitat ha d’ajudar també a reconstruir la confiança en el futur, que ha estat greument afectada per la pandèmia.
La fi de l’estat d’alarma i la bona evolució del procés de vacunació ens ha de permetre recuperar el to vital com a societat
Tot i això, hem de ser molt conscients que el covid-19 no ha desaparegut, continua entre nosaltres i encara afectarà moltes persones fins que realment el puguem donar per derrotat. Per això és important respectar al màxim totes les indicacions de les autoritats sanitàries, com ara la que limita les reunions a 6 persones. Cal pensar que el d’avui és el primer pas d’una desescalada que s’allargarà en el temps i que ha de permetre que no es facin passos enrere.
Aprofitant l’optimisme que avui es respira als carrers, també és un bon moment per mirar enrere i recordar les històries i ensenyances que ens ha deixat la pandèmia. I no hi ha millor manera de fer-ho que recopilant els testimonis de pacients que han superat la malaltia i que, a més, en el camí han acabat estrenyent llaços amb els seus metges i cuidadors. Aquesta relació metge-pacient és una de les coses més boniques que ens deixa la pandèmia: històries de superació dels malalts que es combinen amb el compromís insubornable del personal sanitari i el factor humà que representa l’amistat.
No es pot perdre de vista l’enorme patiment de què venim. Un patiment que hauria de fer reflexionar els governs de tot el món sobre quines han de ser les prioritats en la postpandèmia. I a tots nosaltres sobre la fragilitat d’unes vides que crèiem segures i sense perill fins que va aparèixer el covid-19.
Font: Ara
Arxivat a Bellaterra |
Sorprèn que l’ EMD hagi lligat el banc de la Plaça Maragall a una paperera propera, en comptes de fixar-lo a terra.
Igualment sorprèn que la nostra EMD no hagi reclamat a la Diputació que instal·li algun banc a les diferents anomenades avingudes de la BV-1414, el que ajudaria al veïnat que sol passejar per aquests espais públics, i no repari els escorcells, llambordes aixecades, que són un autèntic perill de caigudes, ni tampoc replanti els més de 74 arbres talats fa anys.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Espai públic, Vist a Bellaterra |
Però, a la pràctica, per als usuaris europeus canviarà ben poca cosa. El Reglament de Protecció de Dades protegeix els usuaris i no permet que s’utilitzin aquestes dades per vendre’ls publicitat.
El servei de missatgeria passarà a compartir amb Facebook i les seves filials dades sobre el nostre comportament dins l’aplicació
Whatsapp canvia les condicions d’ús per als seus més de 2.000 milions d’usuaris a tot el món. El 15 de maig és la data límit i està insistint als usuaris perquè les aprovin.
De fet, són unes modificacions que ja va intentar aprovar al gener. Però, aleshores, davant la gran polèmica i el rebuig massiu entre els usuaris que va generar pels suposats canvis que comportava, Whatsapp va optar per posposar-los tot disculpant-se i prometent que ho explicaria millor.
Què proposen aquestes noves condicions d’ús?
A tot el món, Whatsapp passarà a compartir amb Facebook, l’empresa mare, i les seves filials, com Instagram, moltes dades sobre el nostre comportament dins l’aplicació: amb qui xategem, des d’on, quan, quin dispositiu tenim,… a banda, és clar, del nostre número de telèfon i el nostre ID d’usuari de Whatsapp. Facebook també obtindrà més informació a través de les empreses amb qui xategem per Whatsapp.
D’aquesta manera, Facebook obtindrà a través de Whatsapp una radiografia encara més exacta de qui som, i així podrà ampliar el negoci de l’explotació de la publicitat.
“Des de fa anys, Facebook no aconsegueix augmentar en usuaris, però, en canvi, ha anat millorant i refinant la manera com explota les dades per augmentar els beneficis. Facebook ens coneix molt bé, millor que les nostres mares, que les parelles, és impressionant. Ara encara ens coneixerà millor per posar-nos anuncis molt més relacionats amb els nostres gustos i preferències, de manera que serà més fàcil que piquis i compris.” Ho explica l’analista de tecnologia a Xataka, Javier Lacort.
Què canvia pels usuaris?
Però, a la pràctica, per als usuaris europeus canviarà ben poca cosa. El Reglament de Protecció de Dades protegeix els usuaris i no permet que s’utilitzin aquestes dades per vendre’ls publicitat. Una situació ben diferent que la de l’Índia, el banc de proves de Facebook.
“Whatsapp és una religió a Espanya, però només per a una cosa: enviar i rebre missatges de grup o privat. A l’Índia, Whatsapp és una religió per a tot. Totes les ofertes que proposa Whatsapp són molt emprades. Hi ha Whatsapp Pay, s’hi fan transaccions comercials, pagaments a través de Whatsapp, reserva directa de negocis…”
La normativa europea ha forçat Facebook a fer dos documents diferents sobre les noves condicions d’ús: la versió europea i la de la resta del món. Ara bé, per als usuaris europeus hi ha igualment l’obligatorietat d’aprovar aquesta nova política de privacitat, on s’explica més detalladament quina informació recull de nosaltres, tot i que especifica que no la podrà fer servir per a les finalitats de l’empresa de Facebook.
Què passa si no les acceptem?
Per decidir si marxem o ens quedem a Whatsapp, la data límit és la mateixa: el 15 de maig. A partir d’aleshores, si no hem aprovat la nova política de privacitat, l’amenaça de Whatsapp és que no podrem ni escriure ni llegir missatges. Sí que rebrem notificacions si algú ens escriu, però no podrem accedir al contingut dels missatges. El Whatsapp dels usuaris passarà a estar inactiu. I 120 dies després, és a dir, el 15 de setembre, segons Whatsapp, el compte es desactivarà del tot i s’eliminarà.
Font: CCMA, BBC
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat TECNOLOGIA WHATSAPP FACEBOOK |
La Barcelona turística o la Barcelona de la innovació i la recerca. Cap on vol avançar preferentment la ciutat? El covid ens ha acabat d’obrir els ulls sobre la necessitat de repensar el futur de la capital. Ja feia temps que el model turístic estava en crisi i havia portat al límit l’òptima convivència i la qualitat de vida, expulsant veïns i fent el dia a dia angoixant en molts barris per l’excés de visitants. Ara, al desaparèixer els turistes de cop i durant més d’un any, s’ha produït un col·lapse econòmic que ens ha posat davant l’evidència del perill de fiar-ho quasi tot al mannà turístic en detriment de la indústria i altres sectors. No es poden posar tots els ous en un mateix cistell. Una Barcelona només de serveis de poc valor afegit no és una aposta guanyadora. Sí que ho és, en canvi, recuperar l’esperit industrial des d’una voluntat innovadora, que inclogui recerca en noves tecnologies i en sostenibilitat.
Aquest és l’esperit que batega rere la proposta, encara embrionària, per crear el European Urban Tech, un centre que podria ocupar el solar en principi destinat al projecte encallat de la franquícia del museu Hermitage, sobre el qual no es posen d’acord l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament. Sobre el paper, i advertint sobre la manca de concreció, aquesta nova iniciativa resulta interessant. Si la hipotètica aliança de Barcelona amb el museu rus respon a la lògica fàcil d’atraure més turisme internacional amb una marca cultural importada, en aquest cas estem davant d’una idea de més calat i sobretot de més ambició, tant econòmica com científico-cultural. Perquè un equipament en què ja d’entrada hi convisquin realitats com l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), la Barcelona Tech City i el Col·legi d’Arquitectes, ja és una garantia. Les tres institucions fa uns mesos que treballen per constituir-se en un hub que ara podria quallar en aquest emplaçament si aconsegueix el necessari coixí institucional. De nou, aquí s’haurien de posar d’acord el Port i el govern municipal. I caldria sumar-hi més agents, tant privats com públics. En projectes així és imprescindible que es doni un ampli consens ciutadà que faci possible assegurar el finançament i, alhora, que l’artefacte resultant tingui sentit pel que s’hi faci, és a dir, pel contingut. Només així pot ser lògica l’alternativa a l’Hermitage.
Un bon exemple també barceloní de recerca és el que està tirant endavant la Universitat Pompeu Fabra a l’antic Mercat del Peix, on s’ha de constituir un nou complex de recerca i innovació, centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari, que s’ubicarà al costat mateix del campus de la Ciutadella. Amb la participació de dos socis estratègics com són el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Barcelona Institute of Science and Technology, està previst que estigui en marxa el 2024 i que hi treballin 1.200 persones, amb una alta concentració de talent.
Apostes com la del Mercat del Peix o aquesta incipient del European Urban Tech, creadores de sinergies econòmiques i científiques, van en la bona línia dels projectes Next Generation que vol potenciar la UE per sortir enfortits de la pandèmia, inclosa la Nova Bauhaus Europea. Són el camí a seguir. I s’han de plantejar seriosament. L’edifici seria només un primer pas.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat European Urban Tech |
El Callistemon comprèn 74 espècies descrites i, d’aquestes, només 37 acceptades. A Bellaterra es troba en molt jardins privats
Els callistemons són arbres o arbustos perennes amb l’escorça esquerdada i amb les fulles sempre alternes i enteres. Però el més espectacular dels callistemons són les seves flors, o més ben dit, les seves inflorescències, l’estructura que agrupa les flors. Es tracta d’un conjunt de flors agrupades en forma d’espiga gairebé a l’extrem de la tija. El que fa més vistosa tota la inflorescència no són els pètals, com cabria esperar, sinó la part masculina de la flor, l’androceu, format per nombrosos estams lliures molt més llargs que els pètals, de color vermell molt vistós, o a vegades blanc, verd o groc. L’aparença d’aquesta inflorescència recorda un raspall neteja tubs, d’aquí que comunament se l’anomeni així. L’eix de la inflorescència segueix creixent després d’haver florit formant una nova tija amb fulles. És per això que quan aquestes inflorescències donen lloc al fruit, trobem un grup de càpsules llenyoses voltejant la tija que persisteixen durant uns quants anys.
Poden confondre’s amb les espècies del gènere Melaleuca, que també tenen les inflorescències en forma de “neteja tubs”; per diferenciar-les cal observar els estams amb la lupa. Fins i tot a vegades s’han considerat sinònims ambdós gèneres.
Creix en sòls humits, bruguerars o sorrals costaners, normalment associat ales Banksies, a la costa sud-est d’Austràlia, essent endèmic d’allà. Ha estat cultivat arreu del món per les seves flors vistoses. El seu ambient natural és prop de la costa i aiguamolls. És la font del compost químic leptosmermona, component del conegut herbicida anomenat “Calisto”.
Font: Wikipèdia
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Callistemon, Flora de Bellaterra |
BELLATERRA.CAT 