Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Antonio Barragán Moriana’

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA |Emiliano Hidalgo, besavi de Geri Halliwell, (Spice Girls), al llibre “Enterado Justícia Militar de Guerra en Córdoba, 1936-1945” Utopía Libros, Antonio Barragán Moriana

Posted in Bellaterra, tagged , , , , on 19 Agost 2026|

Bellaterra, 18 d’agost de 2026

“El passat familiar de Geri Halliwell, una de les integrants del desaparegut grup britànic Spice Girls, està lligat a Còrdova. El seu besavi, Emiliano Hidalgo Fernández, va ser alcalde republicà de Dos Torres durant la Segona República i va ser afusellat el 27 de desembre de 1940, als 61 anys, al Cementiri de la Salut de Còrdova. Així ho publica Antonio Barragán Moriana al seu llibre “Enterado, Justícia Militar de Guerra en Córdoba, 1936-1945” publicat per Utopia Libros“.

Geri Halliwell, integrant del desaparegut grup britànic Spice Girls, i el libre del Doctor en Historia Antonio Barragán Moriana 📷 Wikipedia i cedida

Antonio Barragán Moriana ✍️ A Dos Torres, que havia estat en el seu moment l’últim dels pobles comarca dels Pedroches controlats per la República el dia 25 d’agost de 1936, després de la seva rendició «pactada» (493) es produirien, a part de les detencions de propietaris i persones de dretes, el conjunt d’accions que, habitualment, comporta l’intent de rebuig de l’ordre existent: actituds antireligioses, destrucció d’imatges, processos de confiscació de béns agraris i ramaders i creació de col·lectivitats de producció. Segons la Causa General d’Espanya van ser detingudes un total de 162 persones, entre elles un grup molt important de dones, moltes de les quals refugiades havien arribat de pobles veïns i que van anar a parar a diferents establiments penitenciaris (Villanova de Còrdova, Pozoblanco, Jaén, Múrcia, Ciudad Real, Mora de Toledo, Valdepeñas i València) a terme pels republicans al llarg de la guerra seria de 78 persones assassinades en diverses circumstàncies i llocs, xifra una mica inferior als 84 citats a la Causa General d’Espanya, i entre els quals es troben els sacerdots José de la Creu García Arévalo i Doroteo Barrionuevo Peña, el metge José Amaya de la Concha i el jutge municipal Manuel Blanco Murillo, (494) el poble de Dos Torres seria ocupat, definitivament, per les columnes franquistes també el 26 de març de 1939 en la mateixa data que Alcaracejos, Añora, V. del Duc, Villaralto, El Viso, Hinojosa del Duc, Belalcázar, Fuente de la Lancha i Pozoblanco.

A partir del final de la Guerra Civil la repressió sobre els considerats responsables de les tropelies revolucionàries que recull la Causa General d’Espanya, fou igualment contundent en les persones que ocuparen càrrecs institucionals municipals; l’alcalde del Front Popular, Galo Fernández González procedent dels vells partits del torn, que aviat seria substituït per Emiliano Hidalgo Fernández que igual que alguns altres dels components de l’ajuntament front-tepopulista i membres del comitè de guerra, serien duríssimament represaliats. En el cas d’Hidalgo Fernández, seria encausat en el sumaríssim 26.570/39, condemnat a mort i executat a Còrdova el 27 de desembre de 1940, acusat d’haver estat alcalde el 1931, distingint-se sempre per les seves idees revolucionàries […]. més endavant portaria directament el control de les eleccions de 1936, intervenint en la detenció de les persones de dretes addictes a l’Alçament i que, posteriorment, al quedar el poble en mans de la Guàrdia Civil va fugir al camp des d’on va capitanejar les forces d’esquerres que van entrar a Dos Torres el 25 d’agost, considerant-se com a inductor de tots els crims i altres excessos que la barbàrie marxista va dur a terme en aquest poble, afegint els testimonis que han deposat en càrrecs de l’incul i alcalde al final del període del Front Popular, (495)

Per la seva banda, Manuel Vioque Alcalde, que també havia ocupat l’alcaldia seria, igualment, condemnat a mort i executat, acusat si escau de ser dirigent del PCE, de presidir el comitè de guerra que va ordenar la detenció de persones honrades que després van ser assassinades, les incautacions, robatoris i saqueixos que es van cometre al poble. (496) Amb càrrecs similars als que s’imputen als anteriors, seran encausats, igualment, el secretari del P.S. Alfonso Castro Cruz que, en algun moment, va ocupar la presidència del Front Popular, sent també membre de la comissió d’abastaments encarregada de repartir els gèneres incautats, actuant també a Jaén com a testimoni de càrrec en diversos judicis i, fins i tot, va ingressar a l’exèrcit popular on va obtenir graduació de tinent de milícies, condemnat a mort i executat, comitè de guerra com els socialistes Antonio Medrán Jiménez (PSU. 27.155/39), Manuel Sánchez Arévalo (27.158/39) i Manuel Espejo Blanco (16.892/39), que ho seran a reclusió perpètua, sent d’especial interès el sumaríssim seguit en aquest últim en què, en pràctica, el poble segueix controlat amb prou feines pels revoltats i la Guàrdia Civil, realitzats en els primers moments de la guerra per l’encausat. (498)

Els regidors Juan J. Peinado Toril (PSU. 26.263/39) i Antonio Bejarano Díaz (53.414/40), són acusats tant d’haver participat en vagues i alteracions de l’ordre públic abans del Gloriós Moviment Nacional, com d’incórrer en reiterades responsabilitats en els abusos comesos destruint la parròquia i les ermites en què es van destrossar retaules i imatges religioses, quedant no obstant acreditat en el cas d’aquest últim que va intervenir favorablement, salvant la vida al veí Galo Fernández González (anterior alcalde) quan uns milicians forasters el portaven detingut amb adreça al cementiri. (499)

Finalment, en aquesta aproximació que fem a la repressió institucional del municipi de Dos Torres (regidors i membres dels diferents comitès), assenyalar el corresponent a Roque Carrasco Fernández, que seria imputat en la causa 50/1940 per rebel·lió militar i acusat d’estar afiliat a la UGT i que durant l’ocupació vermella del Vacar va ser delegat d’abastaments i president del comitè marxista del qual van partir les ordres per realitzar quants fets delictius allà van ocórrer, prenent part directa a més en les requises de bestiar i en els registres dels masos del terme municipal, per la qual cosa seria condemnat a reclusió perpètua i al també regidor a la rebel·lió a 20 anys de reclusió i acusat de ser un significat propagandista marxista, de força perillositat i inductor de les masses i incitador de les mateixes en iniciar-se al G.M.N. (500)

—————————————————————–

493 Para el profesor Moreno Gómez las razones de la tardía ocupación de Dos Torres el 25 de agosto por las columnas de las milicias republicanas deben relacionarse no tanto con la capacidad defensiva al de los paisanos de derechas, […], sino más bien porque este pueblo ya no constituía ninguna amenaza para las fuerzas triunfantes. Córdoba, que debía dirigir el general Miaja. Vid. en MORENO GÓMEZ, F. La Guerra Civil en Córdoba (1936-1939), Madrid, Ed. Alpuerto, p. 345.

494 A.H.N. Causa General de España, FC-CAUSA GENERAL, 1.044, Pieza Principal o primera correspondiente a la provincia de Córdoba. Partido Judicial de Pozoblanco, Informe correspondiente al municipio de Dos Torres, n. 19. En el caso del sacerdote Doroteo Barrionuevo fue asesinado en Fuente Obejuna. Vid., además, MORENO GOMEZ, Fco. 1936. El genocidio franquista en Córdoba. Barcelona, Crítica, 2008, pp. 467-470.

495 ATMTII de Sevilla. Fondo Guerra Civil. Procedimiento Sumarísimo n. 26.750/39 instruido por rebelión militar a Emiliano Hidalgo Fernández, legajo 136/5.785. Vid., además AHP de Córdoba. Fondo de Responsabilidades Políticas. Juzgado de Instrucción de Pozoblanco. Expediente 348/43 acerca de la causa 26.750/39 abierta por rebelión militar a Emiliano Hidalgo Fernández. Como en otras muchas ocasiones el consejo de guerra será presidido por el coronel Pedro Luengo Benitez y en tribunal estarán también presentes José Madueño Romero, Luis Cabezas Mahedero, Juan Rodríguez Jurado y como fiscal Fernando Sepúlveda Courtios, siendo defensor Pedro Ibáñez Mellado.

496 ATMTII de Sevilla. Fondo Guerra Civil. Procedimiento Sumarísimo de Urgencia n. 27.019/39 instruido por rebelión militar a Manuel Vioque Alcalde, del que es juez instructor el alférez Ángel Fernández Domínguez, legajo 32/1.242.

497 AHP de Córdoba. Fondo de Responsabilidades Políticas. Juzgado de Instrucción de Pozoblanco. Expediente 295/1.943 acerca de la causa 27.024 instruida por rebelión militar a Alfonso Castro Cruz.

498 AHP de Córdoba. Fondo de Responsabilidades Políticas. Juzgado de Instrucción de Pozoblanco, Expedientes 350/43, 6/44 y 28/1944 acerca de las causas 27.155/39, 27.758/39 y 16.892/39 instruidas por rebelión militar a Antonio Medrán Jiménez, Manuel Sánchez Arévalo y Manuel Espejo Blanco; vid. para un análisis del papel intermediador jugado por este último MORENO GOMEZ, Fco. 1936. El Genocidio franquista en Córdoba…. ob. cit. pp. 468-469.

499 AGM de Guadalajara. Fondo Comisiones de Examen de Penas. Penas Ordinarias. Expediente instruido sobre la causa 26.263/39 abierta por rebelión militar a Juan José Peinado Toril, legajo 1.207/12.121 y AHP de Córdoba. Fondo de Responsabilidades Políticas. Juzgado de Instrucción de Pozoblanco. Expediente 146/43 instruido sobre la causa nº. 53.414/40 abierta por rebelión militar a Antonio Bejarano Díaz,

500 AHP de Córdoba. Fondo de Responsabilidades Políticas. Juzgado de Instrucción de Pozoblanco Expediente 4/44 instruido sobre la causa 50/1940 abierta por un delito de rebelión militar a Roque Carrasco Fernández; ATMTII de Sevilla. Fondo Guerra Civil. Procedimiento Sumarisimo Ordinario 2.533/40 abierto por auxilio a la rebelión a Ismael Rodríguez Ramos, del que es juez instructor el teniente provisional José Romero Peñas, legajo 261/10.787.

*ANTONIO BARRAGAN MORIANA
(Aguilar de la Frontera, Còrdova), és Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Còrdova (jubilat). Doctor en Història i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universidad Complutense de Madrid. Des de fa anys, les seves investigacions s’han orientat fonamentalment a l’estudi de diversos aspectes concernents a la Història Social i Política d’Andalusia durant el segle XX. El 1989 va obtenir el premi d’investigació d’Història Social Díaz del Moral amb una obra titulada Conflictivitat social i desarticulació política a la província de Còrdova, 1918-1920, i el 2008 al VII premi d’assaig Corpus Barga de la Diputació de Còrdova amb el treball9 social5 i responsabilitats. Ha investigat a més sobre la II República (Realitat Política a Còrdova, 1931), sobre la crisi del 98, sobre la dictadura franquista i la transició democràtica (Crisi del franquisme i transició democràtica a la província de Còrdova, 1975-1982), sobre la trajectòria del sindicalisme i de la conquesta. Andalusia), així com sobre la història del republicanisme. La seva darrera publicació, en col·laboració, ha estat El botí de guerra a Andalusia. Cultura repressiva i víctimes de la llei de responsabilitats polítiques (2015). Durant els últims anys ha treballat en un projecte sobre la repressió política i judicial militar com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, del qual han sorgit les seves dues últimes obres, Enterat, Justícia militar de guerra a Còrdova (1937-1945) (2023) i Culpable de tots els excessos municipals haguts… L’aniquilació de la democra. Còrdova 1936-1942 (2024).

Font: Antonio Barragán Moriana, Enterado Justícia Militar de Guerra en Córdoba, 1936-1945, Utopía Libros, Pág. 319, 320 i 321.

Read Full Post »

MEMÒRIA HISTÒRICA|82 anys després,“Cerca’m aquí, en aquesta terra”: un llenç de la memòria per les exhumacions de 4.000 represaliats a Còrdova

Posted in Bellaterra, tagged , on 13 Juny 2023|

Familiars, col·lectius memorialistes, la Universitat, representants veïnals i polítics participen en un acte d’homenatge davant d’una de les fosses que guarden les restes de les víctimes des de més de vuit dècades.

Acte d’homenatge i reivindicació dels més de 4.000 represaliats en el Cementiri Sant Rafael de Còrdova 📷 ÁLEX GALLEGOS

Al juny de 1941, una trentena de persones van ser afusellades i enterrades en una fossa comuna al cementiri de Sant Rafael de Còrdova.

Una fossa de postguerra, on van acabar els cossos de 860 republicans, de presos i de condemnats a consells de guerra. Diumenge, 11 de juny de 2023, 82 anys després, just sobre aquesta fossa, familiars, col·lectius memorialistes, representants veïnals i polítics de formacions d’esquerra i de la Càtedra de la Universitat de Còrdova, han participat en un acte d’homenatge, creant un llenç de la memòria , amb fotografies i noms de les víctimes, reclamant que l’exhumació i la recuperació de les seves restes es faci ja.

“Busca’m aquí, en aquesta terra”, deia una estrofa d’una de les cançons interpretades a l’acte pel cor de la Universitat. Aquí, en aquesta terra, a la de la fossa del cementiri de Sant Rafael ia la del cementiri de La Salut, van ser enterrades més de 4.000 persones, víctimes de la repressió després del cop del 1936 i el franquisme.

Estudis històrics i arxivístics han completat aquest llistat de milers de persones, de les quals aproximadament la meitat se’n coneixen els noms i els cognoms. Els sondejos duts a terme per la Societat Aranzadi en tots dos campsants han localitzat les fosses, on es troben víctimes des del 1936 al 1944, algunes zones amb centenars de cossos ‘intactes’ en quadres de La Salut i, en altres casos, amb fosses modificades a al llarg de les dècades, com a San Rafael. Els treballs d’excavació i exhumació de les restes estan només pendents que l’Ajuntament de Còrdova adjudiqui aquestes tasques, que seran finançades amb 1,6 milions d’euros després de l’acord de les quatre administracions -Govern, Junta d’Andalusia, Diputació Provincial i Ajuntament de Còrdova-.

Acte d’homenatge i reivindicació dels més de 4.000 represaliats en el Cementiri Sant Rafael de Còrdova 📷 ÁLEX GALLEGOS

“ESTEM A LA RECTA FINAL”

“Creiem sincerament que som a la recta final”. Són paraules d’Antonio Deza, president de l’Associació Dejadnos Llorar, que representa les famílies que busquen, 87 anys després, els seus éssers estimats. El seu pare i diversos dels oncles van ser assassinats i formen part dels milers de víctimes que encara es busquen a Còrdova. Com els pares, els avis, els oncles dels que avui els han retut homenatge en aquest acte: fills ja ancians, néts, nebots i altres familiars que amb les seves fotografies, els han tornat a recordar perquè no caiguin en l’oblit.

La música i la poesia han acompanyat els familiars de les víctimes i la resta de participants -mig miler de persones aproximadament- sobre la fossa que està per excavar al cementiri de Sant Rafael. I, per descomptat, l’emoció dels que encara no han pogut recuperar les restes dels seus. Arribats de la província, de la mateixa ciutat de Còrdova i d’altres punts com Barcelona, han dipositat clavells vermells i les fotografies dels seus familiars als llenços que s’han creat sobre la fossa.

En ells, els noms dels 402 presos republicans, condemnats a mort i afusellats després d’acabada la guerra que van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Sant Rafael. I en el record, així mateix, els 458 presos que van morir de gana, maltractament i malaltia per l’amuntegament i la insalubritat de la presó de Còrdova que, el 1941, va arribar a albergar més de 4.000 presos republicans.

Acte d’homenatge i reivindicació dels més de 4.000 represaliats en el Cementiri Sant Rafael de Còrdova 📷 ÁLEX GALLEGOS

“Exhumació, veritat, justícia i reparació”

Són les peticions dels que porten tota una vida esperant per poder tenir les restes dels seus familiars. “Víctimes de la violència espontània, en calent, afusellats, però també de la repressió institucionalitzada posterior, dels consells de guerra”, ha descrit el director de la Càtedra de Memòria Democràtica de la Universitat de Còrdova, Francisco Acosta, on duen a terme estudis sobre els milers d’arxius dels consells de guerra de postguerra amb víctimes cordoveses.

A totes elles, les famílies no les han deixat de buscar en tot aquest temps. “Ens els van matar”, recordava l’escriptora Matilde Cabello en uns versos dedicats a aquest homenatge. I totes confien que en els propers mesos, per fi, comenci el final d’aquesta llarga espera, amb les excavacions de les fosses, les exhumacions de les restes i la identificació amb proves d’ADN, perquè puguin estar ja en mans de les seves famílies i descansar.

Font: Cordópolis, Antonio Barragán Moriana

Read Full Post »

LLIBRERIA PAPER’S BELLATERRA US RECOMANA: Enterado, Justícia Militar de Guerra en Córdoba (1936-1945) Antonio Barragán Moriana

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 3 Mai 2023|

L’exhaustiu assaig de l’historiador Antonio Barragán Moriana és el resultat de més de 14 anys de recerca als arxius militars franquistes, un tom essencial per comprendre l’abast de la repressió franquista a través de la coneguda com a Justícia militar de guerra.

Justícia Militar de Guerra a Còrdova, 1936-1945 intenta estudiar l’acció que els tribunals militars constituïts a Còrdova van exercir sobre els diferents àmbits polítics i socials entre les dates de 1936 i 1945, en què es va crear el Consell de Guerra Permanent i en la que es va aprovar el primer indult general durant la dictadura franquista.

El treball consta de dos blocs diferenciats: partint de l’estudi de les diferents variables derivades de l’aplicació de la justícia militar, dirigim la nostra atenció a l’anàlisi de com es va exercir aquesta justícia militar de guerra sobre les diferents instàncies de la societat civil i els seus nivells de articulació i representació política, social i institucional; al segon dels blocs d’aquest treball, pretenem mesurar els efectes de la que fos una de les principals dimensions de la política penitenciària del franquisme inicial: la llei de 26 de gener de 1940 que crearia una estructura institucional representada per les comissions central i Provincial d’Examen de Penes, exposant alguns dels abasts i limitacions del que va ser anomenat el «perdó de Franco».

Antonio Barragán Mitjana (Aguilar de la Frontera (1949) CEDIDA

ANTONIO BARRAGAN MORIANA (Aguilar de la Frontera, Còrdova, 31 de juliol de 1949) és Catedràtic de Historia Contemporánea de la Universidad de Córdoba, Doctor en Història Moderna i Contemporània i Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universidad Complutense de Madrid.  Des de fa anys, les seves investigacions s’han orientat fonamentalment a l’estudi de diversos aspectes concernents a la Història Social i Política d’Andalusia durant el segle XX.  El 1989 va obtenir el Premi de Recerca d’Història Social “J.  Díaz del Moral” amb una obra titulada “Conflictivitat social i desarticulació política a la província de Còrdova, 1918-1920”;  ha investigat, a més, sobre la II República (Realitat política, 1931”), sobre la crisi del 98 i les seves conseqüències (Còrdova: 1898-1905: crisi social i regeneracionisme polític), sobre la dictadura franquista i la transició democràtica (“Crisi  del franquisme i transició democràtica a la província de Còrdova”), sobre la trajectòria del sindicalisme i del moviment obrer, així com sobre la Història del republicanisme.  Actualment treballa en un projecte sobre la repressió derivada de la Guerra Civil, amb un avenç d’aquest treball ha obtingut el VII Premi d’Assaig Corpus Barga 2008, atorgat per la Diputació de Còrdova, pel títol Control social i responsabilitats polítiques.  Còrdova (1936-1945).  Pertany, des de la seva creació, al “Grup de Priego” que, entre altres qüestions, organitza bianualment els congressos sobre la Història del Republicanisme a Espanya.

Font: Utopía Llibros, Llibreria Paper’s Bellaterra,

Read Full Post »

HISTÒRIA | 14 d’abril, aniversari de la II República espanyola, per Antonio Barragán Moriana

Posted in Bellaterra, tagged , , on 14 Abril 2023|

Davant d’un nou 14 d’abril, aniversari de la II República espanyola. Sempre que puc faig un recordatori d’aquesta data tan assenyalada a la nostra Història Contemporània que, com a historiador professional, sempre em va interessar estudiar, investigar i ensenyar als meus alumnes intentant despullar-la de tanta i tanta mixtificació com de forma tan interessada ha estat sotmesa en un intent d’ocultació del que va ser en realitat, el primer intent d’implantar un sistema democràtic al nostre país. I com a ciutadà, el meu interès és no menys profund i sincer: com no empatitzar amb un règim polític que, entre moltes altres qüestions, va pretendre un sistema de la propietat més racional i equitatiu, que va pretendre igualment portar l’ensenyament i la cultura a zones secularment abandonades, que va fer passos insospitats pel que fa a legislació social, que va expandir els drets civils i polítics i especialment a la dona, que va pretendre una real separació d’Església i Estat i, per fi, una modernització de l’exèrcit, com dic, entre d’altres molts projectes de reforma i modernització del país. Per això, davant de tergiversacions que encara persisteixen en determinats àmbits de la història i de la política espanyola, no tinc més que afegir el meu reconeixement a la II República com l’antecedent més immediat del nostre sistema democràtic actual. Salut

Antonio Barragán Moriana, Doctor en Geografia i Història i Llicenciat en Ciències Polítiques.  Catedràtic d´Història Contemporània de la Universitat de Còrdova|CEDIDA

Antonio Barragán Moriana neix el 31 de juliol de 1949 a Aguilar de la Frontera.

Historiador.  Doctor en Geografia i Història i Llicenciat en Ciències Polítiques.  Catedràtic d´Història Contemporània de la Universitat de Còrdova.

Va participar en l’agitació estudiantil contra la dictadura franquista i, anys després, ja com a professor, va ser expulsat de la Universitat Laboral per la seva activitat política als anys setanta.  Ingressa a la Universitat de Còrdova el 1975, on és contractat com a professor a l’Escola de Magisteri.

Dedica les línies de treball, bàsicament, a l’estudi de problemes socials i polítics de la Història d’Andalusia dels segles XIX i XX.  El 1989 obté el VIII Premi d’investigació d’Història Social Diaz del Moral que concedeix l’Ajuntament de Còrdova amb una obra titulada Conflictivitat social i desarticulació política a la província de Còrdova, 1918/1920.

Altres treballs destacats de l’autor cordovès tenen com a tema d’anàlisi el període de la II República (Realitat política a Còrdova, 1931), la crisi del 1898 i les seves implicacions polítiques (Còrdova 1898/1905: Crisi social i regeneracionisme polític), la qüestió social  i les seves diverses dimensions ( Dos textos fonamentals per a la Història Social de Còrdova al segle XX: La Comissió i l’Institut de Reformes Socials, Sindicalisme miner a Andalusia, 1900/1923: organització i conflictivitat, Revoltes camperoles a Andalusia, etc.),  l’etapa franquista i la transició ( La reaparició del moviment obrer a Còrdova durant el franquisme i Crisi del franquisme i transició democràtica a Còrdova, 1973/1982 ).

Barragán Moriana, que forma part de l’equip de coordinació d’Història Contemporània de l’Enciclopèdia General d’Andalusia, és membre del comitè científic que, sota el patrocini del Patronat Niceto Alcalá Zamora, organitza a Priego de Córdoba els congressos sobre la cultura i política republicana a  Espanya.

Font: Antonio Barragán Moriana, Córdovapedia,

Read Full Post »