Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Josep Maria Riba Farres, President EMD Bellaterra |
Les entrades només es podran expedir a les taquilles de les sales i s’haurà d’acreditar l’edat, segons el decret aprovat aquest dimarts pel govern espanyol.
Les persones de més de 65 anys podran anar al cine per dos euros un cop a la setmana a partir de juliol i fins a finals d’any. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el decret que ho farà possible.
Segons ha explicat el ministre de Cultura, Miquel Iceta, les sales de cinema que s’hi vulguin adherir tenen set dies hàbils per presentar la sol·licitud, a partir de la publicació del decret al BOE, aquest dimecres.
Cultura recomana que el dia en què els més grans de 65 anys puguin accedir a aquestes entrades sigui preferiblement els dimarts, a excepció de les sales que només obrin durant el cap de setmana, i apunta que només es podran expedir a les taquilles de les sales, amb identificació prèvia de la persona i l’acreditació de l’edat.
La iniciativa, anunciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez en plena campanya del 28M, costarà deu milions d’euros i beneficiarà més de nou milions i mig de persones de més de 65 anys.
Les sales que hi participin rebran la subvenció, que és compatible amb altres ajudes públiques, amb caràcter bimestral. Així, abans del 30 de setembre del 2023 s’abonarà la quantitat corresponent a les entrades venudes entre l’1 de juliol i el 31 d’agost; i abans del 30 de novembre, la quantitat de les entrades venudes entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre. Les sales beneficiàries hauran de justificar les entrades venudes abans.
Difícil recuperació postpandèmia
Iceta ha justificat la mesura perquè a les sales de cinema “els està costant recuperar-se” després de la pandèmia.
Segons el ministeri, hi ha diferències entre franges d’edat: mentre que el 49,3% dels joves de 20 a 24 anys va anar almenys un cop a l’any al cinema entre el 2021 i el 2022, aquest percentatge cau fins al 6% en la població de més de 65 anys. Aquesta xifra destaca si es té en compte que, segons ha assenyalat Iceta, aquest públic era “part essencial” de l’assistència a les sales de cinema abans del 2020.
D’altra banda, el govern espanyol també ha aprovat la convocatòria de 62 milions d’euros en ajudes per a llargmetratges. El total és un 10,71% superior al de l’any passat i forma part del fons de 107 milions d’euros previst per al 2023.
Font: CCMA
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura |
Familiars, col·lectius memorialistes, la Universitat, representants veïnals i polítics participen en un acte d’homenatge davant d’una de les fosses que guarden les restes de les víctimes des de més de vuit dècades.
Al juny de 1941, una trentena de persones van ser afusellades i enterrades en una fossa comuna al cementiri de Sant Rafael de Còrdova.
Una fossa de postguerra, on van acabar els cossos de 860 republicans, de presos i de condemnats a consells de guerra. Diumenge, 11 de juny de 2023, 82 anys després, just sobre aquesta fossa, familiars, col·lectius memorialistes, representants veïnals i polítics de formacions d’esquerra i de la Càtedra de la Universitat de Còrdova, han participat en un acte d’homenatge, creant un llenç de la memòria , amb fotografies i noms de les víctimes, reclamant que l’exhumació i la recuperació de les seves restes es faci ja.
“Busca’m aquí, en aquesta terra”, deia una estrofa d’una de les cançons interpretades a l’acte pel cor de la Universitat. Aquí, en aquesta terra, a la de la fossa del cementiri de Sant Rafael ia la del cementiri de La Salut, van ser enterrades més de 4.000 persones, víctimes de la repressió després del cop del 1936 i el franquisme.
Estudis històrics i arxivístics han completat aquest llistat de milers de persones, de les quals aproximadament la meitat se’n coneixen els noms i els cognoms. Els sondejos duts a terme per la Societat Aranzadi en tots dos campsants han localitzat les fosses, on es troben víctimes des del 1936 al 1944, algunes zones amb centenars de cossos ‘intactes’ en quadres de La Salut i, en altres casos, amb fosses modificades a al llarg de les dècades, com a San Rafael. Els treballs d’excavació i exhumació de les restes estan només pendents que l’Ajuntament de Còrdova adjudiqui aquestes tasques, que seran finançades amb 1,6 milions d’euros després de l’acord de les quatre administracions -Govern, Junta d’Andalusia, Diputació Provincial i Ajuntament de Còrdova-.
“ESTEM A LA RECTA FINAL”
“Creiem sincerament que som a la recta final”. Són paraules d’Antonio Deza, president de l’Associació Dejadnos Llorar, que representa les famílies que busquen, 87 anys després, els seus éssers estimats. El seu pare i diversos dels oncles van ser assassinats i formen part dels milers de víctimes que encara es busquen a Còrdova. Com els pares, els avis, els oncles dels que avui els han retut homenatge en aquest acte: fills ja ancians, néts, nebots i altres familiars que amb les seves fotografies, els han tornat a recordar perquè no caiguin en l’oblit.
La música i la poesia han acompanyat els familiars de les víctimes i la resta de participants -mig miler de persones aproximadament- sobre la fossa que està per excavar al cementiri de Sant Rafael. I, per descomptat, l’emoció dels que encara no han pogut recuperar les restes dels seus. Arribats de la província, de la mateixa ciutat de Còrdova i d’altres punts com Barcelona, han dipositat clavells vermells i les fotografies dels seus familiars als llenços que s’han creat sobre la fossa.
En ells, els noms dels 402 presos republicans, condemnats a mort i afusellats després d’acabada la guerra que van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Sant Rafael. I en el record, així mateix, els 458 presos que van morir de gana, maltractament i malaltia per l’amuntegament i la insalubritat de la presó de Còrdova que, el 1941, va arribar a albergar més de 4.000 presos republicans.
“Exhumació, veritat, justícia i reparació”
Són les peticions dels que porten tota una vida esperant per poder tenir les restes dels seus familiars. “Víctimes de la violència espontània, en calent, afusellats, però també de la repressió institucionalitzada posterior, dels consells de guerra”, ha descrit el director de la Càtedra de Memòria Democràtica de la Universitat de Còrdova, Francisco Acosta, on duen a terme estudis sobre els milers d’arxius dels consells de guerra de postguerra amb víctimes cordoveses.
A totes elles, les famílies no les han deixat de buscar en tot aquest temps. “Ens els van matar”, recordava l’escriptora Matilde Cabello en uns versos dedicats a aquest homenatge. I totes confien que en els propers mesos, per fi, comenci el final d’aquesta llarga espera, amb les excavacions de les fosses, les exhumacions de les restes i la identificació amb proves d’ADN, perquè puguin estar ja en mans de les seves famílies i descansar.
Font: Cordópolis, Antonio Barragán Moriana
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Antonio Barragán Moriana, Memòria històrica |
Ja podeu reservar el vostre llibre “Nova Crònica de Bellaterra” a la Llibreria Paper’s de Bellaterra (Preu oficial 20€)
18 anys després de sortir a la llum l’obra Bellaterra, 1930-2005 Crònica de 75 Anys, (el proper 18 de juny de 2023, a 2/4 de 12, a la Placa del Pi), el seu mateix autor Ignasi Roda Fàbregas, presentarà “Nova Crònica de Bellaterra”, un nou llibre de compilació de cartes, articles de premsa i documents sobre Bellaterra i escrits entre el 2000 i l’11 de març de 2023.
Bellaterra.Cat aprofita l’ocasió per suggerir a Josep Maria Riba i Farrés, -escollit nou President de l’EMD el 28M-, porti a terme el nomenament del bellaterrenc històric Ignasi Roda Fàbregas, Cronista Oficial de Bellaterra, com tenen gairebé tots els pobles.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Cultura, Ignasi Roda Fàbregas, Llibreria Paper's, Nova Crònica de Bellaterra |
18 anys després de sortir a la llum l’obra Bellaterra, 1930-2005 Crònica de 75 Anys, (el proper 18 de juny de 2023, a 2/4 de 12, a la Placa del Pi), el seu mateix autor Ignasi Roda Fàbregas, presentarà “Nova Crònica de Bellaterra”, un nou llibre de compilació de cartes, articles de premsa i documents sobre Bellaterra i escrits entre el 2000 i l’11 de març de 2023.
Bellaterra.Cat aprofita l’ocasió per suggerir a Josep Maria Riba i Farrés, -escollit nou President de l’EMD el 28M-, porti a terme el nomenament del bellaterrenc històric Ignasi Roda Fàbregas, Cronista Oficial de Bellaterra, com tenen gairebé tots els pobles.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura, Ignasi Roda Fàbregas, Nova Crònica Bellaterra |
– Construir una casa en poques setmanes: la industrialització arriba al sector residencial
– Mòduls, estructures metàl·liques i parets de formigó entren al sector residencial per aconseguir un estalvi de temps de construcció.
La industrialització de la construcció s’obre pas a Catalunya també per fer habitatges.
Les cases prefabricades van començar fa moltes dècades, però no van aconseguir atraure una gran demanda per la imatge d’habitatge barat. La industrialització va créixer durant aquest temps en la construcció d’equipaments públics, com hospitals, escoles o residències. Ara aquesta experiència torna a l’habitatge residencial amb fórmules que permeten fer des d’habitatge social fins a vivendes de luxe, com ha comprovat Valor Afegit.
Una gran instal·lació industrial de Compact Habit està situada a Cardona. S’hi fabriquen habitatges en sèrie a partir de mòduls construïts amb formigó. Seran 45 habitatges de promoció municipal que s’instal·laran al barri del Poblenou de Barcelona al mes de juliol. Hauran passat cinc mesos des de l’inici del procés constructiu.
Francesc Cots és el cap d’obres de la Constructora d’Aro, empresa lligada a Compact Habit: “Es tracta d’endur-nos uns mòduls completament tancats que ja poden tenir façanes i tancaments amb les seves fusteries i també amb totes les divisions interiors fetes amb les instal·lacions que van a dins de cada habitatge, fins i tot sanitaris i cuines poden sortir ja de la fàbrica.”
El cost d’aquest tipus de construcció és similar al de les construccions convencionals, perquè cal pagar un transport que s’emporta la diferència. L’estalvi de temps és el gran avantatge, però també es generen un 40% menys d’emissions de CO₂ i es produeixen un 75% menys de residus. Un altre avantatge són les condicions de treball, molt més segures per a les persones que les d’una obra a l’aire lliure i en alçada.
César Vivas és l’arquitecte de la promoció municipal i explica que està previst acabar-la en onze mesos. “El que és interessant d’aquest sistema és que en aquesta fàbrica s’està treballant ja des de desembre o gener i en obra hem començat amb els fonaments fa un mes. Vol dir que s’està treballant ‘off side’ i ‘on side’, que s’estan encavalcant les feines i, per tant, podem reduir el termini d’execució. Segurament aquest edifici, si fos convencional, es construiria en el doble de temps”.
L’edifici que sortirà d’aquí en camions en les pròximes setmanes forma part d’un conjunt de set promocions que l’Ajuntament de Barcelona impulsa fent servir mètodes industrialitzats, i que se sumen a les dues fetes amb contenidors que ja estan habitades.
Lucía Martín és la regidora d’Habitatge de Barcelona i dona els arguments polítics que hi ha darrere l’operació: “Estem en un moment d’emergència habitacional i, per tant, necessitem fer habitatge públic molt ràpidament, i necessitàvem augmentar la sostenibilitat del procés constructiu.”
Una casa en deu setmanes
L’estructura de les cases que s’estan construint a la Roca del Vallès està feta de columnes d’acer galvanitzat produïdes en una fàbrica. Aquí no hi ha parets de maons com a les obres convencionals i això fa que l’obra pugui anar molt més de pressa perquè només cal muntar l’estructura i afegir les peces del terra i de les parets, que també arriben de fàbrica.
El promotor és Antoni Clascà, i diu que aquest tipus de construcció “permet una rapidesa a la construcció mai vista. Perquè tingueu una idea, una casa d’aquestes d’uns 130 metres quadrats amb quatre habitacions i dos banys en una sola planta ens permet fer-la en deu setmanes”.
La industrialització de la construcció està entrant en el sector residencial després de molts anys de creixement en edificis d’equipaments.
L’abundància de mà d’obra feia que aquí no se sentís la necessitat de millorar l’eficiència, com sí que ha passat als països del nord d’Europa. Ara, això està canviant i els industrials presenten els seus arguments.
Carles Farré és un empresari de Lleida que va patentar un sistema d’unions metàl·liques que s’aplica a la promoció de la Roca. “Starmodul permet fer estructures sense soldar de manera fàcil i simple. No necessitem mà d’obra qualificada perquè les mateixes unions fan l’estructura també en forma d’esquadra. Nosaltres subministrem l’estructura desmuntada perquè el mateix client la pugui muntar a l’obra.”
La construcció amb columnes d’acer és indistingible quan la casa està acabada. La majoria dels professionals prefereixen sistemes que transportin les peces a la parcel·la en lloc de moure una casa construïda en una fàbrica a base de mòduls. El nombre de camions necessaris és molt menor si es poden apilar els components.
Estructures de formigó
Les instal·lacions d’Hormipresa, al Pla de Santa Maria, són d’una mida descomunal. Aquí es fabriquen estructures de formigó que serveixen per fer hospitals, escoles, universitats i també residències particulars. De fet, l’empresa va començar fent cases prefabricades fa cinquanta anys, però el creixement ha estat en el sector industrial i ara es potencia el residencial per continuar guanyant terreny.
Matthieu Fillol és el director comercial d’Hormipresa i destaca la reducció de temps que suposa el seu sistema: “Com que el muntatge de la casa es pot reduir a dues setmanes, tot el procés de construcció es pot reduir a sis mesos. Potser surt una mica més cara la construcció, però al final, si comptem amb els indirectes, surt un benefici de la industrialització”.
Les estructures de formigó i els materials aïllants que es fabriquen aquí es traslladen amb camió a les obres fins a 300 quilòmetres de distància. El transport de les estructures és més eficient que el transport de mòduls acabats, que és un model que molts consideren superat. La construcció industrialitzada és més sostenible que la convencional i també més atractiva per a professionals d’alta qualificació.
Segons Matthieu Fillol, “som una indústria molt més atractiva pel talent de la gent jove que vol treballar en un sector que desenvolupa sistemes per l’arquitectura amb l’enginyeria però en un lloc de treball més còmode, en una oficina.”
A les dues plantes d’aquesta empresa hi treballen tres-centes persones, entre el personal de producció i el d’enginyeria, que fa falta per calcular les característiques de les estructures de formigó. Per als arquitectes que han de projectar els edificis, la construcció industrialitzada és una opció que s’obre pas a mesura que es desfà la imatge negativa de la casa prefabricada com una alternativa barata o d’emergència.
Joan Tous és l’arquitecte de la casa que es construeix a Castellvell del Camp amb les estructures fabricades per Hormipresa: “A nosaltres la construcció industrialitzada ens està interessant cada cop més, ens agrada treballar amb geometries molt clares i racionals, busquem una certa precisió en la construcció. El sistema pel que fa al comportament energètic és molt eficient. I una altra qüestió és la durabilitat, que és una forma de sostenibilitat, una forma de ser sostenible és que les coses durin sense massa manteniment ni reparacions. Aquest envolupant de formigó d’aquí a cinquanta anys estarà igual o sensiblement igual.”
Font: CCMA
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Cases prefabricades |
Juli Fernàndez (Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya), Carlos Cordón, (Alcalde de Cerdanyola del Vallès), i Javier Lafuente (Rector de la UAB), han inaugurat aquest matí el nou bus elèctric que conecta l’Estacio dels FGC Bellaterra amb la UAB i el Sincrotró del Parc Alba de Cerdanyola.
HORARIS ESTACIÓ FGC BELLATERRA-UAB- PARC ALBA (Sincrotró)
Font: Universitat Autònoma de Barcelona
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Facta Non Verba X Bellaterra, Nou bus elèctric, parc alba, UAB |
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat EMD Bellaterra |
Recordem l’acte de constitució de l’EMD de Bellaterra, el dia 6 de juny de 2010, al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, i Publicació al BOE
President:
Ramón Andreu Atik (Gent per Bellaterra)
4 Vocals per Gent per Bellaterra:
Montserrat Muñoz Casals, Ramon Sans Folch, Marc Campmany Crusafon i Miguel Angel Vázquez Heras
3 Vocals per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya:
Fèlix Riba Farrés, Valeri Novell Sala, i Francesc Pérez Torres
1 Vocal per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa:
Marta Pujol Puente
BOE: Decret 167/2009, de 3 de novembre, pel qual s’aprova la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
En data 11 d’abril de 2007, l’expedient de constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra va ser sotmès a consideració de la Comissió de Delimitació Territorial, sense que se n’emetés cap informe, atès que va considerar la necessitat que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès acredités de forma més precisa la viabilitat econòmica de la futura entitat local i que en justifiqués la suficiència econòmica. Igualment, es va qüestionar el seu àmbit territorial i es va acordar sol·licitar nous informes tècnics que permetin contrastar el compliment dels requisits legals amb més rigor.
La Direcció General dAdministració Local va sol·licitar nous informes tècnics a lAjuntament de Cerdanyola del Vallès, a la Diputació de Barcelona, a la Mancomunitat de lÀrea Metropolitana de Barcelona ia la Universitat Autònoma de Barcelona. En data 24 d’abril del 2008 va tenir entrada al Departament de Governació i Administracions Públiques l’informe favorable de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Mitjançant addenda de 26 de maig del 2008, el Servei de Demarcacions Territorials va ratificar el sentit del seu informe de 8 de maig del 2006.
La Comissió de Delimitació Territorial, en sessió de 25 de juny de 2008, va emetre informe favorable sobre l’expedient, encara que va condicionar el seu acord a l’acreditació de la viabilitat econòmica i va excloure de l’àmbit territorial el sector de Can Domènec, que té una continuïtat territorial molt limitada amb la resta del territori de Bellaterra.
El 8 de gener del 2009, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va remetre un nou estudi de la viabilitat econòmica de la nova entitat municipal descentralitzada així com un estudi tècnic justificatiu de la inclusió de Can Domènec a l’àmbit de l’entitat municipal descentralitzada. Finalment va acompanyar les al·legacions formulades per diverses entitats del territori que donen suport a la integritat de làmbit territorial objecte de la constitució de lentitat municipal descentralitzada.
La Comissió Jurídica Assessora, en sessió d’11 de juny del 2009, va emetre el dictamen preceptiu sobre l’expedient, i va considerar que l’àmbit territorial objecte de la constitució de l’entitat municipal descentralitzada hauria d’incloure el sector de Can Domènec.
Per tot això, tenint en compte que ha quedat demostrat que a l’àmbit de Bellaterra concorren circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica i administrativa que justifiquen la creació de l’entitat municipal descentralitzada, que compta amb recursos suficients per complir les seves atribucions i que la seva constitució no suposarà una pèrdua de qualitat a la prestació dels serveis generals del municipi de Cerdanyola del Vallès;
Considerant el que disposen els articles 79 i 80 del text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i els articles 75 a 82 del Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de demarcació territorial i població de les entitats locals de Catalunya;
De conformitat amb els informes del Servei de Demarcacions Territorials, de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Conseller de Governació i Administracions Públiques i amb la prèvia deliberació del Govern, decret:
Article 1.
Aprovar la constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
Article 2.
L’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra comprèn els sectors coneguts com Bellaterra, Can Domènec i Turó de Sant Pau.
Els límits territorials de la nova entitat són els que consten al plànol que figura a la pàgina 53 de l’expedient administratiu. El Departament de Governació i Administracions Públiques, lAjuntament de Cerdanyola del Vallès i lòrgan de govern de lentitat municipal descentralitzada de Bellaterra aixecaran conjuntament lacta de fitació dels límits aprovats.
Article 3.
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’òrgan de govern de la nova entitat executaran la segregació patrimonial resultant de la constitució de l’entitat municipal descentralitzada.
Article 4.
L’òrgan de govern que regirà la nova entitat fins a les properes eleccions locals es constituirà conforme al que disposa el Decret 78/1998, de 17 de març, pel qual es regulen les comissions gestores municipals.
Disposició final.
Es faculta el conseller de Governació i Administracions Públiques per dictar les resolucions necessàries per donar compliment a aquest Decret.
Barcelona, 3 de novembre del 2009.
El president de la Generalitat de Catalunya José Montilla i Aguilera.
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs i Coll.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Constitució EMD Bellaterra |
Durant els anys seixanta, Josep Joan Piquer i Jover, fou director del laboratori psicotècnic del Tribunal Tutelar de Menors i sotsdirector del Grup Benèfic de la Junta de Protecció de Menors. Aquestes tasques les va compartir amb la direcció de la revista “Pro Infancia y Juventud”, de la qual va ser durant tretze anys, entre 1950 i 1962, el seu redactor en cap. També va treballar, en qualitat de director literari, a l’Editorial Litúrgica Española, lloc des d’on feu possible i promocionà l’edició d’obres notables, que obtingueren gran difusió. El 1971 es jubila de tots els càrrecs de la Protecció de Menors per a dedicar-se exclusivament als estudis històrics.
La vida
Nasqué a Barcelona el 28 de maig de 1911. El 4 de desembre de 1913 morí assassinat el seu pare, Camil Piquer i Cussó, organitzador al barri de Sant Andreu d’un sindicat catòlic que no arribà a consolidar-se, patrocinat per l’advocat barceloní Narcís Pla i Deniel.
El 4 de març de 1914 morí també la mare, embarassada del segon fill, a conseqüència d’una pallissa per mans dels que havien assassinat el seu marit. Fou adoptat per un oncle matern, Manuel Jover i Torremadé i la seva esposa Rosa Jover i Ayats, residents a Vallbona de les Monges (Lleida).
Del 1921 al 1933 estudià al Seminari de Tarragona. En sortir-ne, cursà la Llicenciatura en Filosofia i Lletres, especialitat de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, compaginant els estudis amb tasques docents com a professor en diferents institucions.
Però la preocupació social i el seu interès pels infants abandonats el portà a treballar d’educador a l’Escola Granja de Plegamans del Patronat de la Infància Abandonada, creat i dirigit per l’eminent pedagog Mn. Josep Pedragosa. Aquest fou el seu mestre i el seu model.
En 1940 ingressà en la Protecció de Menors i es casà amb Isabel Jornet Portella. En 1941 va néixer el seu primer fill Josep Joan, i en 1946 morí la seva muller. En 1948 contragué segon matrimoni amb Carlota Pomés i Coll, bibliotecària, i al cap d’un any nasqué la segona filla Rosa Maria.
Als setanta-quatre anys, a conseqüencia d’una penosa malaltia, morí a Vallbona de les Monges el 23 de novembre de 1985, on fou enterrat en un nínxol sense nom i amb aquesta llegenda: Desperta’t tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà (Efesis 5,14).
L’obra
Fou durant vuit anys (1940-1948) el subdirector del “Grupo Benéfico” del carrer Wad-Ras –avui Institut Icària- depenent de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona. Aquesta institució acollia en aquell moment uns mil tres-cents infants abandonats o maltractats, procedents generalment de famílies desestructurades, immigrants o indesitjables, un col·lectiu abocat fatalment a les conductes antisocials i a la delinqüència. Assajà mitjans psicològics i pedagògics moderns en el tractament d’aquests infants.
El 1946 li fou concedit el Premi Pelfort per l’obra El niño abandonado y delincuente. Consideración etiológica y estadística sobre algunas fallas del juicio moral en la conducta del niño español de postguerra (1946) Madrid, Instituto San José de Calasanz de Pedagogía, del CSIC.
En 1950 fou nomenat redactor en cap de la nova revista de la Junta de Protecció de Menors Pro Infancia y Juventud, coneguda i valorada durant molts anys en els centres importants d’Europa i d’Amèrica relacionats amb els problemes infanto-juvenils, càrrec que va exercir fins a 1962.
Participà també en les tasques del Tribunal Tutelar de Menors. A partir de 1948 creà i exercí el càrrec de Director del Laboratori Psicotècnic del Tribunal, juntament amb el metge Dr. Claudi Bassols. La seva extensa experiència en aquest centre fou la base de les nombroses publicacions relatives als problemes de la infància abandonada i de la delinqüència juvenil. Els seus estudis foren publicats en la seva major part en diverses revistes, especialment en Pro Infancia y Juventud, estudis que constitueixen un conjunt molt interessant relatiu al tema, tant per la densitat del seu pensament com per haver-se avançat molt als criteris imperants del seu temps.
La seva actuació com a pedagog se centrà en la tasca constant i tenaç de modernitzar les institucions que tenien cura dels infants i joves marginats amb mètodes renovadors i tècnicament prometedors, fonamentats en criteris científics de centres competents dedicats al tema.
Fou Membre de la Societé Internationale de Criminologie, Secretari de la Secció de Barcelona de l’Institut Sant Josep de Calasanç de Pedagogia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Membre de la Comissió Consultiva de la Unió Internacional de Protecció a la Infància de Ginebra (Suïssa), Membre perpetu de l’American Academy of Political and Social Science de Filadelfia (EUA).
Va compaginar la seva tasca pedagògica amb la direcció de l’Editorial Litúrgica Española i quan aquesta va tancar, amb la Secretaria de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona.
El 1976 li fou concedit el Premi d’Assaig Ciutat de Barcelona per l’obra Vida ermitana a Barcelona i als seus entorns. Èpoques tardanes (1386-1913). Publicat per Balmesiana el 1980.
L’any 1971 es jubilà, a petició pròpia, tant de la Junta com del Tribunal Tutelar de Menors, per a dedicar-se a una segona vocació, també molt anhelada en el seu cor: la investigació històrica, centrada en l’estudi de les comarques de l’Urgell i la Segarra i, especialment, de Vallbona de les Monges on havia passat la seva infantesa i on hi tenia les seves arrels més profundes.
La seva obra pedagògica consta d’una vuitantena d’obres i les publicacions de recerca històrica sumen prop de vuitanta obres. La seva esposa Carlota Pomés, bibliotecària, va publicar la seva bibliografia completa que avui es pot consultar en diferents biblioteques i arxius.
Juntament amb la seva esposa Carlota fundà la Biblioteca El Verger a Vallbona de les Monges per facilitar la lectura als vallbonins i amb un fons sobre monografies comarcals avui a la Biblioteca Comarcal de Cervera.
Fou un espòs enamorat i amantíssim, un pare excel·lent i un molt bon amic dels seus amics. Amb els habitants del poble de Vallbona hi mantingué tota la vida uns vincles afectius entranyables i estimà profundament aquesta terra i la seva gent, afecte que fou sempre correspost.
El poble de Vallbona el va nomenar fill adoptiu l’11 de juny de 1967 i el 18 de setembre de 1983 el poble i el monestir de Vallbona conjuntament li reteren un nou homenatge amb motiu de la imposició de la medalla de la Fundació Roger de Belfort. L’Ajuntament de Vallbona li va fer un emotiu homenatge el 25 d’abril de 2015, amb motiu del trentè aniversari del seu traspàs.
Font: Rosa Maria Piquer i Pomés
rmpiquer@terapiesynthesis.com
Pomés i Coll, Carlota (1987) Bibliografia de Josep-Joan Piquer i Jover (1911-1985). In memoriam.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat BIOGRAFIES, Grups Benefico, Josep Joan Piquer i Jover, La Prote, Ramon Albò |
BELLATERRA.CAT 