L’Amaro (‘amarg’ en italià, plural amari) és un tipus delicor d’herbes italiana que sol prendre’s després dels àpats com a digestiu.
Col·lecció privada d’Amari
Sol ser amarg i dolç, de vegades ensucrat, amb un contingut en alcohol habitualment entre el 16 i el 35%. L’amar sol produir-se macerant herbes, arrels, flors, escorces i pell de cítrics en alcohol, ja sigui en licors neutrals o vi, barrejant després de filtrar amb almívar i deixant envellir la barreja en tonell o ampolla.
Es produeixen comercialment dotzenes de varietats, sent les més difoses les de Averna, Ramazzotti, Lucano i Montenegro. Un amar típic està elaborat amb diverses (de vegades diverses dotzenes) d’herbes i arrels. Alguns fabricants enumeren amb cert detall els ingredients a l’etiqueta de l’ampolla. És típic que l’amaro inclogui: genciana, angèlica i quina, així com melissa, revetlla, ginebró, anís, fonoll, cúrcuma, gingebre, menta, farigola, salsa, llorer, picor, pell, , ruda, ajenjo, sauc i centáurea menor.
Molts fabricants remunten la seva recepta o producció al segle XIX. Les receptes van sorgir sovint a monestirs o farmàcies.
Els amari solen prendre’s amb gel i un tros de llimona, o barrejats amb tònica.
L’amar no s’ha de confondre amb l’amaretto, un altre licor italià que és dolç i està aromatitzat amb ametlla o els pinyons de fruites com l’albercoc, ni amb el maró, un vi vermell sec italià de Valpolicella
A més, el BOE té publicades les noves restriccions de trànsit a Catalunya.
El Servei Català de Trànsit ja va informar el diumenge 1 de maig, que els camions només podian circular pel carril dret a Catalunya a l’AP7. A més, el BOE va publicar les noves restriccions de trànsit a Catalunya, que inclouen que en condicions de boira, els camions estan obligats a circular pel carril més a la dreta de la calçada.
CETM recorda que, com ha passat en ocasions anteriors, després de l’eliminació dels peatges a l’AP-7, Trànsit adopta mesures especials en determinades dates, com les operacions retorn dels caps de setmana, davant l’increment de la intensitat de la circulació . Tal com detallen en un comunicat, la instal·lació de carrils addicionals en sentit contrari és incompatible amb la possibilitat que els vehicles pesants puguin circular per altres carrils que no siguin el carril dret de la calçada.
Per això, davant la celebració d’un nou festiu nacional, ha establert l’obligació de circular pel carril dret de la via i la prohibició d’avançament i circular a més de 80 km/h, per als vehicles de transport de mercaderies de més de 7’5 tones en ambdós sentits al tram de l’autopista AP-7 comprès entre el punt quilomètric 158, incorporació de la B-30 a l’AP-7, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès i el punt quilomètric 213, bifurcació AP-7 AP-2.
La capital catalana té 29 estrelles Michelin i dinou restaurants amb els millors guardons mundials.
82 per cent de visitants de l’Estat que han viatjat a Barcelona en els darrers dos anys ho han fet per la gastronomia.
Alguns dels grans xefs catalans, amb responsables de Turisme de Barcelona, ahir|TB.
Mireia Rourera|La capital vol atraure turisme cultural i de qualitat Una campanya turística reuneix els millors xefs a la Fundació Miró Una de les millors cares de Barcelona i Catalunya són els seus xefs. Alguns d’ells es van trobar ahir a la Fundació Miró per, des de les altures de Montjuïc, des d’on es veu tota la ciutat, presentar al costat de Turisme de Barcelona la nova campanya La revolució gastronòmica continua a Barcelona. La idea és apostar per l’alta gastronomia com a marca de la ciutat i pels successors d’aquells cracs de la cuina –Ferran Adrià, Santi Santamaria, Joan Roca i Carme Ruscalleda– que ara fa vint anys van catapultar la cuina catalana al cim del món. “Volem tornar a posar la gastronomia en el centre del relat de Barcelona”, va dir Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona, que va reconèixer que la campanya també és una manera de donar suport a un sector que ha patit molt durant la pandèmia, tot i que ara, amb les piles ja posades, torna a ser un imant per als paladars més exigents del món (que, també, vol dir turistes d’alt poder adquisitiu). “Volem mostrar la millor cara de la ciutat”, va dir el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que no amaga que el turista gastronòmic és dels que més interessa que vinguin a la ciutat. “El debat no és «turisme, sí» o «turisme, no». El debat és «turisme de qualitat»”, va explicar, i va destacar que, a més, els turistes que venen a menjar en algun dels millors restaurants del món de Barcelona també estan interessats en la cultura i viatgen tot l’any; per tant, desestacionalitzen i desconcentren. La campanya vol reivindicar la sostenibilitat i la innovació, i és una aposta pels productes de proximitat, la cuina mediterrània i l’experimentació.
Entre els molts xefs que ahir van ser a la Fundació Miró, hi havia Oriol Castro, que, amb Eduard Xatruch i Mateu Casañas, han fet del Disfutar (dues estrelles Michelin) el cinquè millor restaurant del món segons The World’s 50 Best Restaurants, i el jove Joseba Cruz, el “nòmada” de Le Clandestin que cuina amb productes del bosc.
LA XIFRA
82 per cent de visitants de l’Estat que han viatjat a Barcelona en els darrers dos anys ho han fet per la gastronomia.
Una ciutat d’estrelles culinàries El 68% dels visitants de Barcelona declaren que la segona activitat que més han dut a terme durant la seva estada a la ciutat és la degustació de gastronomia, segons Turisme de Barcelona, que també destaca que un 65% de la despesa del visitant que ve a la capital catalana es destina a menjar i beure. Si es parla del visitant espanyol, les xifres ho diuen tot: el 82% dels que han viatjat o s’han escapat a Catalunya i Barcelona en els darrers dos anys ho han fet per gaudir d’una experiència gastronòmica.
El gran prestigi dels establiments i cuiners catalans fa que la visita als restaurants sigui un motiu únic i suficient per visitar la ciutat, diu Turisme de Barcelona.
La capital catalana té 29 estrelles Michelin i dinou restaurants amb els millors guardons mundials. Amb tres estrelles, hi ha l’Àbac, de Jordi Cruz, i el Lasarte, de Martín Berasategui, amb Paolo Casagrande com a cap de cuina. I llavors venen els restaurants de dues estrelles: Cinc Sentits, Cocina Hermanos Torres, Disfrutar, Moments i Enoteca. I els restaurants amb una estrella: Aürt, Oria, Alkimia, Dos Palillos, Hisop, Hofmann…
L’Associació Bellaterra BV-1414 incrementa la seva campanya perquè l’EMD i la Diputació escoltin d’una vegada al veïnat i limitin la perillosa carretera a 30 km hora.
PROU BLA, BLA, BLA,…VOLEM FETS!!
Ramón Andreu manté a la Junta del Veïnat de Bellaterra que és partidari d’una BV-1414 amb trams de 50 km hora.
PROJECTE PER A LA BV-1414 ON ÉS??
Cal recordar que la BV-1414al seu km. 3 a tocar el centre de Bellaterra, no té voreres i legalment la velocitat s’hauria de limitar-se a 20 km. hora, però a pesar de les denúncies dels partits a l’oposició ERC, Convergents i mitjans de comunicació, l’EMD i Diputació (Titular de la BV-1414) no tenen en compte l’opinió del veïnat.
SOLUCIONS PER A LA BV-1414 QUAN??
El veïnat demana al govern de l’EMD menys “Comunicats Oficial” de propaganda i més fets, menys Bla, Bla, Bla…perquè s’ha de governar per tot el veïnat.
Víctimes del franquisme davant el desafiament de les eleccions andaluses: de l’ascens de la ultradreta com a “surpa” al galimaties de les esquerres com a “esperança”.
La Memòria, davant del “repte” de les eleccions a Andalusia|Juan Miguel Baquero
JUAN MIGUEL BAQUERO|La Memòria Històrica davant una “aturada total” a Andalusia. És l’escenari que enfronten les víctimes del franquisme a les eleccions regionals del 19J, segons col·lectius memorialistes. El primer Govern regional de dretes –PP i Ciutadans amb suport extern de Vox– ja ha frenat les polítiques públiques. I el marc, si estrenyen les femelles, porta a la seva “desaparició”. Ni fosses, ni divulgació. Zero. Un desafiament amb l’ascens de la ultradreta i el galimaties de les esquerres com a teló de fons.
“Han estat a l’aguait però no s’han atrevit a donar-nos la urpada”, resumeix la presidenta de la Nostra Memòria, Paqui Maqueda, sobre la legislatura que expira. “Faran desaparèixer la Memòria, ho tenim clar”, subratlla Silvia González, de la Associació Granadina per a la Recuperació de la Memòria Històrica (AGRMH).
El Govern presidit per Juan Manuel Moreno (PP) va treure les tisores contra la Memòria des del primer minut. Va anunciar la desaparició de la Llei de Memòria per bescanviar el text per una normativa de Concordia. Tot i que el propòsit va quedar al calaix, amb intents discontinus, l’Executiu sí que va paralitzar el I Pla Andalús de Memòria Democràtica 2018-2022 que dissenyava una actuació integral en la matèria.
A partir d’aquí, l’administració regional retalla els recursos destinats a la recerca de fosses comunes, subvencions a projectes de recerca i divulgació, homenatge a les víctimes i reconeixement de Llocs de Memòria, inclusió de la matèria a les aules… i una tisorada, al al desenvolupament de la vigent legislació memorialista.
Líder en repressió franquista
Per actualitzar el marc, la Junta d’Andalusia va fer desaparèixer la direcció general de Memòria Democràtica i va crear un comissionat per a la Concòrdia que dirigeix Francisco Javier Arroyo —un antic alt càrrec dels mandats de Mariano Rajoy— i depèn de la conselleria de Cultura i Patrimoni Històric que encapçala la popular Patricia del Pou. Una degradació institucional des de la qual l’Executiu andalús ha bregat amb la causa memorialista.
“L’entrada de les dretes s’ha notat en primer lloc amb l’eliminació de la direcció general, que és un retrocés immens, i hi ha una mena de negociat de la Concòrdia que és com res”, entén l’exdirector de Memòria de la Junta i portaveu de l’Assemblea Andalusa Memorialista, Lluis Naranjo. D’aquí al “zero euros” i la “gairebé desaparició de les polítiques memorialistes”, diu.
Víctimes del franquisme al sud del país| Juan Miguel Baquero
“Les intencions ja han quedat clares en aquesta legislatura a Andalusia, on Vox ha estat fora del Govern però amb PP i Ciutadans han creat una parada i abandonament definitiu” a les víctimes del franquisme, opina el portaveu de la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica, Antonio Manuel Mateos.
I no és una qüestió fútil a la regió líder en repressió franquista. Andalusia és la zona més castigada per la violència colpista. Les xifres oficials certifiquen que un terç de les desaparicions forçades de tot el país estan en sòl andalús amb almenys 708 tombes il·legals i 45.566 persones assassinades, segons el Mapa de Foses
Uns números que superen el terrorisme d’Estat de les dictadures de l’Argentina i Xile juntes. I que sumen el treball esclau, la violència contra les dones, els nadons robats o l’espoliació als derrotats, entre altres aspectes de la repressió polièdrica.
El “repte” de l’aturada total
“La Memòria es juga una parada total, com ja ha passat. Aquesta gent vol fer desaparèixer la Memòria i convertir-la en una cosa que no té res a veure”, assegura la vocal de Famílies i Investigació de l’Associació Granadina. “És un canvi ideològic brutal i un canvi en l’impuls que ha donat el Govern d’Espanya i el que va donar anys enrere la Junta amb governs de PSOE i IU”, precisa Silvia González.
La consolidació del Partit Popular a les enquestes electorals i el descens en intenció de vot de Ciutadans suma l’ascens de Vox per dibuixar una escena poc favorable per a les víctimes del feixisme espanyol. Almenys a priori. Un guió que intenten torçar les esquerres sumides en un galimaties que oscil·la des d’un PSOE ranquejant en els sondejos al registre accidentat de la coalició Per Andalusia i el concurs d’opcions com Adelante Andalucía o Andaluces Levantaos.
Treballs arqueològics a Alcalá del Río (Sevilla) Juan Miguel Baquero
El 19J “suposa tot un repte”, en paraules de Paqui Maqueda. El possible “desembarcament de la ultradreta” al proper Executiu andalús significarà, a nivell institucional, “derogar la mateixa Llei de Memòria Democràtica”. I “als carrers”, l'”auge dels discursos d’odi” suposarà “un perill, també físic, perquè aquesta gent no raona, només envesteix, i ens temem un perfil de violència i enfrontament”, auguren des de Nuestra Memòria.
Si el que diuen les enquestes és un Govern majoritàriament de dretes, no auguro un bon futur a la Memòria Històrica a Andalusia. Dependrà de la configuració del Parlament i del Govern. De si hi ha la dreta i, sobretot, amb quina presència hi ha la ultradreta”, sostenen des de la Coordinadora Andalusa per la Memòria. L’actual mandat ja ha deixat “preavisos” de Vox i “l’única diferència és que ho faran amb menys complex , perquè també amb el Govern del PP i Ciutadans hi ha un abandó evident a les víctimes del franquisme”, segons Antonio Manuel Mateos.
“La Memòria es juga a les eleccions seguir la tendència dels últims anys, menysprear el moviment memorialista, treure subvencions i impedir que s’investigui, paralització dels Llocs de Memòria, exposicions, participació a les aules… zero euros, res per explicar la veritat del que va passar, que és un dret de la ciutadania, no només de les víctimes”, esgota l’Assemblea Andalusa Memorialista. “Si torneu a governar la dreta, i més amb Vox, arrasaran amb tot, sobretot amb les fosses comunes”, explica Luis Naranjo.
Sacrificar la Memòria
Sabem que si Vox entra en un Govern del PP, una de les primeres sacrificades serà la Memòria. Hi haurà una desaparició, no de les famílies i associacions, que continuarem lluitant”, reflexiona Silvia González. “S’ha notat una ombra amenaçadora. Ha estat un guait, han estat aguaitant-nos, però no s’han atrevit a donar-nos la urpada. L?exemple més gran és que la llei no l?han derogat», manifesta Paqui Maqueda.
Els darrers anys “s’han alentit moltíssim els treballs i s’ha canviat el llenguatge, intentant que aquest tema transcendeixi el mínim possible i que fos com una qüestió humanitària quan és un problema polític i social enorme en aquest país”, continuen des de l’AGRMH. “Fins i tot aquesta visió paternalista cap a les víctimes”, coincideix La nostra Memòria. “Quan hem anat a parlar amb representants del PP ho veuen des de la compassió, no des del discurs enclavat als Drets Humans, a les greus violacions, la impunitat i la responsabilitat de l’Estat”, apunten.
A terra andalús hi ha un terç dels desapareguts de tot Espanya|Juan Miguel Baquero
“Han tancat la porta d’accés a l’administració pública a famílies que tenen víctimes a les fosses comunes”, incideix la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica. PP i Ciutadans “han anat minvant les assignacions pressupostàries i l’execució que aquestes han tingut, deixant unes xifres irrisòries, i han tallat el pressupost previst al pla quadriennal que havia d’acabar aquest any”, segons Mateos. Una “volta d’esquena a les víctimes” que serà “més clara si la ultradreta accedeix al Govern andalús”.
“I les exhumacions ‘humanitàries’, sense jutges i una política adequada, trencant tots els paràmetres internacionals… el tema de les fosses és sagnant perquè està en un marc tècnic arqueològic i nega la veritat a les víctimes”, critica Naranjo. Tot pot anar a pitjor, adverteix. “Fonamentalment al relat, hi ha una volta a un discurs clarament franquista, ni tan sols equidistant, amb una línia en ascens que és el negacionisme del genocidi franquista i el revisionisme que la República va ser tan culpable o més” que els colpistes.
“El que volen és fer una relectura de la guerra civil i de les seves conseqüències, i no volen que hi hagi proves i surti a la llum tot el que es va fer”, afirma González. L'”única esperança són les activitats que potencia el Govern central des de la secretaria d’Estat de Memòria, que serà l’únic suport”, suggereix. I el “temor”, que el “discurs d’odi” contra la Memòria arribi a l'”enfrontament” als carrers, diu Maqueda, “per la manera que la ultradreta té d’assenyalar, ja ho van fer amb els nostres familiars i sabem on són” .
En aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.
«Ens fa tanta mandra fer el sopar que amb la quantitat suficient de sucre seríem capaços de menjar-nos una caca de gos, trobar-la bona i defensar-ho davant de qui fos.» (Maria Nicolau)
Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra el síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d’una societat que menja però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recuperar el sentit de l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.
Entusiasta, inconformista i hilarant, maria nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis collectius i la vivència íntima. Per què l?olla és l?invent primordial de la civilització? què ho fa, que els pastissos s?inflin al forn? com és que només comprem salmó i lluç, tenint el mediterrani ple d?altres varietats de peix? en aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.
Irreverent, inconformista, molt més que un llibre de receptes. Una crida a retrobar el plaer de la cuina quotidiana i a viure amb sentit comú.
Entusiasta, inconformista i hilarant, Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis col·lectius i la vivència íntima. Per què l’olla és l’invent primordial de la civilització? Què ho fa, que els pastissos s’inflin al forn? Com és que només comprem salmó i lluç, tenint el Mediterrani ple d’altres varietats de peix?
Sobre el llibreCuina! O Barbàrie:
Això no és un llibre de receptes convencional. Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra la síndrome del no-tinc-temps i l’absurditat d’una societat que menja però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recuperar el sentit de l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.
Entusiasta, inconformista i hilarant, Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis col·lectius i la vivència íntima. Per què l’olla és l’invent primordial de la civilització? Què ho fa, que els pastissos s’inflin al forn? Com és que només comprem salmó i lluç, tenint el Mediterrani ple d’altres varietats de peix? En aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.
Maria Nicolau (La Garriga, 1982) CEDIDA
Maria Nicolau (la Garriga, 1982) és cuinera d’ofici i per vocació. Durant més de 20 anys ha treballat en nombrosos restaurants a Catalunya, Espanya i França. Actualment viu a Vilanova de Sau, Osona, on condueix el restaurant de cuina catalana El Ferrer de Tall. La podeu sentir a El Matí de Catalunya Ràdio i la podeu trobar fent soroll a les xarxes i en diferents programes de televisió. Sobretot, la Maria és una entusiasta, perquè li apassiona el que fa i perquè no troba distinció entre allò que és i allò a què es dedica.
Font: Maria Nicolau, Ara Llibres, FNAC, La Central
El govern posa a licitació per 21,6 milions el maquinari per a la T-Mobilitat arreu del país. A finals de l’any vinent ja es pagarà el trajecte metropolità per nivell d’ús i quilòmetres.
L’actual títol de transport de cartró sense xip desapareixerà a la tardor, si es compleixen les previsions
La T-Mobilitat podria estar operativa a finals del 2024. És el nou termini que ha donat el govern aquest dilluns, després d’anunciar que ja ha tret a concurs públic les màquines que hauran de validar aquest nou títol de transport (tant els aparells com el programari necessari per llegir les targetes).
La maquinària s’haurà d’instal·lar en autobusos urbans i interurbans i a les estacions de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat d’arreu de Catalunya. El contracte, que és per un import total de 21,6 milions d’euros i es va licitar divendres, es tramitarà pel procediment d’urgència i podria estar adjudicat al juliol.
Si es compleixen els terminis, el sistema únic de validació podria activar-se a finals d’aquest any o principis del 2023 a les set corones de l’ATM de Barcelona, i a finals del 2024 a tot Catalunya.
Adeu als títols de cartró
La nova maquinària ha de permetre dir adeu als títols de cartró sense xip que tenim actualment i canviar el sistema de pagament actual, amb una tarifa plana per corones, per un de basat en la distància recorreguda per cada usuari i pel fet de si agafa el transport públic de forma habitual o no.
Com es farà aquest càlcul de tarifes per quilòmetre encara no se sap, tal com ha reconegut el secretari general de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font:
“Hi haurà una zona zero del teu entorn amb tarifa plana, que calculem que serà uns 10 quilòmetres a la rodona, i el preu anirà pujant progressivament a mesura que facis quilòmetres amb transport públic.”
“Partirem de la base que ningú pagui més del que paga en aquest moment”, ha explicat Font, que ha assenyalat que encara hi ha punts importants en discussió amb el conjunt de les ATM, per exemple, “com es farà el càlcul del sistema quilomètric (que serà en línia recta); l’extensió de la zona zero, antiga corona 1; quins seran els quilòmetres que significaran un canvi de sistema de pagament; com es premiaran els usuaris habituals, i com s’evitarà penalitzar la gent que fa grans recorreguts”.
Un projecte molt complex, ple d’entrebancs i sobrecostos
El sistema tarifari integrat de la T-Mobilitat aspira a abastar un total de 296 municipis catalans repartits en les sis zones tarifàries (per a qualsevol mitjà de transport públic). Viatjar a qualsevol d’aquestes zones es pagarà amb una sola targeta de plàstic, semblant a una targeta de crèdit, amb tecnologia sense contacte, que només caldrà acostar al lector per validar el viatge, o per una aplicació descarregada al mòbil.
Actualment, la T-Mobilitat ja funciona, però només a la primera corona de Barcelona. Integra 36 municipis i té 90.000 usuaris donats d’alta, que fan 180.000 validacions al dia, però només poden utilitzar la T-Usual i la T-Jove, és a dir, només dos de la vintena llarga dels títols diferenciats que actualment TMB té a la venda en format cartró (tampoc la T-Casual) i, tot i que ja no està en període de proves, sovint dona problemes als usuaris, tant a l’hora de recarregar-la com quan l’han de llegir els sensors.
La integració de zones, en paral·lel
En paral·lel a la instal·lació de les noves màquines per llegir la T-Mobilitat a busos, tramvies i estacions d’arreu de Catalunya, el govern anirà integrant les comarques que actualment no estan a les ATM de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona o Terres de l’Ebre.
D’aquesta manera, al llarg d’aquest any s’integrarà l’Alt Pirineu amb Lleida, el Solsonès amb Barcelona i la Garrotxa amb Girona. De cara al 2023, serà el torn d’ntegrar amb l’ATM Girona l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.
El govern calcula que els usuaris d’aquestes comarques “veuran reduït un 40% el preu del transport públic amb la integració”.
L’Associacio Bellaterra BV-1414 segueix la permanent campanya reclamant el límit de 30 km però l’EMD i Diputació segueixen sense escoltar el veïnat i estitats cíviques.
S’ha pensat de protegir als vianants amb tanques o barrots la perillosa corba amb estreta vorera de l’avinguda Bertomeu amb Ramon Llull?
BELLATERRA.CAT 