Feeds:
Entrades
Comentaris

“La Noguera de Rubí, pel seu gust, professionalitat i qualitat és un dels millors gardens d’Europa”

Arbre de Nadal amb esquirols al Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CAT
Centre de Nadal amb esquirols del Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CAT
Esquirols al Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CAT

GARDEN LA NOGUERA KM. 9,8, Carretera de Rubí, 08191 Rubí. 📞 935 87 20 01 http://www.lanoguera.cat

El govern municipal planteja una reducció del 20 % en l’import de la taxa als veïns de Sant Andreu amb porta a porta que facin 40 aportacions anuals de matèria orgànica

La recollida porta a porta de Bellaterra funciona força bé i el veïnat fa una gran feina sense rebre cap bonificació|BELLATERRA.CAT

Olga Borràs Boada|A partir del 2022, l’Ajuntament de Barcelona vol bonificar la taxa de residus als veïns que tinguin implantat un sistema porta a porta individualitzat, és a dir, que permeti identificar si reciclen o no. De moment, només serà possible a Sant Andreu, on les bosses tenen un codi per saber qui les llença. En canvi, a Sarrià, on fa més temps que es fa la recollida porta a porta, no es podrà fer fins que hi hagi un sistema individualitzat.

La proposta que fa el govern municipal preveu una bonificació del 20 % de la taxa de residus als veïns amb porta a porta individualitzat que facin més de 40 aportacions anuals de matèria orgànica. La xifra queda lluny del 50 % de bonificació que demanava l’oposició. Tot i això, l’Ajuntament recorda que el descompte que proposen a la taxa de residus s’hi pot afegir una altra bonificació del 14 %, si es fan 15 o més aportacions als punts verds. Per fer-ho, cal disposar de la targeta metropolitana de deixalleries.

Els canvis del porta a porta a Barcelona: bústies i contenidors intel·ligents per a l’orgànicaAbans que acabi l’any, l’Ajuntament instal·larà un centenar de bústies i contenidors perquè els veïns de Sant Andreu puguin llençar-hi l’orgànica a qualsevol moment del dia

L’anunci s’ha fet coincidint amb la reformulació del sistema de recollida porta a porta a Sant Andreu, que ha fet ajornar la segona fase prevista per al 18 d’octubre. El govern municipal inclourà aquesta bonificació de la taxa de residus a les ordenances fiscals del 2022, que s’han de negociar amb l’oposició amb la intenció d’aprovar-les definitivament abans que acabi l’any.

Recollida selectiva porta a porta dels residus a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Font: Betevé

“Només per l’aprovació dels comptes generals de l’exercici de l’any 2020” FACTA NON VERBA X BELLATERRA

President, Secretària interventora i vocals de l’EMD de Bellaterra |BELLATERRA.CAT

Es podrà seguir en directe a través del Facebook oficial de l’EMD 👇 http://www.facebook.com/EMDBellaterra/

L’EMD i els partits polítics de Bellaterra haurien de fer propostes per la comunicació en transport públic entre Bellaterra i Cerdanyola, inexistent des de 1930.

Allargar el bus E3 des de la UAB fins a la Plaça del Pi/Estació de Bellaterra podría ser una de les possibles solucions, ja que l’actual bus 648 passa molt lluny del centre de Cerdanyola. FACTA NON VERBA X BELLATERRA ‼️

Bus interurbà entre UAB, Cerdanyola i Barcelona|MOVENTIS

Font: Moventis

Helena Solà, la portaveu municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Cerdanyola reclama un equilibri en la pressió fiscal a la ciutat que considera fonamentada ara en els impostos a les famílies i no a les empreses i critica la que considera mala gestió del govern municipal del PSC que es tradueix en falta de planificació estratègica o desinformació, entre d’altres qüestions.

Pel que fa a la modificació d’Ordenances Fiscals aprovades a l’últim Ple de l’Ajuntament, Helena Solà es mostra en desacord amb les bonificacions plantejades pel govern a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per atraure la instal·lació d’empreses. La portaveu d’Esquerra considera que no serà així. Solà manifesta que “a Cerdanyola hem estat molt anys amb l’IAE més baix de la comarca i no han vingut empreses, malgrat tenir una ubicació privilegiada, prop de les ciutats més grans, l’aeroport, el port i a l’encreuament de les dues autopistes més importants”.

Solà apunta raons com la manca de coordinació entre departaments municipals, la falta de finestreta única, estar un any i mig sense cap de servei a Promoció Econòmica o la degradació dels polígons industrials com a factors que ho expliquen.

Solà es queixa que la pressió fiscal a Cerdanyola la suporten les famílies amb un IBI car i no les empreses amb un IAE històricament baix i per tant cal un equilibri. A més, indica que un govern que es diu socialista no pot continuar amb aquesta injustícia i un grup d’esquerres com En Comú Podem no ho pot facilitar.

Temes urbanístics

Pel que fa a l’ampliació d’usos educatius a també culturals a terrenys de la zona de Riu Sec, ERC defensa la necessitat d’una planificació estratègica i “no fer bolets” en què apareixen projectes de forma inconnexa i amb errades de tramitació continus. Solà apunta que el govern no ha sabut explicar en què consistirà l’Aula d’arts escèniques i musicals que es planteja en aquest espai, ni d’on surt la demanda que la reclama. Solà insisteix en una crítica reiterada al govern per la falta d’informació.

Pel que fa a la declaració com a deserta de la licitació del concurs de gestió de les pistes de tenis i pàdel, Helena Solà insisteix que Cerdanyola “no necessitava aquest equipament i sí en canvi un poliesportiu o una pista d’atletisme davant la demanda real” de les entitats i els esportistes de la ciutat. ERC, afegeix, ha estat sempre molt crítica amb un projecte “que ha costat molts diners, ningú demanava i que fa sis anys que s’hauria hagut de posar en marxa i no s’ha jugat encara un sol partit”. Per a Solà, que la licitació quedi deserta és un capítol més, però a més es fa un canvi en el plec de clàusules “per via d’urgència i sense explicar-ho” en el que considera un exemple més de “mala gestió de l’equip de Carlos Cordón”.

Pel que fa a un altre tema urbanístic aprovat al Ple, com la sol·licitud a la Generalitat del canvi de titularitat de la carretera de Barcelona, per a Solà, és en el fons una bona notícia, però hi ha una mala gestió que motiva un informe desfavorable i per això ERC es va abstenir en un tema en què, a més, Esquerra defensa que les competències es quedin al Ple.

Zona Taronja sense normativa

En relació a la implantació de la Zona Taronja d’estacionament de vehicles en rotació, ERC defensa que no es pot sancionar a cap vehicle perquè no hi ha cap normativa que la reguli a l’Ajuntament. Helena Solà explica que “tots sabem què passa si aparquem en un gual o no pagues l’IBI i altres conductes que comporten infraccions perquè estan regulades”. Això, subratlla, no passa amb la Zona Taronja i per això ERC ha demanat un informe jurídic sobre la qüestió.

D’altra banda, Solà afirma que el govern municipal “ha venut que la Zona Taronja seria gratuïta però tindrà un cost de mig milió d’euros que sortiran dels impostos” del veïnat i les empreses de Cerdanyola, mentre persones de fora de la ciutat “se’n beneficiaran”.

En relació a la concentració de treballadors de l’Ajuntament durant l’audiència ciutadana, la portaveu d’Esquerra creu que “el malestar de la plantilla és greu perquè en els 10 anys que porto de regidora no hi ha hagut mai una concentració convocada per 3 sindicats de l’Ajuntament” i considera que és producte de la mala gestió perquè “la plantilla no té recursos materials ni humans per desenvolupar les seves funcions” i això suposa sobrecàrrega de feina i responsabilitat sense reconeixement.  Per a Solà, l’Ajuntament està malalt i això repercuteix en els serveis que s’ofereixen a la ciutadania en el que, admet, és una situació heretada de fa molt anys però que, assegura, “empitjora si no es fa res”.

Solà fa una crida a mantenir-se alerta davant la possibilitat, encara viva, de construir el crematori i mostra la seva solidaritat amb els treballadors de Correus davant una situació de precarització creixent denunciada pels sindicats al plenillo ciutadà.

Font: Info Ceedanyola

Anem a fotovoltaiques i l’autoconsum, i que maquinin el que vulguin

Només enllumenat públic durant l’apagada massiva de Bellaterra contra les elèctriques, ahir 8 d’octubre, de 22 a 22:30 hores|BELLATERRA.CAT

Joan Vall Clara|Mil explicacions després, mil excuses després i mil asseveracions després, continuem sense entendre res de la factura de la llum, del preu del quilowatt al mercat majoritari i del fet que el preu s’hagi multiplicat (i espera) per vuit en un any. Però vet aquí que el gran president Sánchez ha trobat la solució. S’espolsa i envia el focus de l’atenció a Europa.

Sona l’estratègia? És problema de tots, diu, i junts ens en sortirem. Demana als socis europeus que es faci una compra conjunta de gas perquè així es negociarà més bé amb els proveïdors, com va passar, diu, amb les vacunes. Per tant, deixem clar que al govern la cosa no l’afecta, que això és Europa (oh, Europa!) i que ara el problema del preu de la llum és el gas i que es resoldrà si el compromís el prenem junts com les vacunes. I un be negre amb potes rosses, que li diria l’àvia Neus per enèsima vegada en el que portem de legislatura del govern més progressista de la història. Ja no m’importa el que maquinin per continuar enredant la troca.

Ni si en van treure cap lliçó, de l’apagada d’ahir.

Els hem de fondre els ploms i a fer la mar. Tots a les fotovoltaiques i a l’autoconsum. Individualment o en multipropietat, segons l’habitatge. De moment malvenent-los els excedents i tibant d’ells a la nit. Però això farà que en quatre dies (cinc anyets) les bateries per acumular estiguin a preus raonables i siguem independents energèticament. Aquests ploms, els els fondrem!

Font: El Punt Avui

Cerdanyola del Vallès reactiva el projecte d’expansió a l’entorn del Sincrotró, amb un gran parc de 200 ha i una àrea empresarial

No és fàcil trobar enmig de la densa trama metropolitana de Barcelona una extensió de terreny tan suculenta com aquesta.

Terrenys del Parc de l’Alba, que aglutinarà empreses al voltant del Sincrotró, un nou barri residencial i zona verda|INCASÒL

Elena Freixa|L’anomenat Parc de l’Alba, 400 hectàrees sense urbanitzar a Cerdanyola del Vallès, fent frontera amb Sant Cugat, reactiva el projecte que l’ha de transformar del tot la dècada vinent. El consorci impulsor que formen l’Incasòl i l’Ajuntament de Cerdanyola preveuen aixecar-hi un nou barri amb 5.733 habitatges potencialment per a unes 15.000 persones, ubicar una zona empresarial al voltant del Sincrotró Alba i crear una àrea comercial i un gran parc que ocuparà 200 hectàrees.

El disseny de l’espai ha necessitat dècades per concretar-se -el projecte ja figurava al Pla General Metropolità (PGM) del 1976- i pel camí ha topat amb els tribunals, que el 2017 van anul·lar el Pla Director Urbanístic (PDU), denunciat per l’entitat ecologista Cerdanyola Via Verda (ACVV). Finalment, amb modificacions i amb la llum verda tant de l’Ajuntament com de la Generalitat, el projecte enfila la fase final per licitar les primeres obres l’any que ve i també comercialitzar les primeres parcel·les entre empreses que s’hi vulguin implantar.

El futur barri, que continuarà la trama urbana de Cerdanyola i creixerà cap a l’entorn de l’actual estació de Rodalies Cerdanyola Universitat, serà una zona residencial amb 5.733 habitatges, dels quals el 47% de protecció oficial, segons ha explicat la directora de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Mercè Conesa. La construcció es planteja a 10 o 15 anys vista com una opció per respondre a la demanda d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona, ha afegit la també exalcaldessa de Sant Cugat.

El futur projecte urbanístic metropolità a Cerdanyola del VallèsESTHER UTRILLA

La zona comercial és segurament un dels punts més espinosos del projecte, i ha canviat des del plantejament inicial, que proposava un gran centre comercial. La proposta va aixecar polseguera, entre altres coses, perquè hi ha oferta similar a municipis propers, com al mateix Sant Cugat. Ara, l’àrea comercial es planteja més petita, se situarà a prop de l’estació de Renfe i vol integrar-se amb oficines -un model inspirat en l’Illa Diagonal a més petita escala-. A canvi, s’ha ampliat el sostre dedicat a petit comerç situat en plantes baixes de les futures promocions.

La implantació d’empreses al voltant del Sincrotró Alba -que també prepara la seva ampliació- es vol aprofitar de la proximitat amb la UAB i els seus centres de recerca així com del Parc Tecnològic, ha explicat l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón. “El projecte és una oportunitat de país després d’anys de molta lluita i gràcies a la complicitat de tots els implicats”, ha destacat l’alcalde socialista.

Recreació del futur barri residencial i de l’àrea empresarial al fons, al voltant del Sincrotró.INCASÒL

Verd sobre l’antic abocador

Un altre dels punts del projecte que aixeca recels entre entitats i moviments veïnals és el que ha de resoldre la descontaminació dels terrenys de l’antic abocador de Can Planas, clausurat fa anys i sobre el qual ara s’ubicarà part del gran parc urbà. La Generalitat s’ha compromès a dur a terme els treballs de segellat: “Es faran amb un control exhaustiu”, subratlla Conesa, que destaca que les tècniques actuals permeten actuar amb seguretat i “aprofitar el sòl com han fet altres països”. El corredor verd ha de connectar els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac.

Pel que fa a les infraestructures, el futur barri residencial es dibuixa tenint en compte projectes ferroviaris a l’horitzó, però que són ara per ara llunyans. L’actual estació de Renfe Cerdanyola Universitat seria el node d’un centre modal que connectaria el futur ramal de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) des de l’estació de Gràcia a Barcelona.

A banda, es licitaran dos serveis de llançadora: un unirà l’estació de Rodalies amb Cerdanyola i Ripollet i l’altre amb l’estació de FGC de Sant Cugat. A banda, tots els futurs vials seran ciclables i estaran pensats per poder-los recórrer a peu. El segon pont que uneix el Parc de l’Alba amb la UAB s’ampliarà justament per garantir també el pas de vianants i bicicletes, i està previst un gran aparcament dissuasiu al costat de l’estació de tren.

Font: Ara, Incasòl,

Davant dels preus desorbitats de l’electricitat, el veïnat de Bellaterra està convocat fer una apagada massiva de mitja hora, avui divendres, 8 octubre 2021 (de 22 a 22:30 hores)

“Desconnecta de les elèctriques”. Sota aquest lema ERC, EH-Bildu, Junts, la CUP, el BNG, Més Mallorca i Més Menorca han convocat avui divendres 8 d’octubre una apagada elèctrica massiva i una cassolada divendres per respondre al xantatge de les elèctriques davant dels preus desorbitats de l’electricitat.

El dimarts 5 d’octubre de 2021 el Govern ha arribat a un acord per regular l’habitatge a Espanya a través d’una nova llei d’habitatge

L’Eixample de Barcelona des del cel|
FOTO: @illcheyney

Agustina Battioli (Content Manager Real Estate) Després de vuit mesos de retard hi ha fumata blanca i ja tenim una nova llei d’habitatge 2021. Aquesta nova Llei d’Habitatge és un dels compromisos de Govern de coalició entre PSOE i Unides Podem, la qual vol delimitar les pujades «abusives» del lloguer  de pisos a zones tensionades, porta dos anys amb molts bloquejos i controvèrsies i sembla que ara els partits que formen Govern per fi han arribat a un acord per a la seva aprovació.

 El gran punt de desacord, la regulació del preu del lloguer, s’ha desbloquejat i aquesta nova normativa permetrà limitar els lloguers dels grans propietaris (amb més de 10 habitatges) segons diferents característiques i condicions.  la nova norma tindrà en compte «les diferents competències existents en la matèria», tant autonòmiques com municipals, pel que ha indicat que han de ser les comunitats autònomes les que sol·licitin si volen aplicar o no el control de preus en les zones tensionades.  T’expliquem els punts clau sobre la nova llei que afectarà el sector immobiliari:

Punts clau sobre la nova llei d’habitatge

Podem dividir aquesta nova normativa en cinc claus que regularan el mercat.  Encara que l’acord per seguir endavant amb aquesta nova llei d’habitatge ha disparat les reaccions entre simpatitzants i retractors.  Trobem els lloguers públics, els avantatges fiscals, els habitatges buits i els grans propietaris.

Lloguers públics en les noves promocions d’habitatges

Avantatges fiscals per a petits propietaris per baixar el preu de lloguer

-Més impostos per als habitatges buits

Limitació de l’lloguer a habitatges de grans propietaris

Bons d’ajut per a joves

Lloguers públics en les noves promocions d’habitatges

Les noves promocions d’obra nova han de tenir una reserva del 30% d’habitatges destinats a parc públic, sent la meitat d’aquest percentatge destinat a l’lloguer social.  Així, un edifici amb 100 habitatges, ha de destinar 30 a aquest fi.

Avantatges fiscals per a petits propietaris per baixar el preu de lloguer

Els petits propietaris (amb menys de 10 habitatges en el seu poder) podran optar a grans descomptes i incentius fiscals per tal d’incentivar la baixada del preu de lloguer en els seus habitatges.  De fet, es planeja a una bonificació de fins al 90% de les rendes que obtinguin els propietaris en cas que baixin el preu de l’lloguer respecte a el contracte anterior.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha afirmat aquest dimecres que la llei no els obligarà a topar els preus de lloguer, però comptaran amb importants incentius que ajudaran a contenir-los.

Més impostos per als habitatges buits

Per incentivar el lloguer d’aquests habitatges, el Govern permetrà als ajuntaments que puguin augmentar la taxa de l’IBI per a habitatges que estiguin buits amb un recàrrec de fins al 150%.  Encara que s’ha matisat que la nova norma tindrà en compte «les diferents competències existents en la matèria», tant autonòmiques com municipals, pel que ha indicat que han de ser les comunitats autònomes les que sol·licitin si volen aplicar o no el control de preus en les  zones tensionades.

Limitació de l’lloguer a habitatges de grans propietaris

Els grans propietaris, que són aquells que tinguin més de 10 habitatges en la seva propietat, hauran d’adaptar el preu dels seus lloguers a l’índex de referència de la zona on es troba per a aquells habitatges que es troben en les anomenades «zones tensionades».

Uns 150.000 pisos podrien veure regulat el preu de l’lloguer amb la nova Llei d’Habitatge a l’ésser els que estan en mans de grans propietaris constituïts com a persones jurídiques

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estima que uns 150.000 pisos podrien veure regulat el preu del lloguer amb la nova Llei d’Habitatge a l’ésser els que estan en mans de grans propietaris constituïts com  persones jurídiques.

Bons d’ajut per a joves

El president de el Govern ha anunciat aquest dimarts que aquesta nova normativa inclourà la creació d’un ‘bo jove’ d’habitatge dotat amb 250 euros mensuals durant els propers dos anys.  Aquest bo va beneficiar els joves d’entre 18 i 35 anys amb rendes de treball i ingressos anuals inferiors a 23.725 euros.  A més, ha informat que, en els casos de les famílies més vulnerables aquest bo jove podrà completar-se amb més ajudes directes al lloguer de fins al 40% del seu valor.

El ‘bo jove’ per al lloguer d’habitatge que s’inclourà en la norma costarà 200 milions d’euros anuals i beneficiarà aproximadament a entre 40.000 i 50.000 joves

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha avançat que el ‘bo jove’ per al lloguer d’habitatge que s’inclourà en la norma costarà 200 milions d’euros anuals i beneficiarà aproximadament a entre 40.000 i 50.000 joves.  «Per als joves, que fins ara han tingut impossible poder desenvolupar el seu projecte vital, amb les mesures que s’estan activant canviarem molt la seva expectativa d’accedir a un habitatge», ha destacat la ministra.

Què es considera una «zona tensionada» en la llei d’habitatge?

La declaració d’un barri o un municipi com «zona tensionada» dependrà de l’Estat i de cada comunitat autònoma, incloent en la revisió a l’Ajuntament del municipi on s’estiguin estudiant aquestes zones.  Si una zona es declara tensa, aquesta tindrà una durada mínima de tres anys

Que el preu mitjà de l’lloguer a la zona sigui més del 30% dels ingressos mitjans dels habitants de barri en qüestió.

Així, si els ingressos mitjans d’un barri són de 25.000 euros, el preu dels lloguers no hauria de superar els 5.000 € anuals (416,6 € a el mes)

Així, en aquestes zones afectades s’establiran índexs de referència de l’preu de l’lloguer que grans propietaris han de respectar, així com petits propietaris que vulguin optar als avantatges fiscals.

Font: Fotocasa Life

Logotip de la Universitat Autònoma de Barcelona

Arran dels fets ocorreguts el migdia del dimecres, 6 d’octubre, en un acte organitzat per un col·lectiu d’estudiants de la UAB, l’Equip de Govern:

– expressa el seu convenciment que el campus universitari ha de ser un exemple de convivència pacífica i d’exercici de llibertat d’expressió, on les idees i reivindicacions democràtiques tinguin cabuda, sempre que es facin amb respecte envers tots els membres de la comunitat i els béns públics.

– rebutja la situació de tensió que s’ha viscut i lamenta la instrumentalització ideològica que es fa del campus universitari per part de determinats partits polítics, que invisibilitza l’activitat acadèmica i investigadora que duu diàriament a terme la Universitat.

Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 6 d’octubre de 2021